Carta seixantavuitena

Extracte de la carta seixantavuitena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(Rebuda dimecres, 14 de gener de 2009, 13:10)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 10 de gener de 2009

Apreciats i benvolguts Cil i Bel, apreciats amics:

Divendres passat vaig rebre la teva vint-i-quatrena missiva, la primera teva del 2009.

Dir-te que efectivament poques novetats, si més no més del mateix desassossec de l'any passat i entre barrots la inoperància de la funció pública encara se sent amb molt més amargura.

Pel que fa a la Franja de Gaza dir-te que em sembla un gran desgavell d'aquests temps que ens ha tocat viure, inclosos els festejos de Carod-Rovira amb l'Estat d'Israel, de fet m'ha recordar, dic el comentari que em sembla fa Daniel, l'acostament de primer pacte de progrés a la nostra comunitat en aquest Estat.

Ara bé, res m'estranya ja, vist el que m'ha tocat viure a mi. Malgrat tot ens cal mantenir l'esperança amb la gent per damunt del desencís que es pugui instal·lar sobre aquells qui governen, que res té a veure amb qüestions de raça, si més no de supervivència i poder, ens cap aprendre a compartir no sols en la pobresa, compartir en l'abundància.

Poques coses mes a dir-vos, o moltes, pot ser manquen ja les forces per a entretenir el temps fent de tot plegat un episodi més de l'hermosa història de la vida que ens ha tocat en sort viure. Ara com ara m'acomiadaré més que res per a mantenir el fil de la comunicació.

Fins prest amics i companys.

Salut, coratge i resistència.

Gràcies per ser-hi.

Agustí

Per cert, a Jaume Gelabert o a qui interessi fer-li saber que l'educador del mòdul en el qual m'hostatjo es diu Don Fernando, educador del mòdul 11, és amb ell, sembla ser amb qui estaria bé parlar per la qüestió dels tallers ocupacionals o de resinserció per l'ocupació

Carta seixantasetena

Extracte de la carta seixantasetena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(Rebuda dimecres, 14 de gener de 2009, 13:10)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 5 de gener de 2009

Apreciats i benvolguts Cil i Bel, apreciats amics:

Avui és feiner i he provat d'anar al mòdul 12 per assabentar-me de l'estil de les peces que hi dugueren a coure. He aconseguit d'anar-hi. El cap dels funcionaris d'avui, Don Juan, amb qui sembla que hi ha especial empatia, m'hi ha deixat anar i he pogut parlar amb en Mateu, i la cocció de les peces segueix a bon ritme. El proper dissabte o diumenge, si em ve de gust i no hi ha inconvenients, hem quedat per treballar plegats en l'ensinistrament del forn i aprofitar per recollir peces cuites.

Mentre conversàvem, s'ha presentat l'educador, Don Fernando, interessant-se per com esdevenen les coses en el taller... li he dit, festes però fem envant amb el que podem.

Poques coses més a dir-vos d'aquest dia previ a l'arribada dels Reis Mags d'Orient. Tal volta aprofitar per a sol3licitar-los més salut, més coratge més resistència per a tots, potser si ho troben bé també encoratjar-los a facilitar l'enteniment i el compartir en tot el món, i perquè no sembli que m'hi trob bé per aquí dintre, a la presó, i sense pecar en excés d'interessat sols en mi mateix, pregar-los que considerin la possibilitat de mediar a fer possible el meu alliberament. Gràcies.

Aquesta data em resulta especialment nostàlgica per la distància en el temps de la innocència compartida al costat dels meus fills.

Fins prest amics i companys.

Salut, coratge i resistència.

Gràcies per ser-hi.

Agustí

Carta seixantasisena


Extracte de la carta seixantasisena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele

(Rebuda dimecres, 14 de gener de 2009, 13:10)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 1 de gener de 2008 (?)

Apreciats i benvolguts Cil i Bel, apreciats amics:

Després d'haver-se'm empassat l'any passat pel ventre i haver-me deixat restos en aquesta ignomínia, sembla que el nou any, si bé estant en el mateix lloc, m'ha despertat a ritme de bolero, com és habitual en aquest recinte carcerari a les 7,30 ha sonat la bocina rere la qual la veu d'un funcionari de presons ens ha instat a llevar-nos del llit, encendre el llum, i estar promptes al recompte, el company de xabolo, n'Enrique, sols llevar-se, ha posat en marxa el televisor i, oh meravella, apareix l'Antonio Maxín cantant “Angelitos negros”. Causualitats de la vida, com diria el meu apreciat odontòleg. Nostàlgia emperò sense perdre el ritme.

El primer àpat de l'any ha consistit en xocolata desfeta amb xurros, cosa diferent al de cada dia, un “kitkat” distint per a festejar la diada de Cap d'Any, l'any nou, fetes les felicitacions, tot ha anat com qualsevol altre dia festiu. Amb els companys ens hem assentat entorn d'una taula i hem engegat la partida de dòmino, avui m'ha tocat guanyar, jo m'he tornat un expert en això de comptar fitxes.

La qüestió parasitària segueix voltant-me pel cap, així com la innocentada de contemplar el meu alliberament com una cosa prompta a succeir. Li don voltes i voltes i em complau pensar que ha estat per a esperonar-me una mica i fer-me espavilar a l'hora que també encoratjar a qui li pugui importar a moure's. Tant de bo sigui així, ja que si esdevé el contrari, se'm fa molt feixuc pensar que romandré entre barrots eternament. UFF!

Guaito per la finestra del menjador, he restat embadalit observant les alambrades que tanquen el mur exterior del recinte modular i em demano fins quan ho hauré de contemplar: la sentència que m'hi té ara com ara m'hi farà restar tota probabilitat fins al proper 8 d'agost d'aquest any que fa nou del segle XXI, i fins quan més?

Fins i tot els paràsits tenen qualque cosa més a fer, oportuna, que no restar llançats a la ignomínia a causa de no poder fer front a unes despeses extraordinàries en un món en crisi per l'especulació i la hipocresia d'un munter de paràsits instal·lats a fer del possible progrés social el seu particular rebost.

M'adon que probablement no us vaig relatar el fet que a l'hora que se'm va comunicar la bona nova que anava a gaudir del meu primer permís carcerari, també se'm va facilitar la possibilitat de canviar de xabolo, n'Enrique, un dels companys habituals de la partideta de dòmino havia quedat sol al seu i em va oferir anar-me'n amb ell, cosa que vaig acceptar, ja que si bé la relació amb en Javier era i és bona, aquest preferia i prefereix en el possible restar sol a causa essencialment de ser no fumador, no és que jo ho sigui massa, de fet en estar al xavolo he preferit no fumar, ja no per raons econòmiques, el fet és que vaig decidir mudar-me de xabolo amb n'Enrique, amb qui compartim bastant més. Ja us n'aniré fent cinc cèntims.

Dir-vos també que el taller d'iniciació al món de la ceràmica, malgrat les festes, segueix fent envant. De fet el dia 29 vàrem poder traslladar peces per a coure al mòdul nº 12, on es troba el forn. No hi ha diferència ni res amb el nostre taller; be de fet nosaltres al mòdul 11 estam començant i el taller del 12 ja porta una bona estona en funcionament, en Mateu, l'encarregat de ceràmica del mòdul 12 en sap una estona llarga de com fer-ho anar, de segur que n'aprendré un munter si m'hi deixen anar al seu costat. Ahir vaig intentar d'anar a veure com anaven les peces, no va ser possible, segurament en passar les festes m'hi deixaran anar, ja us contaré com ha anat.

Ara com ara, deixar escapar els dies i intentar estar ocupar per no pensar en aquest desgavell que em té reclòs.

Fins prest amics i companys.

Salut, coratge i resistència.

Gràcies per ser-hi.

Agustí


Carta seixantacinquena

Extracte de la carta seixantacinquena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(Rebuda dijous, 8 de gener de 2009, 21:48)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 30 de desembre de 2008

Apreciat i benvolgut Cil, apreciats companys,

Com venia essent habitual, ahir us vaig trametre carta d'acomiadament d'any, amb comentaris adhoc del meu reingrés a la presó de Palma. He rebut la teva tramesa, la qual m'empeny a haver-hi de fer intervenció immediata.

Així que els anys se'm van instal·lant a les espatlles, hi ha qüestions que adesiara prenen més protagonisme que d'altres. I entre les coses importants que hom acostuma a valorar és aquella que tracta d'un valor fonamental, almenys per a mi, que és el que fa esment a la confiança i l'amistat.

També així que l'experiència en l'aventura de la vida s'eixampla, comencen a valorar aquells que sense altre interès s'acosten i t'arriben a fer costat, i valga l'experiència t'he de dir, us he de dir, que el fet de restar a la presó és una d'aquelles experiències semblants a la de passar per un quiròfan on t'adones d'aquells que veritablement són al teu costat, sense menysprear aquells instal3lats en la ignorància.

Arribarà un dia en el qual em podré permetre, o hauré de fer-ho, per mi mateix, pels meus fills, pels meus pares, per aquells que m'aprecien, em valoren i també per a aquells a qui pugui interessar, narrar l'aventura de ma vida que entre altres coses m'ha portat a poder fruir de diversitat d'experiències, les quals sempre he valorat amb escreix, ja que han representat el meu devenir i m'han permès de ser qui som.

M'estenc en aquest preàmbul per tal de fer-te arribar la meva estima i el meu agraïment en aquests temps que m'ha tocat en sort viure, agraïment personal i en nom dels meus pares. De tot cor.

Dit això, et demanaria que interessis aclarir-me què és el que entens per “paràsit”, què enteneu per “paràsit”, tant tu, apreciat Cil, com aquells que així em consideren, alhora agrairia ho demanàssiu als meus pares si així ho veuen o el que en pensen, cosa que cincerament m'ajudaria a sortir-me'ns de l'astorament que he sentit al llegir l'exigència que em fas i que sembla que em feu els que em feu i m'heu fet costat.

Sincerament m'ha sobtat ben molt l'adjudicació, en primera instància, del mot “paràsit”, així entrecomillat; si bé al meu veure pel cas que se m'imputa no m'ho considero, de “paràsit” (accepto aclaració per tal de sortir-me'n si escau del meu error). Sé del cert que en qualsevol cas, hi ha paràsits que esdevenen del tot imprescindibles entorn al que es mouen, és com tot, podem trobar paràsits que són mercenaris, encarregant-se de tasques de neteja, ordenació i intendència; i d'altres que, un cop instal·lats entorn o sobre l'organisme que els manté, esdevenen perjudicials i danyins, resultaria interessant aprofundir en la matèria, doncs en el meu humil entendre a la societat que ens acull a tots nosaltres, massa sovint s'adopten actituds paràsites que imbolitzen i/o obstaculitzen les possibilitats d'avançar en fites d'avantatge i igualtat social. Parlem-ne!

M'entristeix que puguem pensar la possibilitat de considerar-me un “paràsit”, i més maligne. També em preocupa que es pugui instal·lar aquest estat d'opinió entorn a la meva persona, i més observar a quins interessos respon. A qui pot interessar? Què en pensau? Potser estaria bé que n'opinàssiu, del fet concret o en abstracte.

Agrairia amb escreix la possibilitat que en parlàssiu amb els meus pares, doncs segons els meus comptes sols fa dos mesos, d'aquest meu captiveri que s'allarga ja cinc, que suposa una càrrega econòmica als meus pares, cosa que ençà que vaig començar a treballar a l'edat de 15 anys, no havia succeït i m'omple d'indignació...

M'alegra conèixer que n'hi ha que s'interessen pel que puc haver escrit i pugui anar succeint entorn del blog ENCAPTIVITAT que engegàrem plegats. Benvingut, Agustí Cerveró, no tinc el plaer de conèixer-te, crec, si bé m'afalaga el teu interès i m'encantaria saber-ne noves.

Quant al Facebook, efectivament es tracta d'una de les xarxes socials pioneres a internet com la MyEspace, prevenir-nos de llegir la lletra menuda, doncs a l'hora de navegar esdevé imprescindible conèixer les lleis i normes a les quals els navegants es deuen.

Efectivament les possibilitats comunicatives a la xarxa esdevenen fantàstiques, ja us ho deia, benvinguts a l'ara que ens ocupa. Felicitacions.

Fins prest, amics i per molts d'anys. Veiem si ens veim rere els cristalls mal que sia.

Una abraçada ben forta d'aquest vostre humil Bandejat

Agustí

Carta seixantaquatrena

Extracte de la carta seixantaquatrena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(Rebuda dijous, 8 de gener de 2009, 21:48)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 29 de desembre de 2008

Apreciats i benvolguts Cil i Bel , apreciats amics:

S'acomiada aquest sofert 2008. Han passat ja tres dies d'ençà que maig regressar en aquest engarjolament, al meu entendre, gratuït. La tornada fou trista, ja us vaig comentar de la visita del company i amic Fabian, en les darreres hores en llibertat de les quals vaig gaudir junt als meus pares.

La tornada fou serena, per tal d'aprofitar les darreres hores de llum i que al meu pare li fos més senzilla la conducció, vaig desestimar exhaurir tot el temps que em restava per al retorn, sincerament us he de dir que tant en sortir com al retorn el tracte rebut pels funcionaris públics ha estat del tot excel·lent. No es tracta d'un comentari hipòcrita, és ben cert que sembla com que es comenci a practicar l'empatia amb el coneixement de la causa explícita. Amb simpatia es van interessar per com havia passat el permís i amb l'entusiasme viscut els ho vaig manifestar. Gaudir d'una perspectiva oberta després de cinc mesos entre barrots i ja acostumat a les distàncies curtes, s'agraeix poder mirar l'horitzó llunyà gaudint del passeig del sol pel firmament.

Comentar-vos també de les converses telefòniques darreres, mantengudes amb Catherinne Lafitte i amb Sebastià Crespí interessats en la meva persona i els fets pels quals se'm manté en captiveri, és més que probable que en aquests propers dies ambdós intentin, que no vol dir que ho aconsegueixin, entrar en el bloc. Salutacions i benvinguts.

Pel que fa al blog, esper que siguin del vostre grat les millores realitzades, poc temps hi vaig poder dedicar.

Disculpau, me n'oblidava, de saludar i encoratjar a fer envant una altra iniciativa que sestava en el calaix, a Joan Bibiloni, qui també s'interessà per mi i telefònicament mostrà el seu interès per fer encant el projecte de disc per a editar “Bandejat”, li preocupava especialment com fer-ho per aconseguir imatges meves de l'actualitat; probablement caldrà demanar permís a la direcció del Centre Penitenciari, qui sap tal volta sigui possible aconseguir-ho, no és estrany que adesiara entrin càmeres al recinte, ho haureu pogut comprovar en els mitjans de comunicació tradicionals.

Ha estat un plaer poder estar, parlar, amb uns i altres, rebre suport i coratge. Les possibilitats de sortir en llibertat més prest que tard segueixen passant pels mateixos entrebancs. Suposadament, el fet que hagi gaudit d'un primer permís, concedit pel jutge de Vigilància, posa les coses més senzilles. La qual cosa no garanteix res del tot. Ja es veurà.

El temps passa i les possibilitats de reprendre el que m'havia facilitat la recuperació econòmica, vaig poder constatar durant aquests dies disfrutats que, ara com ara, encara hi són, tant de bo sigui a temps de tornar-m'hi ocupar. Des de dintre de la presó poca cosa puc fer més que acceptar la situació i ocupar-me amb allò que em deixen fer, que ara com ara és el taller de ceràmica i el seu devenir. Avui he pogut dur amb altres cinc companys peces a coure al mòdul 12 on es troba el forn, he pogut parlar amb en Mateu i hem decidit que el millor que podíem fer era coure les peces quant abans i després decorar-les. Així doncs en farem dues cuites, la primera en aquesta ocasió ens servirà per a destriar les peces que que s'ho pagarà; de segur que més d'una s'esqueixarà, emperò això també val per aprendre.

Des de fora de la presó us agrairé el suport i l'interès per fer-me present, preocupant-vos perquè res no quedi adormit.

Per tal de refrescar la memòria, intentaré fer un retrat per escrit de la situació que m'ocupa.

En primer lloc, recordar que el que em manté a la presó, corregiu-me si m'erro, són dues condemnes, una de 225 dies i una altra de cinc mesos, les quals sumen un total de 375 dies, dels quals ja es duen complerts 150 dies.

A més de la privació de llibertat, existeix una responsabilitat civil que per aquestes condemnes suposen un total de 17.600 euros.

A aquesta quantitat de diners que se'm demanen sembla ser que ara puc fer-hi front manllevant de l'assignació setmanal que manlleven els meus pares de les seves assignacions de la jubilació, que quan poden ingressen al meu “peculio”, com aquí s'anomena el compte corrent de cada resident, i que vénen a suposar un total d'entre 120 i 160 euros mensuals, dels quals penso que en podré estalviar entre 20 i 40 euros, per la qual cosa m'atreviré a comprometre un pagament de 20 euros mensuals, cosa que pel que se m'ha informat resultarà suficient per a satisfer la meva voluntat d'assumir el deute.

Com ja sabeu, la causa que m'ocupa sembla pot no tenir fi, fins que tots i cadascun dels meus fills s'emancipin. Així doncs, l'existència d'un altre futur judici, i d'altres, és més que real. Ara en saben d'un altre, pel qual la Fiscalia em demana 18.000 euros i un any de privació de llibertat. El judici no s'ha celebrat i no vol dir que la quantitat resti així ni la privació, podria fallar-se en aquesta ocasió al meu favor, quan dic al meu favor, m'explico, vull dir que cap la probabilitat de fer veure a la Justícia una altra realitat, la meva, amb la qual aquesta s'adoni de la meva impossibilitat passada i present de fer front als pagaments que se'm reclamen.

UFF, se'm fa feixuga la realització d'aquesta instantània. Tal volta qualcú em podrà ajudar a fer-ho més entenidor?

Quan poguérem parlar, en parlar amb tots i cadascun de vosaltres del que calia fer, tots coincidíreu en quant abans sortir. La qüestió rau en com. Les probabilitats al meu entendre són vàries i van des de sol·licitar la suspensió de la condemna a la jutgessa del Jutjat núm. 7 de Palma que em va sentenciar a complir-la, a fer veure a la Junta de Tractament la possibilitat d'obtenir el 3r grau penitenciari o a fins i tot sol·licitar la llibertat condicional al Jutge de Vigilància.

Des de dintre, ja ho veis, jo no he aturat, i el més que he pogut aconseguir i penso que ha estat molt, ha estat un permís recorregut al Jutge de Vigilància després d'haver sol·licitat el 3r grau i el permís de forma ordinària, han passat cinc mesos.

De dia 1 a dia 5 de gener puc tornar a sol·licitar un permís de 3 dies, el qual, anant bé les coses, em permetria gaudir-lo el més de febrer, anant malament i havent antecedents d'haver-se disfrutat un primer, sortiria en segon permís ordinari el mes de març.

Pel que fa al 3r grau, sense suport de fora, he d'esperar a la propera avaluació, la qual cosa pot esdevenir com a molt tard, 6 mesos després de la darrera avaluació, la qual cosa es produiria als 9 mesos de captiveri. SOCORRO!

Aclarir-vos que efectivament es tracta d'una expressió de sol·licitud d'auxili que intento fer amb el somriure més ample i amb l'optimisme que em recepto cada matí al llevar-me entre barrots...

Voldria comentar i ressenyar per a sumar-me a l'aconteixement que en arribar al mòdul 11, on m'hostatjo, va arribar a les meves mans i vaig poder ullejar un exemplar de l'”Última Hora” on a la pàgina 60 i a breus vaig poder assabentar-me de l'homenatge que l'Obra Cultural Balear, el Grup Blanquerna i la Federació Llull retrà a l'il·lustre i amic Climent Garau i Arbona, “Un home que ha fet país”, avui al Teatre Principal de Palma, a partir de les 20:30 hores. Enhorabona, què més, com voldria de fer-m'hi present per a fer-li una bona abraçada i retre-li les meves cordials felicitacions per ser com és i haver-me servit de mesura humana, molts més n'hi hagués com ell!

L'exemplar del diari en què vaig poder assabentar-me de la notícia, no l'he pogut retrobar fins a dia d'avui, i això que el vaig encalçar, també vaig intentar de trobar la notícia en altres publicacions. Si bé dir-vos que sols vaig poder trobar un exemplar del Diari de Balears, el que de bell nou se'ns presenta amb un nou disseny, ho recordau quan ho festejaren, en aquesta ocasió no vair poder trobar cap ressenya a l'esdeveniment, de segur que un altre dia degué sortir i que el més segur és que hi haurà ocasió pera ressenyar l'aconteixement, la bona nova per la que un poble honora els seus herois. Féu-m'ho arribar, si en teniu ocasió, m'agradaria saber-ne els pormenors.

A la darrera Diada per la Llengua el vaig poder saludar i retratar, a l'amic Climent, per darrera vegada abans del meu captiveri. Tant de bo, més prest que tard, puguem gaudir, si li ve de gust, d'un bon pa amb oli a Son Pastor o a on se vulga. Endavant, company, salut, coratge i resistència!

Us comentava, i tal volta podríeu lincar la notícia, que mentre cercava eixamplar la nova de l'homenatge a Climent Garau, vaig poder fullejar l'exemplar del Balears de dissabte passat on curiosament vaig poder veure com a dues planes i en color es commemorava l'aniversari de la Plataforma Anti-Autopista, recollint-se diverses instantànies de les fetes durant aquelles reivindicacions històriques que preveien el retrat actual d'aquesta nostrada illa, vaig poder veure molts rostres coneguts, memòries companys també a tots vosaltres d'aquest humil bandejar que en aquells dies s'afegí a l'aventura d'aturar la maquinaria d'un progrés que anava a menjar-s'ho tot.

Més fusta! Que avançam! (En aquesta admiració podria lincar-se la seqüència que apareix a “TV Participativa” dels germans Marx van a l'Oest, us sembla bé?)

Potser sí que teniu tots raó i em perdó d'excés de purisme i en els dos sentits de Pur!, en bon mallorquí.

Vagin aquestes paraules per acomiada un any de crisi en plena crisi també existencial d'aquest humil bandejat que havent navegat per la crisi dels quaranta, s'acosta als cinquanta pensant que se'n pot sortir, coratge, salut i resistència, companys.

Fins prest i que puguem seguir contant-ho.

Rebeu un forta abraçada.

Agustí