Va d'ous

Mentre segueixo trepitjant ous , intent fer habitual un passeig matinal amb bicicleta, el qual em permet familiaritzar-me de vell nou amb la ciutat, sovint pren la marina cap al Molinar i segueix fins al Carnatge. No sempre ho aconsegueixo, un dia per que plou, l'altre per quem'encoman-ho a altres feines, ... Diumenge passat fins i tot vaig arribar a n'és Pil·lari on m'esperava, a taula, a cas comte Niell, una porcella rostida al forn de llenya. No n'hi havia d'ous (sobre la taula), de guarnició; patates, cebes tendres, carxofes i xampinyons. Exquisida! També la companyia, un bon batalló.
El cas es que aquest mati m'he permès fer un tomb pel mercat de Santa Catalina per tal d'observar que s'hi tresca, com van els preus, així com anar potejant la qüestió de la crisi pel món, si es cosa d'uns o altres, si es més cosa de pobres que de rics, qui compra, qui guaita, qui i que escull.
Superades les dificultats d'estacionament, m'he afanyat en acostar-me a una parada en la qual uns ous d'aspecte sumptuós m'han seduït, de cop i volta m'he vist fregint ous per a dinar, sucant-hi pa, quant de prompte, de través, una veu m'ha incriminat dient-me:
_ No em toquis els ous!
_ No els hi he pas tocat, senyor! Posi-me'n mitja dotzena.
Avui hem dinat d'ous ferrats amb patates fregides i preves torrats. Per això la cosa va d'ous.
De tocar els ous, de tocar-se els ous, de posar un vermell d'ou, d'ous covats, d'ous nials, de posar-hi ous, d'ous ...
Sembla ser que d'ous n'hi ha de tota mida, de petits, de mitjans, de grossos i de més grossos, XL (com les samarretes), de quantitat i de si t'ho pots permetre, tanmateix molts altres factors intervenen en la qüestió, com la temperatura, el moment, el lloc, o si més no a qui pertanyen, la marca, d'on son i de qui son, resulta important avaluar tota la casuística a l'hora de parlar d'ous, com de manipular-los.
En els temps que ens ha tocat, en sort, viure resulta evident allò del qual ja en parlaven alguns agorers del maig del 68 . Ha resultat un augment de l’autonomia individual i una menor subjecció als enquadraments col·lectius, circumstancia que fa que l'activitat de tocar o tocar-se els ous, eminentment, de caràcter subjectiu, hagi esdevingut tasca universal, competint a nivells insòlits amb altres esports, practicada per una ingent quantitat dels éssers humans que cohabiten la terra. Probablement la cosa sempre ha esdevingut així. La possible problemàtica, si n'hi ha, rau en que a hores d'ara, quan la informació és a l'abast, també, d'una gran majoria, les diverses pràctiques resulten apreciables amb facilitat.
Si bé es cert que en ocasions resulten interessants les manifestacions que envolten els assumptes dels ous, recordo als "lax'n'busto " cantant aquella cançó anomenada "toca'm els ous Maria ", o jo mateix a hores d'ara fent-vos coneixedors els ous que m'he cruspit a mig dia, no es menys cert que altres ocasions de caire íntim o circumstancial poden arribar a ser vergonyoses, resultant bastant incomode i perniciósl'esdevenir públic de segons quines pràctiques.



Feta aquesta reflexió; procedeixo a fer-vos a mans l'el·laboració d'aquests ous ferrats amb patates, preves i cebes tendres, per a la qual cosa recomano dues paelles, una petita per a fregir els ous i un altre més grossa iprofona per a fregir patates, preves i cebes, en aquest ordre. Mentre es van fregint les llegums, amb oli d'oliva, es deixa escalfar l'oli per als ous, convé sigui ben calent, en ser-ho s'hi llancen els ous, observarem el bull, posarem una mica de sal amb discreció, en obtenir el to desitjat procedirem a disposar-ho tot al plat. Llest. Que us vagi de gust i ull amb els ous.

Mentre em disposava a penjar aquest post m'ha arribat al correu el darrer de la Dolors Reig a "El Caparazon" , el qual parla del missatge que hi ha rere la caixa de Google . Us el recomano, Tal volta arribem, els humans, a posar un vermell d'ou.

Agustí

Sant Jordi

Ahir us deixava amb la reflexió sobre els conceptes, connexió, compartir i col·laborar, a debat i en efervescència a la xarxa, recomanant la vostra pròpia experiència, convidant a viatjar per orbites suggerides.
Avui es la diada de Sant Jordi, en la qual se'ns convida a obsequiar amb la bellesa, efímera, de la rosa i el conreu de la lectura. Evocant el mite de la victòria del cavaller sobre el drac, la lluita universal entre el be i el mal que en tantes ocasions es repeteix en nosaltres mateixos, en el jo interior, en el col·lectiu, transcendint en disputes i malestars que evidencien la dualitat d'una moral i ètica difoses pel trasbals dels temps.
Sant Jordi, una diada que, des de Catalunya, a transcendit al món convertint en festa l'estímul de l'amor i la lectura a traves del mercadeig al carrer de roses i llibres que llibreters i floristes s'afanyen a bastir hermosint el deambular quotidià, paradetes de llibres, roses engalanades, poesia al vent, signatura de llibres i recuperar el carrer per a trobar-nos amb la gent.
Gaudiu-ne, bon dia i bona diada.
Que us recomanaria? Trepitjar el carrer, deixar que us prengui el sol i quant a la lectura, aquella que us seduïsca. Ah! si pel camí en qualque jardí trobeu una flor, oloreu-la i aprecieu la seva frescor.

Connectat, col·labora, comparteix.

I a ser possible sense costos afegits. Això és el que sembla, a primer cop d'ull, ens proposa i es debat a la xarxa, en aquests temps de recessió econòmica, entre altres moltes coses, evidentment.

Des de la precarietat i la petitesa del meu redol, immediat, dia rere dia m'afanyo en reciclar-me, observant, quant m'és permès, els hàbits i comportaments en l'us i maneig de les eines, d'ús gratuït, cada cop més acurades, que es poden trobar a Internet. Deu ni do!

A dia d'avui tot un seguit d'enllaços amb els quals he anat topant-me com son ara, i per damunt dels altres, pel que fa a la meva bitàcola personal, "El Caparazon", conduit per Dolors Reig, i el blog de Juan Freire , son algunes mostres oportunes del bull qu'en aquests moments viu la societat, suposadament, benestant, i ens il·lustren del gran ventall de possibilitats amb les quals, qui s'ho pugui permetre i en tant i en quant s'ho pugui permetre, hom pot endinsar-se en l'aventura de compartir coneixement.

Sembla evident la voluntat, i cap aquí apunta el concepte del que s'anomena web3 o web semàntica , d'acurar les recerques a l'univers virtual, cada cop més real, per tal d'afavorir l'exquisidesa en la navegació.

Sembla sert i segur que cap allà al 2020 el nombre d'usuaris, compartint, a la xarxa haura crescut exponencial-ment. Feis una ullada a la següent presentació que STI International convida a divulgar:

servicios-3

Amb seguretat els avenços tecnològics estan marcant el ritme d'un procés crític de canvi al qual sembla que ni tots poden accedir-hi, ni pot ser tots volen, en les mateixes condicions, apreciant-se un desgast en els usos marcat per la desconfiança i l'analfabetització tecnològica, que pot ser patim tots plegats en diversitat d'àmbits.

Vull ser optimista i augurar que tard o prest aquest bull cruillerà amb propostes valentes en les quals no sols es demandi la participació, es sol·liciti la connexió, el compartir, i el col·laborar, si més no ens conectem, compartiguem i col·laborem en construir plegats un mon millor. Tant de bo sigui més prest que tard

Trepitjant ous

Vall d'argent, 8 d'abril de 2009

Apreciats i benvolguts amics:
Sincerament us he de dir que fins i tot jo començo a cansar-me de restar d'allò que en diuen trepitjant ous, embadalit, estorat, somiant truites e intentant aclarir si fou primer l'ou o la gallina.
En situació, de readaptació al nou medi, semi-llibertat, i re-memoritzant els darrers mesos de captiveri, me'n adon de la perplexitat viscuda pel fet de trobar-me en transit; quant realment i constantment ens hi trobam, els humans, en transit d'una situació a un altra. La lentitud i la sensació d'inoperància, si es pot dir així, de la burocràcia en la funció pública i en concret, pel que m'ocupa, m'ha capficat i corprès en la més absoluta confusió mental i si a n'això afegim el compromís, la responsabilitat, innata, vers als altres, amics, companys, penitents propers, fills, encuriosits i conciutadans del món en general, ja us podeu imaginar l'esforç considerable que suposa anar ordenant les idees i a l'hora fer per a que aquestes puguin ser assimilades i escrites, a més d'intel·ligibles per a tots, fins i tot per a mi, per no parlar de la situació de precarietat econòmica en la qual em trobo a hores d'ara readreçant la meva situació al carrer i de la qual ja en parlaré.
Guaito al meu voltant i observo embadalit les causalitats que m'envolten, els que fers, la voluntat de ser qui som i engegar l'activitat quotidiana per a transcendir en el dia a dia. Per descomptat em preocupa en escreix una situació laboral que si bé es mostra encoratjadora no deixa de ser del tot cert que resulta més penosa que poc avanç del captiveri, si bé en aquests anys d'ostracisme personal involuntari he viscut situacions molt més penoses.
De segur ha d'interesar a amics, companys i encuriosits saber dels por-menors del meu traspàs al tercer grau penitenciari. Si en segon grau, en el mòdul onze en el qual em trobava, allà a les instal·lacions penitenciaries de la carretera de Sóller, resultava dificultós passar l'estona i ens les enginyiavem per a fer que aquesta passàs de manera entretinguda, us he de dir que en aquest recinte, nou de trinca, el que fou la primera setmana se'm va fer llarguíssima, sotmès a la més absoluta introspecció, deguda a la soledat de restar aïllat amb un mateix contemplant les parets e intentant aclarir el funcionament ordinari en aquesta nova situació. Poc més d'un centenar d'interns resideixen a n'aquest anomenat Centre d'Inserció Social (CIS), dels quals més de la meitat gaudeixen d'horari laboral qu'els permet sortir entre setmana de les 6'30 fins a les 20 hores, mentre els altres s'ocupen de les tasques de neteja o estan lligats a qualque programa de reinserció en alguna de les entitats col·laboradores, Projecte Home i el GREC essencialment. Les tasques de neteja es realitzen els matins, poc desprès del dejuni, cafè amb llet i galetes maries. Fins a l'hora de dinar l'única activitat permesa en tant sol·licitada la pertinent autorització, a més de deambular amunt i avall del pati, es la de cultivar el cos en el gimnàs, no molt diferent en quant a aparatatge als gimnasos dels mòduls en el CP. Conec de l'existència d'altres espais de socialització com son ara un espai sociocultural al qual s'accedeix per un portal, que resta tancat a hores d'ara, des de el pati, una cafeteria, també tancada, un aula taller, tancada, una rentaduria, la qual afortunadament arribà a obrir-se durant un dels dies de la meva estada, un espai d'esbarjo amb maquines dispensadores de cafè, aigua, llepolies, sandvitxos, begudes refrescants, tot a preus semblants als del carrer, per a que els interns ens acostumem a les despeses quotidianes, vull suposar; és en aquest espai d'esbarjo en el que es pot rememorar l'estada a segon grau entorn d'una taula i jugant una partideta de dòmino o parxís si trobes companys amb qui fer-ho.
Les instal·lacions estan força bé, el funcionament deixa una mica que desitjar pel que fa a qüestions de llanterneria, l'aigua calenta es un bé escàs, això si totes les cel·les conten amb televisor de plasma amb TDT, 24 canals on escollir.
En el temps que duc al CIS ja m'han traslladat en tres ocasions de cel.la i de mòdul segons la conveniència dels funcionaris de torn a l'hora d'obrir i tancar portes a causa de les diferencies horàries dels interns i essencialment pel que fa a l'hora de sortida.
El CIS es distribueix en dues grans àrees: Una, que sols conec de veurer-la a mitja distància, per a mares amb fills i l'altra, pròpiament de tercer grau on entorn d'un pati es troben les àrees socials a compartir i tres mòduls en els quals resideixen els interns en funció del sexe i l'horari d'internament. Els tres mòduls enumerats de l'u al tres, son: el primer nº 1 per a les dones en tercer grau sense fills, el segon nº 2 per a interns de sexe masculí i que gaudeixen d'horaris fraccionats en funció dels programes als quals es troben associats, i el tercer nº 3 per a interns, també mascles, que gaudeixen de contracte de treball.
Quant als horaris d'estada es diferencien en que per aquells que treballen i resideixen al mòdul nº 3, surten de 6'30 del mati i tornen a pernoctar a les 20'00 hores a la vegada que gaudeixen dels caps de setmana anomenats llargs de divendres a dilluns, mentre que els altres interns passen recuento a les 7'30, berenen a les 8'30, dinen a les 13'30, tornen a passar recuento i se'ls permet sortir del que anomenen paseillo de les 15'30 fins a les 20'00 hores, i sols gaudeixen de caps de setmana, anomenats curts, durant els quals sols surten de dissabte a diumenge. A les 20'30 hores es dona el sopar i a les 21'30 de tots els dies s'efectua el recuento i es procedeix al tancament de cel·les.
Fets aquests cinc cemtims funcionals del tarannà penitenciari al CIS passaré a intentar relatar, breument, les vicissituds, aventures, desventures i anècdotes dels dies transcorreguts ençà d'aquest traspàs sobrevengut sobre la meva situació de privació de llibertat.
Queixat de mal de boca, la primera ocupació fou aquesta, la de desempallegar-me del queixal dolgut així que va ser possible, cosa que succeí en un permís extraordinari d'hores en el qual a instàncies del bon amic Francesc Pérez vaig adreçar-me al PAC que en pertoca i en allà una col·lega de l'odontòleg, també odontòloga, Anna, s'encarregà de deslliurar-me d'aquesta dolència.
Alleugerit del mal de queixal seguia compungit pels possibles avatars de la meva nova situació penitenciaria. Afortunadament l'amic i també patró de feina en Noel Quintana va poder fer arribar al CIS el meu nou i llampant contracte de treball, pel qual i amb les mateixes condicions que ara farà poc més de vuit mesos em lligava laboralment a Sargantana so i llum ocupant-me, com tornaré a fer, de fer present l'activitat de la empresa al món de la xarxa, Internet. La preocupació seguia i segueix en tant el lligam amb Sargantana es a temps parcial, i si be m'ocupa en la responsabilitat d'anar dotant de continguts l'espai web, no es tracta d'una ocupació que, ni prop fer-hi, abasti una contractació a temps total; per la qual cosa i penitenciariament no es podia ni m'ha possibilitat una relació normalitzada en quant a horaris d'estada a la presó. La circumstancia laboral en la que en trob va fer que la Junta de Tractament del centre pogués avaluar la meva estada com a la d'un treballador considerant la parcialitat de la meva contractació com un element del qual no es podia defugir per la qual cosa entre setmana he de tornar avanç que els demés, enlloc de a les 20 hores o he de fer a les 18 hores.
Dia 19 de març en notificaren les noves condicions carcelleres, els dimarts i els dijous surto de 6'30 a 18'00 hores i de divendres a les 6'30 fins als dilluns a les 20'30 també resto en llibertat. Uhau! que de bé!
L'endemà mateix de la notificació del horari que se m'havia establert l'he anat complint amb diligencia.
El temps en llibertat l'he ocupat en reciclar-me en els usos i noves de la xarxa a més d'anar visitant i abraçant a aquells més propers, reincorporant.me al treball i ajustant-me a nous, vells, hàbits, així com afanyant-me en ampliar les meves ocupacions remunerades, per la qual cosa he mantingut entrevistes de treball en diferents entitats que si bé positives, així com corren els tems, el mes segur es que puguin començar a granar passada la Pasqua, així que segueixo trepitjant ous, com aquell que diu.
Amb Sargantana la cosa marxa i aquests passats caps de setmana vaig poder assistir a diversos esdeveniments dels quals en vaig poder recollir imatges, els trobareu als següents links, facilitant-vos la visita:" Exquisit! Joan Martorell ensemble" i "Recollida porta a porta a Son Sardina".
Quant a la reantré com a pseudo gurú internau-ta us deixaré amb aquest link a "Que faria Google? ", rebut per email de Dolors Reig , mentre acabo d'ordenar les consideracions e idees que intento plasmar per a seguidament fer-vos arribar.
Salut, coratge i resistència. Sempre a la vostra disposició. Agustí.
Via fa qui no te presa!