Impuls a la xarxa!? Es parla d'educació!?

Mentre tafanejo en que fers judicials, que m'ocupen, afanyant-me en més que assumptes d'ous . M'arriba al correu electrònic un nou "post" de la Dolors Reig a "El caparazon" , " Política y turismo digital: Zapatero no está en Internet", super interessant, que si bé, ara com ara, no em puc estendre en comentar i en aportar la meva particular reflexió sobre la qüestió, cosa que penso fer i compartir tant prompte m'alliber-hi del que m'és immediat fer. Voldria col·laborar en compartir-ho per tal d'obtenir-ne opinions, reflexions, així con si escau, accions de tots a qui com a mi els hi pugui interessar fer-ho. Premeu els "links" i si us ve de gust i en teniu ganes, opineu-hi.

"Zapatero se lanza a la digitalización del sistema educativo. Ultima un pacto con operadores, fabricantes de procesadores y editore."

Trepitjant ous

Vall d'argent, 8 d'abril de 2009

Apreciats i benvolguts amics:
Sincerament us he de dir que fins i tot jo començo a cansar-me de restar d'allò que en diuen trepitjant ous, embadalit, estorat, somiant truites e intentant aclarir si fou primer l'ou o la gallina.
En situació, de readaptació al nou medi, semi-llibertat, i re-memoritzant els darrers mesos de captiveri, me'n adon de la perplexitat viscuda pel fet de trobar-me en transit; quant realment i constantment ens hi trobam, els humans, en transit d'una situació a un altra. La lentitud i la sensació d'inoperància, si es pot dir així, de la burocràcia en la funció pública i en concret, pel que m'ocupa, m'ha capficat i corprès en la més absoluta confusió mental i si a n'això afegim el compromís, la responsabilitat, innata, vers als altres, amics, companys, penitents propers, fills, encuriosits i conciutadans del món en general, ja us podeu imaginar l'esforç considerable que suposa anar ordenant les idees i a l'hora fer per a que aquestes puguin ser assimilades i escrites, a més d'intel·ligibles per a tots, fins i tot per a mi, per no parlar de la situació de precarietat econòmica en la qual em trobo a hores d'ara readreçant la meva situació al carrer i de la qual ja en parlaré.
Guaito al meu voltant i observo embadalit les causalitats que m'envolten, els que fers, la voluntat de ser qui som i engegar l'activitat quotidiana per a transcendir en el dia a dia. Per descomptat em preocupa en escreix una situació laboral que si bé es mostra encoratjadora no deixa de ser del tot cert que resulta més penosa que poc avanç del captiveri, si bé en aquests anys d'ostracisme personal involuntari he viscut situacions molt més penoses.
De segur ha d'interesar a amics, companys i encuriosits saber dels por-menors del meu traspàs al tercer grau penitenciari. Si en segon grau, en el mòdul onze en el qual em trobava, allà a les instal·lacions penitenciaries de la carretera de Sóller, resultava dificultós passar l'estona i ens les enginyiavem per a fer que aquesta passàs de manera entretinguda, us he de dir que en aquest recinte, nou de trinca, el que fou la primera setmana se'm va fer llarguíssima, sotmès a la més absoluta introspecció, deguda a la soledat de restar aïllat amb un mateix contemplant les parets e intentant aclarir el funcionament ordinari en aquesta nova situació. Poc més d'un centenar d'interns resideixen a n'aquest anomenat Centre d'Inserció Social (CIS), dels quals més de la meitat gaudeixen d'horari laboral qu'els permet sortir entre setmana de les 6'30 fins a les 20 hores, mentre els altres s'ocupen de les tasques de neteja o estan lligats a qualque programa de reinserció en alguna de les entitats col·laboradores, Projecte Home i el GREC essencialment. Les tasques de neteja es realitzen els matins, poc desprès del dejuni, cafè amb llet i galetes maries. Fins a l'hora de dinar l'única activitat permesa en tant sol·licitada la pertinent autorització, a més de deambular amunt i avall del pati, es la de cultivar el cos en el gimnàs, no molt diferent en quant a aparatatge als gimnasos dels mòduls en el CP. Conec de l'existència d'altres espais de socialització com son ara un espai sociocultural al qual s'accedeix per un portal, que resta tancat a hores d'ara, des de el pati, una cafeteria, també tancada, un aula taller, tancada, una rentaduria, la qual afortunadament arribà a obrir-se durant un dels dies de la meva estada, un espai d'esbarjo amb maquines dispensadores de cafè, aigua, llepolies, sandvitxos, begudes refrescants, tot a preus semblants als del carrer, per a que els interns ens acostumem a les despeses quotidianes, vull suposar; és en aquest espai d'esbarjo en el que es pot rememorar l'estada a segon grau entorn d'una taula i jugant una partideta de dòmino o parxís si trobes companys amb qui fer-ho.
Les instal·lacions estan força bé, el funcionament deixa una mica que desitjar pel que fa a qüestions de llanterneria, l'aigua calenta es un bé escàs, això si totes les cel·les conten amb televisor de plasma amb TDT, 24 canals on escollir.
En el temps que duc al CIS ja m'han traslladat en tres ocasions de cel.la i de mòdul segons la conveniència dels funcionaris de torn a l'hora d'obrir i tancar portes a causa de les diferencies horàries dels interns i essencialment pel que fa a l'hora de sortida.
El CIS es distribueix en dues grans àrees: Una, que sols conec de veurer-la a mitja distància, per a mares amb fills i l'altra, pròpiament de tercer grau on entorn d'un pati es troben les àrees socials a compartir i tres mòduls en els quals resideixen els interns en funció del sexe i l'horari d'internament. Els tres mòduls enumerats de l'u al tres, son: el primer nº 1 per a les dones en tercer grau sense fills, el segon nº 2 per a interns de sexe masculí i que gaudeixen d'horaris fraccionats en funció dels programes als quals es troben associats, i el tercer nº 3 per a interns, també mascles, que gaudeixen de contracte de treball.
Quant als horaris d'estada es diferencien en que per aquells que treballen i resideixen al mòdul nº 3, surten de 6'30 del mati i tornen a pernoctar a les 20'00 hores a la vegada que gaudeixen dels caps de setmana anomenats llargs de divendres a dilluns, mentre que els altres interns passen recuento a les 7'30, berenen a les 8'30, dinen a les 13'30, tornen a passar recuento i se'ls permet sortir del que anomenen paseillo de les 15'30 fins a les 20'00 hores, i sols gaudeixen de caps de setmana, anomenats curts, durant els quals sols surten de dissabte a diumenge. A les 20'30 hores es dona el sopar i a les 21'30 de tots els dies s'efectua el recuento i es procedeix al tancament de cel·les.
Fets aquests cinc cemtims funcionals del tarannà penitenciari al CIS passaré a intentar relatar, breument, les vicissituds, aventures, desventures i anècdotes dels dies transcorreguts ençà d'aquest traspàs sobrevengut sobre la meva situació de privació de llibertat.
Queixat de mal de boca, la primera ocupació fou aquesta, la de desempallegar-me del queixal dolgut així que va ser possible, cosa que succeí en un permís extraordinari d'hores en el qual a instàncies del bon amic Francesc Pérez vaig adreçar-me al PAC que en pertoca i en allà una col·lega de l'odontòleg, també odontòloga, Anna, s'encarregà de deslliurar-me d'aquesta dolència.
Alleugerit del mal de queixal seguia compungit pels possibles avatars de la meva nova situació penitenciaria. Afortunadament l'amic i també patró de feina en Noel Quintana va poder fer arribar al CIS el meu nou i llampant contracte de treball, pel qual i amb les mateixes condicions que ara farà poc més de vuit mesos em lligava laboralment a Sargantana so i llum ocupant-me, com tornaré a fer, de fer present l'activitat de la empresa al món de la xarxa, Internet. La preocupació seguia i segueix en tant el lligam amb Sargantana es a temps parcial, i si be m'ocupa en la responsabilitat d'anar dotant de continguts l'espai web, no es tracta d'una ocupació que, ni prop fer-hi, abasti una contractació a temps total; per la qual cosa i penitenciariament no es podia ni m'ha possibilitat una relació normalitzada en quant a horaris d'estada a la presó. La circumstancia laboral en la que en trob va fer que la Junta de Tractament del centre pogués avaluar la meva estada com a la d'un treballador considerant la parcialitat de la meva contractació com un element del qual no es podia defugir per la qual cosa entre setmana he de tornar avanç que els demés, enlloc de a les 20 hores o he de fer a les 18 hores.
Dia 19 de març en notificaren les noves condicions carcelleres, els dimarts i els dijous surto de 6'30 a 18'00 hores i de divendres a les 6'30 fins als dilluns a les 20'30 també resto en llibertat. Uhau! que de bé!
L'endemà mateix de la notificació del horari que se m'havia establert l'he anat complint amb diligencia.
El temps en llibertat l'he ocupat en reciclar-me en els usos i noves de la xarxa a més d'anar visitant i abraçant a aquells més propers, reincorporant.me al treball i ajustant-me a nous, vells, hàbits, així com afanyant-me en ampliar les meves ocupacions remunerades, per la qual cosa he mantingut entrevistes de treball en diferents entitats que si bé positives, així com corren els tems, el mes segur es que puguin començar a granar passada la Pasqua, així que segueixo trepitjant ous, com aquell que diu.
Amb Sargantana la cosa marxa i aquests passats caps de setmana vaig poder assistir a diversos esdeveniments dels quals en vaig poder recollir imatges, els trobareu als següents links, facilitant-vos la visita:" Exquisit! Joan Martorell ensemble" i "Recollida porta a porta a Son Sardina".
Quant a la reantré com a pseudo gurú internau-ta us deixaré amb aquest link a "Que faria Google? ", rebut per email de Dolors Reig , mentre acabo d'ordenar les consideracions e idees que intento plasmar per a seguidament fer-vos arribar.

Salut, coratge i resistència. Sempre a la vostra disposició. Agustí.
Via fa qui no te presa!

Temps moderns

M'ha semblat interessant fer-vos a mans aquest llargmetratge del segle passat que tant ens pot fer reflexionar sobre els temps que corren. Passau-vos ho bé!

Carta setantatresena

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 25 de febrer de 2009
Apreciats i benvolguts Cil i Bel, apreciats amics:
"No diràs blat fins que no ho tenguis dins el sac"
Presumiblement, aquests tres propers dies, havia de posar els peus al carrer, fora d'aquesta presó, aprofitar de veurer-vos i fer qualque eixida en llibertat. Us comentava, en anteriors trameses, que tot depenia de l'anar i venir de la paperassa burocràtica pertinent. A hores d'ara, quan ja s'acaba aquest 25 de febrer en el qual he rebut la vostra, teva, trenta-un-ena tramesa, no m'ha arribat l'autorització del Jutge dde Vigilancia. Així que m'arribi sortiré de permís, tres dies.
Fins prest companys.
Entre barrots el que més estresa i ofega es la monotonia fent créixer i allargar el mal son que representa la privació de llibertat, i si a tot plegat afegeixes no acabar d'aclarir la causa del càstig pel qual hi restes, imagina't!
M'aferr a les tasques que m'he proposar dur endavant, el taller segueix rebent suport i adeptes, nous penitents arriben i s'interesen en l'aprenentatge que suposa empastifar-se de fang. A més del que en anteriors capítols us he anat explicant sobre els esglaons en l'aprenentatge que vaig proposant en la matèria, a arribat l'hora de dar una passa més i hem començat a esbrinar les traces del modelat i com des de l'el·laboració d'una massa informe, afegint i llevant podem anar recreant el desitjat. He començat un bust de dona, la companya sentimental d'en Pere Joan, company de penitencia, una fotografia serveix de guia per endevinar els volums, recreant la instantània. En Pere n'està tot satisfet i per contagi ja son més de tres els que s'esberan en seguir.me en aquest esglaó d'auto-aprenentatge. Ja veurem que en sortirà de tot plegat.
Avui hem preparat un munte de peces per a dur a fornejar en el mòdul 12, on hi ha el forn. Seguim sense esmalts ni material per a colorejar les peces. He decidit dur-les a coure avanç que es facin malbé, així crues. Les mancances de materials als tallers, son més que evidents. Sembla que la crisi arriba a tot arreu, també entre els barrots. Tenc constància de que des de la Pastoral Penitenciaria proven de posar-hi remei.
Avui, quan he anat a comunicar amb els meus pares, en vis a vis familiar, m'he topat amb l'asistenta social, fent-me arribar bones noves. Efectivament la Junta de Tractament acorda sol·licitar a Madrid el meu progrés a tercer grau, per la qual cosa ja sols queda esperar, esperar, a que arribi ,la notificació oficiosa per a que s'alleugeresca la pena. Afortunadament tot esdevé com anunciava en anteriors trameses.
Segueix alegrant-me tenir noves dels amics, companys i encuriosits. Gracies pel vostre suport.
A Francesc Riera. Més val tard que mai, ja tenia ganes de saber de tu i de s'Arenalet d'Aubarca; per cert i Son Busquets ?. Coratge i resistència. Endavant no afluixem.
A Carles Cortés. Em sap greu que no hagués pogut accedir al blog quan aquest parlava d'Els Silencis de Maria. En tenir temps i ser en llibertat provaré de facilitar l'accés a centres d'interés específic en el blog. Fins que m'hi pugui afanyar tindrà que trescar una mica. Gracies de vell nou per l'obsequi del llibre.
A Beatriz Carcamo. Ya queda menos.
A Olivia. Salut, coratge, força i resistència. Ja saps quan vas a Barna? T'han donat data per la intervenció? Qtqt vagi bé. Prest romandré al teu costat.
A Pau Baró. Anys i anys per molts anys!
A Tot hom. Gracies pel vostre suport. Salut, coratge i resistència.
Fins prest. Agustí.

Carta setantadosena

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 20 de febrer de 2009
Apreciats i benvolguts Cil i Bel, apreciats amics:
Ahir, 19 de febrer, vaig rebre la teva, vostra, trentena missiva en la qual m'arriba la vostra inquietud de no haver rebut tramesa meva.
Reiter les meves disculpes per haver-me torbat en mantenir correspondència. El fet es que considero a més dels avatars sobrevinguts, em sembla haver explicat en altres ocasions, que també pot haver succeït l'estorbament en el laberíntic univers de l'anar i venir, tresquejant, pels prestatges de les diverses estances que el correu freqüenta en el seu de-venir. Vull recordar que la darrera tramesa l'en-sobrava i capficava a la bústia el passat dia 11 de febrer, dimecres, fos com fos en ella em disculpava e intentava d'explicar-me per la manca de freqüencia, la minva, en la meva activitat escriptora.
Ençà les meves darreres paraules, lletres, escrites; us he de dir que res de nou ha succeït entre barrots, resto a l'espera del consentiment del Jutge de Vigilància per a poder gaudir del permís que em va atorgar la Junta de Tractament, el qual pretenia disfrutar. Si aquest consentiment no m'arribàs 48 hores avanç del dia esmentat, el 26, la sortida tindrà qu'ajornar-se, dir-vos això, resto a l'espera d'aconteixements, res de nou a palau!
Comentar les dificultats que hi ha a hores d'ara per aconseguir comunicar a traves dels cristalls amb mi, sembla ser per qüestions que desconeixia en tant a l'existència d'un reglament penitenciari que estipula una reglamentació per a les sol·licituds de visita i que en aquests moments es fora de plaç per aconseguir les autoritzacions pertinents. El fet es que probablement així com va tot plegat el més probable serà veure'ns de forma més convencional al carrer. Vagi el comentari per a tots, si bé especialment per a l'amic Jaume Caldentey, interessat en venir a veure'm, cosa que podem seguir intentant i per la qual cosa tindries que fer-me arribar el teu DNI, així jo podria tramitar la sol·licitud i en ser autoritzat podries venir a comunicar coordinant-te amb els meus pares i altres amics. Fins prest Jaume, gracies pel teu interès, esper poder veure't més prest que tard.
M'informàs, Cil, del poc o cap moviment que es dona al blog, en captivitat, que engegarem a rel del meu engarjolament, la qual cosa si bé es cert que em desencisa una mica, t'he de dir que també em dona molt en el que pensar i entre altres coses en les dificultats d'accés que es donen a la xarxa, pel desconeixement i el desajust de l'eina, eines, i com usar-la; circumstancies que m'animen a pensar que hi ha molta feina encara per fer en tant ajustar els còdigs de comunicació que se'ns presenten en aquesta nova era relacional i de la comunicació.
Al "facebook" arriben esdeveniments, presentacions, celebracions, impulsos i desitjos de fer i seguir relacions. Mentre m'afanyava en provar i mostrar els nous usos que podem fer de les eines, acurades, que es poden anar trobant, de forma quasi bé gratuïta, per la xarxa, d'ús lliure, parlava, entre altres coses, de l'importància de ser qui som, mes que mai, a Internet, mostrar la pròpia identitat, re-afermar-la, per a prevenir decepcions, recuperar la confiança, establint usos respectuosos, i afanyar-nos en aprendre a compartir. El destí. l'atzar, mals entesos, esdevenir, ha truncat temporalment, esper per poc més temps, poder-me explicar, millor amb fets que amb paraules, els fets resten a la memòria sempre i quant es deixa constància, cosa que avui es facilita amb l'us de les noves tecnologies.
Durant aquests dies ha de tenir lloc el III Fòrum Social de Mallorca . M'agradaria poder-hi assistir i col·laborar-hi aportant amb humilitat el que pugui. M'encoratgen els continguts i propòsits, més que mai un altre món és possible.
M'alegra ben molt, Cil, que, Aina Pico, com m'assabentes en la tramesa, t'hagui acceptat com a contacte en el "facebook", tal volta aquesta circumstancia faciliti l'enteniment i pugui suavitzar la situació en la qual en trobo. Tant de bo sigui un bon senyal.
Tornant al Fòrum Social. Ençà vaig re emprendre la meva particular singladura a la xarxa, cosa en la qual penso tornar a ocupar-me, m'afanyo en destriar-ne el usos proposant-ne de nous que a l'hora facilitin les relacions humanes, potenciant l'enteniment i la facilitat de compartir que es presenta amb escel·lencia del programari lliure a l'abast de quasi be tot hom que s'hi pugui acostar. El fet, i aterrant al Fòrum Social, es que en els eixos o punts principals sobre els que el Fòrum planteja matenir-se fidel, si bé dir que coincideixo en la totalitat d'ells, trobo a faltar la recuperació de valors i més conceptes de justícia universal, els quals si bé puc entendre es troben intrínsecs, considero importantísims per a la reconstrucció d'un món millor i en pau. Observo que es fa especial enfasi en la lluita contra les privatitzacions dels serveis públics. L'escel·lencia en l'administració pública i els avenços en les millores socials, efectivament, han de restar en un lloc principal, més quan cada cop resulta més evident lanecessitat d'ordenar la convivència i la capacitat de compartir els uns amb els altres. Permeteu-me una reflexió a propòsit d'una lectura que arribà a les meves mans en aquests anys d'ostracisme forçat. Casualment el llibre " Una societat a la deriva " de Cornelius Cartroriadis, tracta d'un seguit d'entrevistes, reflexions i converses entorn al tema que'ns ocupa, la societat, apreciant l'acostament en els comportaments, tant en el món oriental com a l'occiedental, desembolupats per la funció pública, destacant les malversacions i l'enquilosament de les estructures de poder.
Repensar la funció publica, al meu entendre, garantint la participació real de la gent en les desicions i en el control dels recursos resulta imprescindible per a garantir un món millor i en tot aquest asumpte considero que la tecnologia i els nous usos que es faciliten jugarà un rol fonamental.
Ja m'ho contareu si en van parlar?
Per avui m'acomiado. Fins prest. Agustí.

Carta setantaunena

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 12 de febrer de 2009
Apreciats i benvolguts Cil i Bel, apreciats amics:
Com va essent habitual, sols dipositar carta a la bústia, per a que arribi, va i me'n arriba un altra, vostra, la vint-i-novena d'en Cil, en la qual m'informes, amic Cil, de les darreres eventualitats.
Criden l'atenció els comentaris de n'Olivia fent front a l'en-fermetat que l'a-tenalla i a la impotència que la assoleix front al captiveri de la meva persona.
Apreciada i estimada Olivia, quant al meu empresonament, ves tranquila, afortunadament en passar el temps, també en les visicituds més cruentes, quelcom de profit s'en pot treure, almenys amb l'optimisme fer endavant resulta més lleuger. Rebudes les teves abraçades, besades i el teu suport, vull fer-te arribar els meus millors desitjos per a superar la prova a la qual t'has d'afrontar, coratge i valentia.
Quant a l'interrogant que planteges de: i de tercer grau, res de res?!
Amb certesa no us ho se dir. Em consta que l'educador del mòdul i l'asistenta social han proposat a la Junta de Tractament que aquesta sol·liciti per a mi el tercer grau penitenciari a Madrid. La documentació que féreu arribar els meus pares acompanyats per tu, amicCil , ha ajudat en escreix a argumentar i augmentar les meves possibilitats d'obtenir el tercer grau, per la qual cosa si a Madrid, ni cap jutge, s'hi oposen cap allà a les darreries del mes de març podré tornar a restar entre vosaltres i trepitjar el carrer.
Indult. Efectivament n'Alicia, vingué a visitar-me, instruint-me sobre les possibilitats de sol·licitar indult en el meu cas, el que no se es si se'n sortirà en la possibilitat de tramitar-lo ja que sembla planteja l'oportunitat de que els meus fills poguessin participar-hi, cosa que avui per avui considero poc probable d'aconseguir donada la llunyania en la relació per causes alienes a la seva voluntat, si be no dubto que mai de mai desitjarien veure al seu pare en les circumstanciesqu'es troba. Ja hi haurà temps millors per a explicar, entendre, esbrinar i acomodar els fets a altres realitats ...
Observo que al facebook es van afegint vells companys, amics i encuriosits. Agraït pel suport i l'interès vull agrair-vos el recolzament així com trametrer-vos les meves mes cordials salutacions acompanyades de la disculpa pel trasbals que us pugui suposar assabentar-vos del que m'ha tocat en sort experimentar i viure.
A Xesc Sanchis: Uep! amic, memòries. Sincerament no em referia al blog en-captivitat quant el seu dia et vaig convidar a encuriosir-te en allò amb el que m'estava entre-tenint i treballant, es tractava del blog Joanot Colom , entorn al qual començava a fer girar tota una constel·lació de blogs i propostes d'us de la xarxa amb les quals pretenia mostrar altra manera de fer, avui tal volta, o no, superada o si més no assimilada. Salutacions i memòries pels fills i na Gloria, una abraçada i la gratitud pel vostre suport e interès.
A Joan Bibiloni; M'alegro te tenir noves teves i assabentar-me del teu interès pel material enregistrat. Molt prompte torno a sortir de permís i podrem contactar. Pel que fa als crics dels quals em parles vull suposar que son a causa devisicituds en la copia, probare de pasar-t'els en un "pen draiver" si bé penso que en Toni Cuenca te el màster en un DAT, saluda'l de la meva part. Quant a que vagi alerta, no passis ànsia i descuidat, desprès de tot el que he corregut a les espatlles hi tinc llarga experiència ensortir-m'en de tot tipus de situacions. Com diu la dita popular "Sap mes el dimoni per vell que per dimoni". Tant de bo "Bandejat" arribi a poder-se editar, arribar a molts i poder representar un ajud econòmic per i en la situació en la qual em trobo. Gracies.
Bé, poc més a dir, ja se que segueixo deixant-me moltes a narrar, ja us les contaré, per avui ja n'hi ha prou.
Fins prest i que pel carrer ens vegem. Agustí.

Camí cap a la llibertat condicional

Dijous 19 de març. Ja instal·lat al nou Centre d'Inserció Social de Mallorca, situat ben al costat de la depuradora de Palma, en el camí fondo sense número (a hores d'ara), ha tingut lloc la reunió setmanal, com sembla es habitual, de la Junta de tractament del centre i en la qual s'ha revisat, i pel que m'afecta a mi, entre altres, la meva situació com a penat, per in-pagament de pensió alimentària, traspassat a tercer grau, després de vuit mesos reclòs al Centre Penitenciari de Palma de Mallorca.
Així de prompte, dir-vos, que després d'un matí d'ansietat i espera per saber noves dels resultats de la junta, després de dinar he sabut que avui mateix podria gaudir del que anomenen "paseillo" la qual cosa consisteix en la possibilitat de sortir del recinte des de les 14'45 fins a les 20'00 hores (per una estona he pensat en la possibilitat d'en sortir ser aclamat per la multitud com a "torero") . Poca cosa se més del meu esdevenir en captivitat.
Ja soc al tercer Grau! així encetava la primera tramesa, a en Cil i na Bel i a tots vosaltres companys i amics, que hagués tramés des de aquest nou recinte que m'hostatja, i seguia explicant-vos des d'on, des d'una cel.la nova de trinca, amb una distribució semblant a la dels xabolos emperò amb un metre més d'amplada, amb trespol de rajoles, amb televisor de plasma i, oh! meravella de meravelles, amb bany, habitacle, per a la neteja, amb porta!, per a reservar intimitat d'estones de relaxació coorporea i que compta amb tassa de excusat, plat de dutxa i rentamans amb mirall a la pared. També us explicava on en semblava que es trobava instal·lat aquest recinte, com ben bé he assenyalat en introducció d'aquestes meves paraules d'avui, aprop, ben al costat de la depuradora de la meua preuada ciutat, i així a priori, no pels aromes, si més no perquè pel camí fet amb cotxe policial vaig poder constatar amb els meus ulls. El fet es que aquell 12 de març en que en van traslladar, ho feren no després de diverses peripècies, peripècies que espero poder explicar ja que tot indicà que el trasllat s'havia d'haver efectuat el dimecres dia 11 i no el dijous 12 com efectivament es produí, de la ma de la Policia Nacional, d'espanya, en companyia d'un altre penitent i ben emmanillats, experiència que preferiria us estalvia-seu en qualsevol cas.
L'once de març se'm va notificar i fer signar el meu progrés cap al tercer grau penitenciari, després de la qual cosa se m'instà a enllestir les meves pertinences, fer maletes, per a efectuar el trasllat. Curiosament aquella tarda, engegada la partideta quotidiana de dòmino, amb els companys de tertúlia, comentàvem la suposada lentitud en la burocràcia penitenciaria, en concret, pel que fa a les progressions de grau i ja veis poc després dels comentaris m'arriba la bona nova, poc més d'una mesada havia bastat per arribar-me la notificació.
Set mesos llargs de captiveri, ben bé vuit, ja n'he perdut el compte, ja no sols pels compassos d'espera d'aquests temps d'infern o purgatori que m'ha tocat en sort experimentar, si més no per la gran quantitat de noves impressions qu'en aquests mesos de penitència m'han sotmès al "deja vu" del més absolut astorament e incapacitat de reacció davant els aconteixements que sobrevenen i a més afegir-hi la imprompta que es produeix en observar l'exterior despres d'un parèntesi que ho desdibuixa tot en el temps.
El "paseillo" l'he aprofitat a fons, fins i tot per a rebassar-me un queixal que feia mesos en torturava. En arribar al C.I.S (Centre d'Inserció Social), recinte qu'ara m'hostatja, en notificaren les noves condicions carcelleres, que la Junta de Tractament havia disposat per a mi, els dimarts, dimecres i els dijous disposaré de 6'30 a 18'00 hores de llibertat condicionada així com de divendres a les 6'30 fins als dilluns a les 20'30 també restaré en llibertat. Uhau! que de bé.
Seguiré informant.
Salut, coratge i resistència

Carta setantena

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 10 de febrer de 2009
Apreciats i benvolguts Cil i Bel, apreciats amics:
He de confessar que darrerament em costa pena i esforç concentrar-me en escriure. A dia d'avui em decideixo a escriurer-vos en contesta a la vint-i-vuit-ena missiva d'en Cil.
Dir-vos que dissabte passat m'alegra molt la visita habitual dels meus pares, en aquesta ocasió acompanyats d'en Miquel López Crespi i n'Olivia. Afortunadament els pares bé i n'Oli encoratjada a afrontar una novedossa intervenció quirúrgica la qual albira bones noves per alleugerir la malaltia que pateix, el parkingson, tant de bo vagi bé; en Miquel m'instà a sortir quant avanç millor per a seguir endavant en el que havíem empres a la xarxa, gaudir-ne i aprofitar la ventada per a continuar la salpada, transformant-la en una travessia valenta. Tranquil·litat companys pel que sembla no em manca salut ni coratge, de capacitat de resistència, per sobre les circumstancies, sembla que n'hi ha prou.

Quant van a complir-se els set mesos de captiveri, sembla que per aquí, a la presó, se'n van adonant de la particularitat del meu engarjolament, això sembla, després del permís concedit pel Jutge de Vigilància Penitenciaria, de Nadal, la Junta de Tractament del mòdul número onze, on a hores d'ara m'hostatjo, no sols ha vingut a bé de sol·licitar per a mi permís de sortida, del qual en gaudiré a les darreries d'aquest mateix mes de febrer, si no també ha considerat, atesa la meva història laboral i la particularitat de les contractacions parcials presentades les quals m'havien canviat la sort avanç del captiveri, proposar el tercer grau i/o fins i tot la llibertat condicional que en pertocaria complides les tres quartes parts de la condemna que compleixo. Així que preparau-vos per a fer.me una bona abraçada a les darreries d'aquest mes de febrer, penso que allà cap als dies 26, 27, i 28 podré restar al carrer, entre vosaltres, cosa que planteja la possibilitat d'organitzar qualque trobada, sempre que us vagi bé.

El meu educador, Don Fernando, amb tot plegat m'ha fet un encàrrec; un encàrrec pel qual m'he compromès a efectuar un pagament, segons instàncies del Jutge, de 150 euros, crec que mensuals, amb els quals acreditar i assumir la responsabilitat civil de les causes que'm tenen empresonat. Amb sinceritat les ganes de sortir al carrer i el coratge m'han empés a pensar i creure que me'n sortiré, assumit ja m'ho tenia, del que tractava era de poder fer-ho, esper sortir-me'n, si no fos així sembla que seguiré entre barrots una llarga temporada.
Continua costant-me una mica d'entendre com se'n poden sortir, els més mitja, qualsevulla, aquells que es puguin trobar en una situació semblant a la meva, tenc constància de la situació d'alguns que romanen entre barrots, a mi aquests anys passats m'han caigut a sobre com a lloses i m'he sentit del tot impotent, emperò gracies a l'accesibilitat a la xarxa i la disponibilitat d'eines gratuïtes optimes per a la realització de treballs d'elaboració de continguts se m'havia obert una encletxa de llum la qual esper poder tornar aprofitar. Tant de bo sigui així.
Amic Cil, amics. Durant el permís de Nadal vaig acostar-me al blog, encaptivitat, per a provar de millorar-ne l'imprompta, més cosa no vaig poder fer. Efectivament vaig trobar noves en les orbites que d'in-mediat no vaig poder assimilar, emperò que endevino per a on puguin anar. Així que en sortir farem ...
Desitjaria poder, durant els propers tres dies de permís, convidar a qui vulga a acostar-se al blog, més que al blog a casa per a reciclar-nos plegats, en aquesta ocasió, pel poc temps del qual disposarem, seguint les meves apreciacions i particular forma d'entendre l'us que se'n pot fer de la xarxa. Fem-ho!?
Quant es diu que hi ha tres seguidors al blog "encaptivitat", penso que es tracta de tres seguidors que s'han assabentat de la possibilitat d'aquest witget per a transformar el blog en una mena de xarxa social a l'estil o semblança del facebook, i que els que hi havia avanç segueixen seguint les novetats que es van publicant.
Quant a Joan Sanrromà, el meu cosí, em consta que li resultava dificultós accedir-hi, per la qual cosa, i altres, vaig proposar, suggerir, que el blog deixàs de ser restringit i així facilitar l'accés. Beatriu, per exemple, ja comunicava. A Jaume Caldentey, una abraçada ben forta i la meva mes cordial benvinguda. Pel que fa a poder comunicar a través dels cristalls, en el centre penitenciari, a hores d'ara, comunicar-li que sembla ser que no serà possible, ja me'n han denegat dues de comunicacions, la del meu padrí jove , en Sebastià Sorell i la de na Caterinne Lafitte, amiga incondicional de sempre; la causa sembla ser que hi ha un temps per a poder sol·licitar visites i aquest s'ha exaurit, pel que fa al cas afortunadament més prest que tard sembla que ens podrem saludar i conversar entorn d'una bona taula parada.
M'alegra veure com des de el Facebook s'acostin bons amics, companys i encuriosits com: Joan Bibiloni, Francesc Sanchis, Rafel Gallego, en Tolo Niell i els seus fills, en Francesc Buils, n'Albert Herranz, Jaume Caldentey, ...,, salutacions a tothom i les meves mes cordials bonaventures, en aquesta ocasió m'ha tocat aquesta qu'haver de patir, disculpeu fer-vos-en còmplices, tant de bo n'aprenguem quelcom de profit.
Agrair-te, amic Cil, de vell nou. tot el suport que em dons, especialment facilitar a Noel Quintana (Sargantana so i llum autèntics ) l'escriptura de les voluntats de contractació que m'han de facilitar l'accés al tercer grau penitenciari.
11 de febrer de 2009. Ahir, em vaig decidir a escriurer-vos i m'hi vaig afanyar tot el dia. La diversitat d'ocupacions al mòdul, les interferències comunes, m'ho posaren d'allò més difícil. Quant rellegeixo allò qu'he escrit me'n adon qu'efectivament, com em comentà en Miquel López Crespí, no sempre aconsegueixo explicar en les paraules més encertades tot allò que voldria, temps hi haurà en re-adreçar, reordenar, la quantitat ingent de mots e intencions exposades, silencis e incògnites qu'om pot pensar formen part del subconscient i/o memòria col·lectiva i en ocasions don per sabudes.
El dia a dia, en el mòdul, en el Centre Penitenciari, esdevé monòton. Comentar-vos que malgrat la precarietat de mitjans el taller de ceràmica, de fang, segueix el seu decurs amb extraordinària satisfacció, tant per a mi com per als usuaris. La primera cuita, de prova, fou tot un èxit. L'espai del qual disposam als prestatges s'ha quedat curt per a emmagatzemar la producció, pràcticament no hi cap res més. La manca d'esmalts i adobs no ens ha permès colorejar ni decorar les peces, per la qual cosa, i a la espera de conseguir-ne, les anades i vengudes al mòdul dotze per a fornejar, coure, l'obra feta s'han vist paralitzades. Aquesta manca de materials i la probabilitat d'exaurir de nou el fang ha aconsellat engegar un taller paral·lel de pasta de paper pel qual s'han habilitat cubells per a la elaboració de la pasta, tires de paper de diari trocejades i deixades desfer en aigua amb una mica de lleixiu, per a blanquejar i prevenir el deteriorament, aglutinat amb cola d'empaperar ens permetrà disposar d'una pasta modelable amb la qual treballar. Segur que el paper de diari ha de ser més senzill d'aconseguir. No disposant d'escaiola per a la confecció de motllos amb els quals seriar la fabricació d'objectes amb pasta de paper m'he permès fer-ho i suggerir-ne l'elaboració amb fang, proposant la confecció de peces d'escacs i titelles.
L'acostament dels membres de la "Pastoral Penitenciaria", en Jaume Alemany, n'Esteva, na Francisca, ..., i el seu especial interès en facilitar l'ocupació dels penitents, ha propiciat i facilitat entrar en contacte amb la Conselleria de Treball, com havia suggerit en altres tramesses, facilitant la consideració d'instrumentalitzar ajudes institucionals per a fer endavant tallers ocupacionals a la presó. Via fa qui no te presa, amb voluntat i paciència difícilment es deixa d'avançar.
Altres tallers segueixen amb les seves escomeses, enumerar-los ha de resultar il·lustratiu de les activitats en les quals s'embarquen els interns a aquest mòdul número onze en el qual jo també en trobo. Taller de mica de pa, taller de fil, de fusta, de dibuix, d'el·laboració de puzles, ...
Sorprèn i meravella l'enginy davant la precarietat d'obtenir i disposar dels materials més curiosos per a realitzar qualsevol cosa amb la qual ocupar-se. Per exemple, la irregularitat en disposar de fusta a propiciat la recol·lecció dels bastonets que acompanyen el sucre que es pren amb el cafè, amb els quals es fabriquen vaixells, cases de nines i recipients que en estar llestos semblen de marqueteria fina. També jo m'hi he afanyat a treballar amb els bastonets del sucre; em feia falta una capseta en la qual transportar els llàpisos i estris de treball, es troba en fase de construcció, ja us les mostraré, doncs al final n'he elaborat diverses per a diversos usos, les quals van una dintre l'altre, ja les veureu ..., ara com ara resulta del més satisfactori.
Darrerament, tant treballar en els tallers, he deixat d'acostar-me al gimnàs, com feia al mòdul cinquè, m'he de plantejar seriosament tornar a fer-ho, el panxó habitual en els darrers anys torna a endevinar-se. Ni per saber-ne de noticies en el televisor, en arribar al xabolo desprès d'afanyar-me una estona amb les capsetes, m'estiro sobre el llit i ja m'ha arribat la son.
Pssst!, prou brogit es la ronda de nit ...
Feia estona que no apareixia l'Agustí xiruquero rememorant cançonetes ad-hoc, si be ara que penso hi ha temes que darrerament em freqüenten la ment, "El jorn dels miserables", "Cambalache", i molt sovint un tema del disc "Cuba canta a Serrat" que s'anomena "Toca madera"
Com ha de sonar "Cambalache" en català? i quina seria la traducció del títol?
... Que el mundo fue y sera una porqueria ya lo se ....
... Ja se que el mon ha estat i esdenvindrà un gran bordell ...
Per exemple!!!
Fins prest companys i amics, salut, coratge i resistència, aquest humil bandejat s'acomiada per avui. Agustí.
... de segur que me'n deixo un munt al tinter, entre altres comentar les darreres lectures i esdeveniments socials, esper poder tornar a la normalitat comunicativa així que aconseguisca ordenar el temps amb una mica més de seny...

Se m'ha fet més curt que el de Nadal

Han estat dies feiners per enllestir feines. En poques hores tendré que tornar al recinte carcerari que m'hostatja. Uff!

M'he vist amb amics i he enllestit les feines encomanades per la Junta de Tractament del Centre Penitenciari, ara pertoca tornar i esperar aconteixements, 3er grau i exhaurir la pena

Gracies a tots pel vostre suport. M'ha alegrat molt poder restar una estona, malgrat curta, amb alguns de vosaltres si bé n'he enyorat d'altres. Moltes coses em resten al pap per a dir-vos i poc temps per a fer-ho, intentaré afanyar-m'hi en arribar a la cel·la. Salutacions a totes i a tots, salut, coratge i resistència. Em sembla bé deixar-vos adjunt un post qu'he rebut d'"El Caparazon" el qual m'ha semblat, així a priori, del tot interessant com també imatges d'alguns estris el·laborats en captivitat als tallers del mòdul 11.

Fins prest!

SMO, Posicionamiento técnico y social de blogs

Posted: 06 Mar 2009 04:09 AM PST

Os dejo la prometida presentación sobre Posicionamiento - SMO que imparto hoy, 6 de marzo, en el marco del V seminario especializado en gestión del conocimiento. Complementa el curso en herramientas tecnológicas para moderadores que impartí para el programa de Comunidades de Práctica Compartim, en la Administración de justicia de Cataluña (CEJFE). Allí ampliaré muchos conceptos, pero quería trasladaros, por si os sirve en algún punto. Os dejo al final referencias adicionales. Hasta pronto.

• Llegó (pronto) la RSC sobre la calidad de la red: Movimiento conservacionista del contenido web
• 9 claves de la netiqueta, la ética del blogger
• Jornadas sobre SMO, Posicionamento social de blogs y narrativas (Storytelling)

Carta seixantanovena

Extracte de la carta seixantanovena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(Rebuda dilluns, 2 de febrer de 2009, 13:10)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 29 de gener de 2009

Apreciats i benvolguts Cil i Bel, apreciats amics:

Ahir vaig rebre la teva vint-i-setena missiva i encara a hores d'ara nohavia trobat el coratge d'intermediar carta a la teva vint-i-cinquena missiva.

Us he de demanar disculpes, pot ser masses esdeveniments icurcumstàncies m'han entretengut en l'afer d'escriure. De fet hi ha molt que contar entre altres coses després de la teva cisita del passat dissabte i havent-me anunciat la possibble visita d'Alícia Beltran això va succeir i em va alegrar molt, ja que m'informà positivament de quelcom que m'ha tingut ocupat aquests dies, li semblava una iniciativa força interessant i que, si bé no garanteix el meu alliberament, es tract d'un tret que no cal menysprear.

Es tracta de la possibilitat de sol·licitar l'indult a SS.MM. e Rei d'Espanya, cosa que possibilitaria a l'hora de sol·licitar al jutge que em va tancar la possibilitat de suspendre la condemna almenys momentàniament.

Sembla ser que en el meu cas aquesta possibilitat s'hauria d'haver pres des d'un bon inici, fins i tot abans de la possibilitat d'entrar a presó. No es tracta de veure què s'hagués pogut fet, mirem endavant i fem-ho malgrat el temps resta en contra meva, com crec que ja us vaig explicar en la darrera tramesa. Així, doncs, tal volta adreçar sol·licituds d'Indult al meu favor podria resultar una bona iniciativa que us adreço per amb el suport de l'Alícia fer endavant aquesta possibilitat.

També dir-vos que a dia d'avui encara no he tingut notícies de si podré gaudir d'un altre permís de sortida a les darreries del mes de febrer, emperò si no succeeix així, el més segur és que després del pertinent recurs, que ja he après a elaborar, durant el mes de març podrem tornar a veure'ns al carrer.

Pel que fa a Facebook dir-te que qualsevol iniciativa que ajudi a acostar-se a aquesta causa que ens ocupa a quanta gent millor així doncs, endavant, si bé dir-te dir-vos que a hores d'ara penso que les restriccions d'accés al blog encaptivitat ja no té cap sentit, parleu-ne, pel que fa a mi penso que no hi ha res que pugui ferir cap sensbilitat ni perjudicar a ningú per la qual cosa facilitar l'accés obert seria una passa endavant que facilitaria les coses a aquells que els resulta dificultós l'accés.

A tots els que us heu acostat, benvingut, salutacions Joana Nicolau, no tinc el gust però benvingut sies; a la Llibreria Quart Creixent gràcies pel vostre interès; a Beatriu gràcies pel teu suport i sàpigues que m'alegra molt la lectura del “Baró Rampant” que em va fer arribar el Fabian, de fet ja el duc envant, m'ha atrapat la seva lectura, durant aquest dies ençà del permís gaudit vaig llegir “El viatge de l'Elefant” de Saramago i he aparcat el comentari al blog perquè seguidament em seduí la lectura d'aquesta història d'un baró flamant que s'enfila en un món des del qual i sense trepitjat el terra s'arriba on sevulga, gràcies ah! Adrià, gràcies per també tu enrecordar-te'n d'aquest bandejat que et desitja les millors ventures.

Endavant, coratge, salut i resistència.

Ja veis que segueixo resistint, tal volta amb una mica més de resignació de la que esperava, sincerament segueixo sense saber ben bé a qui beneficia aquest infern a la terra que representa el funcionament d'aquesta institució que m'hostatja.

Em resta comentar-vos les darreres lectures que us he comentat. Ho faré però ho deixaré per una altra ocasió.

També hi ha esdeveniments a narrar respecte al taller de fang, les màsqueres i les titelles que van prenent forma... Tot esdevindrà, via fa qui no té pressa.

Avui horabaixa hi ha celebració de torrada en commemoració de les festes de Sant Antoni i Sant Sebastià organizades per la Pastoral Penitenciària amb el suport de l'Ajuntament de Palma i el Govern Balear, concretament de la Conselleria de Comerç i Indústria, qui m'ho havia de dir? Sembla ser que a la fi menjaré butifarrons, mira per on, a mi no em caldrà trescar per places, barriades ni poblacions per a gaudir-ne.

Dir-vos també que la qüestió parasitària segueix preocupant-me amb escreix, de fet, si he de dir veritat, començo a sentir a la pell canvis substancials que comencen a preocupar-me i a ocupar-me en sensacions i pensaments nous, novedosos, pensaments que em duen a reflexionar sobre la possibilitat d'estar i haver estat d'enrere experimentant qualque tipus de metamorfosi que a més d'afanyar-me a convertir-me en un bandejat, m'ha transformat en quelcom d'índole diferent a qualsevol altre esser humà convencional, aneu a saber en què, m'aferr a tenir consciència d'una identitat, la meva, que per damunt les circumstàncies i les causualitats que m'envolten construeix una crostra que em permet ser qui som.

Ja us n'aniré fent cinc cèntims del que vaig experimentant.

Fins prest, companys.

Força, coratge i resistència.

Us faig a mans còpies de les sol·licituds d'indult.

Pel que fa a la sol·licitud de suspensió de condemna, l'escrit no s'ha tramès al Jutjat, cal fer-ho arribar a n'Alícia Beltran i que ella ens instrueixi del que cal fer.

Gràcies.

Carta seixantavuitena

Extracte de la carta seixantavuitena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(Rebuda dimecres, 14 de gener de 2009, 13:10)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 10 de gener de 2009

Apreciats i benvolguts Cil i Bel, apreciats amics:

Divendres passat vaig rebre la teva vint-i-quatrena missiva, la primera teva del 2009.

Dir-te que efectivament poques novetats, si més no més del mateix desassossec de l'any passat i entre barrots la inoperància de la funció pública encara se sent amb molt més amargura.

Pel que fa a la Franja de Gaza dir-te que em sembla un gran desgavell d'aquests temps que ens ha tocat viure, inclosos els festejos de Carod-Rovira amb l'Estat d'Israel, de fet m'ha recordar, dic el comentari que em sembla fa Daniel, l'acostament de primer pacte de progrés a la nostra comunitat en aquest Estat.

Ara bé, res m'estranya ja, vist el que m'ha tocat viure a mi. Malgrat tot ens cal mantenir l'esperança amb la gent per damunt del desencís que es pugui instal·lar sobre aquells qui governen, que res té a veure amb qüestions de raça, si més no de supervivència i poder, ens cap aprendre a compartir no sols en la pobresa, compartir en l'abundància.

Poques coses mes a dir-vos, o moltes, pot ser manquen ja les forces per a entretenir el temps fent de tot plegat un episodi més de l'hermosa història de la vida que ens ha tocat en sort viure. Ara com ara m'acomiadaré més que res per a mantenir el fil de la comunicació.

Fins prest amics i companys.

Salut, coratge i resistència.

Gràcies per ser-hi.

Agustí

Per cert, a Jaume Gelabert o a qui interessi fer-li saber que l'educador del mòdul en el qual m'hostatjo es diu Don Fernando, educador del mòdul 11, és amb ell, sembla ser amb qui estaria bé parlar per la qüestió dels tallers ocupacionals o de resinserció per l'ocupació

Carta seixantasetena

Extracte de la carta seixantasetena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(Rebuda dimecres, 14 de gener de 2009, 13:10)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 5 de gener de 2009

Apreciats i benvolguts Cil i Bel, apreciats amics:

Avui és feiner i he provat d'anar al mòdul 12 per assabentar-me de l'estil de les peces que hi dugueren a coure. He aconseguit d'anar-hi. El cap dels funcionaris d'avui, Don Juan, amb qui sembla que hi ha especial empatia, m'hi ha deixat anar i he pogut parlar amb en Mateu, i la cocció de les peces segueix a bon ritme. El proper dissabte o diumenge, si em ve de gust i no hi ha inconvenients, hem quedat per treballar plegats en l'ensinistrament del forn i aprofitar per recollir peces cuites.

Mentre conversàvem, s'ha presentat l'educador, Don Fernando, interessant-se per com esdevenen les coses en el taller... li he dit, festes però fem envant amb el que podem.

Poques coses més a dir-vos d'aquest dia previ a l'arribada dels Reis Mags d'Orient. Tal volta aprofitar per a sol3licitar-los més salut, més coratge més resistència per a tots, potser si ho troben bé també encoratjar-los a facilitar l'enteniment i el compartir en tot el món, i perquè no sembli que m'hi trob bé per aquí dintre, a la presó, i sense pecar en excés d'interessat sols en mi mateix, pregar-los que considerin la possibilitat de mediar a fer possible el meu alliberament. Gràcies.

Aquesta data em resulta especialment nostàlgica per la distància en el temps de la innocència compartida al costat dels meus fills.

Fins prest amics i companys.

Salut, coratge i resistència.

Gràcies per ser-hi.

Agustí

Carta seixantasisena

Extracte de la carta seixantasisena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele

(Rebuda dimecres, 14 de gener de 2009, 13:10)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 1 de gener de 2008 (?)

Apreciats i benvolguts Cil i Bel, apreciats amics:

Després d'haver-se'm empassat l'any passat pel ventre i haver-me deixat restos en aquesta ignomínia, sembla que el nou any, si bé estant en el mateix lloc, m'ha despertat a ritme de bolero, com és habitual en aquest recinte carcerari a les 7,30 ha sonat la bocina rere la qual la veu d'un funcionari de presons ens ha instat a llevar-nos del llit, encendre el llum, i estar promptes al recompte, el company de xabolo, n'Enrique, sols llevar-se, ha posat en marxa el televisor i, oh meravella, apareix l'Antonio Maxín cantant “Angelitos negros”. Causualitats de la vida, com diria el meu apreciat odontòleg. Nostàlgia emperò sense perdre el ritme.

El primer àpat de l'any ha consistit en xocolata desfeta amb xurros, cosa diferent al de cada dia, un “kitkat” distint per a festejar la diada de Cap d'Any, l'any nou, fetes les felicitacions, tot ha anat com qualsevol altre dia festiu. Amb els companys ens hem assentat entorn d'una taula i hem engegat la partida de dòmino, avui m'ha tocat guanyar, jo m'he tornat un expert en això de comptar fitxes.

La qüestió parasitària segueix voltant-me pel cap, així com la innocentada de contemplar el meu alliberament com una cosa prompta a succeir. Li don voltes i voltes i em complau pensar que ha estat per a esperonar-me una mica i fer-me espavilar a l'hora que també encoratjar a qui li pugui importar a moure's. Tant de bo sigui així, ja que si esdevé el contrari, se'm fa molt feixuc pensar que romandré entre barrots eternament. UFF!

Guaito per la finestra del menjador, he restat embadalit observant les alambrades que tanquen el mur exterior del recinte modular i em demano fins quan ho hauré de contemplar: la sentència que m'hi té ara com ara m'hi farà restar tota probabilitat fins al proper 8 d'agost d'aquest any que fa nou del segle XXI, i fins quan més?

Fins i tot els paràsits tenen qualque cosa més a fer, oportuna, que no restar llançats a la ignomínia a causa de no poder fer front a unes despeses extraordinàries en un món en crisi per l'especulació i la hipocresia d'un munter de paràsits instal·lats a fer del possible progrés social el seu particular rebost.

M'adon que probablement no us vaig relatar el fet que a l'hora que se'm va comunicar la bona nova que anava a gaudir del meu primer permís carcerari, també se'm va facilitar la possibilitat de canviar de xabolo, n'Enrique, un dels companys habituals de la partideta de dòmino havia quedat sol al seu i em va oferir anar-me'n amb ell, cosa que vaig acceptar, ja que si bé la relació amb en Javier era i és bona, aquest preferia i prefereix en el possible restar sol a causa essencialment de ser no fumador, no és que jo ho sigui massa, de fet en estar al xavolo he preferit no fumar, ja no per raons econòmiques, el fet és que vaig decidir mudar-me de xabolo amb n'Enrique, amb qui compartim bastant més. Ja us n'aniré fent cinc cèntims.

Dir-vos també que el taller d'iniciació al món de la ceràmica, malgrat les festes, segueix fent envant. De fet el dia 29 vàrem poder traslladar peces per a coure al mòdul nº 12, on es troba el forn. No hi ha diferència ni res amb el nostre taller; be de fet nosaltres al mòdul 11 estam començant i el taller del 12 ja porta una bona estona en funcionament, en Mateu, l'encarregat de ceràmica del mòdul 12 en sap una estona llarga de com fer-ho anar, de segur que n'aprendré un munter si m'hi deixen anar al seu costat. Ahir vaig intentar d'anar a veure com anaven les peces, no va ser possible, segurament en passar les festes m'hi deixaran anar, ja us contaré com ha anat.

Ara com ara, deixar escapar els dies i intentar estar ocupar per no pensar en aquest desgavell que em té reclòs.

Fins prest amics i companys.

Salut, coratge i resistència.

Gràcies per ser-hi.

Agustí

Carta seixantacinquena

Extracte de la carta seixantacinquena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(Rebuda dijous, 8 de gener de 2009, 21:48)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 30 de desembre de 2008

Apreciat i benvolgut Cil, apreciats companys,

Com venia essent habitual, ahir us vaig trametre carta d'acomiadament d'any, amb comentaris adhoc del meu reingrés a la presó de Palma. He rebut la teva tramesa, la qual m'empeny a haver-hi de fer intervenció immediata.

Així que els anys se'm van instal·lant a les espatlles, hi ha qüestions que adesiara prenen més protagonisme que d'altres. I entre les coses importants que hom acostuma a valorar és aquella que tracta d'un valor fonamental, almenys per a mi, que és el que fa esment a la confiança i l'amistat.

També així que l'experiència en l'aventura de la vida s'eixampla, comencen a valorar aquells que sense altre interès s'acosten i t'arriben a fer costat, i valga l'experiència t'he de dir, us he de dir, que el fet de restar a la presó és una d'aquelles experiències semblants a la de passar per un quiròfan on t'adones d'aquells que veritablement són al teu costat, sense menysprear aquells instal3lats en la ignorància.

Arribarà un dia en el qual em podré permetre, o hauré de fer-ho, per mi mateix, pels meus fills, pels meus pares, per aquells que m'aprecien, em valoren i també per a aquells a qui pugui interessar, narrar l'aventura de ma vida que entre altres coses m'ha portat a poder fruir de diversitat d'experiències, les quals sempre he valorat amb escreix, ja que han representat el meu devenir i m'han permès de ser qui som.

M'estenc en aquest preàmbul per tal de fer-te arribar la meva estima i el meu agraïment en aquests temps que m'ha tocat en sort viure, agraïment personal i en nom dels meus pares. De tot cor.

Dit això, et demanaria que interessis aclarir-me què és el que entens per “paràsit”, què enteneu per “paràsit”, tant tu, apreciat Cil, com aquells que així em consideren, alhora agrairia ho demanàssiu als meus pares si així ho veuen o el que en pensen, cosa que cincerament m'ajudaria a sortir-me'ns de l'astorament que he sentit al llegir l'exigència que em fas i que sembla que em feu els que em feu i m'heu fet costat.

Sincerament m'ha sobtat ben molt l'adjudicació, en primera instància, del mot “paràsit”, així entrecomillat; si bé al meu veure pel cas que se m'imputa no m'ho considero, de “paràsit” (accepto aclaració per tal de sortir-me'n si escau del meu error). Sé del cert que en qualsevol cas, hi ha paràsits que esdevenen del tot imprescindibles entorn al que es mouen, és com tot, podem trobar paràsits que són mercenaris, encarregant-se de tasques de neteja, ordenació i intendència; i d'altres que, un cop instal·lats entorn o sobre l'organisme que els manté, esdevenen perjudicials i danyins, resultaria interessant aprofundir en la matèria, doncs en el meu humil entendre a la societat que ens acull a tots nosaltres, massa sovint s'adopten actituds paràsites que imbolitzen i/o obstaculitzen les possibilitats d'avançar en fites d'avantatge i igualtat social. Parlem-ne!

M'entristeix que puguem pensar la possibilitat de considerar-me un “paràsit”, i més maligne. També em preocupa que es pugui instal·lar aquest estat d'opinió entorn a la meva persona, i més observar a quins interessos respon. A qui pot interessar? Què en pensau? Potser estaria bé que n'opinàssiu, del fet concret o en abstracte.

Agrairia amb escreix la possibilitat que en parlàssiu amb els meus pares, doncs segons els meus comptes sols fa dos mesos, d'aquest meu captiveri que s'allarga ja cinc, que suposa una càrrega econòmica als meus pares, cosa que ençà que vaig començar a treballar a l'edat de 15 anys, no havia succeït i m'omple d'indignació...

M'alegra conèixer que n'hi ha que s'interessen pel que puc haver escrit i pugui anar succeint entorn del blog ENCAPTIVITAT que engegàrem plegats. Benvingut, Agustí Cerveró, no tinc el plaer de conèixer-te, crec, si bé m'afalaga el teu interès i m'encantaria saber-ne noves.

Quant al Facebook, efectivament es tracta d'una de les xarxes socials pioneres a internet com la MyEspace, prevenir-nos de llegir la lletra menuda, doncs a l'hora de navegar esdevé imprescindible conèixer les lleis i normes a les quals els navegants es deuen.

Efectivament les possibilitats comunicatives a la xarxa esdevenen fantàstiques, ja us ho deia, benvinguts a l'ara que ens ocupa. Felicitacions.

Fins prest, amics i per molts d'anys. Veiem si ens veim rere els cristalls mal que sia.

Una abraçada ben forta d'aquest vostre humil Bandejat

Agustí

Carta seixantaquatrena

Extracte de la carta seixantaquatrena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(Rebuda dijous, 8 de gener de 2009, 21:48)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 29 de desembre de 2008

Apreciats i benvolguts Cil i Bel , apreciats amics:

S'acomiada aquest sofert 2008. Han passat ja tres dies d'ençà que maig regressar en aquest engarjolament, al meu entendre, gratuït. La tornada fou trista, ja us vaig comentar de la visita del company i amic Fabian, en les darreres hores en llibertat de les quals vaig gaudir junt als meus pares.

La tornada fou serena, per tal d'aprofitar les darreres hores de llum i que al meu pare li fos més senzilla la conducció, vaig desestimar exhaurir tot el temps que em restava per al retorn, sincerament us he de dir que tant en sortir com al retorn el tracte rebut pels funcionaris públics ha estat del tot excel·lent. No es tracta d'un comentari hipòcrita, és ben cert que sembla com que es comenci a practicar l'empatia amb el coneixement de la causa explícita. Amb simpatia es van interessar per com havia passat el permís i amb l'entusiasme viscut els ho vaig manifestar. Gaudir d'una perspectiva oberta després de cinc mesos entre barrots i ja acostumat a les distàncies curtes, s'agraeix poder mirar l'horitzó llunyà gaudint del passeig del sol pel firmament.

Comentar-vos també de les converses telefòniques darreres, mantengudes amb Catherinne Lafitte i amb Sebastià Crespí interessats en la meva persona i els fets pels quals se'm manté en captiveri, és més que probable que en aquests propers dies ambdós intentin, que no vol dir que ho aconsegueixin, entrar en el bloc. Salutacions i benvinguts.

Pel que fa al blog, esper que siguin del vostre grat les millores realitzades, poc temps hi vaig poder dedicar.

Disculpau, me n'oblidava, de saludar i encoratjar a fer envant una altra iniciativa que sestava en el calaix, a Joan Bibiloni, qui també s'interessà per mi i telefònicament mostrà el seu interès per fer encant el projecte de disc per a editar “Bandejat”, li preocupava especialment com fer-ho per aconseguir imatges meves de l'actualitat; probablement caldrà demanar permís a la direcció del Centre Penitenciari, qui sap tal volta sigui possible aconseguir-ho, no és estrany que adesiara entrin càmeres al recinte, ho haureu pogut comprovar en els mitjans de comunicació tradicionals.

Ha estat un plaer poder estar, parlar, amb uns i altres, rebre suport i coratge. Les possibilitats de sortir en llibertat més prest que tard segueixen passant pels mateixos entrebancs. Suposadament, el fet que hagi gaudit d'un primer permís, concedit pel jutge de Vigilància, posa les coses més senzilles. La qual cosa no garanteix res del tot. Ja es veurà.

El temps passa i les possibilitats de reprendre el que m'havia facilitat la recuperació econòmica, vaig poder constatar durant aquests dies disfrutats que, ara com ara, encara hi són, tant de bo sigui a temps de tornar-m'hi ocupar. Des de dintre de la presó poca cosa puc fer més que acceptar la situació i ocupar-me amb allò que em deixen fer, que ara com ara és el taller de ceràmica i el seu devenir. Avui he pogut dur amb altres cinc companys peces a coure al mòdul 12 on es troba el forn, he pogut parlar amb en Mateu i hem decidit que el millor que podíem fer era coure les peces quant abans i després decorar-les. Així doncs en farem dues cuites, la primera en aquesta ocasió ens servirà per a destriar les peces que que s'ho pagarà; de segur que més d'una s'esqueixarà, emperò això també val per aprendre.

Des de fora de la presó us agrairé el suport i l'interès per fer-me present, preocupant-vos perquè res no quedi adormit.

Per tal de refrescar la memòria, intentaré fer un retrat per escrit de la situació que m'ocupa.

En primer lloc, recordar que el que em manté a la presó, corregiu-me si m'erro, són dues condemnes, una de 225 dies i una altra de cinc mesos, les quals sumen un total de 375 dies, dels quals ja es duen complerts 150 dies.

A més de la privació de llibertat, existeix una responsabilitat civil que per aquestes condemnes suposen un total de 17.600 euros.

A aquesta quantitat de diners que se'm demanen sembla ser que ara puc fer-hi front manllevant de l'assignació setmanal que manlleven els meus pares de les seves assignacions de la jubilació, que quan poden ingressen al meu “peculio”, com aquí s'anomena el compte corrent de cada resident, i que vénen a suposar un total d'entre 120 i 160 euros mensuals, dels quals penso que en podré estalviar entre 20 i 40 euros, per la qual cosa m'atreviré a comprometre un pagament de 20 euros mensuals, cosa que pel que se m'ha informat resultarà suficient per a satisfer la meva voluntat d'assumir el deute.

Com ja sabeu, la causa que m'ocupa sembla pot no tenir fi, fins que tots i cadascun dels meus fills s'emancipin. Així doncs, l'existència d'un altre futur judici, i d'altres, és més que real. Ara en saben d'un altre, pel qual la Fiscalia em demana 18.000 euros i un any de privació de llibertat. El judici no s'ha celebrat i no vol dir que la quantitat resti així ni la privació, podria fallar-se en aquesta ocasió al meu favor, quan dic al meu favor, m'explico, vull dir que cap la probabilitat de fer veure a la Justícia una altra realitat, la meva, amb la qual aquesta s'adoni de la meva impossibilitat passada i present de fer front als pagaments que se'm reclamen.

UFF, se'm fa feixuga la realització d'aquesta instantània. Tal volta qualcú em podrà ajudar a fer-ho més entenidor?

Quan poguérem parlar, en parlar amb tots i cadascun de vosaltres del que calia fer, tots coincidíreu en quant abans sortir. La qüestió rau en com. Les probabilitats al meu entendre són vàries i van des de sol·licitar la suspensió de la condemna a la jutgessa del Jutjat núm. 7 de Palma que em va sentenciar a complir-la, a fer veure a la Junta de Tractament la possibilitat d'obtenir el 3r grau penitenciari o a fins i tot sol·licitar la llibertat condicional al Jutge de Vigilància.

Des de dintre, ja ho veis, jo no he aturat, i el més que he pogut aconseguir i penso que ha estat molt, ha estat un permís recorregut al Jutge de Vigilància després d'haver sol·licitat el 3r grau i el permís de forma ordinària, han passat cinc mesos.

De dia 1 a dia 5 de gener puc tornar a sol·licitar un permís de 3 dies, el qual, anant bé les coses, em permetria gaudir-lo el més de febrer, anant malament i havent antecedents d'haver-se disfrutat un primer, sortiria en segon permís ordinari el mes de març.

Pel que fa al 3r grau, sense suport de fora, he d'esperar a la propera avaluació, la qual cosa pot esdevenir com a molt tard, 6 mesos després de la darrera avaluació, la qual cosa es produiria als 9 mesos de captiveri. SOCORRO!

Aclarir-vos que efectivament es tracta d'una expressió de sol·licitud d'auxili que intento fer amb el somriure més ample i amb l'optimisme que em recepto cada matí al llevar-me entre barrots...

Voldria comentar i ressenyar per a sumar-me a l'aconteixement que en arribar al mòdul 11, on m'hostatjo, va arribar a les meves mans i vaig poder ullejar un exemplar de l'”Última Hora” on a la pàgina 60 i a breus vaig poder assabentar-me de l'homenatge que l'Obra Cultural Balear, el Grup Blanquerna i la Federació Llull retrà a l'il·lustre i amic Climent Garau i Arbona, “Un home que ha fet país”, avui al Teatre Principal de Palma, a partir de les 20:30 hores. Enhorabona, què més, com voldria de fer-m'hi present per a fer-li una bona abraçada i retre-li les meves cordials felicitacions per ser com és i haver-me servit de mesura humana, molts més n'hi hagués com ell!

L'exemplar del diari en què vaig poder assabentar-me de la notícia, no l'he pogut retrobar fins a dia d'avui, i això que el vaig encalçar, també vaig intentar de trobar la notícia en altres publicacions. Si bé dir-vos que sols vaig poder trobar un exemplar del Diari de Balears, el que de bell nou se'ns presenta amb un nou disseny, ho recordau quan ho festejaren, en aquesta ocasió no vair poder trobar cap ressenya a l'esdeveniment, de segur que un altre dia degué sortir i que el més segur és que hi haurà ocasió pera ressenyar l'aconteixement, la bona nova per la que un poble honora els seus herois. Féu-m'ho arribar, si en teniu ocasió, m'agradaria saber-ne els pormenors.

A la darrera Diada per la Llengua el vaig poder saludar i retratar, a l'amic Climent, per darrera vegada abans del meu captiveri. Tant de bo, més prest que tard, puguem gaudir, si li ve de gust, d'un bon pa amb oli a Son Pastor o a on se vulga. Endavant, company, salut, coratge i resistència!

Us comentava, i tal volta podríeu lincar la notícia, que mentre cercava eixamplar la nova de l'homenatge a Climent Garau, vaig poder fullejar l'exemplar del Balears de dissabte passat on curiosament vaig poder veure com a dues planes i en color es commemorava l'aniversari de la Plataforma Anti-Autopista, recollint-se diverses instantànies de les fetes durant aquelles reivindicacions històriques que preveien el retrat actual d'aquesta nostrada illa, vaig poder veure molts rostres coneguts, memòries companys també a tots vosaltres d'aquest humil bandejar que en aquells dies s'afegí a l'aventura d'aturar la maquinaria d'un progrés que anava a menjar-s'ho tot.

Més fusta! Que avançam! (En aquesta admiració podria lincar-se la seqüència que apareix a “TV Participativa” dels germans Marx van a l'Oest, us sembla bé?)

Potser sí que teniu tots raó i em perdó d'excés de purisme i en els dos sentits de Pur!, en bon mallorquí.

Vagin aquestes paraules per acomiada un any de crisi en plena crisi també existencial d'aquest humil bandejat que havent navegat per la crisi dels quaranta, s'acosta als cinquanta pensant que se'n pot sortir, coratge, salut i resistència, companys.

Fins prest i que puguem seguir contant-ho.

Rebeu un forta abraçada.

Agustí

Unes paraules en llibertat

Apreciats amics, estimats, companys i encuriosits pel que vaig deixant penjat a la xarxa a través d'aquest blog, que a hores d'ara porta ja un volum considerable de contingut escrit, el qual, si bé quasi exclusivament escrit, deixa entreveure les possibilitats multi-mitja de les quals adesiara us en parlo. Les causualitats i les circumstancies l'han fet així i gracies a la valuosa col·laboració de l'amic Cil ha estat possible; ja que la meva, esper, temporal, especial, situació ho ha hagut de mester així, o/i, així a esdevingut. Gracies

Son quasi be les 9 del mati d'aquest 25 de desembre de 2008. Dia de Nadal. Bon Nadal a tots i a totes i que els que vinguin puguin ésser molts, bons i si escau millors.

El passat divendres, 19 de desembre, entorn de les onze del mati, i mentre en trobava borinejant una peça de fang, en el taller del mòdul número onze del Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, el meu nom sonà per la megafonia. En van cridar per anar a rebre notificació del Jutge de Vigilància Penitenciaria. Sincerament us he de dir que no esperava res de bo, restava a la espera de que em fos denegat el recurs que havia tramés per a la obtenció del primer permís ordinari que m'havia estat possible sol·licitar en aquest meu captiveri, seguint la inercia dels aconteixements que han anat succeint. M'hi vaig adreçar junt a altres sis interns del mòdul. Els comentaris eren optimistes, emperò jo no me les tenia totes, la experiencia viscuda em recomanava que no en fes il·lusions ni albires esperances.
Oh! meravella! El recurs que vaig trametre amb el valuós ajut d'en Biel, company de captiveri, fou acceptat per la qual cosa el Jutge de Vigilància considerà oportú d'otorgar-me el primer permís ordinari. Ja us podeu imaginar l'alegria i la quantitat de pensaments positius que passaren pel meu capet. Uhau quantes coses per fer i quanta joia pels que en consideren. Has triomfat!, en deien els companys en saber-me feliç amb la noticia. Tot d'una vaig asentar-me davant la primera taula que se'n va posar al davant i amb paper i bolígraf vaig dibuixar el calendari que en venia per davant, a la fi de destriar quins tres dies sol·licitaria per a gaudir del permís. M'interesava la possibilitat de disposar de dies laborables en els quals no destorbar a aquells propers que em calia saludar. També l'ansietat de ser prop dels meus pares quan avanç m'era d'especial interès. Nadal esdevé una data assenyalada i d'especial interès en el nostre conscient cultural i els pares s'ho mereixen. Esdevenia un problema, eren prop de la una i les instàncies es recullen a la tarda, era divendres i probablement a "Regimen", que a on s'adrecen les instàncies, sol·licituds d'aquest caire, ves a saber si tendrien temps per a cursar la meva sortida en llibertat, pel primer permís ordinari, per al dilluns vinent i a partir de les cinc de l'hora baixa per tal de poder restar als costat dels meus pares en el dinar de Nadal. Em vaig adreçar a "Don Juan", el funcionari encarregat del modul aquell dia, i li vaig explicar les meves inquietuds, aquest se'n va fer càrrec i prompte en va espitjar a fer-li arribar la instància immediatament prestant-se a tramitar-la i fer possible el que per a mi fou un miracle. Era possible sortir al carrer i poder abraçar i sentir a la pell l'apreciada i tantes vegades meinspreada llibertat. Al se'n demà comunicava, a traves de cristalls amb amics i amb els meus pares. Quina joia! Tornava a casa per Nadal. Tot va ocórrer així, d'imprevist. No hi havia temps per a organitzar cap trobada. Sols sortir i deixar que els aconteixements succeïxen. Comunicau la nova a n'en Cil, vaig dir-lis al meu pare, a n'Olivia i a n'en Tolo Niell que restaren estorats darrera el cristall. Uhau!
_ Veuràs als teus fills? _ em va comentar un intern en un d'aquells moments de fraternitat que esdevengueren en les hores interminables d'espera.
_ Amb tota probabilitat no, que més voldria que veurer-los. Com podria fer per a estalviar-los tot aquest despropòsit, si més no alleugerir-lo.
_ Bon Nadal , bones festes i prosperitat, estimats.
Cinc mesos en-captivitat i 48 hores que esdevengueren feixugues, llargues i plenes d'ansietat.
Tres quarts de cinc de l'horabaixa del dilluns 22 de desembre de 2008. Pel comunicador de la cel·la, la veu del funcionari sonà plena d'optimisme:
_ Agustín, te vas de permiso, prepara la maleta que cuando se habran las puertas te vas, felices fiestas.
_ Si ..., gracias, lo se, estoy preparado.
A les cinc en punt les portes s'obriren. Ja restava atent amb la bossa preparada, amb roba per rentar , roba d'estiu per deixar a casa i una carpeta plena de papers que estorjar, les trameses i escrits que pel seu embalum i vàlua preferia dur a casa.
Vaig baixar les escales. No m'ho acabava de creure, rere meu vingué en "Bodo", el company alemany amb que cantem nadales i sovint sovint fem de parella al dominó. Amb un somriure ben ample en torna a felicitar i em donà un altra bona noticia:
_M'han concedit la llibertat condicional.
En tornar a la presó,en Bodo, ja no hi serà. Quina joia per a ell. Ell es d'aquells que difícilment tornaran a passar per un recinte d'aquestes característiques.
La llibertat condicional. Tan de bo pogués obtenir-la. Com podria fer-ho?
_ Agustin!? Sabes donde esta ingresos, verdad?
_ Si ( amb l'estorament evidenciat al rostre)
_ Pues ve para alla que te están esperando. Puedes ir solo
Es un signe de confiança això de deixar deambular sols als interns per el recinte del Centre Penitenciari. M'hi vaig encaminar. en arribar al mòdul d'ingresos, en vaig trobar amb en Toni Ordines, el recordau?, d'Andraitx, un dels primers penitents amb qui vaig confraternitzar i que es traslladà al modul 14 per a treballar a la rentaduria, de camí, front a infermeria, també vaig topar amb n'Alfredo, amb dos es pensaren, felicitant-me, que me'n anés ja en llibertat, en el meu cas tot era possible en qualsevol moment, de fet altres companys ja resten en llibertat condicional, emperò, si be content, sols son tres dies de permís.
Fets els pertinents tràmits burocràtics per a facilitat la meva eixida, junt amb altres tres penitents, dos sortint ja en llibertat condicional i un altre i jo de permís ordinari, un funcionari ens conduí, em conduí a la porta de sortida, el camí sem feu llarg, no recordava haver passat per tants de passadisos i espais, emperò poc poc m'anaven resultant familiars. A la porta m'esperaven el meu pare, n'Olivia i l'amic i estimat amic Cil Buele, qui s'afanya a retratar l'aconteixement.
Uff! com explicar-vos. Masa!
_ Ja diràs coses (va comentar en Cil), gaudeix i digues coses
_ Ens podríem veure el dimecres al mati, vaig a aterrar i gaudir l'eixida amb els meus pares. Ens hem de veure.
I així va ser. En Cil havia publicat la nova en el blog. Els amics i coneguts s'afanyaren a felicitar la nova. Amb en Noel ens verem un instant i quedarem per anar a dinar al dia següent. Aquell mateix vespre em vaig afanyar a entrar en el blog. Bona feina, Cil. M'he permès de treballar-hi una mica per tal de en principi millorar-ne l'aspecte i les possibilitats de compartir a semblança del que anàvem fent avanç de que es precipités el meu engarjolament. El resultat el podeu veure. Quelcom no acaba de funcionar. Les RSS, entrades i comentaris, no son accessibles amb facilitat, no he tingut temps per a saber-ne la causa.
El 23 de desembre vaig aprofitar per a fer unes petites compres d'estris pel captiveri, roba còmoda i un parell de carpetes impermeables. Amb en Noel i la Núria, la seva companya, anarem a dinar a u restaurant Indu situat al carrer Blanquerna, anys enredera havia estat una cerveseria a la qual en ocasions acudiem a fer-hi una copeta amb el Demetrio i altres companys de la PIMEM, boníssim l'àpet, cordial i entranyable la celebració. Gracies. En acabar vaig provar de anar a veure a Antoni Arbona i a Joan Carles Peiro, advocats propers i que en el mateix edifici del carrer Cecilio Metelo, penso, prop de reina esclaramunda tenen els seus respectius despatxos, no els vaig trobar. N'Oliva havia vingut a dinar amb nosaltres, els peus li feien mal i tot recomana acostar-nos al "Corte Inglés" per a fer un canvi de calçat, no es va trobar massa be i desprès de fer la muda de sabates per anar fin al carrer Jesús a casa de la seva cunyada tinguérem que agafar un taxi, el parkingson es així de cruel i d'imprevist. Vaig poder saludar a Silvia amb qui comparteixo arrels pirinenques. Salutacions Sílvia! fins prest. Al dia seguent la Sílvia partia de viatge cap a Tremp (Lleida, Pirineu català) per a passar les festes amb els seus. Curiosament en el "Corte Ingles" vaig poder trobar altres amics i companys de ventures els quals en daren noves i coratge, n'Angels i en Monxo els quals en trameteren suport dels amics i companys Antoni Ignasi Alomar i Jaume Barceló, Salutacions Antoni, salut i força també per a tu Jaume. Es curios, he de comentar, ara m'en recordo, que en sortir del restaurant hindú es va creuar i felicità les festes en Jaume Caldentei, m'en adon que probablement no en sap res de la feta. Salutacions per en Jaume Caldentei
Dia 24 improvisarem una trobada en el Bar- Restaurant Mavi del carrer 31 de desembre, força interesant i encoratjadora. S'hi personaren en Cil, en Miquel López Crespi, En Francesc Perez, na Joana Maria March, en Miquel Pujante, en Demetrio Penya, en Joan Mayol excusa la seva presencia emperò com si hi fos, parlarem pel mòbil, amb na Mercè Garau vaig poder parlar per telefon una llarga i emotiva estona, rebent suport i ventures del seu pare en Climent i el seu company en Lluís. Tots per encoratjar-me a resistir i per empènyer a fer possible la meva definitiva eixida, bons consells i molt de suport. Gracies per ser-hi i encoratjar-me, ho he de menester.
La tarda del 24 vaig arribar-me amb el pare, a Portals Nous, a veure els meus padrins joves, na Lluissa i en Sebastià, convalescent d'una intervenció pulmonar greu, vaig poder parlar per telèfon amb el meu nebot, el seu fill n'Andreuet, n'Andreu a hores d'ara i resident feliçment a Dinamarca i tenir també noticies de la seva germana na Maria-Astrid. Salutacions.
El sopar de nadal, amb els pares, anàrem a casa d'enTolo Niell on poguérem gaudir d'una família d'acollida generosa i meravellosa. Per molts d'anys. Prest ens tinguérem que disculpar el para darrerament no es troba molt be, es mareja i tornarem cap a casa.
Tempus fugit.
El temps s'escapa. han estat dies fantàstics que he fruit amb escreix. En son molts els qui em feu costat i als quals agraeixo la coneixença. també els veïnat m'han adreçat la seva especial abraçada, els familiars enllà de la mar, gracies Joan (Sanroma) per la teva calidesa, fer-me costat i fer, sobre tot costat als pares, els teus tiets. P'en Patxi, qui també em tramet el seu suport, he sabut que un altra amic es troba en situacio penosa en una estança de Son Dureta, en Paco Garrido; coratge amic i resistència que encara resten aventures que gaudir. salutacions per als teus i en especial a la teva germana Enrriqueta.
Beatriu que et provi be per Madrid al costat de la teva família d'enllà de la mar, gracies pel teu suport i molta ventura.
Favian, salut coratge i resistència de segur que la festa ahir va ser grossa i aquest mati t'ha costat el llevar.te si no ens veiem avui ja ens veurem en un altra ocassió.
Eduard Torres, per molts d'anys, esper que tot vagi bé, ja anirem parlant. Fins prest. Va ser impossible fer-te arribar per endavant la possibilitat de la meva eixida. Em va sorprendre i a anat com a anat de segur que hi haurà ocassió per a planificar una bona trobada
Carme Sanfrancisco, bones festes i venturós any nou també per a tu per en Manolo i els teus. Rebeu una forta abraçada.
Abraçades i besades per a tots de segur me'n he deixat molts al calaix, disculpau-me i vagin per a tots les millors felicitacions.
Poques coses més a dir-vos, que ho passeu be i que de tant en tant faceu un raconet a la memòria per aquest humil bandejat que en aquests moments us ha de menester. No per a res en especial, per a fer-li costat i saber-se valorat.
Aquest mati he provat d'arribar-me a qualque quiosc per a adquirir alguna revista o quelcom per a llegir, restaven tancant, emperò a l'Avinguda Argentina he trobat una llibreria que també ven diaris on a l'aparador m'ha cridat l'atenció un llibre de José Saramago, en castellà, ja us en diré coses, així de primeres apreciar la portada, un gros elefant morat sobre un fons tot groc i un titol força atractiu, "El viatge de l'elefant" amb una cridada també atraient a la contracoberta, ... "SIEMPRE ACABAMOS LLEGANDO A DONDE NOS ESPERAN. LIBRO DE LOS ITINERARIOS"

Salut, coratge i resistència. Agustí Baró

A propòsit de quelcom que hem anat comentant durant aquests dies sobre l'accés i l'us de la xarxa vaig descobrir a "el caparazon" en un escrit publicat per "dreig", avanç del meu engarjolament, el 26 de març d'enguany, un magnífic post de Genís Roca sobre l'índex Forrester’s Social Technographics en el qual se'ns parla de quin serà el nivell potencial de participació a Internet per a determinats grups de població.
Recomano la bitàcora recomanada a l'escrit, i si be coincideixo amb el que s'hi esposa, faig ús del meu dret a la paraula plantejant la possibilitat de afegir-m'hi a fer comentaris i convidar-vos a fer-ho.
N'apunt una categorització social per actituds de l'us social que se'n fa de la xarxa.

Categoríes segons l'actitud en la red:

-Creadors (generen continguts)
-Crítics (comentant)
-Col·lectors (sindicant continguts)
-Membres (pertanyen a xarxes socials)
-Espectadors (llegeixen blogs)
-Inactius (res d'allò esmentat, formarien part de la encletxa digital, malauradament encara important)

I en deixo un fragment
...

Su reflexión me interesa desde el punto de vista que comentábamos en el El trabajador 2.0 en la empresa 1.0:
¿Es posibble que muchas empresas, siempre temerosas de ceder espacios de poder, puedanllevarse la sorpresa de que en una cultura de roles estrictos empleador-empleado y muchísimassusceptibilidades sobre privacidad, realmente sean pocos los que quieran participar? Es necesaria, entonces…y sobre múltiples instancias, la sensibilización.
También Fernando Polo reflexionaba en un reciente post sobre los 7 mitos de la Web 2.0 sobre los escasos índices de participación significativa, añadiendo que el reto de la inteligenciacolectiva no depende sólo de disponer de herramientas como los blogs o los wikis. Es bastantemás complejo, más difícil y más laborioso. Es cultural y no tecnológico, y requerirá invertir mástiempo y paciencia que dinero y recursos.
Todo ello me hace pensar en nosotros, en los agentes del cambio 2.0 en entornos 1.0 como figuras más o menos formales con una función clave: apoyar, valorar, dinamizar la participación de personas que quizás dominan los contenidos pero temen las herramientas. Tendrán-tendremos que actuar, de alguna forma, como traductores, intérpretesdesmitificadores de las fábulas circulantes sobre este nuevo país del que muchos se consideran, por edad o desconocimiento, extranjeros. y
Es un tema sobre el que volveremos. Dejar ahora solo algunas reflexiones sobre algunas de estasfábulas, posibles mejoras de los elementos inhibidores de la participación:
-Los roles fuera de la red. Avanzar en la igualdad repercutirá en una red más democrática, diversa y por tanto, desde el punto de vista de la construcción social de la verdad, “cierta”.
-Fomentar la libertad, la autonomía en la adopción de estos roles. Que no sea una cuestión de baja autoestima la que autoexcluya de la participación.
-Fomentar el optimismo tecnológico, el entusiasmo, sobretodo en personas que no son nativosdigitales y no tienen al hábito de expresarse en ámbitos de información o poder (los jóvenes, según algunos estudios y tal vez gracias al aumento de su nivel cultural y el efecto positivo de la participación en la red pecan a veces de lo contrario: de ambiciones irrealistas que les hacenexageradamente críticos e irrespetuosos con el trabajo ajeno)
-Concienciar o informar sobre la no existencia de una única red, de una única audiencia. A diferencia de los expertos en márketing, los que se dedican a la información parecen querer llegar a veces a una audiencia universal que en un mundo complejo, no existe. La relevancia solo es posible hoy en las microredes.
-La neutralización de las consecuecias negativas que podría tener la participación en la red. El activismo social respecto a cualquier represalia derivada de la libertad de expresión. Que no sea el miedo, tampoco, el que excluya del mundo digital (Observo también, como tema diferencial y relativo a la edad, que las generaciones más jóvenes son más libres, menos “paranoicas” haciacuestiones de privacidad en internet)
-Seguir avanzando hacia la web semántica, que no dota, en principio de mayor relevancia a los contenidos según su posicionamiento técnico o de autor. Los protagonismos son cosa del pasadocanción libre, como se comenta en los 7 mitos de la web2.0, será escuchada tantascualquiera de Sinatra). Es hora de dar importancia al contenido. Al qué y no a quienexpresa. (ninguna veces como
-Seguir valorando, apoyando, fomentando mediante las citas mutuas, los avances, el esfuerzo, las horas de trabajo de quienes empiezan a ser, a su vez, agentes activos de nuestro propioconocimiento.
Sigamos…

A la fi ha arribat en Fabian a casa per a fer-me un abraç, desitjar-me el millor i encomanar-me coratge i resistència a més de fer-e a mans un altre llibre per a cultivar la ment i distreure el temps; es tracta d'un llibre d'Italo Calvino, "El Barón rampante", escaient, veritat? dedicat per ell mateix i la compnya Beatriu que en aquests moments es troba a la capital de l'estat espanyol i amb el llibre m'encoratja a resistir. Gracies amics.

Ara si que ja m'acomiado de bon deveres. Costa d'empasar emperò es el que cal acceptar. Fer la bossa i partir.

Fins prest.