M'arriba carta d'Agustí

València, 02 d'octubre de 2008

Estimat Cil, m'arriba carta del nostre benvolgut amic Agustí.

No et conec personalment però crec que no tendríem cap problema per entendre'ns... el cas d'Agustí i les vicissituds que la vida (per dir-ho d'alguna manera) està fent-li passar crea un vincle -sens dubte- per dalt de moltes coses més quotidianes i lleugeres.

T'envie la darrera carta que em remet. La veritat es que feia ja com a deu anys que no enviava cartes manuscrites a ningú, serà que hem perdut el costum de la comunicació, del sentar-se a escriure per comunicar, per dir alguna cosa, per saber-ne d'un altre... però, estic amb l'Agustí en que "això de l'internet" ens ha permès obrir uns canals de comunicació impressionants, sense els quals, ara mateix, tu i jo, no estaríem "parlant" d'aquest cas ni ens havérem conegut mai.

Mentre arriba l'hora de sentar-nos a una taula amb l'Agustí i demanar-nos tres begudes per poder estar un hora parlant de tot un poc, esperarem eixe moment amb la confiança de que tot passe prompte, el més aviat possible.

La seua darrera comunicació -que has posat al bloc- m'ha deixat un poc apagat, la lluminositat de l'Agustí a altres comunicats ara ja no hi era, i es que el èsser humà no és infinit, no podem aguantar dia rere dia els colps sense que es donen compte.

Tan de bo agrairia viure a Palma i poder anar a visitar-lo, per a fer que es notara més acompanyat, però crec que això esteu aconseguint-ho entre amics i familiars.

Parlem, estem en contacte, moltes salutacions i records a l'Agustí si vas a veure'l.

EDUARD

Carta des de València

València, 20 de setembre 2008

Estimat amic,

Crec que tots, amb avidesa, anem seguint les teves paraules al blog, i tot allò que ens tramets des de “dins” (tot i que ja saps millor que jo que això del dins -i -fora es va morir amb l'Èpi i Blas i ara estem tots dins aquest parany social que anem fent -i- desfent); però vaja, com bé dius, no aprecies ni saps el valor que té passejar a vora mar o fer-te una cervesa amb un amic, fins que algú t'ho prohibeix... és com si tingueres moltes ganes de fer de ventre i no et deixen!

Efectivament, si no ho passes no ho pots saber... fins que no et tallen la relació amb els teus propis fills, la fan malbé i damunt et tracten de delinqüent (amb tots els respectes per la gent que s'ha vist forçada a aquesta activitat, tot i que no té excusa) no te n'adones del món que hem construït.

Però, vaja, primer anem per feina: com tens l'assumpte del “tercer grau”? Quan podràs eixir al carrer durant el dia? Això que dius dels teus pares que van a visitar-te els diumenges em fa recordar que els meus m'acompanyaven a la reixa del pati de l'escola per poder vorer de reüll la meva filla, quan la mare la tenia “segrestada” sense deixar-me tindre cap contacte, ni tan sols per telèfon, amb ella... la dignitat dels nostres majors és impressionant i ens cal dependre (d'aprendre) molt d'ells encara.

M'agradaria ser-te de més utilitat, poder fer-te algun encàrrec ací a la península, però crec que mantenint-nos en contacte i sabent-ne l'un de l'altre és molt a aquest tecnològic planeta nostre.

Sé (i comprenc) que no vols ni parlar del teu tema personal, que esperes el pròxim juí amb l'ànim d'arribar a entendre alguna cosa, del mecanisme judicial, de què cony tenen al cap els jutges i psicòlegs, quan decideixen la sort d'uns xiquets i els condemnen a un futur d'adults ben fotut... no poses moltes esperances a aquest joc infernal que tracta les vides i relacions humanes en dos ratlles d'un paper.

Recorde que vaig entrevistar una volta el Lute (sí, l'Eleuterio Sánchez); es va fer advocat i periodista a la presó.

Em deia que els colps de galeria en galeria als anys 60, les potades i bufetades de cel·la en cel·la als 70, no li havien sigut tan durs com el moment en què un jutge de família li va impedir vorer els seus fills, a una situació que no entenia i que ell no havia provocat... encara el veig al davant: “cuando corría por un campo de chaval, con dos gallinas en la mano para comer y dos guardias civiles detrás, ahí sabía por qué lo hacía y lo que me podía pasar... pero, con mis hijos, aún no lo puedo entender”.

Bo, i així són tant i tants...

Bo, per cert, t'enviem segells o no es pot?

Molts records!

EDUARD TORRES
València

Bona nit des de València!

El 14 / setembre / 2008 21:27, ha escrit:

Bona nit des de València, Cil!

Tot just dissabte al migdia vaig rebre carta d'Agustí, i ja he pogut vorer que heu penjat la meva carta al bloc, per mi cap problema sempre que a l'Agustí li parega bé; no sé què et fa falta ara, et passe la seua carta a word i te l'envie? ja em dius.

Com ell em comenta cal anar parlant, des de la tranquil·litat i perspectiva que això de lluitar pels fills de manera demoníaca deu acabar-se i deixar de convertir-se en un mercat d'insults i creuament d'acusacions...

Fa anys que estic lluitant des de la conversa, des de la calma que segueix la tempesta, per recuperar aquest seny que sembla em perdut i està abocant homes i dones a un enfrontament social estrany i un poc estúpid, on els que ho paguen tot són els fills, tocats de l'ala ja per sempre i, sobretot, de cara al seu futur... què poca perspectiva de futur tenim!

Com podran -d'ací a vint anys- relacionar-se una dona i un home?
Pendents sempre d'una possible denúncia de maltracte?

Estic a un a entitat a la que et convide a posar un LINK al blog si ho creus convenient, treballem des de València per a que conceptes com el de la custòdia compartida avancen, també altres com la tolerància i l'enteniment, la raó, el parlar.

L'adreça? pots visitar-la i decidir tu mateix a: http://lacomunidad.elpais.com/usuarios/afamdeh

També, des de València, treballem molt amb la gent de: http://www.custodiacompartida.org

Bo, gràcies per tot l'esforç que estàs fent, per un pare, per un amic, per una persona que necessita una veu al costat... tots ho necessitem tard o d'hora, llavors es descobreixen els vertaders amics!

Fins sempre, att.

EDUARD

Company Bauló, des de València

València, 04/sept./2008

Company Bauló!

Poc ens coneixem fora d'aquella vesprada que vàrem coincidir a la Real, els dos gravant al grup de música sefardí i amb la mateixa càmera.

Sóc l'Eduard Torres des de València. El bon amic Cil Buele ens té informats a tots pel mig del blog que s'ha obert del teu cas. Ja fa una mesada que estàs empresonat, dius que tal volta la cosa va per a mig o un any, vols menejar el cas als mitjans?

No sé si a l'illa ho hauran tret, pense que sí, donat que eres una persona coneguda i que no has mort ningú, sinó que ets la víctima d'aquesta trampa social que hem muntat entre tots.

Aquest “rotllo” de parelles, fills fílies i fòbies, a més d'odis viscerals i actituds contra natura, sols ho podem entendre els que han passat per la situació.

Bo, per desgràcia i com sempre, caldrà que passe el temps per a que la cosa es calme, però, mentres tu estàs ahí tancat. Encara que t'imagine decidit i segur de les decisions que has pres, durant aquestos darrers anys, convençut del que fas i per què.

Vaig començar a escriure a l'ordinador, però em va semblar estúpid que t'arribara una carta amb lletra impresa, tipus arial 11 o bé new roman o el que siga (els darrers mesos estic utilitzant el tipus trebuchet i fent un interliniat d'1,5), cada volta més, a la meva vida, em cal mirar-ho tot més en calma i deixar un poc de blanc al costat per no ofegar-me... ja saps, di-me quina lletra utilitzes i et diré com eres.

Estic segur que t'has convertit, un poc, en l'ànima de la teva cel·la; els companys que han passat per ahí sempre m'han dit que dins tot és més autèntic i no la falsa bogeria que ens hem muntat “fora”; per desgràcia estic a la península i no puc anar a visitar-te... m'agradaria acostar-me a dur-te llibres, revistes, alguna cosa per menjar diferent, xerrar, riure'ns un poc de tot.

Com et passa el dia dins? Pots tindre el portàtil? Imagine que no, però pots passar-te el dia a la biblioteca o estàs pegant-li voltes al pati? I els funcionaris? Hi haurà de tot... però amb la teva experiència ja et veig fent propostes per a festejar el Nadal, muntant un grup de teatre per fer un espectacle del Pare Noel o els reixos.

Promet anar fent una ratlles de tant en tant i enviar-t'ho i, de pas, ja em dius si necessites paper, sobres, segells... què podem enviar-te i en quines condicions d'embalatge.

Sé que hi ha organitzacions internes a les presons que reivindiquen millores i denuncien actituds fascistes dels interns, confie en que no tingues massa pressions. Poc puc fer més enllà d'escriure de tant ent ant però almenys que tingues en compte que, ací a València, parlem del teu cas i així li he dit al Cil Buele, que els amics no deixen de córrer la veu.

No vull preguntar-te pel tema familiar o com vas en la realció amb els fills... les nostrs exparelles ja s'encarreguen de menjar-los el cap.

De nou, salut i força des de València.

Sort, amic!

Eduard.

Els cromos te'ls passa la meva filla de 9 (nou) anys que viu amb mi; des del 2003 tinc la custòdia després que la meva ex m'acusava d'abusar d'ella i es demostrara que era una denúncia falsa; ara al mes d'octubre tinc una nova demanda de modificació, ja vorem què passa! E.

31 D'AGOST DE 2008

Moltes gràcies, tot el que siga per recolçar l'Agustí.

Em posaré en contacte amb els seus advocats per saber-ne més detalls del cas, i li escric a Agustí per demanar-li permís... per experiència amb altres companys "empressonats" us recomane que QUAN LI ENVIEU UNA CARTA INCLOGAU DINS UN SOBRE EN BLANC I SEGELLS PER FACILITAR-LI LA RESPOSTA donat que ell si que pot enviar tantes cartes com vullga (això si, si no ha canviat el règim funcionarial penitenciari, la deu de donar oberta per inspecció... alguns drets constitucionals no estan en ús dins la presó!); pot anar dins la vostra carta... escrigau, és un recolçament magnífic pel que no pot "eixir", tot i que conegent l'Agustí molt prompte es convertirà en tot un personatge de la seua galeria i farà bromes al menjador o bé se'n ocuparà de tasques de recolçament amb altres empressonats més fotuts i abatuts, li podeu enviar llibres, revistes i també menjar... allà dintre no tenen coses que fora donem per suposades, ELS QUE MILLOR EL CONEGAU aneu a portar-li una barra de xocolata, diaris, setmanaris, galetes d'algun tipus... mai coses en llaunes ni pots ni cristall, no el deixaran entrar i ho tiraran o rebutjaran... penseu que ho tenen que obrir tot.

Qualsevol cosa que li envieu de menjar, galetes... li serveix per repartir-ho a la seua gàbia -on romandrà amb dos o tres persones més- i això crea un vincle molt humà (tot i que les raons de cadascú per ser allí són molt distintes, però no és habitual que barrejen gent amb delictes molt diferents)... hi han més històries allà dintre que al Gran Hermano!

Torneu a reprendre el gust d'escriure! Si potser postals amb vistes... queden molt boniques a la gabieta i ho fan més humà.

Salut per sempre Agustí, empressonat per un sistema injust, desigual, parcial... que ens lleva el dret a veure els nostres fills tot per ser homes... cal canviar la llei, Agusti és un empressonat més per una legislació antiquada, és un insubmís dels 80 lluitant per professionalitzar el servei militar... els recordeu? van ser més de tres mil xicots amb comdemnes de mig i un i dos anys "per atemptar contra els principis bàsics de l'Estat de Dret"... ara, a ell li ha tocat el paper de "lluitar" tot pel dret a gaudir dels nostres fills sense la por judicial a la denúncia falsa, dintre una justícia "utilitzada i malmesa" per desgràcia per molts individus...

bo, crec que el millor que es pot fer ES NO DEIXAR DE COMENTAR-HO I PARLAR D'AQUEST CAS EN QUALSEVOL LLOC, A CASA, ALS AMICS, AL TREBALL, A UNA CONVERSA... simplement comentar-ho, no cal "posicionar-se", sols dir allò de: sabeu que li ha passat a l'Agustí Baró? és a la presó per... i deixar correr la veu. Es sorprendreu dels casos semblants que ja hi ha!

Moltes gràcies per llegir, att.

EDUARD

Pregunta Eduard

Pregunta Eduard

Agusti Baró té mòbil? Podem contactar amb ell? Podria entrar en la ràdio?

Dime qui és el seu advocat per saber-ne les circumstàncies i poder dimensionar el cas als mitjans de comunicació... i si no, com que es una persona pública i coneguda a l'Illa ho podeu passar als diaris i ràdios de Mallorca... amb una bona campanya: "mentre gent amb delictes de sang i violació està lliure, altres, als que no han deixat ser pares dels seus fills i dels que sols volien diners, estan empresonats.."

Comenteu a vore quina via triem... salut!

EDUARD