Carta cinquantadosena

Extracte de la carta cinquantadosena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(rebuda dimarts, 11 de novembre de 2008, a les 12:45)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 6 de novembre de 2008

Apreciat i benvolgut Cil

Sempre ho veuràs,no acab de posar la carta setmanal a la bústia que m'arriba tramesa teva, en aquesta ocasió la setzena.

Això va com va, companys. A hores d'ara us en podreu anar adonant no sols de la situació kafkiana que m'ocupa, si més no la indefensió a què porta l'Administració com escau de la Justícia en aquest país. Per a llogar cadiretes. Sí, senyor i senyores, m'ha tocat a mi, emperò li pot succeir a qualsevol.

Trobau que això està bé?!

Com sempre m 'alegra tenir noves de l'exterior i més quan algú s'hi afegeix de nou.

Salutacions, Carme Sanfrancisco, sóc en captiveri, no m'he amagat, m'han tancat. Escriu-me aviat. Fins prest.

Al meu cosí. Joan, pensava que ja hi estaves afegit al blog. Salutacions i fins prest.

Mercè, Lluís, amics no és tan complicat venir a visitar-me, sols em cal el vostre DOI i nom complet i després coordinar la visita malgrat em sembla que sol·licitant-ho a la Direcció del Centre Penitenciari fins i tot es podria concertar alguna visita extraordinària.

Cil, ara com ara sols recauen sobre mi dues condemnes que suposen una reclusió de 12 mesos, no d'un any i mig com dius al blog. No me n'afegeixis. I el que es esper poder aturar-ho amb l'ajut i suport de tots plegats.

Fins prest, companys i amics.

Per cert si em deixen escollir els dies, els tres dies del permis de Nadal, ja em direu quins trobau més interessants perquè hi hagi el màxim d'amics per l'illa i puguem organtizar el Pa amboli o el que calgui.

Salut, coratge i resistència

Agustí

Ah! Per cert, penso que tinc una nova ocupació en el mòdul. M'han proposat exercir de barber. Què us sembla, companys? Sembla que es tracta de tradició familiar. La meva mare és perruquera. Mos veim diumenge

Carta cinquantaunena

Extracte de la carta cinquantaunena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(rebuda dimarts, 11 de novembre de 2008, a les 12:45)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 5 de novembre de 2008

Apreciats i benvolguts Cil i Bel, apreciats amics:

Pensava a dia d'avui rebre tramesa teva, amic Cil, no ha estat així, emperò afortunadament per a satisfacció meva he rebut una nota de Miquel López Crespí on aquest m'informa de la vostra propera visita per a dia 9 a les 10 del mat´i en la qual també em diu que ha sentit campanes del meu possible alliberament.

Tant de bo fos així. Penso que pel que fa al meu alliberament definitiu malauradament haurem d'esperar una mica més, esper que pocs mesos més. Vull pensar que es tracta sols del permís que vaig sol·licitar de Nadal, voldria equivocar-me.

Pel que fa a la visita, heu de tenir en compte que l'horari de visites ha variat, segons us informo en aquesta mateixa tramesa, penso que a hores d'ara ja els meus pares també us hauran informat.

Què dir-vos més?

Avui m'he decidit a escriure unes lletres al director del Centre Penitenciari que m'acull sol·licitant-li entrevista personal per tal d'intercanviar coneixements.

Per tal que tingueu noves meves aquesta setmana, m'acomiado fins a la propera.

Salut, coratge i resistència

Agustí


Carta cinquantena

Extracte de la carta cinquantena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(rebuda dimarts, 11 de novembre de 2008, a les 12:45)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 4 de novembre de 2008

Apreciats i benvolguts Cil i Bel, apreciats amics:

Uhei, companys! Com us vaig referenciar en trameses anteriors i en relació amb les diligències prèvies 2517/2007 i l'acusació que sobrevé sobre mi resulta curiós ressenyar els articles del codi penal que hi escauen:

DELITO DE ABANDONO DE FAMILIA” previst i penat a l'article 227.1 del Codi Penal. Resa així (en castellà):

227.1. El que dejare de pagar durante dos meses consecutivos o cuatro meses no consecutivos cualquier tipo de prestació económica en favor de su cónyuge o sus hijos, establecida en convenio judicialmente aprobado o resolució judicial, en los supuestos de separación legal, divorcio i declaración de nulidad del matrimonio, proceso de filiació, o proceso de alimentos a favor de sus hijos, será castigado con la pena de arresto de ocho a veinte fines de semana.

Em sorprèn així de primeres veure que pel que fa al delicte que se m'imputa és més que probable que en le meu cas se m'ha castigat amb excés, m'agradaria saber la causa, probablement m'il·lustrarà llegir els articles de reincidència (article 22.8 del Codi Penal)

  1. 8 Ser reincidente (en castellà). Hay reincidencia cuando, al delinquir, el culpable haya sido condenado ejecutoriamente por un delito comprendido en el mismo título de este Código, siempre que sea de la misma naturaleza.

Apreciats companys i amics, tot plegat per a llogar cadiretes, no en surto del meu astorament. Tant se val, sóc aquí i cada cop sento que m'ha de resultar més dificultós sortir-me'n. Caldrà revisar la sentència de divorci a la qual no vaig fer res per les circumstàncies que envoltaren la meva situació en els dies que va ocórrer. Tant de bo qui s'interessi per la meva causa pugui trobar qualque raig de llum que esclareixi la situació.

Dimarts quatre de novembre. Apreciat i benvolgut Cil, quan penso en el treball que et suposa penjar el que t'escric al blog, me'n faig creus. SOCORRO.

Què vols que et diga, disculpa'm i fes quan i com puguis, ningú mos encalça. Dimarts quatre de novembre. Espero l'arribada de la teva tramesa per a tenir noves de l'exterior. He recuperat el llibre “Els miserables” de Víctor Hugo. Quan em van traslladar, a més de perdre una sabata, vaig deixar el llibre a la bossa, motxilla d'en Silvio, el que fou el meu darrer company de xabolo al mòdul cinquè. Feia comptes de deixar-li, emperò en anar a comunicar amb el pares, n'Olívia i en Tolo Niell, vaig coincidir amb ell i aquest me'l tornà a fer a mans. Fantàstic! Reprendré la lectura.

Per cert em podríeu fer arribar, si s'esdevé, el Codi Penal, darrera edició i la Llei d'enjudiciament criminal. No estarà de més anar-me il·lustrant sobre la matèria, més quan encara no tinc noves sobre la possibilitat de cursar estudis per la UNED.

Una altra anècdota per contar-vos es la fantasia que circula pel mòdul sobre el meu possible delicte (Recordau, penso que us ho vaig contar, al mòdul cinquè circulava la imprompta que era un traficant d'armes) sembla ser que al conservatori de música de la nostrada ciutat de Palma ha desaparegut un contrafagot i per aquí es pensen que jo en sóc el responsable, vaja, vaja, uns tenen la fama i altres carden la llana. Poc a poc se'n van adonant del que sóc realment, un humil bandejat per les causualitats de la vida, idealista i confiat en la bonhomia humana. Uff!

M'agradaria poder-vos transcriure com a mínim un fragment de la sentència de la darrera causa que m'ha portat en aquest captiveri; tal volta les podríeu penjar al blog per a poder il·lustrar els encuriosits, concretament el que fa menció a la intervenció que fa el meu pare i a l'apreciació que hi esmenta la jutgessa del cas, penso que hi ha altres curiositats en el sumari com m'és la referència a un document que si bé apareix en el sumari no és acceptat per no procedir quant al fet que aquest s'havia presentat fora de termini, el fet és que el posat feliç i xalest del meu pare és apreciat com a quelcom que, penso recordar, no resulta creïble. Curiós, veritat, que el talant positiu d'un home de 86 anys resulti poc creïble.

Tal volta la que fou companya i amiga en altres temps recordarà els problemes escolars de la nostra filla major degut al seu posat somrient el qual va fer necessària la intervenció nostra, com a pares responsables i preocupats pel devenir dels seus fills, davant la mestressa que es pensava que aquell somriure era per fer befa. Te'n recordes?

Salut, coratge i resistència

Agustí


Carta quarantanovena

Extracte de la carta quarantanovena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(rebuda dimarts, 11 de novembre de 2008, a les 12:45)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 3 de novembre de 2008

Apreciats i benvolguts Cil i Bel, apreciats amics:

Una de les meves preocupacions que aquests dies em va tenir capficat fou la possibilitat de comunicar amb els pares el diumenge, ahir matí, i amb n'Oli i amb finalment en Tolo Niell. Pensava en la possibilitat que vingués per primera vegada l'amic Miquel López.

Ençà les 8:30 del matí de diumenge els pares restaren a les portes del Centre Penitenciari i l'angoixa s'instal·là en ells i en mi també a l'altre costat, sense saber si a la fi podríem comunicar a l'horari habitual del mòdul cinquè.

A les 9:30 vaig recordar als funcionaris que cabia la possibilitat de fer-ho, el dia anterior també m'hi havia preocupat, no vaig poder ni encara sé si puc comunicar telefònicament, el dissabte ho vaig intentar de comunicar telefònicament amb els pares per a notificar els nous horaris del mòdul 11, dissabtes a les 12 h i diumenges a les 16 h, així com la possibilitat de fer-me arribar paquets la qual ara esdevé el segon i quart cap de setmana de cada mes.

Sembla ser que encara no se m'han traslladat al mòdul les autoritzacions telefòniques, ja he comentat en ocasions que no em resulta econòmicament avantatjós fer-ho, emperò en ocasions és necessari.

A la fi, em van cridar a comunicar una hora després del que era d'esperar. El primer a arribar fou el pare, tot preocupat i a l'hora esperançat per la possibilitat que prest pugui gaudir del primer permís per sortir de la presó; després arribaren la mare, n'Olívia i en Tolo Niell, amic d'aventures diverses entre elles la d'editar un setmanari informatiu en català, com també Francisco Carrion, anomenat La Nau Mediterrània. Un en recordau?

Res, que la visita fou prou encoratjadora i profitosa. M'informaren que junt amb tu, Cil, vingueren divendres passat a una entrevista amb l'assistenta social per a parlar de mi i de la possibilitat d'eixir i gaudir del meu primer permís. Tant de bo sigui més prest que tard.

Acaben d'informar per megafonia que demà recolliran roba per a dur a la lavanderia. Jo pensava que hauria d'esperar una setmana més per dur a rentar els llençols. Sembla ser que a l'hivern sols hi ha servei de lavanderia cada 15 dies i amb el canvi quasi em qued amb tres setmanes sense rentar llençols i tovalloles grosses; l'altra roba menuda la rento a la cel·la amb ariel.

Ara són prop de les 18 hores, com podeu observar i apreciar un moment en el qual durant els passats mesos no m'havia pogut entretenir a escriure; ara sí que gaudeixo de la tranquil·litat per a fer-ho.

Vaig fent nous amics, en Gabriel, n'Edudardo, en Javier, en Vicente... i altres. Ja us en parlaré. Tot força entretengut, respectuós i formatiu. De fet, un dels company té a les mans el Codi Penal el qual m'ha permès efectuar el recurs davant el jutge de Vigilància per a la revisió de grau; ja veurem, també m'he permès de sol·licitar la suspensió de condemna a l'il·lustríssim magistrat/da jutje del Jutjat del Penal nº 7 que m'ha condemnat enprocediments 365/2005 i 12/2007 a les penes de 225 dies i 3 mesos respectivament.

Ja veurem què s'esdevé.

Com podeu apreciar en aquesta nova residència no sols es tracta de més tranquil·litat i respecte i netedat, també hi ha més possibilitats d'assessorament i consulta, ja que la preparació i la maduresa dels companys és una altra que no era.

Vaig aclarint cada cop més l'alambicat funcionament modular d'aquesta institució Penitenciària. Curiós, si més no. Aquest “Llanero solitario” ja no es sent tan solitari com en els darrers mesos.

Ah, dir-vos també que en Carrión també em va venir a visitar el divendres i m'informa dels primers ingressos que es van realitzant per a satisfer el meu deute civil, lo qual permetrà millorar la meva situació i defensa enfront dels procediments en curs.

Sembla ser que en sentència del Tribunal Suprem de 28-07-99 es fa una anàlisi de la situació de Presó per deutes bastant complert i que especialment prohibeix per l'article 11 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 19-12-66 dels quals Espanya és firmant i el qual sembla ser no es discuteix per res la seva motivació a la jurisprudència espanyola.

I pensar que mesos abans d'ingressar a presó em sentia amb coratge de fer front a tot plegat, gràcies al reviscolament que em permetia la meva recuperació laboral a través de l'ús gratuït que em permetia la xarxa i l'ús que n'estava fent.

Crisi!

Segueixo empresonat, en captiveri. M'encoratja el temps passat que ja ha passat, sembla que fou ahir i porto ¼ part de la condemna que m'han imposat i que si no aturo em pot fer restar aquí, fins quan?

Segueixo sumant dies. No m'atreveixo a restar-ne. Vull pensar que en qualsevol moment m'excarceraran i aquest malson que ves a saber quan va començar, ja s'ha acabat, o no?

Cap a on va aquesta societat?

Salut, coratge i resistència

Agustí

Carta quarantavuitena

Extracte de la carta quarantavuitena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(rebuda dimarts, 11 de novembre de 2008, a les 12:45)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 2 de novembre de 2008

Apreciats i benvolguts Cil i Bel, apreciats amics:

Ja em van traslladar al mòdul 11. Ja hi sóc i vaja diferència! Avui serà la tercera nit, ja hi duc dos vespres a la nova cel·la i amb nou company, en Javier, més ben dit en Francisco Javier i causualitats de la vida és un vell company de guerra d'en Miquel López Crespí. Ja us en contarem d'anècdotes, així per entrar amb olivetes us diré que aquestes començaren devers l'Hotel Bonanza, a Illetes, i més concretament i a més al Bar “Adelfus”. Te'n recordes?

La cel·la, el xabolo, deixa una mica què desitjar. En Xavier no n'és dels que s'adapten, ni es fan seus un espai no desitjat, hi caldrà sol·licitar un mà de pintura, també hi manquen cortines al bany; emperò sí us he de dir que la pressió de l'aigua és immillorable i a més les xifonades són d'una duració més que suficient, no com a la darrera on hi vaig restar en el mòdul cinquè.

Així per començar en arribar al mòdul ja us he de dir que pel camí se'm va extraviar una sabata, la qual cosa minvà en escreix els meus recursos quant al calçat. Mala sort. En arribar vaig esser rebut pel company anomenat Clavijo, jove d'una trentena d'anys força educat i ben plantat, castellanoparlant, qui s'identifica com a membre del comitè de benvinguda.

En Clavijo m'acompanya a fer un tomb per les instal·lacions del mòdul i me'n va fer cinc cèntims de les seves excel·lències. M'informà per sobre d'algunes normes quant al comportament i el respecte en l'ús. Ja us n'aniré informant, així que m'hi vagi familiaritzant.

Una altra de les apreciacions considerables a primer cop d'ull fou la mitjana d'edat, la qual és una mica superior, sense posar la mà en el foc diria que en aquest mòdul la mitja n'és 32 anys, mentre que al 5 era d'uns 27, en allà jo n'era el padrí, aquí en sóc un més, si bé m'he d'acabar de familiaritzar.

Salut, coratge i resistència

Agustí

Carta quarantasetena

Extracte de la carta quarantasetena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(rebuda dijous, 6 de novembre de 2008, a les 13:52)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 28 d'octubre de 2008

Apreciats i benvolgtus Cil i Bel. Estimats amics

Ahir a la tarda arribà la teva quinzena missiva junt a sobre farcit, de Miquel López Crespí, del poemari “Record de Praga” editat per l'associació cultural Capaltard.

També vaig rebre noves d'una altra bona amiga, la qual pres es pugui afegir al blog, Marga Regals. Em vaig afanyar a transmetre-li les meves cordials satisfaccions.

Per cert, avui, m'ha arribat l'autorització perquè en Miquel López es pugui afegir a efectuar-me visites. Te la faig a mans per si escau, de segur com us vaig comentar a l'ordinador de l'entrada ja deu haver arribat l'autorització abans que a mi.

Em vaig descuidar ahir de parlar d'un altre possible nou visitant d'aquest blog que agrairia anàssim omplint entre tots, en Carlos, psicòleg de Creu Roja al qual ahir, després d'haver-lo confús amb un membre de la Pastoral Penitenciària i al qual vaig escometre per a informar-me del mòdul al qual em volen traslladar. Sempre s'agraeix l'empatia d'aquells que s'acosten des de l'exterior.

Quant al trencaclosques judicial, que em té i m'ha tengut escanyat, ara i d'ençà l'octubre de 2002, i a les possibilitats de sortir-me'n amb suport o sense, dir-vos que efectivament el suport valuosíssim de Francesc Carrion pot ajudar a aclarir-ne no sols les circumstàncies si més no l'esdevenir, no sense la col·laboració i facilitació de documentació dels altres missers que hi han intervingut.

Després d'aquesta travessia forçada i plena d'obstacles i misèries alhora que bonaventures, efectivament he après com m'hi havia d'enfrontar. La cosa fou que tal volta massa tard, malgrat sempre és hora per a posar-s'hi.

Ho coment pel comentari de l'amic Joan Mayol a qui probablement Francesc Carrion podrà orientar millor que jo. Efectivament el pagament del deute que em té empresonat no m'allibera de l'obligació judicial de seguir fent front a quelcom que m'ha estat impossible, malgrat diguin el contrari, sense haver-hi aportar proves a causa que jo he estat incapaç de demostrar o mostrar el contrari. La precipitació dels fets i la perícia dels qui m'han portat a aquesta situació m'ho posaren del tot difícil, i així ha anat.

Cal fer-hi front i defensar-me. Així esper que succeeixi en el futur i ara. Aclarir que no en tinc cap altre, de deute, que aquest que m'ocupa i em té privat de llibertat.

A Mercè Garau i Blanes

Estimada amiga, m'entristeix que et trobis en moments baixos i voldria no torbar de cap de les maneres l'atenció que et deus a tu mateixa (ingressada en una clínica). Tant de bo pogués fer-te costat i alleugerir qualsevol parany en el que et puguis trobar. Pel que fa a mi, tard o prest me'n sortiré. Hi ha hagut moments més tristos que no em vaig atrevir a compartir amb ningú; ara no és així, em sento capaç de cantar si un altre canta i, si no ho fa ningú més que jo, també. Estic bé. No passis ànsia i recupera't. Memòries a en Lluís i a na Maria.

Salut, força, coratge i resistència.

A Francesc Riera

A què estàs esperant per fer-me arribar imatges dels paratges que has trepitjat aquest estiu? Ja et posaré bo en sortir...Pel que fa al concertet possible, penso que més que adreçar-te a Músics per la Llengua, caldria que parlassis amb en Noel. Tal volta na Marga Rogals també hi podrà dar una mà. De Músics per la Llengua penso que els germans Nicolau i tal volta Suso Reixac podrien empatitzar amb l'escomesa. Fins prest, amic.

Apreciats i benvolguts amics, pocs mesos abans d'ingressar en presó engegàrem quelcom que al meu parer, i pel que fa a la meva minvada economia, semblava prendre el vol amb més dinamisme del que mai hagués pogut imaginar. Gràcies als blogs i a les eines de caràcter gratuït que trobàrem a la xarxa, s'havien i s'han incrementat, en un escreix inimaginable abans sense grans quantitats de diners, les possibilitat de comunicació, comunicar, i compartir i a més amb el compromís d'allò que queda escrit per a la posterioritat. Tant de bo aquest meu captiveri serveixi per enfortir lligams i aprendre tots plegats a esdevenir com a col·lectiu que s'hi sent i actua, reflexiona i participa en comú.

Aquest “Llanero solitario” com diu na Mercè se'n fa creus de les possibilitat ajornades per les circumstàncies. No deixem que aquest entrebanc afebleixi la possibilitat d'enlairar quelcom d'important. La capacitat de prendre la paraula per damunt dels poders establerts fins a la data. Amb seny cap al seny, cap al coneixement que ens farà lliures.

Què s'han fet d'aquelles flors?

Quant a la probabilitat de contrastar informacions sobre la meva persona que esmenta el considerat company i vull pensar amic Pere Sampol, em sembla més que interessant saber de quines informacions es tracta, doncs voldria pensar que es tracta d'apreciacions de fets subjectius que efectivament precisen verificar en tant que es tracta de fets interpretables.

Ja me'n direu coses, si trobau que escau la possibilitat que en digui la meva que ningú em pugui seguir jutjant sense oferir-me el dret a defensar-me o si més no oferir el meu punt de vista sobre la meva pròpia realitat del que he viscut i que alhora hem viscut tots plegats paral·lelament (Retrocedint fins i tot als temps d'on provenen les apreciacions, consideracions i probables informacions esbiaixades, o no, en funció dels interessos dels interlocutors, més quan aquests fugen d'enfrontar opinions obertament), redreçant-vos alhora el vostre interès i suport en moments per a mi difícils d'acceptar, emperò que accepto pel que ha estat el devenir de la pròpia i comuna experiència. Gràcies.

Via fa qui no té pressa. A mi ja ningú m'encalça. Afortunadament tinc on dormir i cada dia tinc un plat a taula. N'he passades de pitjors. Sí és ver que enyor gaudir de llibertat i de la possibilitat que ofereix aquesta de sentir i fruir.

Dic això perquè massa fas, amic Cil, t'ho agraeixo. Ves fent com i quan puguis, si així ho consideres. Pel que fa a mi, dir-te que sentir-me la veu mentre escric m'encoratja a resistir i agombola el temps de captiveri.

Disculpa'm si m'estenc massa. Què vols que et digui? Vaig com vaig i faig quant puc i no puc més, perquè afortunadament vaig i em van ocupant el temps les rutines que componen les relacions humanes en aquest indret que s'afanya a ampliar amb desmesura les roïndats que envolten aquests temps que ens ha tocat viure, els quals no escauen tan lluny d'aquells que visqueren els nostres avantpassats temps enrere.

A Olívia Vega

Cada dia que passa segueixo sumant-lo als que hi duc, si bé sé que tu, com a meravellosa fada del conte que m'ha tocat en sort protagonitzar, sempre estàs al meu costat i m'adon que la teva màgia (heu de saber que quelcom de bruixeta meravellosa té aquesta preciosa persona) va fent que esbrini la possibilitat de en qualsevol moment sortir-me'n d'aquest malson per la bonaventura que hi transmets.

Bé, com demà ja és dijous i perquè amb una mica de sort t'arribi, us arribi, aquesta tramesa abans del cap de setmana, l'acabaré, no deixant de comentar les teves darreres paraules, quant a la claredat del que ens cal fer o no.

Repetir-vos que em sap molt de greu haver-vos-hi afegit. Durant molt de temps, m'he sabut empès i endinsat en una turmentosa aventura de la qual i en la qual sols sol la podria patir. Com si m'hagués vist capficat en un naufragi que em recomanava deixar-me dur i deixar que aquest se m'endugués. Circumstàncies i causualitats de bon navegant amb l'experiència d'haver-ne patit de tots els colors, dir-vos que n'estava fent front i si us hi he afegit no ha estat per a enfonsar-vos amb mi, ans al contrari, perquè ningú altre s'hi pugui mai de mais més veure's capficat en la ignomínia ni la indignitat de les lluites de gènere per la supervivència en una societat que entre tots ens cal millorar.

Salut, força, coratge i resistència.

Fins prest

Agustí

Tranqui, Cil, són conscient que quant a mi no tinc altra cosa a fer. Tu ves fent quan i com puguis. Gràcies

Carta quarantasisena

Extracte de la carta quarantasisena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele

(rebuda dijous, 6 de novembre de 2008, a les 13:52)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 28 d'octubre de 2008

Apreciats i benvolgtus Cil i Bel. Estimats amics

També extret de “Els miserables”:

...Hi ha a la nostra civilització moments terribles, i són precisament aquells en què la llei penal pronuncia una condemna. Instant funest aquell en què la societat s'allunya i consuma l'irreparable abandonament de ser pensador!...”

Com us vaig comentar ahir em van comunicar la possibilitat de traslladar-me al mòdul 11. Us haureu adonat en les trameses que us he fet arribar que en ocasions a la cel·la he gaudit de televisor i en altres no a causa dels possibles préstecs i circumstàncies dels prestadors. El fet és que comptar amb televisor a la cel·la, al xabolo, alleugereix l'estada. Aquest fet ens ha capficat aquests darrers dies amb la possibilitat de trobar cel·la amb company posseïdor de l'aparell. El fet que en breu espai de temps el meu trasllat sigui més que possible ha fet que l'actual company s'hagi afanyat a trobar amb qui estar, per la qual cosa m'ha comunicat que ha trobat on anar. Si no esdevé res de nou, és més que probable que aquesta mateixa nit torni a restar sol al xabolo.

La soledat enfonsada en els ulls sempre pintats d'aquest pintor ocult sempre ignorat.

Un poeta un estrany a qui poder confiar tots aquells fils caps d'any als que sempre arribam...

Sol com un mussol. Bé però. No diràs blat fins que no ho tenguis dins es sac.

Agustí

Carta quarantacinquena

Extracte de la carta quarantacinquena de n'Agustí Baró, a Miquel López Crespí

(rebuda dimarts, 4 de novembre de 2008, a les 1310)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 28 d'octubre de 2008

Apreciat i benvolgut Miquel

Aprofit l'avinentesa per a comunicar-te que he vist un home caure, un home que s'ha desplomat amb lentitud exasperant, buidat per dintre, escarbotat, un home que volia defensar l'entrada al paradís...

En podíem parlar... Un home xapat per la tenebror d'aquesta època ignota, un home amb robins de sang en el pit, descobrint amplis abismes i tots els amerats freds impermeables, un home respirant al costat del meu accent, amb nom i llinatges i adreça concreta, lliurat al deure de ser pare i espòs, un home que no pot dissimular la sorpresa traspassant un altre portal, un home que m'ha agafat la mà amb la paraula deixant-me hereu del seu dolor agulles dins les ninetes dels ulls.

M'he permès refer aquest poema teu amb la llibertat de l'amistat per dar-te de bell nou les gràcies al teu suport, “Hereu del dolor”. Aquest recull de poemes que m'ha arribat avui, me l'he cruspit d'un sospir enganxant-me fins a les entranyes. Record de Praga de Miquel López Crespí editat pel Centre Cultural Capaltard i Premi de Poesia “Goleta i Bergantí” 1997 organitzat per l'Ajuntament de Masnou.

Gràcies, Miquel, per oferir-me tan excel·lent lectura lluny de poemes absurds plens de fàbriques i descamisats, desarborats vaixells ancorats en la sorra, inútils llibre d'agitació perfilant absurdes fogueres salvadores, immadura estètica adreçada a una humanitat sense nom. La teva poesia (utilitzant paraules teves) sap acompanyar. Gràcies.

... a voltes no hi ha miracles /i agonitza el proïsme al nostre costat... estadística de l'atur... estadística de la “crisi” / Torno a Praga!

Saborós poemari, amic Miquel. Com n'he gaudit. A dia d'avui encara no he rebut l'autorització per a fer-te-la arribar de les teves visites, emperò igual que li vaig comentar a en Cil és més que probable que ja hi estiguis autoritzat. Tant de bo ens puguem veure prest. Millor en llibertat. Emperò ja veus com van les coses. No com hom voldria.

En anteriors cartes et comentava la possibilitat que t'afegissis al blog encaptivitat per a dar una mà a en Cil i per a compartir amb mi aquesta dèria que ens aplega. Seria d'agrair. També agrairia que incentivàssiu la possibilitat d'opinar de tot plegat facilitant no un monòleg si més no agriria el diàleg contrastant criteris i punts de vista. Què en penses?

Em cal el vostre suport. M'assacia més que el menjar fruir dels llibres i lectures que em feis arribar.

La soledat a la qual m'han confinat, gratuïtament, se'm fa més empassadora sabent noves de l'exterior i sabent-me recordat.

Què dir-te més que no preferiria dir-te prenent un bon cafè assentats a la claror del sol en qualsevol voravia per on hi passàs la gent!

Fins prest, amic, i un altre cop gràcies per fer-me costat adreçant-me paraules plenes d'imatges compartides.

Salut, força, coratge i resistència.

Agustí

Carta quarantaquatrena

Extracte de la carta quarantaquatrena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(rebuda dijous, 30 d'octubre de 2008, a les 12:50)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 27 d'octubre de 2008

Apreciat i benvolgut Cil

Van passant els dies i quan et penses que no ha de succeir res de nou en la rutina quotidiana, de prompte algú et ve a cercar i et dóna noves.

En Pedro, encarregat d'oficiar entre el personal pres i l'equip d'atenció, m'ha vingut a cercar. L'Educadora m'ha enviat a demanar. Hi he anat. M'ha oferit traslladar-me al mòdul número 11, mòdul anomenat d'Educació i respecte. M'ha ensenyat unes fulles explicatives del tipus de mòdul del qual es tracta, a més del compromís per la meva banda que representa.

En un principi he pensat en la possibilitat que es tractés d'un càstig més, ja que preferiria anar a un mòdul en el qual se'm facilités l'accés a un treball remunerat per fer front a les meves circumstàncies i alhora deixar de representar una llosa en l'economia dels meus pares.

Al cap i a la fi tot fa pensar que aquest trasllat afavorirà les meves possibilitats de gaudir de permisos i fins i tot d'obtenir el 3r grau. He acceptat la possibilitat. Ja veuré quan i us n'informaré.

Ahir tinguérem ocasió d'aclarir confusions i refermar confiances.

S'acosta Nadal i aquest serà el setè nadal que no gaudiré al costat dels meus fills i a més tancat a la presó si no esdevé res de nou i profitós.

Res sé de si ha estat possible el trasllat del meu expedient educatiu de la UIB a la UNED per cursar estudis d'assistent social. Hi havia temps fins a les darreries d'aquest mes d'octubre. Què se n'haurà fet, d'aquesta possibilitat d'ocupar el temps!

Ahir vaig tenir noves de la família de la meva ex companya. De fet em van convidar a seure tres taules més al fons del menjador, on un grapat de gabellins i artanencs em van transmetre la seva consideració i recordàrem la bonhomia de na Clàudia, esposa d'en Toni Picó, el mateix Toni i el seu germà Biel. Recordàrem anys passats, parlàrem del restaurant Es Corso, Es Molí i Es Mallorquí, rememoràrem la sala de festes Es Bolero, i més i més. Records de temps passats que sempre m'ompliran de goig.

Ha estat dur adaptar-me a aquesta estada forçosa. Respecta i seràs respectat. Ara s'esdevé un canvi. Tot aquest mes d'octubre ha estat farcit de moments en què els canvis han amenaçat la meva tranquil·litat. Un més. Ja us explicaré.

Parlar dels companys de penitència no ha estat ni és res del meu gust. He preferit obviar les malifetes d'uns i altres, per respecte. Emperò considero d'interès recollir un altre fragment de l'obra de Víctor Hugo “Els Miserables”: “si no hi ha més abús per part de la llei en la pena, que per part del culpat en la culpa; si no hi ha un excés de pes en un dels plats de la balança, en el de l'expiació; si el recàrrec del delicte era l'oblit d'aquest, i no produïa per resultat el canvi complert de la situació, reemplaçant la falta del delinqüent amb l'excés de la repressió, transformant el culpat en víctima i el deudor en creditor...”

Em ve a la memòria una cançó de l'Ovidi: “Quan vindrà el dia en què l'home valgui més que pous i cases...”

Fins prest, companys, amics i encuriosits.

Salut, força, coratge i resistència.

Agustí

Carta quarantatresena

Extracte de la carta quarantatresena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(rebuda dijous, 30 d'octubre de 2008, a les 12:50)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 24 d'octubre de 2008

Apreciat i benvolgut Cil

Sincerament t'he de dir que la teva darrera tramesa m'ha deixat una mica, bastant, angoixat. Esper aquest proper diumenge poder veure't i constatar la nostra mútua confiança.

Després de la impossibilitat d'assistir a la cita judicial del passat 21 d'octubre i del kafkià panorama que hauràs pogut comprovar que regna a l'Administració de justícia, penso que podràs, podreu avaluar millor la meva situació, així com besllumar el que han estat, per sobre, aquests darrers anys del meu astorament davant la impotència de poder fer-hi res de res.

Més us adonareu, te n'adonaràs, quan, si és del vostre interès, pugueu fer un seguiment de les possibilitats de sortir-me'n entremaliades de les que he pogut disposar.

Efectivament, aquesta la meva situació de penat no afavoreix en res les meves possibilitats de reeixir. Ho sé. I probablement em dificultarà amb escreix el futur, si aquest esdevé. L'esperança és el que em queda. Contar-ho el meu dret, almenys per a mi mateix, pels meus pares, pels meus fills i per a qui pugui interessar com serà en diversos dels blogs que el seu dia, no encara tan llunyà, vaig engegar.

En una de les darreres trameses adreçades a n'Olívia, li vaig demanar la possibilitat de fer-me arribar “Los miserables” de Víctor Hugo, perquè em venia de gust tornar-la a llegir. N'Olívia me la va fer arribar en el paquet de diumenge passat (cada primer i tercer cap de setmana, hi ha la possibilitat de fer-me arribar paquets a través dels meus pares, els quals per sort encara hi són i em fan suport).

Després d'haver-me cruspit “Els silencis de Maria”, de Carles Cortes, del qual et vaig fer a mans un breu comentari, i entre i entre les “Pregàries” de Miquel López Crespí, m'he decidit a rellegir l'obra de Víctor Hugo. El meu interès s'instal·lava en les semblances rememorades de diversitat de personatges i circumstàncies que en la meva pròpia experiència s'acostaven al record que en tenia de l'obra esmentada a més del record de l'excel·lent presentació dels personatges que van intervenint. Tot per tal de, amb aquesta rememoració, aconseguir, si escau, intentar, descriure, presentar els personatges els fets i les causualitats que m'han portat a escoltar la meva veu a través d'aquest diàleg escrit amb tu, amb vosaltres, amb mi mateix.

En són moltes les semblances que em venen a la memòria, en especial aquelles que tenen a veure amb el reconeixement social i l'estat d'opinió. “Confonen amb les constel·lacions del firmament les petjades estelades que deixen en el fang les potes del annerots” (V.H.)

Agustí

Carta quarantadosena

Extracte de la carta quarantadosena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(rebuda dijous, 30 d'octubre de 2008, a les 12:50)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 24 d'octubre de 2008

Apreciat i benvolgut Cil

Ahir vaig acabar de llegir la novel·la que m'adreçares. Aquest matí n'he fet una petita ressenya que m'he estimat més fer-te arribar com més aviat millor. Gràcies.

Els silencis de Maria, de Carles Cortès

Editat per Edicions Bròquil a la col·lecció “Els ullals de narrativa”.

Una novel·la que tracta de la resolució de conflictes generacionals i culturals a través del coneixement i la recuperació de la confiança en un mateix, en els més propers i amb els altres.

Coneixement i confiança. Curiositats i causualitats que la vida ens presenta i aquí a través de tres personatges entrellaçats entre els silencis d'uns i altres i a on aquests silencis ens ensenyen a fruir la paraula.

Excel·lent novel·la d'aprenentatge personal que afortunadament es resol satisfactòriament.

En recomano coratjosament la seva lectura.

Agustí Baró i Bauló


Carta quarantaunena

Extracte de la carta quarantaunena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(rebuda dijous, 27 d'octubre de 2008, a les 09:50)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 21 d'octubre de 2008

Apreciat i benvolgut amic Cil

Com era d'esperar en haver depositat la tramesa d'aquesta setmana, just després, un funcionari ha penjat cartes als vidres de la garita. Hi havia la teva catorzena missiva. Me n'he alegrat molt en veure-la.

Tant de bo gaudeixin amb intensitat i els puguis fruir aquest interessant congrés que organitza l'Institut d'Estudis Catalans a sa Nostra i que commemora el vuitè centenari del naixement de Jaume I. Em resultaria joiós poder-ne gaudir, tant de bo no triguin massa a publicar les ponències i els resultats per a poder-me'n assabentar.

Quant al comentari que ha penjat n'Olívia, us he de dir que no sols m'arriba, si més no em solidaritzo amb el que hi diu: “Les presons tindrien que desaparèixer”, “Són monuments a la desídia”. Tant de bo fóssim més que pensam així. I més els que plantejarem alternatives de corresponsabilitat. Més ara que tenim a l'abast tecnologies que no sols serveixen per a pervertir les relacions humanes, serveixen també per a millorar-les i garantir l'estat de benestar.

Quant al comentari de David Torrelló de Sabadell. M'afalaga que qualque encuriosit hagi pogut gaudir de la meva petjada a internet. No el conec a n'en David. Salutacions, company, tant de bo em facin arribar el conte que té a veure amb el meu cometari a Joanot Colom sobre, vull suposar pel que em comentes, Cil, les confluències generacionals que s'avenen sovint amb l'experiència del devenir col·lectiu. Gràcies, David, pel teu interès.

Pel que fa al contingut referent a les preguntes em fa na Mercè Garau i Blanes.

Dir-vos sincerament que he intentat de cor respondre el que sé i he viscut. Som conscient que cal haver-ho viscut per creure-ho. Però és així. No em considero més que qualsevol altre esser humà ni més ni manco intel·ligent. Sóc qui sóc i a resultes d'on venc. Tot plegat va de confiança. De recuperar la pròpia en un mateix, de recuperar la confiança d'aquells que més t'estimes i de recuperar la confiança en altri.

Dir-vos que les respostes són les que faig, perquè així ho entenc; d'altra manera seria mentir-vos. Si esbrineu qualque cosa més, serà perquè els advocats se n'hauran sortit, probablement ells us ho podran fer entendre millor que jo mateix que encara me'n faig creus. Quant a les circumstàncies, ja us he explicat que es remeten a molts d'àmbits que prefereixo anar explicant amb la cautela que sempre m'ha caracteritzat. També perquè jo mateix m'he d'acabar d'aclarir en els fets que precipitaren el meu fracàs familiar. El resultat és que no he pogut pagar el que m'han condemnat a pagar. Els Tribunals diuen que no he volgut pagar i això ha bastat per ficar-me en presó. Que ho he d'assumir? Quin remei. Aquí estic. Que he de pagar? Fins quan? Com? Ja ho sé que d'aquesta manera no es pot anar pel món. Ja ho veig. Si ets honest, et tanquen. Fer-hi front de la millor manera possible? I quina és? Ho saps tu? Ho sabeu vosaltres? Doncs us agrairia me la notificàssiu. Que vaig embullant la troca? Que la millor manera possible de resoldre els problemes és la disponibilitat efectiva de recursos econòmics?

Enhorabona pel MallorcaMón, tant de bo hi hagués pogut assistir, com quan en altres moments ho vaig fer en venir Quilapayún... Em recordo d'Amanda i dels dits tallats de Víctor Jara.

M'agradi o no, he de restar empresonat pels fets que escauen. M'ha passat a mi. Us podria haver passat a qualsevol de vosaltres. Ho accepto i hi fins que m'alliberin no hi puc fer-hi res.

Gràcies pel vostre suport.

S'acomiada aquest vostre humil bandejat.

Gràcies.

Agustí

Carta quarantena

Extracte de la carta quarantena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(rebuda dijous, 27 d'octubre de 2008, a les 09:50)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 21 d'octubre de 2008

Apreciats i benvolguts Cil i Bel, Benvolguts amics

Hi ha hagut novetats a la meva moratòria. A més de l'alleugeriment provocat per l'ingrés de les nòmines dels treballadors del mòdul, la qual cosa ha fet minvar l'ansietat instal·lada en el personal pel consum, a migdia m'han indicat que, si vull, puc accedir a un destí en el mòdul.

No es tracta de cap treball remunerat, succeït que sembla que afavorirà l'obtenció de vis a vis i a més de facilitar el desitjat informe dels funcionaris, el qual fins a la data no m'ha permès, sembla ser, d'obtenir un treball remunerat per fer front a la meva situació de precarietat econòmica.

Res, que des d'avui he de restar a la zona d'esbarjo una estona més per endreçar-la. Avui m'ha tocat fregar una zona del menjador.

De segur que en ficar aquesta tramesa a la bústia, per la tarda, els funcionaris avisaran de l'arribada de correu, però perquè aquesta setmana no deixeu de rebre noves meves, automàticament després d'aquestes quatre ratlles més, m'acomiado fins a la propera ocasió.

Fins prest.

Salut, coratge i resistència.

Agustí

Carta trentanouena

Extracte de la carta trentanouena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(rebuda dijous, 27 d'octubre de 2008, a les 09:50)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 21 d'octubre de 2008

Apreciats i benvolguts Cil i Bel, Benvolguts amics

Dimarts. Tampoc avui matí m'han traslladat al jutjat. No puc fer-hi res. No havia de ser, em sap greu pels qui s'hi hagin pogut acostar per veure'm, els meus pares, n'Olívia, pot ser tu mateix, Cil, i/o altres encuriosits. De segur que hi haurà una altra ocasió. M'havia vestit de diumenge, com si fos diumenge. Rova neta per fer goig.

Els companys de taula m'han indicat, de bon matí, que comentés la feta als funcionaris. Així ho he fet. M'han dit que se n'assabentarien. No m'han tornat a comentar res. De vell nou enfonsat en l'oblit dels penitents, reclòs en el mòdul d'afinament número cinc.

Avui de bell nou el mòdul resta al complet: 144 reclosos.

Vaig fent envant “Els silencis de Maria”, el llibre que em vas fer arriar. Força interessant!

A l'espera de rebre trameses de l'exterior, sols puc anar-vos fent cinc cèntims del meu esdevenir i les anècdotes que es van succeint.

Us vaig explicar que a la taula hi va haver moviment. Bé, el cert és que no us vaig parlar del moviment a la taula, emperò el fer que en Josep fos traslladat de mòdul va fer que un nou company s'hi assentés, no al seu lloc, ja que altres decidiren per ell. El fet és que a la meva esquerra s'ha assentat un personatge del tot singular, En Toni de Cas Campet, de Felanitx, d'edat, penso pel seu aspecte, no m'atreveixo, no per por, per respecte, a demanar-li. Tot ell és festa i optimisme, rere uns ulls grans i desperts.

Pam! És el seu crit de festa. Si bé també ha fet seu el meu SOCOORRO! Sovint som companys, parella, al dòmino. Passem l'estona divertint-nos.

A Felanitx i al Port, Portocolom, també m'hi penso tenir bons amics. Penso que la seva traça, la d'en Toni, em resulta coneguda, és més que possible que el veiés sovint tafanejar per Felanitx en alguna de les meves visites o tal volta vaig veure el film “Los Escolares” on sortia en alguns plans, penso que el productor i director de “Los Escolares” fou en Miquel Bauçà, si no m'equivoc. A Felanitx hi ha tradició fílmica, sempre s'han afanyat a entretenir el personal. Em ve a la memòria una de les narracions sovintejades per un bon amic, en la qual en un intent d'explicar l'estructura social d'aquesta nostra illa estimada, sembla ser que en temps dels romans, aquesta s'organitzava en diversos estaments socials: els oratores, els bellatores, els laboratores i els fellatores. D'aquí s'explica l'origen del topònim de Felanitx. Memòries, Lluís...

Un dia més de captiveri. Segueixo resistint-me a restar dies de condemna. Més quan ves a saber el que em resta, els vaig sumant, més que sumant, guaito el dia que estic i en sumo un. Així que si és 21, hi porto 22 dies; si m'equivoc tant se val. No puc fer-hi més.

Avui he vist i sentit al televisor una notícia força interessant pel que fa al meu cas. Sembla ser que hi ha hagut em sembla als jutjats de Vitòria una sentència en la qual els fills dels matrimonis separats, divorciats resten al seu domicili mentre són els pares els qui fan les maletes cada cop que els pertoca la custòdia o estan amb els fills. Mirau què bé! La casa és per als fills, és clar que sí. Quina culpa en tenen ells, dels fracassos dels pares!

Tindreu que disculpar-me ja que, una altra de les causualitats que s'esdevenen, com la coprotagonista traspassada, la Maria, de la novel·la de Carles Cortès, aquestes paraules, pensament i esdeveniments que us vaig narrant s'han tornat una bona excusa per a parlar amb mi mateix i alhora abstraure'm de tanta misèria que m'envolta.

Demà a la tarda serà hora de finalitzar aquesta tramesa. Així tal volta divendres la podreu llegir o el proper dilluns. Esperaré a veure si demà al matí m'arriben cartes i poder afegir-hi els comentaris pertinents. Ja es veurà.

Per avui ho deixo. Demà serà un altre dia que empassar. Prepararé el sobre i li posaré l'adreça, el remitent i el segell, després em prepararé pel descans i per a engegar el son. Vine son...

Agustí

Carta trentavuitena

Extracte de la carta trentavuitena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(rebuda dijous, 27 d'octubre de 2008, a les 09:50)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 20 d'octubre de 2008

Apreciats i benvolguts Cil i Bel, Benvolguts amics

Són les 20:35 hores d'aquest dilluns, 20 d'octubre de 2008, a quasi bé 90 dies de captiveri. Havia de partir cap al mòdul d'ingressos a passar la nit per demà al matí anar cap als jutjats i presentar-me en el jutjat nº 11 d'Instrucció a declarar. Així m'ho pensava.

La nit se'm presentava angoixosa o venturosa, qui sap, un altre safari nocturns a la cacera de bestioles, sol com un mussol, i amb el pensament posat a veure amics i estimats veient-me emmanillat.

Ves a saber, diuen que en haver passat el recompte de les 21:00 hores, no solen traslladar els presoners. Havia preparat llençols, manta, roba neta i estris de neteja per al trasllat. Podria ser que demà de bon matí m'ho notificassin i em conduïssin al jutjat. Ves a saber. No sol ser així com va la cosa. Ja us contaré. Si no ens veiem demà, sabreu disculpar-me. Ja n'estava resignat i il·lusionat a veure-vos malgrat la circumstància.

Tot el dia he estat pendent de demà. M'he permès demanar anar a infermeria a tallar-me les ungles dels peus i sol·licitar medicació per fer front a un gripot que sembla que minva, emperò que es capfica a perdurar i revenir.

He vist i sentit als noticiaris, i escoltat, que els secretaris judicials demà s'anaven a posar en vaga. De segur que de bell nou m'ha d'haver hagut de tocar a mi l'ajornament, com quan els advocats d'ofici també s'hi posaren. Les coses de Palau van com van. Paciència, resignació i acceptació...

Em ve a la memòria la música d'una cançó que en Joan Bibiloni m'oferí cantar en un dels seus reculls de rondalles “En Martí Tacó”. Us convido a escoltar-la. Convertit en Martí Tacó. Com una mena de mata setze i rostre valent, o Sant Jordi que s'enfronta a gegants, dracs, mosques o braus ferotges, en el conte és l'honestedat i la senzillesa la que venç l'adversitat de tot plegat. Qui sap si la monstruosa maquinària burocràtica que ens té atrapats a tots plegats fos vençuda per la confiança i el seny.

Ja han passat recompte. Dos a la cel·la. Encara no he fet el llit. Com que no pensava fer nit aquí, ho deixava per demà. Em caldrà dutxar-me, he transpirat una mica massa per l'ansietat de partit i/o no partir. Calma, tranquil·litat i resistència.

Carta trentasetena

Extracte de la carta trentasetena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(rebuda dijous, 23 d'octubre de 2008, a les 09:50)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 19 d'octubre de 2008

Apreciats i benvolguts Cil i Bel,

Avui diumenge, ha tornat a haver-hi visita. Esperada visita, veure rostres amics, apreciats i estimats sempre m'alegra l'estada. Han vingut els meus pares, en Noel i n'Olívia.

Sembla ser, per part d'en Noel i amb qui ja ho ha pogut parlar, que a més d'afegir-se a facilitar qualque diner, la cosa d'organitzar un concertet podria funcionar i fer-se. Mirau per on això de tornar a cantar també esdevindrà, com fou, una bona eina per fer front al desgavell regnant.

Què n'és de fresca i bona la rialla compartida amb sentiment. Guaitau que això de col·laborar econòmicament en el meu alliberament podria esdevenir un altre cop quelcom que ofengués la justícia. Sincerament no n'és la meva intenció. Més m'hagués estimat sortir-ne sense tant d'enrenou. M'ho vull prendre amb humor i optimisme i així voldria que us ho prenguéssiu tots vosaltres.

He notat el pare una mica desmillorat. M'ha comentat que l'ha envestit una mica de grip. La mare, esplèndida. N'Olívia, meravellosa i amb noves pel que fa a la malaltia que la té atrapada. Sembla que les possibilitat d'afrontar una petita intervenció li poden facilitar la convivència amb ella.

En Noel, com sempre, atabalat i fotut per no tenir al costat el seu amic i col·laborador com i en aquestes circumstàncies.

Per avui i per aquesta tramesa, penso que ja n'hi ha a bastament. La propera setmana hi haurà força esdeveniments a comentar i explicar-vos.

Carta trentasisena

Extracte de la carta trentasisena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(rebuda dijous, 23 d'octubre de 2008, a les 09:50)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 18 d'octubre de 2008

Apreciats i benvolguts Cil i Bel,

El son ha estat profund aquesta nit. Com de costum ha sonat l'alarma a les 7:30 per al “recuento”. Dos a la cel·la. Hem esmorzat i després passeig pel pati, amunt i avall. Avui la passejada ha esdevingut curta, m'he assentat a la taula per fer envant “Els silencis de Maria”. M'han avisat per l'altaveu. Ha sonat el meu nom. Hi he anat. Visita de l'advocat. Era en Francisco Carrion.

Sembla que efectivament el proper dimarts dia 21 d'octubre aniré a declarar als jutjats, al jutjat nº 11 i l'advocat d'ofici serà Juan Carlos Perió. És el misser, penso que ha de ser ell, que es presenta per a la causa següent a la que m'ha d'atendre Antoni Arbona.

Pel que m'informa Carrion, sembla que el meu cas l'han agrupat en aquesta causa i l'advocat li mereix tota la confiança; a mi també em va dar aquesta impressió. Sembla que sols vaig a prestar declaració i no es tracta encara del judici oral.

Un dia abans em duran, penso, al mòdul d'ingressos, per al dia següent partir cap als jutjats. M'hi portaran emmanillat i si bé us hi podeu presentar, penso que no podré parlar amb ningú. Vaja papereta per empassar.

I a més en captivitat sense poder fer-hi res més que escriure sobre el paper les meves apreciacions i experiències sobre el que esdevé.

Em plantejau la papereta d'haver de demanar-vos ajut i podeu constatar que així ho faig si bé no econòmic malgrat per a qualificar-lo es podria fer en diner, emperò no sé com podria pagar-vos mai el suport que ja m'estau oferint.

Evidentment em calen diners per a fer front a la despesa que em reclamen i vista la situació i la meva mancança de possibilitats no estaria de més la possibilitat de coordinar aportacions que si bé s'efectuaren coordinadament i nominalment, és a dir que quedàs clar que no són meus. Penso que en Carrion podria assessorar en la fórmula oportuna perquè tot plegat afavorís el meu alliberament, per a poder fer front a la despesa pels meus propis recursos que a hores d'ara, poc abans d'ingressar en presó, començava a disposar.

La iniciativa de Francesc Riera em sembla molt interessant i tal volta en Noel es podria prestar a coordinar-lo o el mateix Joan Bibiloni o n'Antoni Cuenca. En el meu gmail podeu trobar les seves adreces electròniques.

De fet, crec que n'hi ha molts més que, en assabentar-se de la meva situació, se solidaritzaran amb mi. Emperò el fet que el blog romangui, per cautela, restringit, dificulta més encara la comunicació. La possibilitat d'aconseguir el 3r grau o la condicional afavoriria el redreçament de tot plegat.

Vull aclarir una cosa que no sé si a hores d'ara queda abastament clara. Per què ara?

Puc fer front ara perquè els recursos que em calien són gratuïts i a l'abast de tothom. I en dir ara es refereix en llibertat. Ja que en captiveri també podria si se'm deixàs accés a la xarxa, cosa que sembla impossible segons el reglament penitenciari actual.

A tots repetir-vos les gràcies pel suport que m'oferiu, no es tracta de diners a tall d'exemple un cèntim d'euro ingressat al compte corrent pertinent ves a saber l'efecte que tindria. Tant se val la quantitat, és el fet, és el suport, el treball, l'ajut i la solidaritat amb el fet que m'escau. Es tracta d'evidenciar la realitat d'uns fets que penso que cal corregir. M'ha passat a mi i em podeu ajudar i els altres. M'hi ha d'altres? Es tracta d'un cas excepcional? Cal que romangui en presó sense poder-hi fer res? Fins quan? A qui afavoreix la sentència que m'empresona? I els meus fills? I els meus pres? Com s'han de sentir? Tot és culpa meva? No hi ha mecanismes per a corregir errors, si aquests es donen? Uff, Uff, uff...

Aclarir també que “Sargantana So i llum autèntics” és una de les empreses per a les quals havia tornat a treballar, que està legalment constituïda i la qual vaig col·laborar a constituir amb un 20 per cent de participació, la qual dirigeix l'amic i patró Noel Quintana i que abans de la meva separació vaig haver de deixar de participar-hi entre altres coses per indicació de la meva ex companya.

Efectivament a través de Sargantana i amb Sargantana, com he indicat en altres ocasions i alhora afavorit per la celebració, possible, del seu 20è aniversari, el qual fou la causa de la meva reinserció laboral a l'empresa.

Tant de bo pogués treballar per empènyer tot plegat, tant de bo.

Et sorprendrà, amic Cil, l'escaient que ha estat rebre notícies de l'aniversari d'independència, el XL, de Guinea. Sovint sovint intento explicar als companys de mòdul, a aquells que s'interessen i m'ho sol·liciten, l'estat del món i les circumstàncies i causualitats que ens hi han conduït. Et serà senzill, us serà senzill, llegint el que ha penjat en Cil al seu blog http://socrodamon.blogspot.com

Cap a on va el món, amics, i cap a on volem que vagi, sense oblidar d'on ve, és el que m'ocupa, ens ocupa.

Resulta curiós que aquests darrers dies, rellegint assajos d'en Miquel López Crespí, recollits a “Cultura i transició a Mallorca”, tot un seguit de personatges i recordances em venen a la memòria i intento veure els entremaliats camins que ens han conduït a tots plegats al moment actual.

Comentar-te que, comentar-vos que, ben igual que tu, amic Cil, per l'any 2002, jo mateix n'era dels ingenus que dia rere dia se sorprenien de la quantitats de portes que s'anaven tancant per a la realització d'una tasca de redreçament social a l'interior d'un partit, el PSM, que responia a interessos particulars que fins i tot avui dia costa d'esclarir.

Personalment penso que fins i tot Sebastià Serra en fou, n'ha estat víctima com nosaltres, o jo mateix, amb la fortuna de no haver patit les inclemències que ha, hem, patit altres. Jo mateix, com en el cas de Pere Sampol, li tenc encara a hores d'ara bastanta consideració per la qual cosa agrairia en fos informat del que m'escau.

Salutacions, Sebastià, la reunió que et vaig sol·licitar s'avortà pel meu ingrés en presó i no te'n vaig poder informar. Disculpes.

Són tantes les ocasions en què els arbres que es planten just al nostre davant no ens deixen veure el bosc que ens ocupa, que sols el temps i si esdevé l'ocasió, ens permet observar la realitat que ens envolta.

També a l'entorn de la Petita i Mitjana Empresa de Mallorca penso que es podrien trobar persones que em tinguin amb estima. Pot ser Demetrio Peña, Joan Serra o el mateix Josep Capó se'n podrien fer càrrec de la meva situació, solidaritzar-se i prestar-se a donar una mà com en altres ocasions l'han rebuda ells mateixos per damunt de les diferències del passat. Gràcies.

Agustí

Carta trentacinquena

Extracte de la carta trentacinquena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(rebuda dijous, 23 d'octubre de 2008, a les 09:50)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 17 d'octubre de 2008

Apreciats i benvolguts Cil i Bel,

Torno a ser a la cel·la, som entorn de les 20:00 hores. No ho puc precisar, perquè ni jo ni el meu “compi” (així anomenen aquí dintre els companys més pròxims) tenim rellotge. Afortunadament ens han deixat una ràdio que entre cançó i cançó de tant en tant informa de les hores i les mitges.

En davallar, per la tarda, de les cel·les al recinte d'esbarjo i quasi bé en haver dipositat cartes a la bústia per afavorir que us puguin arribar el proper dilluns o entrant la setmana, m'ha arribat el correu, un fornit sobre, de paper kraft esmorteït, en el que he trobat una sucosa tramesa i un llibre, anunciat, amb dedicatòria inclosa de l'autor, Carles Cortès, “Els silencis de Maria”: “Per Agustí Baró perquè pugui assaborir el plaer de la literatura. Perquè trobi la porta oberta dels somnis, de les il·lusions. Perquè trobi la llum dels estels. Cada nit, per sempre”

Gràcies per la dedicatòria, gràcies Cil per adquirir-lo i fer-me'l arribar. Gràcies per dar noves meves a l'actual director del Centre Penitenciari que m'acull, Don Manuel Avilés, que participà a la presentació del llibre que tingué lloc a la llibreria “Lluna” de Palma el passat 10 d'octubre. Gràcies per fer-m'hi present.

I és clar que té a veure en tot plegat. La novel·la narra el devenir de diversos personatges. Ja us en faré cinc cèntims en haver-la llegida. Fitxeu-vos-hi, comença així:

1 Hèctor. Un plor. Un crit ofegat pel coixí del llit que t'han assignat. T'adones de l'evidència: ella no hi és. Hèctor, està sol, completament abandonat. Tu has tingut la culpa. No cal que plores, no. Deixa passar el temps i escolta la remor del vent a través de les reixes de la finestra...”

Obro el sobre que conté la teva tretzena missiva, amic Cil i la llegeixo i m'adon de la data de l'escriptura i de tot el que conté. Tant de suport per aquest vostre company i amic que efectivament semble tenir un sentit de la dignitat un tant especial. Reflexiono sobre el que m'hi dius i comentes i m'adon de tot el que hi dus fent per la meva causa que jo m'afany tant a no fer meva sinó de qualsevol altre, tu i els que em donau suport.

Carta trentaquatrena

Extracte de la carta trentaquatrena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(rebuda dijous, 23 d'octubre de 2008, a les 09:50)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 17 d'octubre de 2008

Apreciats companys i amics

Penso que no em puc contenir a enviar-vos tramesa. Crec que si la llanço a la bústia aquesta tarda, t'arribarà la setmana vinent, la qual cosa no és abusar tant de la vostra, teva, confiança.

Avui els moviments modulars s'han tranquil·litzat, i a més alguns companys s'han afanyat a afegir-me a les llistes de “destinos” treballs no remunerats que es realitzen en el mòdul, com agranar, fregar o netejar vidres.

Sembla que sols hi estic afegit com a suplent, la llista és plena; però avui m'ha tocat netejar vidres amb en Silvio, una llarga estona que ens ha ocupat i ha fet que el matí passàs en un plis plas, a més després m'han convençut d'anar al gimnàs. Ja veurem demà com despertaré. Ja us ho contaré.

Bé, us deixo fins a la propera.

Salut, coratge i resistència.

Agustí

Curiosament ens han deixat una ràdio. Sona cantant en Serrat dient quelcom així com que la vida és de peatge en una tramesa cantada en castellà.

Carta trentatresena


Extracte de la carta trentatresena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(rebuda dijous, 23 d'octubre de 2008, a les 09:50)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 16 d'octubre de 2008

Apreciats companys i amics

Un dia més d'experiències que compartir no desitjades i que transcorren irremeiablement en captiveri.

En el Centre Penitenciari ocorren succeïts que afecten les rutines quotidianes. Sembla que en el mòdul on se m'acull s'ha proposat ajuntar, com ja us he comentat en un altre paràgraf, tots els treballadors de tallers. Sembla més que probable que se'm traslladi al mòdul sisè, la qual cosa així en principi ha recomanat que em torni a quedar sense televisor, ja que en Hassan n'és un dels treballadors i no fos cosa que em traslladin i no tingui ocasió de tornar-li.

Avui i pot ser durant uns dies romandrem sense la distracció de la caixa tonta. Llegiré i escriuré i/o simplement em deixaré caure sobre la llitera esperant que el son m'atrapi.

A la tarda han arribat cartes, no n'hi havia per a mi, emperò poca estona després de repartir-les, ha sonat el meu nom junt a altres per megafonia. En primer lloc m'ha semblat que ja havia arribat l'hora de mudar-me al mòdul sisè, no ha estat així, m'han conduït junt a altres tres companys cap a infermeria, tot feia pensar que com als altres m'anaven a fer una analítica per saber si prenc estupefaents. En arribar just a l'indret de la infermeria, el funcionari m'ha assenyalat, dirigint-se a mi pels meus llinatges, i m'ha indicat que el seguís. Li he demanat si anava a veure l'advocat, n'esper la visita dels dos, ja que diumenge passat els meus pares m'informaren que aquests així els indicaren que farien.

No he anat a cap visita dels advocats, ha estat un agent judicial que ha vingut per a notificar-me i emplaçar-me a un nou procés judicial entregant-me les diligències prèvies del procés abreujat 2517/2007 del Jutjat d'instrucció nº 11 de Palma de Mallorca. He signat una notificació datada a catorze d'octubre d'enguany però que m'arriba el 16 i que a més em dóna un plaç de 24 hores per satisfer una nova fiança de 18.000 euros. Ja m'anireu notificant a quant lloguen les cadiretes. M'ho prenc amb humor per no prendre-m'ho a mal.

He donat el nom de Francesc Carrión com advocat. Quant al procurador he pensat a sol·licitar-ho d'ofici. Ja es veurà quin procés fa més via a jutjar-me per desfer els anteriors com en altres anys. Ara tenc la confiança de poder-me defensar. L'acusació diu així:

PRIMERA.- EnPalma, el acusado, Agustín Baró Bauló, mayor de edad en cuanto nacido el 22 de julio de 1961, y condenado ejecutoriamente como autor responsable de un delito de abandono de familia en sentencias dictadas en fecha de 2 de diciembre de 2005 y 31 de enero de 2007 por el Juzgado de lo Penal nº 7 de esta capital (procedimientos 3652005 y 12/2007, que venía obligado en virtud de lo resuelto por Sentencia de divorcio de fecha de 30 de noviembre de 2005, dictada por el Juzgado de primera instancia nº 16 de Palma, en el procedimiento 926/2004, a satisfacer 600 euros mensuales en concepto de manutención para sus hijos (dos de ellos menores de edad y el otro de 18 años en la fecha de la sentencia de divorcio), no ha abonado, pudiendo hacerlo, ninguna de las cantidades devengadas por tal concepto desde el mes de febrero de 2007 y hasta la formalización del presente escrito.

SEGUNDA.- Los hechos anteriormente narrados son constitutivos de un DELITO DE ABANDONO DE FAMILIA, previsto penado en el artículo 227-1 del Código Penal.

TERCERA.- De los hechos que han sido relatados responde el acusado enc oncepto de autor conforme a los artículos 27 y 28 del Código Penal.

CUARTA.- Concurre en el acusado la circunstancia modificativa de la responsabilidad criminal, de carácter agravante, de reincidencia (artículo 22.8 del Código Penal).

QUINTA.- Procede imponer al acusado la pena de DOCE MESES DE PRISIÓN, con accesoria de inhabilitación especial para el ejerficio del derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de la condena. Todo ello con la imposición de las costas procesales.

Responsabilidad civil: el acusado indemnizará a Aina Maria Picó Mestre, en tanto representante lagal de sus hijos menor de edad, en las cantidades adeudadas hasta la fecha de la celebración del acto del juicio oral...”

Què voleu que us digui, amics. Un més dels processos engegats contra la meva persona en qualitat d'acusat d'un DELICTE D'ABANDONAMENT FAMILIAR. Ja veis que així com van les coses és més que probable que resti en captiveri una bona estona. A qui beneficia tot plegat?

Si algú m'ho explica pot ser ho arribi a entendre. Si bé em sé amb algunes mancances existencials, crec que qualque bri de seny resta en la meva persona que penso permetria una reflexió acurada dels succeïts, i fins i tot, crec que m'atenc a acceptar les apreciacions de l'altra banda de les acusacions sobre mi, emperò sobre apreciacions es sentència als penats. Vull pensar i creure que aquest meu cas és un d'aquells casos excepcionals que confirmen les regles. Acceptat tot plegat, seria possible esperar de la justícia que aquesta tingués a bé acostar-se a la particularitat d'aquesta situació que m'ha tocat viure a mi? Voleu dir que és just que romangui en captiveri fins que... Ufff...

I a tot això afegir la convivència en aquest indret on les relacions humanes i les seves misèries es magnifiquen en un escreix que preferiblement us estalvio de descriure (Per cert el llibre em van sostraure de Reglament penitenciari ja no em cal, ja n'he satisfet quatre paquets de tabac).

En positiu, dir-vos de bell nou que la vida és bella, n'he viscut tantes d'experiències i tan hermoses que sols el record m'omple i si bé no en venguessin més s'ho paga recordar-les. I el que resta de segur que també ha de merèixer la pena viure.

Aquesta setmana m'havia proposat no atabalar-vos massa. Ja veis que s'escampen les paraules en el paper, em contendré de ficar-les dins el sobre, esperaré tramesa per afegir-hi comentaris.

Agustí


Carta trentadosena

Extracte de la carta trentadosena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(rebuda dijous, 23 d'octubre de 2008, a les 09:50)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 15 d'octubre de 2008

Apreciats i benvolguts Cil i Bel. Apreciats amics.

A l'espera de les vostres trameses i amb el desig constant d'agrair-vos el suport que m'oferiu,aquí, en el centre penitenciari me m'hostatja, afortunadament no deixen, darrerament, d'ocórrer coses.

Dic afortunadament, per no dir una altra cosa, ja que mentre hi ha novetats, la rutina deixa d'instal·lar-se a la ment, fent que el temps transcorri aparentment més aviat, cosa que un sap que no és certa, ja que irremeiablement el temps s'escapa.

Hi ha moviment entre mòduls. Avui més o manco 7 companys han mudat de mòdul cap al catorzè uns quants i d'altres a 3r grau. N'han vingut de nous, alguns nous penitents emperò els més han estat traslladats des del 6è. Es comenta que el mòdul 5è esdevindrà el que havia de ser un Mòdul per als treballadors de “Buades”, l'empresa de griferia, la qual cosa fa pensar que prest em mudaran a mi d'hostatge.

Pel que fa a mi, malauradament, no hi ha novetats. Definitivament us de de dir que la suficiència irrita i incomoda. Cada cop em sento més i més sol en aquest captiveri. Afortunadament compto amb vosaltres, amb tots aquells que em mostrau apreci i solidaritat.

Causualitats de la vida que ens transforma en protagonistes de les nostres pròpies històries. M'aferro als llibres quan preciso distanciar-me de tot quant m'envolta i aconsegueixo viatjar al passat, fent-se present, llegint els assajos recollits a “Cultura i transició a Mallorca” de l'amic Miquel López Crespí, retornant amb la memòria a les trobades a les Porciúncula o recordant concerts de Llac, Lobe i Manuela, i tants altres, reunions clandestines a l'Obra Cultural guaitant entre passadissos i portes que conduïen a milers de cambres comunicades i que sempre conduïen a on es trobava Pere Llabrés, sempre amb el cap posat sobre plaguetes manuscrites.

Sis anys d'ostracisme que si bé m'allunyaren dels meus, m'oferiren la perspectiva d'un món meravellós de possibilitats per sobreviure. Ara resto en captiveri i em cal cautela, paciència i resistència, a mes de coratge per a continuar fent jutipiris sobre la corda fluixa recuperant la confiança amb mi mateix. Introspecció.

Amb la lectura revisualitzo pàgines de la meva pròpia vida.

Retornant al captiveri. La setmana passada mentre el company de cel·la anava passant la fregona pel terra, aquesta s'espatllà. Aprofitàrem per fer una instància sol·licitant-ne una de nova. Avui ha arribat, junt amb una granera i una granereta d'excusat. Tant de bo. Encara no ens hem atrevit a usar-les, romanen impol·lutes a l'espera que ens decidim...

Agustí

Agustí Baró, al mòdul 11

Diumenge, dia 2 de novembre, dos dies després de complir-se el primer trimestre d'estada de n'Agustí Baró a la presó, sa mare em comunica que ha estat traslladat al Mòdul 11.

Convé que es tengui en compte, a l'hora d'adreçar-li cartes o documents per correu ordinari convencional. D'ara endavant, ja no s'ha de posar M-5, sinó que cal indicar-hi M-11, després de l'adreça "Apartat de Correus 2016" i del nom i llinatges d'Agustí Baró Bauló damunt del sobre (cal no oblidar-se de posar-hi remitent!).

Em diu sa mare que aquest diumenge, degut a la gran quantitat de gent que s'hi ha fet present, a la presó de Palma, no han pogut entrar a veure'l al torn habitual de les 10 hores. S'han d'esperar un altre torn, a veure si podran accedir-hi més tard...

Entrevista amb l'assistent social de la presó de Palma


A mida que van passant els dies, es va aclarint que n'Agustí, com que es troba a la presó, d'ordre d'un jutjat (mentre un altre jutjat ho desconeix!), no s'ha de presentar als Jutjats com indicaven les tres citacions urgents que reberen els seus pares a ca seva , sinó que un agent judicial es fa present al mateix recinte de la presó de Palma per lliurar-li en mà la notificació...

Per si no bastaven tots aquests ensurts, pocs dies abans que es compleixin els tres primers mesos de reclusió de n'Agustí dins la presó (30 de juliol - 30 d'octubre de 2008), sa mare i son pare reben una telefonada de l'assistent social del recinte penitenciari, perquè hi acudeixin l'endemà mateix.

A primera hora del matí s'hi presenten i se'ls explica que la setmana vinent (3-9 de novembre) la Junta Avaluadora ha de mantenir una de les seves reunions habituals. Que podria estudiar la possibilitat de concedir a n'Agustí el primer permís de sortida de la presó, DURANT TRES DIES.

I que per això mateix, fa falta que els seus pares signin un document pel qual es comprometen a acollir-lo a casa seva durant tot aquest temps.

Com és clar, ho fan de molt bon gust!
Cap altra cosa no desitgen que tenir-lo precisament a casa seva.

L'assistent social els fa a saber alguns aspectes que tenen a veure amb la situació complicada que travessa n'Agustí Baró. Atenent la documentació judicial, es tracta d'una persona que, segons sentencia un jutge, NO HA VOLGUT PAGAR allò que deu a la família... I que ha reincidit una vegada i una altra a NO VOLER PAGAR-HO.

En conseqüència, els diu, s'ha d'entendre que fins que n'Agustí no pagui tot aquest deute, i mentre no demostri QUE HO VOL PAGAR TOT, ha de complir la sentència que l'obliga a quedar reclòs dins la presó de Palma...

Mentrestant, se'ls diu, pot anar aconseguint determinats permisos de sortida, com és el cas d'aquest de tres dies que la Junta Avaluadora ha de considerar si li'l concedeix.

Se'ls diu que n'Agustí, en aquest cas, té a favor seu l'avantatge que es tracta de la primera vegada que ingressa a la presó. I que això sempre és considerat com un dels elements atenuants...

En cas que se li concedeixin aquests TRES DIES DE PERMÍS, hauran de transcórrer encara uns dos mesos més, perquè la mateixa Junta Avaluadora es torni a reunir i miri, si ho considera oportú, de concedir-li el segon permís de sortida. En aquest cas podria ser durant SIS DIES...

I així successivament, fins que es vegi convenient atorgar-li el tercer grau... Una situació que arriba quan arriba...

Mentrestant i en paral·lel, el misser F. Carrión s'ha oferit a donar una mà en la tasca, transparent i eficaç, d'anar ingressant quantitats econòmiques voluntàries en un compte corrent a nom de n'Agustí, on fer-hi aportacions individuals per part de les persones que vulguin.Ja se n'hi han fet unes quantes...

Es tracta d'un gest que, d'una banda, pot fer veure al jutge i al fiscal que, havent-hi la voluntat de pagar i no tenint-ne la capacitat per part de n'Agustí, són els amics els que hi fan front, com poden, al deute; i de l'altra, pot contribuir a fer que a la presó n'Agustí també obtengui millores en les condicions de reclusió, de manera que pugui arribar a treballar en algun dels tallers existents i que hi funcionen...

Així, idò, hores d'ara, en complir-se els 90 primers dies d'estada a la presó de Palma, n'Agustí Baró té la possibilitat que la setmana que ve la Junta Avaluadora consideri pertinent concedir-li el primer permís de sortida, durant tres dies.

Si és així, haurem d'aprofitar algun moment d'aquests tres dies per fer-hi tots plegats un bon pa amb oli!