Carta seixantanovena


Extracte de la carta seixantanovena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(Rebuda dilluns, 2 de febrer de 2009, 13:10)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 29 de gener de 2009


Apreciats i benvolguts Cil i Bel, apreciats amics:


Ahir vaig rebre la teva vint-i-setena missiva i encara a hores d'ara nohavia trobat el coratge d'intermediar carta a la teva vint-i-cinquena missiva.

Us he de demanar disculpes, pot ser masses esdeveniments icurcumstàncies m'han entretengut en l'afer d'escriure. De fet hi ha molt que contar entre altres coses després de la teva cisita del passat dissabte i havent-me anunciat la possibble visita d'Alícia Beltran això va succeir i em va alegrar molt, ja que m'informà positivament de quelcom que m'ha tingut ocupat aquests dies, li semblava una iniciativa força interessant i que, si bé no garanteix el meu alliberament, es tract d'un tret que no cal menysprear.

Es tracta de la possibilitat de sol·licitar l'indult a SS.MM. e Rei d'Espanya, cosa que possibilitaria a l'hora de sol·licitar al jutge que em va tancar la possibilitat de suspendre la condemna almenys momentàniament.

Sembla ser que en el meu cas aquesta possibilitat s'hauria d'haver pres des d'un bon inici, fins i tot abans de la possibilitat d'entrar a presó. No es tracta de veure què s'hagués pogut fet, mirem endavant i fem-ho malgrat el temps resta en contra meva, com crec que ja us vaig explicar en la darrera tramesa. Així, doncs, tal volta adreçar sol·licituds d'Indult al meu favor podria resultar una bona iniciativa que us adreço per amb el suport de l'Alícia fer endavant aquesta possibilitat.

També dir-vos que a dia d'avui encara no he tingut notícies de si podré gaudir d'un altre permís de sortida a les darreries del mes de febrer, emperò si no succeeix així, el més segur és que després del pertinent recurs, que ja he après a elaborar, durant el mes de març podrem tornar a veure'ns al carrer.

Pel que fa a Facebook dir-te que qualsevol iniciativa que ajudi a acostar-se a aquesta causa que ens ocupa a quanta gent millor així doncs, endavant, si bé dir-te dir-vos que a hores d'ara penso que les restriccions d'accés al blog encaptivitat ja no té cap sentit, parleu-ne, pel que fa a mi penso que no hi ha res que pugui ferir cap sensbilitat ni perjudicar a ningú per la qual cosa facilitar l'accés obert seria una passa endavant que facilitaria les coses a aquells que els resulta dificultós l'accés.

A tots els que us heu acostat, benvingut, salutacions Joana Nicolau, no tinc el gust però benvingut sies; a la Llibreria Quart Creixent gràcies pel vostre interès; a Beatriu gràcies pel teu suport i sàpigues que m'alegra molt la lectura del “Baró Rampant” que em va fer arribar el Fabian, de fet ja el duc envant, m'ha atrapat la seva lectura, durant aquest dies ençà del permís gaudit vaig llegir “El viatge de l'Elefant” de Saramago i he aparcat el comentari al blog perquè seguidament em seduí la lectura d'aquesta història d'un baró flamant que s'enfila en un món des del qual i sense trepitjat el terra s'arriba on sevulga, gràcies ah! Adrià, gràcies per també tu enrecordar-te'n d'aquest bandejat que et desitja les millors ventures.

Endavant, coratge, salut i resistència.

Ja veis que segueixo resistint, tal volta amb una mica més de resignació de la que esperava, sincerament segueixo sense saber ben bé a qui beneficia aquest infern a la terra que representa el funcionament d'aquesta institució que m'hostatja.

Em resta comentar-vos les darreres lectures que us he comentat. Ho faré però ho deixaré per una altra ocasió.

També hi ha esdeveniments a narrar respecte al taller de fang, les màsqueres i les titelles que van prenent forma... Tot esdevindrà, via fa qui no té pressa.

Avui horabaixa hi ha celebració de torrada en commemoració de les festes de Sant Antoni i Sant Sebastià organizades per la Pastoral Penitenciària amb el suport de l'Ajuntament de Palma i el Govern Balear, concretament de la Conselleria de Comerç i Indústria, qui m'ho havia de dir? Sembla ser que a la fi menjaré butifarrons, mira per on, a mi no em caldrà trescar per places, barriades ni poblacions per a gaudir-ne.

Dir-vos també que la qüestió parasitària segueix preocupant-me amb escreix, de fet, si he de dir veritat, començo a sentir a la pell canvis substancials que comencen a preocupar-me i a ocupar-me en sensacions i pensaments nous, novedosos, pensaments que em duen a reflexionar sobre la possibilitat d'estar i haver estat d'enrere experimentant qualque tipus de metamorfosi que a més d'afanyar-me a convertir-me en un bandejat, m'ha transformat en quelcom d'índole diferent a qualsevol altre esser humà convencional, aneu a saber en què, m'aferr a tenir consciència d'una identitat, la meva, que per damunt les circumstàncies i les causualitats que m'envolten construeix una crostra que em permet ser qui som.

Ja us n'aniré fent cinc cèntims del que vaig experimentant.

Fins prest, companys.

Força, coratge i resistència.

Us faig a mans còpies de les sol·licituds d'indult.

Pel que fa a la sol·licitud de suspensió de condemna, l'escrit no s'ha tramès al Jutjat, cal fer-ho arribar a n'Alícia Beltran i que ella ens instrueixi del que cal fer.

Gràcies.

Un blog obert a tots vuit vents del món!

Fa pocs dies que s'ha complit el primer mig any d'estada de n'Agustí Baró a la presó de Palma, des que hi va entrar el passat dia 30 de juliol de 2008.

I és precisament en aquests dies, quan arriba carta seva -s'acosta la setantena- en la qual, entre d'altres elements, hi afegeix aquesta indicació:

"...dir-te, dir-vos que a hores d'ara penso que les restriccions d'accés al blog ENCAPTIVITAT ja no tenen cap sentit, parleu-ne. Pel que fa a mi penso que no hi ha res que pugui ferir cap sensibilitat ni perjudicar ningú. Per la qual cosa, facilitar l'accés obert seria una passa endavant que facilitaria les coses a aquells que els resulta dificultós l'accés..."

Amb això, i només per això que desitja i expressa n'Agustí, aquest blog, que fins ara ha estat d'ús restringit a aquelles persones que n'Agustí hi aconvidava o acceptava -a través meu-, d'avui endavant, deixa de tenir aquest ús d'accés restringit, i passa a romandre plenament obert a tothom que vulgui accedir-hi; tant pel que fa a llegir-ne el contengut, com pel que respecta a fer-hi comentaris i a penjar-hi aquells documents que consideri adients.

Vet ací, idò, que l'endemà de la Candelera, festa de Sant Blai, compareix l'oferta pública d'uns "senyorets" que, a més de servir per compondre gargamelles malmenades, es poden convertir en eina valuosa de comunicació interactiva...

És el desig que mantenim viu, mentre continuam lluitant i afanyant-nos perquè n'Agustí arribi a sortir de la presó de Palma, com més aviat millor.

Cecili Buele i Ramis,
3 de febrer de 2009