Dia del Llibre - Novetats editorials: Fets i personatges (El Tall
Editorial), de l’escriptor Miquel López Crespí
-
Recuperar la nostra memòria històrica: Fets i personatges (El Tall
Editorial), de l’escriptor Miquel López Crespí El silenci oficial en
referència a la mor...
Temps moderns
M'ha semblat interessant fer-vos a mans aquest llargmetratge del segle passat que tant ens pot fer reflexionar sobre els temps que corren. Passau-vos ho bé!
Carta setantatresena
Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 25 de febrer de 2009
Apreciats i benvolguts Cil i Bel, apreciats amics:
"No diràs blat fins que no ho tenguis dins el sac"
Presumiblement, aquests tres propers dies, havia de posar els peus al carrer, fora d'aquesta presó, aprofitar de veurer-vos i fer qualque eixida en llibertat. Us comentava, en anteriors trameses, que tot depenia de l'anar i venir de la paperassa burocràtica pertinent. A hores d'ara, quan ja s'acaba aquest 25 de febrer en el qual he rebut la vostra, teva, trenta-un-ena tramesa, no m'ha arribat l'autorització del Jutge dde Vigilancia. Així que m'arribi sortiré de permís, tres dies.
Fins prest companys.
Entre barrots el que més estresa i ofega es la monotonia fent créixer i allargar el mal son que representa la privació de llibertat, i si a tot plegat afegeixes no acabar d'aclarir la causa del càstig pel qual hi restes, imagina't!
M'aferr a les tasques que m'he proposar dur endavant, el taller segueix rebent suport i adeptes, nous penitents arriben i s'interesen en l'aprenentatge que suposa empastifar-se de fang. A més del que en anteriors capítols us he anat explicant sobre els esglaons en l'aprenentatge que vaig proposant en la matèria, a arribat l'hora de dar una passa més i hem començat a esbrinar les traces del modelat i com des de l'el·laboració d'una massa informe, afegint i llevant podem anar recreant el desitjat. He començat un bust de dona, la companya sentimental d'en Pere Joan, company de penitencia, una fotografia serveix de guia per endevinar els volums, recreant la instantània. En Pere n'està tot satisfet i per contagi ja son més de tres els que s'esberan en seguir.me en aquest esglaó d'auto-aprenentatge. Ja veurem que en sortirà de tot plegat.
Avui hem preparat un munte de peces per a dur a fornejar en el mòdul 12, on hi ha el forn. Seguim sense esmalts ni material per a colorejar les peces. He decidit dur-les a coure avanç que es facin malbé, així crues. Les mancances de materials als tallers, son més que evidents. Sembla que la crisi arriba a tot arreu, també entre els barrots. Tenc constància de que des de la Pastoral Penitenciaria proven de posar-hi remei.
Avui, quan he anat a comunicar amb els meus pares, en vis a vis familiar, m'he topat amb l'asistenta social, fent-me arribar bones noves. Efectivament la Junta de Tractament acorda sol·licitar a Madrid el meu progrés a tercer grau, per la qual cosa ja sols queda esperar, esperar, a que arribi ,la notificació oficiosa per a que s'alleugeresca la pena. Afortunadament tot esdevé com anunciava en anteriors trameses.
Segueix alegrant-me tenir noves dels amics, companys i encuriosits. Gracies pel vostre suport.
A Francesc Riera. Més val tard que mai, ja tenia ganes de saber de tu i de s'Arenalet d'Aubarca; per cert i Son Busquets ?. Coratge i resistència. Endavant no afluixem.
A Carles Cortés. Em sap greu que no hagués pogut accedir al blog quan aquest parlava d'Els Silencis de Maria. En tenir temps i ser en llibertat provaré de facilitar l'accés a centres d'interés específic en el blog. Fins que m'hi pugui afanyar tindrà que trescar una mica. Gracies de vell nou per l'obsequi del llibre.
A Beatriz Carcamo. Ya queda menos.
A Olivia. Salut, coratge, força i resistència. Ja saps quan vas a Barna? T'han donat data per la intervenció? Qtqt vagi bé. Prest romandré al teu costat.
A Pau Baró. Anys i anys per molts anys!
A Tot hom. Gracies pel vostre suport. Salut, coratge i resistència.
Fins prest. Agustí.
Apreciats i benvolguts Cil i Bel, apreciats amics:
"No diràs blat fins que no ho tenguis dins el sac"
Presumiblement, aquests tres propers dies, havia de posar els peus al carrer, fora d'aquesta presó, aprofitar de veurer-vos i fer qualque eixida en llibertat. Us comentava, en anteriors trameses, que tot depenia de l'anar i venir de la paperassa burocràtica pertinent. A hores d'ara, quan ja s'acaba aquest 25 de febrer en el qual he rebut la vostra, teva, trenta-un-ena tramesa, no m'ha arribat l'autorització del Jutge dde Vigilancia. Així que m'arribi sortiré de permís, tres dies.
Fins prest companys.
Entre barrots el que més estresa i ofega es la monotonia fent créixer i allargar el mal son que representa la privació de llibertat, i si a tot plegat afegeixes no acabar d'aclarir la causa del càstig pel qual hi restes, imagina't!
M'aferr a les tasques que m'he proposar dur endavant, el taller segueix rebent suport i adeptes, nous penitents arriben i s'interesen en l'aprenentatge que suposa empastifar-se de fang. A més del que en anteriors capítols us he anat explicant sobre els esglaons en l'aprenentatge que vaig proposant en la matèria, a arribat l'hora de dar una passa més i hem començat a esbrinar les traces del modelat i com des de l'el·laboració d'una massa informe, afegint i llevant podem anar recreant el desitjat. He començat un bust de dona, la companya sentimental d'en Pere Joan, company de penitencia, una fotografia serveix de guia per endevinar els volums, recreant la instantània. En Pere n'està tot satisfet i per contagi ja son més de tres els que s'esberan en seguir.me en aquest esglaó d'auto-aprenentatge. Ja veurem que en sortirà de tot plegat.
Avui hem preparat un munte de peces per a dur a fornejar en el mòdul 12, on hi ha el forn. Seguim sense esmalts ni material per a colorejar les peces. He decidit dur-les a coure avanç que es facin malbé, així crues. Les mancances de materials als tallers, son més que evidents. Sembla que la crisi arriba a tot arreu, també entre els barrots. Tenc constància de que des de la Pastoral Penitenciaria proven de posar-hi remei.
Avui, quan he anat a comunicar amb els meus pares, en vis a vis familiar, m'he topat amb l'asistenta social, fent-me arribar bones noves. Efectivament la Junta de Tractament acorda sol·licitar a Madrid el meu progrés a tercer grau, per la qual cosa ja sols queda esperar, esperar, a que arribi ,la notificació oficiosa per a que s'alleugeresca la pena. Afortunadament tot esdevé com anunciava en anteriors trameses.
Segueix alegrant-me tenir noves dels amics, companys i encuriosits. Gracies pel vostre suport.
A Francesc Riera. Més val tard que mai, ja tenia ganes de saber de tu i de s'Arenalet d'Aubarca; per cert i Son Busquets ?. Coratge i resistència. Endavant no afluixem.
A Carles Cortés. Em sap greu que no hagués pogut accedir al blog quan aquest parlava d'Els Silencis de Maria. En tenir temps i ser en llibertat provaré de facilitar l'accés a centres d'interés específic en el blog. Fins que m'hi pugui afanyar tindrà que trescar una mica. Gracies de vell nou per l'obsequi del llibre.
A Beatriz Carcamo. Ya queda menos.
A Olivia. Salut, coratge, força i resistència. Ja saps quan vas a Barna? T'han donat data per la intervenció? Qtqt vagi bé. Prest romandré al teu costat.
A Pau Baró. Anys i anys per molts anys!
A Tot hom. Gracies pel vostre suport. Salut, coratge i resistència.
Fins prest. Agustí.
Carta setantadosena
Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 20 de febrer de 2009
Apreciats i benvolguts Cil i Bel, apreciats amics:
Ahir, 19 de febrer, vaig rebre la teva, vostra, trentena missiva en la qual m'arriba la vostra inquietud de no haver rebut tramesa meva.
Reiter les meves disculpes per haver-me torbat en mantenir correspondència. El fet es que considero a més dels avatars sobrevinguts, em sembla haver explicat en altres ocasions, que també pot haver succeït l'estorbament en el laberíntic univers de l'anar i venir, tresquejant, pels prestatges de les diverses estances que el correu freqüenta en el seu de-venir. Vull recordar que la darrera tramesa l'en-sobrava i capficava a la bústia el passat dia 11 de febrer, dimecres, fos com fos en ella em disculpava e intentava d'explicar-me per la manca de freqüencia, la minva, en la meva activitat escriptora.
Ençà les meves darreres paraules, lletres, escrites; us he de dir que res de nou ha succeït entre barrots, resto a l'espera del consentiment del Jutge de Vigilància per a poder gaudir del permís que em va atorgar la Junta de Tractament, el qual pretenia disfrutar. Si aquest consentiment no m'arribàs 48 hores avanç del dia esmentat, el 26, la sortida tindrà qu'ajornar-se, dir-vos això, resto a l'espera d'aconteixements, res de nou a palau!
Comentar les dificultats que hi ha a hores d'ara per aconseguir comunicar a traves dels cristalls amb mi, sembla ser per qüestions que desconeixia en tant a l'existència d'un reglament penitenciari que estipula una reglamentació per a les sol·licituds de visita i que en aquests moments es fora de plaç per aconseguir les autoritzacions pertinents. El fet es que probablement així com va tot plegat el més probable serà veure'ns de forma més convencional al carrer. Vagi el comentari per a tots, si bé especialment per a l'amic Jaume Caldentey, interessat en venir a veure'm, cosa que podem seguir intentant i per la qual cosa tindries que fer-me arribar el teu DNI, així jo podria tramitar la sol·licitud i en ser autoritzat podries venir a comunicar coordinant-te amb els meus pares i altres amics. Fins prest Jaume, gracies pel teu interès, esper poder veure't més prest que tard.
M'informàs, Cil, del poc o cap moviment que es dona al blog, en captivitat, que engegarem a rel del meu engarjolament, la qual cosa si bé es cert que em desencisa una mica, t'he de dir que també em dona molt en el que pensar i entre altres coses en les dificultats d'accés que es donen a la xarxa, pel desconeixement i el desajust de l'eina, eines, i com usar-la; circumstancies que m'animen a pensar que hi ha molta feina encara per fer en tant ajustar els còdigs de comunicació que se'ns presenten en aquesta nova era relacional i de la comunicació.
Al "facebook" arriben esdeveniments, presentacions, celebracions, impulsos i desitjos de fer i seguir relacions. Mentre m'afanyava en provar i mostrar els nous usos que podem fer de les eines, acurades, que es poden anar trobant, de forma quasi bé gratuïta, per la xarxa, d'ús lliure, parlava, entre altres coses, de l'importància de ser qui som, mes que mai, a Internet, mostrar la pròpia identitat, re-afermar-la, per a prevenir decepcions, recuperar la confiança, establint usos respectuosos, i afanyar-nos en aprendre a compartir. El destí. l'atzar, mals entesos, esdevenir, ha truncat temporalment, esper per poc més temps, poder-me explicar, millor amb fets que amb paraules, els fets resten a la memòria sempre i quant es deixa constància, cosa que avui es facilita amb l'us de les noves tecnologies.
Durant aquests dies ha de tenir lloc el III Fòrum Social de Mallorca . M'agradaria poder-hi assistir i col·laborar-hi aportant amb humilitat el que pugui. M'encoratgen els continguts i propòsits, més que mai un altre món és possible.
M'alegra ben molt, Cil, que, Aina Pico, com m'assabentes en la tramesa, t'hagui acceptat com a contacte en el "facebook", tal volta aquesta circumstancia faciliti l'enteniment i pugui suavitzar la situació en la qual en trobo. Tant de bo sigui un bon senyal.
Tornant al Fòrum Social. Ençà vaig re emprendre la meva particular singladura a la xarxa, cosa en la qual penso tornar a ocupar-me, m'afanyo en destriar-ne el usos proposant-ne de nous que a l'hora facilitin les relacions humanes, potenciant l'enteniment i la facilitat de compartir que es presenta amb escel·lencia del programari lliure a l'abast de quasi be tot hom que s'hi pugui acostar. El fet, i aterrant al Fòrum Social, es que en els eixos o punts principals sobre els que el Fòrum planteja matenir-se fidel, si bé dir que coincideixo en la totalitat d'ells, trobo a faltar la recuperació de valors i més conceptes de justícia universal, els quals si bé puc entendre es troben intrínsecs, considero importantísims per a la reconstrucció d'un món millor i en pau. Observo que es fa especial enfasi en la lluita contra les privatitzacions dels serveis públics. L'escel·lencia en l'administració pública i els avenços en les millores socials, efectivament, han de restar en un lloc principal, més quan cada cop resulta més evident lanecessitat d'ordenar la convivència i la capacitat de compartir els uns amb els altres. Permeteu-me una reflexió a propòsit d'una lectura que arribà a les meves mans en aquests anys d'ostracisme forçat. Casualment el llibre " Una societat a la deriva " de Cornelius Cartroriadis, tracta d'un seguit d'entrevistes, reflexions i converses entorn al tema que'ns ocupa, la societat, apreciant l'acostament en els comportaments, tant en el món oriental com a l'occiedental, desembolupats per la funció pública, destacant les malversacions i l'enquilosament de les estructures de poder.
Repensar la funció publica, al meu entendre, garantint la participació real de la gent en les desicions i en el control dels recursos resulta imprescindible per a garantir un món millor i en tot aquest asumpte considero que la tecnologia i els nous usos que es faciliten jugarà un rol fonamental.
Ja m'ho contareu si en van parlar?
Per avui m'acomiado. Fins prest. Agustí.
Apreciats i benvolguts Cil i Bel, apreciats amics:
Ahir, 19 de febrer, vaig rebre la teva, vostra, trentena missiva en la qual m'arriba la vostra inquietud de no haver rebut tramesa meva.
Reiter les meves disculpes per haver-me torbat en mantenir correspondència. El fet es que considero a més dels avatars sobrevinguts, em sembla haver explicat en altres ocasions, que també pot haver succeït l'estorbament en el laberíntic univers de l'anar i venir, tresquejant, pels prestatges de les diverses estances que el correu freqüenta en el seu de-venir. Vull recordar que la darrera tramesa l'en-sobrava i capficava a la bústia el passat dia 11 de febrer, dimecres, fos com fos en ella em disculpava e intentava d'explicar-me per la manca de freqüencia, la minva, en la meva activitat escriptora.
Ençà les meves darreres paraules, lletres, escrites; us he de dir que res de nou ha succeït entre barrots, resto a l'espera del consentiment del Jutge de Vigilància per a poder gaudir del permís que em va atorgar la Junta de Tractament, el qual pretenia disfrutar. Si aquest consentiment no m'arribàs 48 hores avanç del dia esmentat, el 26, la sortida tindrà qu'ajornar-se, dir-vos això, resto a l'espera d'aconteixements, res de nou a palau!
Comentar les dificultats que hi ha a hores d'ara per aconseguir comunicar a traves dels cristalls amb mi, sembla ser per qüestions que desconeixia en tant a l'existència d'un reglament penitenciari que estipula una reglamentació per a les sol·licituds de visita i que en aquests moments es fora de plaç per aconseguir les autoritzacions pertinents. El fet es que probablement així com va tot plegat el més probable serà veure'ns de forma més convencional al carrer. Vagi el comentari per a tots, si bé especialment per a l'amic Jaume Caldentey, interessat en venir a veure'm, cosa que podem seguir intentant i per la qual cosa tindries que fer-me arribar el teu DNI, així jo podria tramitar la sol·licitud i en ser autoritzat podries venir a comunicar coordinant-te amb els meus pares i altres amics. Fins prest Jaume, gracies pel teu interès, esper poder veure't més prest que tard.
M'informàs, Cil, del poc o cap moviment que es dona al blog, en captivitat, que engegarem a rel del meu engarjolament, la qual cosa si bé es cert que em desencisa una mica, t'he de dir que també em dona molt en el que pensar i entre altres coses en les dificultats d'accés que es donen a la xarxa, pel desconeixement i el desajust de l'eina, eines, i com usar-la; circumstancies que m'animen a pensar que hi ha molta feina encara per fer en tant ajustar els còdigs de comunicació que se'ns presenten en aquesta nova era relacional i de la comunicació.
Al "facebook" arriben esdeveniments, presentacions, celebracions, impulsos i desitjos de fer i seguir relacions. Mentre m'afanyava en provar i mostrar els nous usos que podem fer de les eines, acurades, que es poden anar trobant, de forma quasi bé gratuïta, per la xarxa, d'ús lliure, parlava, entre altres coses, de l'importància de ser qui som, mes que mai, a Internet, mostrar la pròpia identitat, re-afermar-la, per a prevenir decepcions, recuperar la confiança, establint usos respectuosos, i afanyar-nos en aprendre a compartir. El destí. l'atzar, mals entesos, esdevenir, ha truncat temporalment, esper per poc més temps, poder-me explicar, millor amb fets que amb paraules, els fets resten a la memòria sempre i quant es deixa constància, cosa que avui es facilita amb l'us de les noves tecnologies.
Durant aquests dies ha de tenir lloc el III Fòrum Social de Mallorca . M'agradaria poder-hi assistir i col·laborar-hi aportant amb humilitat el que pugui. M'encoratgen els continguts i propòsits, més que mai un altre món és possible.
M'alegra ben molt, Cil, que, Aina Pico, com m'assabentes en la tramesa, t'hagui acceptat com a contacte en el "facebook", tal volta aquesta circumstancia faciliti l'enteniment i pugui suavitzar la situació en la qual en trobo. Tant de bo sigui un bon senyal.
Tornant al Fòrum Social. Ençà vaig re emprendre la meva particular singladura a la xarxa, cosa en la qual penso tornar a ocupar-me, m'afanyo en destriar-ne el usos proposant-ne de nous que a l'hora facilitin les relacions humanes, potenciant l'enteniment i la facilitat de compartir que es presenta amb escel·lencia del programari lliure a l'abast de quasi be tot hom que s'hi pugui acostar. El fet, i aterrant al Fòrum Social, es que en els eixos o punts principals sobre els que el Fòrum planteja matenir-se fidel, si bé dir que coincideixo en la totalitat d'ells, trobo a faltar la recuperació de valors i més conceptes de justícia universal, els quals si bé puc entendre es troben intrínsecs, considero importantísims per a la reconstrucció d'un món millor i en pau. Observo que es fa especial enfasi en la lluita contra les privatitzacions dels serveis públics. L'escel·lencia en l'administració pública i els avenços en les millores socials, efectivament, han de restar en un lloc principal, més quan cada cop resulta més evident lanecessitat d'ordenar la convivència i la capacitat de compartir els uns amb els altres. Permeteu-me una reflexió a propòsit d'una lectura que arribà a les meves mans en aquests anys d'ostracisme forçat. Casualment el llibre " Una societat a la deriva " de Cornelius Cartroriadis, tracta d'un seguit d'entrevistes, reflexions i converses entorn al tema que'ns ocupa, la societat, apreciant l'acostament en els comportaments, tant en el món oriental com a l'occiedental, desembolupats per la funció pública, destacant les malversacions i l'enquilosament de les estructures de poder.
Repensar la funció publica, al meu entendre, garantint la participació real de la gent en les desicions i en el control dels recursos resulta imprescindible per a garantir un món millor i en tot aquest asumpte considero que la tecnologia i els nous usos que es faciliten jugarà un rol fonamental.
Ja m'ho contareu si en van parlar?
Per avui m'acomiado. Fins prest. Agustí.
Carta setantaunena
Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 12 de febrer de 2009
Apreciats i benvolguts Cil i Bel, apreciats amics:
Com va essent habitual, sols dipositar carta a la bústia, per a que arribi, va i me'n arriba un altra, vostra, la vint-i-novena d'en Cil, en la qual m'informes, amic Cil, de les darreres eventualitats.
Criden l'atenció els comentaris de n'Olivia fent front a l'en-fermetat que l'a-tenalla i a la impotència que la assoleix front al captiveri de la meva persona.
Apreciada i estimada Olivia, quant al meu empresonament, ves tranquila, afortunadament en passar el temps, també en les visicituds més cruentes, quelcom de profit s'en pot treure, almenys amb l'optimisme fer endavant resulta més lleuger. Rebudes les teves abraçades, besades i el teu suport, vull fer-te arribar els meus millors desitjos per a superar la prova a la qual t'has d'afrontar, coratge i valentia.
Quant a l'interrogant que planteges de: i de tercer grau, res de res?!
Amb certesa no us ho se dir. Em consta que l'educador del mòdul i l'asistenta social han proposat a la Junta de Tractament que aquesta sol·liciti per a mi el tercer grau penitenciari a Madrid. La documentació que féreu arribar els meus pares acompanyats per tu, amicCil , ha ajudat en escreix a argumentar i augmentar les meves possibilitats d'obtenir el tercer grau, per la qual cosa si a Madrid, ni cap jutge, s'hi oposen cap allà a les darreries del mes de març podré tornar a restar entre vosaltres i trepitjar el carrer.
Indult. Efectivament n'Alicia, vingué a visitar-me, instruint-me sobre les possibilitats de sol·licitar indult en el meu cas, el que no se es si se'n sortirà en la possibilitat de tramitar-lo ja que sembla planteja l'oportunitat de que els meus fills poguessin participar-hi, cosa que avui per avui considero poc probable d'aconseguir donada la llunyania en la relació per causes alienes a la seva voluntat, si be no dubto que mai de mai desitjarien veure al seu pare en les circumstanciesqu'es troba. Ja hi haurà temps millors per a explicar, entendre, esbrinar i acomodar els fets a altres realitats ...
Observo que al facebook es van afegint vells companys, amics i encuriosits. Agraït pel suport i l'interès vull agrair-vos el recolzament així com trametrer-vos les meves mes cordials salutacions acompanyades de la disculpa pel trasbals que us pugui suposar assabentar-vos del que m'ha tocat en sort experimentar i viure.
A Xesc Sanchis: Uep! amic, memòries. Sincerament no em referia al blog en-captivitat quant el seu dia et vaig convidar a encuriosir-te en allò amb el que m'estava entre-tenint i treballant, es tractava del blog Joanot Colom , entorn al qual començava a fer girar tota una constel·lació de blogs i propostes d'us de la xarxa amb les quals pretenia mostrar altra manera de fer, avui tal volta, o no, superada o si més no assimilada. Salutacions i memòries pels fills i na Gloria, una abraçada i la gratitud pel vostre suport e interès.
A Joan Bibiloni; M'alegro te tenir noves teves i assabentar-me del teu interès pel material enregistrat. Molt prompte torno a sortir de permís i podrem contactar. Pel que fa als crics dels quals em parles vull suposar que son a causa devisicituds en la copia, probare de pasar-t'els en un "pen draiver" si bé penso que en Toni Cuenca te el màster en un DAT, saluda'l de la meva part. Quant a que vagi alerta, no passis ànsia i descuidat, desprès de tot el que he corregut a les espatlles hi tinc llarga experiència ensortir-m'en de tot tipus de situacions. Com diu la dita popular "Sap mes el dimoni per vell que per dimoni". Tant de bo "Bandejat" arribi a poder-se editar, arribar a molts i poder representar un ajud econòmic per i en la situació en la qual em trobo. Gracies.
Bé, poc més a dir, ja se que segueixo deixant-me moltes a narrar, ja us les contaré, per avui ja n'hi ha prou.
Fins prest i que pel carrer ens vegem. Agustí.
Apreciats i benvolguts Cil i Bel, apreciats amics:
Com va essent habitual, sols dipositar carta a la bústia, per a que arribi, va i me'n arriba un altra, vostra, la vint-i-novena d'en Cil, en la qual m'informes, amic Cil, de les darreres eventualitats.
Criden l'atenció els comentaris de n'Olivia fent front a l'en-fermetat que l'a-tenalla i a la impotència que la assoleix front al captiveri de la meva persona.
Apreciada i estimada Olivia, quant al meu empresonament, ves tranquila, afortunadament en passar el temps, també en les visicituds més cruentes, quelcom de profit s'en pot treure, almenys amb l'optimisme fer endavant resulta més lleuger. Rebudes les teves abraçades, besades i el teu suport, vull fer-te arribar els meus millors desitjos per a superar la prova a la qual t'has d'afrontar, coratge i valentia.
Quant a l'interrogant que planteges de: i de tercer grau, res de res?!
Amb certesa no us ho se dir. Em consta que l'educador del mòdul i l'asistenta social han proposat a la Junta de Tractament que aquesta sol·liciti per a mi el tercer grau penitenciari a Madrid. La documentació que féreu arribar els meus pares acompanyats per tu, amicCil , ha ajudat en escreix a argumentar i augmentar les meves possibilitats d'obtenir el tercer grau, per la qual cosa si a Madrid, ni cap jutge, s'hi oposen cap allà a les darreries del mes de març podré tornar a restar entre vosaltres i trepitjar el carrer.
Indult. Efectivament n'Alicia, vingué a visitar-me, instruint-me sobre les possibilitats de sol·licitar indult en el meu cas, el que no se es si se'n sortirà en la possibilitat de tramitar-lo ja que sembla planteja l'oportunitat de que els meus fills poguessin participar-hi, cosa que avui per avui considero poc probable d'aconseguir donada la llunyania en la relació per causes alienes a la seva voluntat, si be no dubto que mai de mai desitjarien veure al seu pare en les circumstanciesqu'es troba. Ja hi haurà temps millors per a explicar, entendre, esbrinar i acomodar els fets a altres realitats ...
Observo que al facebook es van afegint vells companys, amics i encuriosits. Agraït pel suport i l'interès vull agrair-vos el recolzament així com trametrer-vos les meves mes cordials salutacions acompanyades de la disculpa pel trasbals que us pugui suposar assabentar-vos del que m'ha tocat en sort experimentar i viure.
A Xesc Sanchis: Uep! amic, memòries. Sincerament no em referia al blog en-captivitat quant el seu dia et vaig convidar a encuriosir-te en allò amb el que m'estava entre-tenint i treballant, es tractava del blog Joanot Colom , entorn al qual començava a fer girar tota una constel·lació de blogs i propostes d'us de la xarxa amb les quals pretenia mostrar altra manera de fer, avui tal volta, o no, superada o si més no assimilada. Salutacions i memòries pels fills i na Gloria, una abraçada i la gratitud pel vostre suport e interès.
A Joan Bibiloni; M'alegro te tenir noves teves i assabentar-me del teu interès pel material enregistrat. Molt prompte torno a sortir de permís i podrem contactar. Pel que fa als crics dels quals em parles vull suposar que son a causa devisicituds en la copia, probare de pasar-t'els en un "pen draiver" si bé penso que en Toni Cuenca te el màster en un DAT, saluda'l de la meva part. Quant a que vagi alerta, no passis ànsia i descuidat, desprès de tot el que he corregut a les espatlles hi tinc llarga experiència ensortir-m'en de tot tipus de situacions. Com diu la dita popular "Sap mes el dimoni per vell que per dimoni". Tant de bo "Bandejat" arribi a poder-se editar, arribar a molts i poder representar un ajud econòmic per i en la situació en la qual em trobo. Gracies.
Bé, poc més a dir, ja se que segueixo deixant-me moltes a narrar, ja us les contaré, per avui ja n'hi ha prou.
Fins prest i que pel carrer ens vegem. Agustí.
Camí cap a la llibertat condicional
Dijous 19 de març. Ja instal·lat al nou Centre d'Inserció Social de Mallorca, situat ben al costat de la depuradora de Palma, en el camí fondo sense número (a hores d'ara), ha tingut lloc la reunió setmanal, com sembla es habitual, de la Junta de tractament del centre i en la qual s'ha revisat, i pel que m'afecta a mi, entre altres, la meva situació com a penat, per in-pagament de pensió alimentària, traspassat a tercer grau, després de vuit mesos reclòs al Centre Penitenciari de Palma de Mallorca.
Així de prompte, dir-vos, que després d'un matí d'ansietat i espera per saber noves dels resultats de la junta, després de dinar he sabut que avui mateix podria gaudir del que anomenen "paseillo" la qual cosa consisteix en la possibilitat de sortir del recinte des de les 14'45 fins a les 20'00 hores (per una estona he pensat en la possibilitat d'en sortir ser aclamat per la multitud com a "torero") . Poca cosa se més del meu esdevenir en captivitat.
Ja soc al tercer Grau! així encetava la primera tramesa, a en Cil i na Bel i a tots vosaltres companys i amics, que hagués tramés des de aquest nou recinte que m'hostatja, i seguia explicant-vos des d'on, des d'una cel.la nova de trinca, amb una distribució semblant a la dels xabolos emperò amb un metre més d'amplada, amb trespol de rajoles, amb televisor de plasma i, oh! meravella de meravelles, amb bany, habitacle, per a la neteja, amb porta!, per a reservar intimitat d'estones de relaxació coorporea i que compta amb tassa de excusat, plat de dutxa i rentamans amb mirall a la pared. També us explicava on en semblava que es trobava instal·lat aquest recinte, com ben bé he assenyalat en introducció d'aquestes meves paraules d'avui, aprop, ben al costat de la depuradora de la meua preuada ciutat, i així a priori, no pels aromes, si més no perquè pel camí fet amb cotxe policial vaig poder constatar amb els meus ulls. El fet es que aquell 12 de març en que en van traslladar, ho feren no després de diverses peripècies, peripècies que espero poder explicar ja que tot indicà que el trasllat s'havia d'haver efectuat el dimecres dia 11 i no el dijous 12 com efectivament es produí, de la ma de la Policia Nacional, d'espanya, en companyia d'un altre penitent i ben emmanillats, experiència que preferiria us estalvia-seu en qualsevol cas.
L'once de març se'm va notificar i fer signar el meu progrés cap al tercer grau penitenciari, després de la qual cosa se m'instà a enllestir les meves pertinences, fer maletes, per a efectuar el trasllat. Curiosament aquella tarda, engegada la partideta quotidiana de dòmino, amb els companys de tertúlia, comentàvem la suposada lentitud en la burocràcia penitenciaria, en concret, pel que fa a les progressions de grau i ja veis poc després dels comentaris m'arriba la bona nova, poc més d'una mesada havia bastat per arribar-me la notificació.
Set mesos llargs de captiveri, ben bé vuit, ja n'he perdut el compte, ja no sols pels compassos d'espera d'aquests temps d'infern o purgatori que m'ha tocat en sort experimentar, si més no per la gran quantitat de noves impressions qu'en aquests mesos de penitència m'han sotmès al "deja vu" del més absolut astorament e incapacitat de reacció davant els aconteixements que sobrevenen i a més afegir-hi la imprompta que es produeix en observar l'exterior despres d'un parèntesi que ho desdibuixa tot en el temps.
El "paseillo" l'he aprofitat a fons, fins i tot per a rebassar-me un queixal que feia mesos en torturava. En arribar al C.I.S (Centre d'Inserció Social), recinte qu'ara m'hostatja, en notificaren les noves condicions carcelleres, que la Junta de Tractament havia disposat per a mi, els dimarts, dimecres i els dijous disposaré de 6'30 a 18'00 hores de llibertat condicionada així com de divendres a les 6'30 fins als dilluns a les 20'30 també restaré en llibertat. Uhau! que de bé.
Seguiré informant.
Salut, coratge i resistència
Així de prompte, dir-vos, que després d'un matí d'ansietat i espera per saber noves dels resultats de la junta, després de dinar he sabut que avui mateix podria gaudir del que anomenen "paseillo" la qual cosa consisteix en la possibilitat de sortir del recinte des de les 14'45 fins a les 20'00 hores (per una estona he pensat en la possibilitat d'en sortir ser aclamat per la multitud com a "torero") . Poca cosa se més del meu esdevenir en captivitat.
Ja soc al tercer Grau! així encetava la primera tramesa, a en Cil i na Bel i a tots vosaltres companys i amics, que hagués tramés des de aquest nou recinte que m'hostatja, i seguia explicant-vos des d'on, des d'una cel.la nova de trinca, amb una distribució semblant a la dels xabolos emperò amb un metre més d'amplada, amb trespol de rajoles, amb televisor de plasma i, oh! meravella de meravelles, amb bany, habitacle, per a la neteja, amb porta!, per a reservar intimitat d'estones de relaxació coorporea i que compta amb tassa de excusat, plat de dutxa i rentamans amb mirall a la pared. També us explicava on en semblava que es trobava instal·lat aquest recinte, com ben bé he assenyalat en introducció d'aquestes meves paraules d'avui, aprop, ben al costat de la depuradora de la meua preuada ciutat, i així a priori, no pels aromes, si més no perquè pel camí fet amb cotxe policial vaig poder constatar amb els meus ulls. El fet es que aquell 12 de març en que en van traslladar, ho feren no després de diverses peripècies, peripècies que espero poder explicar ja que tot indicà que el trasllat s'havia d'haver efectuat el dimecres dia 11 i no el dijous 12 com efectivament es produí, de la ma de la Policia Nacional, d'espanya, en companyia d'un altre penitent i ben emmanillats, experiència que preferiria us estalvia-seu en qualsevol cas.
L'once de març se'm va notificar i fer signar el meu progrés cap al tercer grau penitenciari, després de la qual cosa se m'instà a enllestir les meves pertinences, fer maletes, per a efectuar el trasllat. Curiosament aquella tarda, engegada la partideta quotidiana de dòmino, amb els companys de tertúlia, comentàvem la suposada lentitud en la burocràcia penitenciaria, en concret, pel que fa a les progressions de grau i ja veis poc després dels comentaris m'arriba la bona nova, poc més d'una mesada havia bastat per arribar-me la notificació.
Set mesos llargs de captiveri, ben bé vuit, ja n'he perdut el compte, ja no sols pels compassos d'espera d'aquests temps d'infern o purgatori que m'ha tocat en sort experimentar, si més no per la gran quantitat de noves impressions qu'en aquests mesos de penitència m'han sotmès al "deja vu" del més absolut astorament e incapacitat de reacció davant els aconteixements que sobrevenen i a més afegir-hi la imprompta que es produeix en observar l'exterior despres d'un parèntesi que ho desdibuixa tot en el temps.
El "paseillo" l'he aprofitat a fons, fins i tot per a rebassar-me un queixal que feia mesos en torturava. En arribar al C.I.S (Centre d'Inserció Social), recinte qu'ara m'hostatja, en notificaren les noves condicions carcelleres, que la Junta de Tractament havia disposat per a mi, els dimarts, dimecres i els dijous disposaré de 6'30 a 18'00 hores de llibertat condicionada així com de divendres a les 6'30 fins als dilluns a les 20'30 també restaré en llibertat. Uhau! que de bé.
Seguiré informant.
Salut, coratge i resistència
Carta setantena
Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 10 de febrer de 2009
Apreciats i benvolguts Cil i Bel, apreciats amics:
He de confessar que darrerament em costa pena i esforç concentrar-me en escriure. A dia d'avui em decideixo a escriurer-vos en contesta a la vint-i-vuit-ena missiva d'en Cil.
Dir-vos que dissabte passat m'alegra molt la visita habitual dels meus pares, en aquesta ocasió acompanyats d'en Miquel López Crespi i n'Olivia. Afortunadament els pares bé i n'Oli encoratjada a afrontar una novedossa intervenció quirúrgica la qual albira bones noves per alleugerir la malaltia que pateix, el parkingson, tant de bo vagi bé; en Miquel m'instà a sortir quant avanç millor per a seguir endavant en el que havíem empres a la xarxa, gaudir-ne i aprofitar la ventada per a continuar la salpada, transformant-la en una travessia valenta. Tranquil·litat companys pel que sembla no em manca salut ni coratge, de capacitat de resistència, per sobre les circumstancies, sembla que n'hi ha prou.
Continua costant-me una mica d'entendre com se'n poden sortir, els més mitja, qualsevulla, aquells que es puguin trobar en una situació semblant a la meva, tenc constància de la situació d'alguns que romanen entre barrots, a mi aquests anys passats m'han caigut a sobre com a lloses i m'he sentit del tot impotent, emperò gracies a l'accesibilitat a la xarxa i la disponibilitat d'eines gratuïtes optimes per a la realització de treballs d'elaboració de continguts se m'havia obert una encletxa de llum la qual esper poder tornar aprofitar. Tant de bo sigui així.
Amic Cil, amics. Durant el permís de Nadal vaig acostar-me al blog, encaptivitat, per a provar de millorar-ne l'imprompta, més cosa no vaig poder fer. Efectivament vaig trobar noves en les orbites que d'in-mediat no vaig poder assimilar, emperò que endevino per a on puguin anar. Així que en sortir farem ...
Desitjaria poder, durant els propers tres dies de permís, convidar a qui vulga a acostar-se al blog, més que al blog a casa per a reciclar-nos plegats, en aquesta ocasió, pel poc temps del qual disposarem, seguint les meves apreciacions i particular forma d'entendre l'us que se'n pot fer de la xarxa. Fem-ho!?
Quant es diu que hi ha tres seguidors al blog "encaptivitat", penso que es tracta de tres seguidors que s'han assabentat de la possibilitat d'aquest witget per a transformar el blog en una mena de xarxa social a l'estil o semblança del facebook, i que els que hi havia avanç segueixen seguint les novetats que es van publicant.
Quant a Joan Sanrromà, el meu cosí, em consta que li resultava dificultós accedir-hi, per la qual cosa, i altres, vaig proposar, suggerir, que el blog deixàs de ser restringit i així facilitar l'accés. Beatriu, per exemple, ja comunicava. A Jaume Caldentey, una abraçada ben forta i la meva mes cordial benvinguda. Pel que fa a poder comunicar a través dels cristalls, en el centre penitenciari, a hores d'ara, comunicar-li que sembla ser que no serà possible, ja me'n han denegat dues de comunicacions, la del meu padrí jove , en Sebastià Sorell i la de na Caterinne Lafitte, amiga incondicional de sempre; la causa sembla ser que hi ha un temps per a poder sol·licitar visites i aquest s'ha exaurit, pel que fa al cas afortunadament més prest que tard sembla que ens podrem saludar i conversar entorn d'una bona taula parada.
M'alegra veure com des de el Facebook s'acostin bons amics, companys i encuriosits com: Joan Bibiloni, Francesc Sanchis, Rafel Gallego, en Tolo Niell i els seus fills, en Francesc Buils, n'Albert Herranz, Jaume Caldentey, ...,, salutacions a tothom i les meves mes cordials bonaventures, en aquesta ocasió m'ha tocat aquesta qu'haver de patir, disculpeu fer-vos-en còmplices, tant de bo n'aprenguem quelcom de profit.
Agrair-te, amic Cil, de vell nou. tot el suport que em dons, especialment facilitar a Noel Quintana (Sargantana so i llum autèntics ) l'escriptura de les voluntats de contractació que m'han de facilitar l'accés al tercer grau penitenciari.
11 de febrer de 2009. Ahir, em vaig decidir a escriurer-vos i m'hi vaig afanyar tot el dia. La diversitat d'ocupacions al mòdul, les interferències comunes, m'ho posaren d'allò més difícil. Quant rellegeixo allò qu'he escrit me'n adon qu'efectivament, com em comentà en Miquel López Crespí, no sempre aconsegueixo explicar en les paraules més encertades tot allò que voldria, temps hi haurà en re-adreçar, reordenar, la quantitat ingent de mots e intencions exposades, silencis e incògnites qu'om pot pensar formen part del subconscient i/o memòria col·lectiva i en ocasions don per sabudes.
El dia a dia, en el mòdul, en el Centre Penitenciari, esdevé monòton. Comentar-vos que malgrat la precarietat de mitjans el taller de ceràmica, de fang, segueix el seu decurs amb extraordinària satisfacció, tant per a mi com per als usuaris. La primera cuita, de prova, fou tot un èxit. L'espai del qual disposam als prestatges s'ha quedat curt per a emmagatzemar la producció, pràcticament no hi cap res més. La manca d'esmalts i adobs no ens ha permès colorejar ni decorar les peces, per la qual cosa, i a la espera de conseguir-ne, les anades i vengudes al mòdul dotze per a fornejar, coure, l'obra feta s'han vist paralitzades. Aquesta manca de materials i la probabilitat d'exaurir de nou el fang ha aconsellat engegar un taller paral·lel de pasta de paper pel qual s'han habilitat cubells per a la elaboració de la pasta, tires de paper de diari trocejades i deixades desfer en aigua amb una mica de lleixiu, per a blanquejar i prevenir el deteriorament, aglutinat amb cola d'empaperar ens permetrà disposar d'una pasta modelable amb la qual treballar. Segur que el paper de diari ha de ser més senzill d'aconseguir. No disposant d'escaiola per a la confecció de motllos amb els quals seriar la fabricació d'objectes amb pasta de paper m'he permès fer-ho i suggerir-ne l'elaboració amb fang, proposant la confecció de peces d'escacs i titelles.
L'acostament dels membres de la "Pastoral Penitenciaria", en Jaume Alemany, n'Esteva, na Francisca, ..., i el seu especial interès en facilitar l'ocupació dels penitents, ha propiciat i facilitat entrar en contacte amb la Conselleria de Treball, com havia suggerit en altres tramesses, facilitant la consideració d'instrumentalitzar ajudes institucionals per a fer endavant tallers ocupacionals a la presó. Via fa qui no te presa, amb voluntat i paciència difícilment es deixa d'avançar.
Altres tallers segueixen amb les seves escomeses, enumerar-los ha de resultar il·lustratiu de les activitats en les quals s'embarquen els interns a aquest mòdul número onze en el qual jo també en trobo. Taller de mica de pa, taller de fil, de fusta, de dibuix, d'el·laboració de puzles, ...
Sorprèn i meravella l'enginy davant la precarietat d'obtenir i disposar dels materials més curiosos per a realitzar qualsevol cosa amb la qual ocupar-se. Per exemple, la irregularitat en disposar de fusta a propiciat la recol·lecció dels bastonets que acompanyen el sucre que es pren amb el cafè, amb els quals es fabriquen vaixells, cases de nines i recipients que en estar llestos semblen de marqueteria fina. També jo m'hi he afanyat a treballar amb els bastonets del sucre; em feia falta una capseta en la qual transportar els llàpisos i estris de treball, es troba en fase de construcció, ja us les mostraré, doncs al final n'he elaborat diverses per a diversos usos, les quals van una dintre l'altre, ja les veureu ..., ara com ara resulta del més satisfactori.
Darrerament, tant treballar en els tallers, he deixat d'acostar-me al gimnàs, com feia al mòdul cinquè, m'he de plantejar seriosament tornar a fer-ho, el panxó habitual en els darrers anys torna a endevinar-se. Ni per saber-ne de noticies en el televisor, en arribar al xabolo desprès d'afanyar-me una estona amb les capsetes, m'estiro sobre el llit i ja m'ha arribat la son.
Pssst!, prou brogit es la ronda de nit ...
Feia estona que no apareixia l'Agustí xiruquero rememorant cançonetes ad-hoc, si be ara que penso hi ha temes que darrerament em freqüenten la ment, "El jorn dels miserables", "Cambalache", i molt sovint un tema del disc "Cuba canta a Serrat" que s'anomena "Toca madera"
Com ha de sonar "Cambalache" en català? i quina seria la traducció del títol?
... Que el mundo fue y sera una porqueria ya lo se ....
... Ja se que el mon ha estat i esdenvindrà un gran bordell ...
Per exemple!!!
Fins prest companys i amics, salut, coratge i resistència, aquest humil bandejat s'acomiada per avui. Agustí.
... de segur que me'n deixo un munt al tinter, entre altres comentar les darreres lectures i esdeveniments socials, esper poder tornar a la normalitat comunicativa així que aconseguisca ordenar el temps amb una mica més de seny...
Apreciats i benvolguts Cil i Bel, apreciats amics:
He de confessar que darrerament em costa pena i esforç concentrar-me en escriure. A dia d'avui em decideixo a escriurer-vos en contesta a la vint-i-vuit-ena missiva d'en Cil.
Dir-vos que dissabte passat m'alegra molt la visita habitual dels meus pares, en aquesta ocasió acompanyats d'en Miquel López Crespi i n'Olivia. Afortunadament els pares bé i n'Oli encoratjada a afrontar una novedossa intervenció quirúrgica la qual albira bones noves per alleugerir la malaltia que pateix, el parkingson, tant de bo vagi bé; en Miquel m'instà a sortir quant avanç millor per a seguir endavant en el que havíem empres a la xarxa, gaudir-ne i aprofitar la ventada per a continuar la salpada, transformant-la en una travessia valenta. Tranquil·litat companys pel que sembla no em manca salut ni coratge, de capacitat de resistència, per sobre les circumstancies, sembla que n'hi ha prou.
Quant van a complir-se els set mesos de captiveri, sembla que per aquí, a la presó, se'n van adonant de la particularitat del meu engarjolament, això sembla, després del permís concedit pel Jutge de Vigilància Penitenciaria, de Nadal, la Junta de Tractament del mòdul número onze, on a hores d'ara m'hostatjo, no sols ha vingut a bé de sol·licitar per a mi permís de sortida, del qual en gaudiré a les darreries d'aquest mateix mes de febrer, si no també ha considerat, atesa la meva història laboral i la particularitat de les contractacions parcials presentades les quals m'havien canviat la sort avanç del captiveri, proposar el tercer grau i/o fins i tot la llibertat condicional que en pertocaria complides les tres quartes parts de la condemna que compleixo. Així que preparau-vos per a fer.me una bona abraçada a les darreries d'aquest mes de febrer, penso que allà cap als dies 26, 27, i 28 podré restar al carrer, entre vosaltres, cosa que planteja la possibilitat d'organitzar qualque trobada, sempre que us vagi bé.
El meu educador, Don Fernando, amb tot plegat m'ha fet un encàrrec; un encàrrec pel qual m'he compromès a efectuar un pagament, segons instàncies del Jutge, de 150 euros, crec que mensuals, amb els quals acreditar i assumir la responsabilitat civil de les causes que'm tenen empresonat. Amb sinceritat les ganes de sortir al carrer i el coratge m'han empés a pensar i creure que me'n sortiré, assumit ja m'ho tenia, del que tractava era de poder fer-ho, esper sortir-me'n, si no fos així sembla que seguiré entre barrots una llarga temporada.Continua costant-me una mica d'entendre com se'n poden sortir, els més mitja, qualsevulla, aquells que es puguin trobar en una situació semblant a la meva, tenc constància de la situació d'alguns que romanen entre barrots, a mi aquests anys passats m'han caigut a sobre com a lloses i m'he sentit del tot impotent, emperò gracies a l'accesibilitat a la xarxa i la disponibilitat d'eines gratuïtes optimes per a la realització de treballs d'elaboració de continguts se m'havia obert una encletxa de llum la qual esper poder tornar aprofitar. Tant de bo sigui així.
Amic Cil, amics. Durant el permís de Nadal vaig acostar-me al blog, encaptivitat, per a provar de millorar-ne l'imprompta, més cosa no vaig poder fer. Efectivament vaig trobar noves en les orbites que d'in-mediat no vaig poder assimilar, emperò que endevino per a on puguin anar. Així que en sortir farem ...
Desitjaria poder, durant els propers tres dies de permís, convidar a qui vulga a acostar-se al blog, més que al blog a casa per a reciclar-nos plegats, en aquesta ocasió, pel poc temps del qual disposarem, seguint les meves apreciacions i particular forma d'entendre l'us que se'n pot fer de la xarxa. Fem-ho!?
Quant es diu que hi ha tres seguidors al blog "encaptivitat", penso que es tracta de tres seguidors que s'han assabentat de la possibilitat d'aquest witget per a transformar el blog en una mena de xarxa social a l'estil o semblança del facebook, i que els que hi havia avanç segueixen seguint les novetats que es van publicant.
Quant a Joan Sanrromà, el meu cosí, em consta que li resultava dificultós accedir-hi, per la qual cosa, i altres, vaig proposar, suggerir, que el blog deixàs de ser restringit i així facilitar l'accés. Beatriu, per exemple, ja comunicava. A Jaume Caldentey, una abraçada ben forta i la meva mes cordial benvinguda. Pel que fa a poder comunicar a través dels cristalls, en el centre penitenciari, a hores d'ara, comunicar-li que sembla ser que no serà possible, ja me'n han denegat dues de comunicacions, la del meu padrí jove , en Sebastià Sorell i la de na Caterinne Lafitte, amiga incondicional de sempre; la causa sembla ser que hi ha un temps per a poder sol·licitar visites i aquest s'ha exaurit, pel que fa al cas afortunadament més prest que tard sembla que ens podrem saludar i conversar entorn d'una bona taula parada.
M'alegra veure com des de el Facebook s'acostin bons amics, companys i encuriosits com: Joan Bibiloni, Francesc Sanchis, Rafel Gallego, en Tolo Niell i els seus fills, en Francesc Buils, n'Albert Herranz, Jaume Caldentey, ...,, salutacions a tothom i les meves mes cordials bonaventures, en aquesta ocasió m'ha tocat aquesta qu'haver de patir, disculpeu fer-vos-en còmplices, tant de bo n'aprenguem quelcom de profit.
Agrair-te, amic Cil, de vell nou. tot el suport que em dons, especialment facilitar a Noel Quintana (Sargantana so i llum autèntics ) l'escriptura de les voluntats de contractació que m'han de facilitar l'accés al tercer grau penitenciari.
11 de febrer de 2009. Ahir, em vaig decidir a escriurer-vos i m'hi vaig afanyar tot el dia. La diversitat d'ocupacions al mòdul, les interferències comunes, m'ho posaren d'allò més difícil. Quant rellegeixo allò qu'he escrit me'n adon qu'efectivament, com em comentà en Miquel López Crespí, no sempre aconsegueixo explicar en les paraules més encertades tot allò que voldria, temps hi haurà en re-adreçar, reordenar, la quantitat ingent de mots e intencions exposades, silencis e incògnites qu'om pot pensar formen part del subconscient i/o memòria col·lectiva i en ocasions don per sabudes.
El dia a dia, en el mòdul, en el Centre Penitenciari, esdevé monòton. Comentar-vos que malgrat la precarietat de mitjans el taller de ceràmica, de fang, segueix el seu decurs amb extraordinària satisfacció, tant per a mi com per als usuaris. La primera cuita, de prova, fou tot un èxit. L'espai del qual disposam als prestatges s'ha quedat curt per a emmagatzemar la producció, pràcticament no hi cap res més. La manca d'esmalts i adobs no ens ha permès colorejar ni decorar les peces, per la qual cosa, i a la espera de conseguir-ne, les anades i vengudes al mòdul dotze per a fornejar, coure, l'obra feta s'han vist paralitzades. Aquesta manca de materials i la probabilitat d'exaurir de nou el fang ha aconsellat engegar un taller paral·lel de pasta de paper pel qual s'han habilitat cubells per a la elaboració de la pasta, tires de paper de diari trocejades i deixades desfer en aigua amb una mica de lleixiu, per a blanquejar i prevenir el deteriorament, aglutinat amb cola d'empaperar ens permetrà disposar d'una pasta modelable amb la qual treballar. Segur que el paper de diari ha de ser més senzill d'aconseguir. No disposant d'escaiola per a la confecció de motllos amb els quals seriar la fabricació d'objectes amb pasta de paper m'he permès fer-ho i suggerir-ne l'elaboració amb fang, proposant la confecció de peces d'escacs i titelles.
L'acostament dels membres de la "Pastoral Penitenciaria", en Jaume Alemany, n'Esteva, na Francisca, ..., i el seu especial interès en facilitar l'ocupació dels penitents, ha propiciat i facilitat entrar en contacte amb la Conselleria de Treball, com havia suggerit en altres tramesses, facilitant la consideració d'instrumentalitzar ajudes institucionals per a fer endavant tallers ocupacionals a la presó. Via fa qui no te presa, amb voluntat i paciència difícilment es deixa d'avançar.
Altres tallers segueixen amb les seves escomeses, enumerar-los ha de resultar il·lustratiu de les activitats en les quals s'embarquen els interns a aquest mòdul número onze en el qual jo també en trobo. Taller de mica de pa, taller de fil, de fusta, de dibuix, d'el·laboració de puzles, ...
Sorprèn i meravella l'enginy davant la precarietat d'obtenir i disposar dels materials més curiosos per a realitzar qualsevol cosa amb la qual ocupar-se. Per exemple, la irregularitat en disposar de fusta a propiciat la recol·lecció dels bastonets que acompanyen el sucre que es pren amb el cafè, amb els quals es fabriquen vaixells, cases de nines i recipients que en estar llestos semblen de marqueteria fina. També jo m'hi he afanyat a treballar amb els bastonets del sucre; em feia falta una capseta en la qual transportar els llàpisos i estris de treball, es troba en fase de construcció, ja us les mostraré, doncs al final n'he elaborat diverses per a diversos usos, les quals van una dintre l'altre, ja les veureu ..., ara com ara resulta del més satisfactori.
Darrerament, tant treballar en els tallers, he deixat d'acostar-me al gimnàs, com feia al mòdul cinquè, m'he de plantejar seriosament tornar a fer-ho, el panxó habitual en els darrers anys torna a endevinar-se. Ni per saber-ne de noticies en el televisor, en arribar al xabolo desprès d'afanyar-me una estona amb les capsetes, m'estiro sobre el llit i ja m'ha arribat la son.
Pssst!, prou brogit es la ronda de nit ...
Feia estona que no apareixia l'Agustí xiruquero rememorant cançonetes ad-hoc, si be ara que penso hi ha temes que darrerament em freqüenten la ment, "El jorn dels miserables", "Cambalache", i molt sovint un tema del disc "Cuba canta a Serrat" que s'anomena "Toca madera"
Com ha de sonar "Cambalache" en català? i quina seria la traducció del títol?
... Que el mundo fue y sera una porqueria ya lo se ....
... Ja se que el mon ha estat i esdenvindrà un gran bordell ...
Per exemple!!!
Fins prest companys i amics, salut, coratge i resistència, aquest humil bandejat s'acomiada per avui. Agustí.
... de segur que me'n deixo un munt al tinter, entre altres comentar les darreres lectures i esdeveniments socials, esper poder tornar a la normalitat comunicativa així que aconseguisca ordenar el temps amb una mica més de seny...
L'home que plantava arbres
El mateix dia que tornava al centre penitenciari després del segón permis que s'em va concedir rebia de mans d'un funcionari de presons amic d'un amic d'en Cil un petit tresor literari de Jean Giono del qual n'he trobat aquest curtmetratge que adjunto al blog. Gràcies Ramon Bassa. Fins prest i gaudiu-ne tots
Se m'ha fet més curt que el de Nadal
Han estat dies feiners per enllestir feines. En poques hores tendré que tornar al recinte carcerari que m'hostatja. Uff!
M'he vist amb amics i he enllestit les feines encomanades per la Junta de Tractament del Centre Penitenciari, ara pertoca tornar i esperar aconteixements, 3er grau i exhaurir la pena
Gracies a tots pel vostre suport. M'ha alegrat molt poder restar una estona, malgrat curta, amb alguns de vosaltres si bé n'he enyorat d'altres. Moltes coses em resten al pap per a dir-vos i poc temps per a fer-ho, intentaré afanyar-m'hi en arribar a la cel·la. Salutacions a totes i a tots, salut, coratge i resistència. Em sembla bé deixar-vos adjunt un post qu'he rebut d'"El Caparazon" el qual m'ha semblat, així a priori, del tot interessant com també imatges d'alguns estris el·laborats en captivitat als tallers del mòdul 11.
Fins prest!
SMO, Posicionamiento técnico y social de blogs
Posted: 06 Mar 2009 04:09 AM PST
Os dejo la prometida presentación sobre Posicionamiento - SMO que imparto hoy, 6 de marzo, en el marco del V seminario especializado en gestión del conocimiento. Complementa el curso en herramientas tecnológicas para moderadores que impartí para el programa de Comunidades de Práctica Compartim, en la Administración de justicia de Cataluña (CEJFE). Allí ampliaré muchos conceptos, pero quería trasladaros, por si os sirve en algún punto. Os dejo al final referencias adicionales. Hasta pronto.
Segon permís de sortida de la presó
Montserrat Bauló, la mare de n'Agustí Baró, telefona per comunicar que la setmana que ve, concretament dimarts, dimecres i dijous -3, 4 i 5 de març- n'Agustí ha estat autoritzat per sortir de la presó, en aquest segon permís que se li ha concedit.
També em diu que és a punt d'accedir al tercer grau, cosa que li permetria properament romandre fora de la presó durant el dia, i solament hauria d'ingressar-hi per anar a dormir.
Bona notícia! Tant de bo tenguem l'oportunitat de tornar a tenir n'Agustí Baró entre nosaltres, una situació que no hauríem d'haver perdut mai... I que tampoc no s'hauria de tornar a repetir...
També em diu que és a punt d'accedir al tercer grau, cosa que li permetria properament romandre fora de la presó durant el dia, i solament hauria d'ingressar-hi per anar a dormir.
Bona notícia! Tant de bo tenguem l'oportunitat de tornar a tenir n'Agustí Baró entre nosaltres, una situació que no hauríem d'haver perdut mai... I que tampoc no s'hauria de tornar a repetir...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
