Alfabetització digital

Projecte Alfadigital Juny 2009

View more presentations from Projecte Alfabetització Digital i Dinamització Cultural.

La Generalitat de Catalunya, a través del Decret 89/2009, de 9 de juny, està implantant l’acreditació de competències en tecnologies de la informació i la comunicació (ACTIC). Aquesta acreditació permetrà demostrar el nivell de coneixement en tecnologies de la informació i la comunicació davant qualsevol empresa o administració pública. Els certificats comptaran amb tres nivells: bàsic, mitjà i avançat.

Vídeo de L'OJIPC a l'Institut d'Estudis Baleàrics

Dimarts, 28 de juliol, a les 12 del migdia, l’OJIPC (Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans) presenta els concerts que realitzarà el 23 i 26 d’agost a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada i al Palau de Congressos d’Eivissa.

L’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans (OJIPC) serà l’encarregada de cloure, el 23 d’agost a l’abadia de Sant Miquel de Cuixà de Prada, la XL Universitat Catalana d’Estiu amb un concert amb obres d’Isaac Albéniz, Jaume Mas i Porcel, Vicent Asencio i Rimski-Kórsakov, que dirigirà Salvador Brotons. L’actuació serà enregistrada per l’emissora Catalunya Música.

L’orquestra, formada per joves procedents de tots els territoris de parla catalana i impulsada per l’entitat mallorquina Forum Musicae, repetirà el concert el 26 d’agost al Palau de Congressos d’Eivissa.

A més d'aquestes dues actuacions, també es fa la presentació pública d'aquestes altres iniciatives musicals:

* - el nou Cor Jove dels Països Catalans,
* - el Premi de Composició Matilde Salvador per a compositors de fins a 35 anys,
* - l’edició de l’obra editada amb motiu de l’any Mas Porcel
* - i el gran concert del 5è aniversari de l’Orquestra al Palau de la Música Catalana.

La roda de premsa informativa es realitza a la seu de l'Institut d’Estudis Baleàrics (Carrer dels Paraires, 24, 5è. Palma.), amb l'assistència de representants de les Institucions impulsores del Projecte:

* Josefina Ramis, Departament de Joventut del Consell de Mallorca
* Rosa Barceló, Departament Cultura del Consell de Mallorca
* Joan Artigues, Direcció General de Joventut del Govern Balear
* Guillem Cortès, Direcció General de Cultura del Govern Balear
* Sebastià Serra, president de l'IEB
* Magdalena González i Crespí, presidenta de Forum Musicae, entitat fundadora de l'OJIPC

L’OJIPC, que des de fa tres anys col·labora amb la Universitat Catalana d’Estiu i té previst tenir com a seu el futur Centre Pau Casals de Prada de Conflent, compleix cinc anys.

Com a motiu del cinquè aniversari, l’orquestra presentarà la creació del Cor Jove dels Països Catalans, que en el futur s’afegirà a la tasca iniciada per l’Orquestra.

El Cor Jove estarà format per cantants amb edats compreses entre 18 i 26 anys, residents a l’Alguer, Catalunya, Catalunya Nord, La Franja d’Aragó, Illes Balears i País Valencià.

A més, es presentarà el Premi de Composició Matilde Salvador destinat a compositors de fins a 35 anys i l’edició de l’obra editada l’any 2009 amb motiu de l’any Mas Porcel.

L’OJIPC organitzarà l’11 d’abril de 2010 un gran concert al Palau de la Música Catalana de Barcelona en què hi participaran el cor jove de l’Orfeó Català i el cor basc d’Ametza d’Irun.

Presentació de Els crepuscles més pàl·lids

Els crepuscles més pàl·lids, de Miquel López Crespí, novel·la guanyadora del IX Premi de Narrativa Alexandre Ballester 2009, feia la seva presentació en societat a la seu de la Fundació Joan Soleres. En aquest enregistrament en vídeo es recull un resum de com transcorregué l'esdeveniment.

“Els crepuscles més pàl·lids”

Encetada l'horabaixa, del diumenge 26 de juliol, l'amic Miquel López Crespí em feia un truc per a passar a recollir-me i enfilar camí cap a la Vila Poblera. Mentre fèiem el trajecte ens qüestionàvem l'assistència i concurrència. Partirem prest i en arribar els bars de la plaça romanien tancats. Assedegats a la fi poguérem seure'ns i humitejar la gola.

“Els crepuscles més pàl·lids”, de Miquel López Crespí, novel·la guanyadora del IX Premi de Narrativa Alexandre Ballester 2009, feia la seva presentació en societat a la seu de la Fundació Joan Soleres.


Prèvia la presentació, mentre trescàvem, ens sortí a camí na Catalina Maria Serra Castelló, redactora de la publicació Sa Plaça, per a entrevistar al guardonat Miquel i deixar constància de l'esdeveniment en la publicació. Tot seguit comparegueren altres bons amics, na Bel Rosselló, en Cil Buele i na Magdalena Nebot. El temps es precipitava i havíem de fer-nos presents al centre de documentació local i arxiu municipal, no fos cosa que el guardonat decebés la fita. En guaitar el portal de la Fundació Joan Soleres ens adonarem de la gentada que acudí a la cita.

Emotiva presentació i re-coneixement de l'obra de Miquel López Crespí que en breu podreu veure editada en vídeo si seguiu aquestes bitacores.

Ja fris de llegir l'obra guardonada. En obrir el llibre a les mans, aquest, em situa al 1940 presentant-me una imatge de la marina d'Alcúdia en la qual els llençols de les veles llatines de les pasteres fetes a la mar dibuixen una instantànea perduda en la memòria.

Enhorabona Miquel, de segur que, aquest episodi ençata el re-coneixement a la bona feina feta. Gracies per deixar petjada escrita dels temps viscuts.

Carta de la terra

Neix el Cor Jove dels Països Catalans

Roda de premsa i memòria de la reunió fundacional del Cor Jove dels Països Catalans que tingué lloc a la seu de l'Institut Ramon Llull de Palma de Mallorca el 6 de juny de 2009

Impuls a la xarxa!? Es parla d'educació!?

Mentre tafanejo en que fers judicials, que m'ocupen, afanyant-me en més que assumptes d'ous . M'arriba al correu electrònic un nou "post" de la Dolors Reig a "El caparazon" , " Política y turismo digital: Zapatero no está en Internet", super interessant, que si bé, ara com ara, no em puc estendre en comentar i en aportar la meva particular reflexió sobre la qüestió, cosa que penso fer i compartir tant prompte m'alliber-hi del que m'és immediat fer. Voldria col·laborar en compartir-ho per tal d'obtenir-ne opinions, reflexions, així con si escau, accions de tots a qui com a mi els hi pugui interessar fer-ho. Premeu els "links" i si us ve de gust i en teniu ganes, opineu-hi.

"Zapatero se lanza a la digitalización del sistema educativo. Ultima un pacto con operadores, fabricantes de procesadores y editore."

Va d'ous

Mentre segueixo trepitjant ous , intent fer habitual un passeig matinal amb bicicleta, el qual em permet familiaritzar-me de vell nou amb la ciutat, sovint pren la marina cap al Molinar i segueix fins al Carnatge. No sempre ho aconsegueixo, un dia per que plou, l'altre per quem'encoman-ho a altres feines, ... Diumenge passat fins i tot vaig arribar a n'és Pil·lari on m'esperava, a taula, a cas comte Niell, una porcella rostida al forn de llenya. No n'hi havia d'ous (sobre la taula), de guarnició; patates, cebes tendres, carxofes i xampinyons. Exquisida! També la companyia, un bon batalló.
El cas es que aquest mati m'he permès fer un tomb pel mercat de Santa Catalina per tal d'observar que s'hi tresca, com van els preus, així com anar potejant la qüestió de la crisi pel món, si es cosa d'uns o altres, si es més cosa de pobres que de rics, qui compra, qui guaita, qui i que escull.
Superades les dificultats d'estacionament, m'he afanyat en acostar-me a una parada en la qual uns ous d'aspecte sumptuós m'han seduït, de cop i volta m'he vist fregint ous per a dinar, sucant-hi pa, quant de prompte, de través, una veu m'ha incriminat dient-me:
_ No em toquis els ous!
_ No els hi he pas tocat, senyor! Posi-me'n mitja dotzena.
Avui hem dinat d'ous ferrats amb patates fregides i preves torrats. Per això la cosa va d'ous.
De tocar els ous, de tocar-se els ous, de posar un vermell d'ou, d'ous covats, d'ous nials, de posar-hi ous, d'ous ...
Sembla ser que d'ous n'hi ha de tota mida, de petits, de mitjans, de grossos i de més grossos, XL (com les samarretes), de quantitat i de si t'ho pots permetre, tanmateix molts altres factors intervenen en la qüestió, com la temperatura, el moment, el lloc, o si més no a qui pertanyen, la marca, d'on son i de qui son, resulta important avaluar tota la casuística a l'hora de parlar d'ous, com de manipular-los.
En els temps que ens ha tocat, en sort, viure resulta evident allò del qual ja en parlaven alguns agorers del maig del 68 . Ha resultat un augment de l’autonomia individual i una menor subjecció als enquadraments col·lectius, circumstancia que fa que l'activitat de tocar o tocar-se els ous, eminentment, de caràcter subjectiu, hagi esdevingut tasca universal, competint a nivells insòlits amb altres esports, practicada per una ingent quantitat dels éssers humans que cohabiten la terra. Probablement la cosa sempre ha esdevingut així. La possible problemàtica, si n'hi ha, rau en que a hores d'ara, quan la informació és a l'abast, també, d'una gran majoria, les diverses pràctiques resulten apreciables amb facilitat.
Si bé es cert que en ocasions resulten interessants les manifestacions que envolten els assumptes dels ous, recordo als "lax'n'busto " cantant aquella cançó anomenada "toca'm els ous Maria ", o jo mateix a hores d'ara fent-vos coneixedors els ous que m'he cruspit a mig dia, no es menys cert que altres ocasions de caire íntim o circumstancial poden arribar a ser vergonyoses, resultant bastant incomode i perniciósl'esdevenir públic de segons quines pràctiques.



Feta aquesta reflexió; procedeixo a fer-vos a mans l'el·laboració d'aquests ous ferrats amb patates, preves i cebes tendres, per a la qual cosa recomano dues paelles, una petita per a fregir els ous i un altre més grossa iprofona per a fregir patates, preves i cebes, en aquest ordre. Mentre es van fregint les llegums, amb oli d'oliva, es deixa escalfar l'oli per als ous, convé sigui ben calent, en ser-ho s'hi llancen els ous, observarem el bull, posarem una mica de sal amb discreció, en obtenir el to desitjat procedirem a disposar-ho tot al plat. Llest. Que us vagi de gust i ull amb els ous.

Mentre em disposava a penjar aquest post m'ha arribat al correu el darrer de la Dolors Reig a "El Caparazon" , el qual parla del missatge que hi ha rere la caixa de Google . Us el recomano, Tal volta arribem, els humans, a posar un vermell d'ou.

Agustí

Sant Jordi

Ahir us deixava amb la reflexió sobre els conceptes, connexió, compartir i col·laborar, a debat i en efervescència a la xarxa, recomanant la vostra pròpia experiència, convidant a viatjar per orbites suggerides.
Avui es la diada de Sant Jordi, en la qual se'ns convida a obsequiar amb la bellesa, efímera, de la rosa i el conreu de la lectura. Evocant el mite de la victòria del cavaller sobre el drac, la lluita universal entre el be i el mal que en tantes ocasions es repeteix en nosaltres mateixos, en el jo interior, en el col·lectiu, transcendint en disputes i malestars que evidencien la dualitat d'una moral i ètica difoses pel trasbals dels temps.
Sant Jordi, una diada que, des de Catalunya, a transcendit al món convertint en festa l'estímul de l'amor i la lectura a traves del mercadeig al carrer de roses i llibres que llibreters i floristes s'afanyen a bastir hermosint el deambular quotidià, paradetes de llibres, roses engalanades, poesia al vent, signatura de llibres i recuperar el carrer per a trobar-nos amb la gent.
Gaudiu-ne, bon dia i bona diada.
Que us recomanaria? Trepitjar el carrer, deixar que us prengui el sol i quant a la lectura, aquella que us seduïsca. Ah! si pel camí en qualque jardí trobeu una flor, oloreu-la i aprecieu la seva frescor.

Connectat, col·labora, comparteix.

I a ser possible sense costos afegits. Això és el que sembla, a primer cop d'ull, ens proposa i es debat a la xarxa, en aquests temps de recessió econòmica, entre altres moltes coses, evidentment.

Des de la precarietat i la petitesa del meu redol, immediat, dia rere dia m'afanyo en reciclar-me, observant, quant m'és permès, els hàbits i comportaments en l'us i maneig de les eines, d'ús gratuït, cada cop més acurades, que es poden trobar a Internet. Deu ni do!

A dia d'avui tot un seguit d'enllaços amb els quals he anat topant-me com son ara, i per damunt dels altres, pel que fa a la meva bitàcola personal, "El Caparazon", conduit per Dolors Reig, i el blog de Juan Freire , son algunes mostres oportunes del bull qu'en aquests moments viu la societat, suposadament, benestant, i ens il·lustren del gran ventall de possibilitats amb les quals, qui s'ho pugui permetre i en tant i en quant s'ho pugui permetre, hom pot endinsar-se en l'aventura de compartir coneixement.

Sembla evident la voluntat, i cap aquí apunta el concepte del que s'anomena web3 o web semàntica , d'acurar les recerques a l'univers virtual, cada cop més real, per tal d'afavorir l'exquisidesa en la navegació.

Sembla sert i segur que cap allà al 2020 el nombre d'usuaris, compartint, a la xarxa haura crescut exponencial-ment. Feis una ullada a la següent presentació que STI International convida a divulgar:

Amb seguretat els avenços tecnològics estan marcant el ritme d'un procés crític de canvi al qual sembla que ni tots poden accedir-hi, ni pot ser tots volen, en les mateixes condicions, apreciant-se un desgast en els usos marcat per la desconfiança i l'analfabetització tecnològica, que pot ser patim tots plegats en diversitat d'àmbits.

Vull ser optimista i augurar que tard o prest aquest bull cruillerà amb propostes valentes en les quals no sols es demandi la participació, es sol·liciti la connexió, el compartir, i el col·laborar, si més no ens conectem, compartiguem i col·laborem en construir plegats un mon millor. Tant de bo sigui més prest que tard

Trepitjant ous

Vall d'argent, 8 d'abril de 2009

Apreciats i benvolguts amics:
Sincerament us he de dir que fins i tot jo començo a cansar-me de restar d'allò que en diuen trepitjant ous, embadalit, estorat, somiant truites e intentant aclarir si fou primer l'ou o la gallina.
En situació, de readaptació al nou medi, semi-llibertat, i re-memoritzant els darrers mesos de captiveri, me'n adon de la perplexitat viscuda pel fet de trobar-me en transit; quant realment i constantment ens hi trobam, els humans, en transit d'una situació a un altra. La lentitud i la sensació d'inoperància, si es pot dir així, de la burocràcia en la funció pública i en concret, pel que m'ocupa, m'ha capficat i corprès en la més absoluta confusió mental i si a n'això afegim el compromís, la responsabilitat, innata, vers als altres, amics, companys, penitents propers, fills, encuriosits i conciutadans del món en general, ja us podeu imaginar l'esforç considerable que suposa anar ordenant les idees i a l'hora fer per a que aquestes puguin ser assimilades i escrites, a més d'intel·ligibles per a tots, fins i tot per a mi, per no parlar de la situació de precarietat econòmica en la qual em trobo a hores d'ara readreçant la meva situació al carrer i de la qual ja en parlaré.
Guaito al meu voltant i observo embadalit les causalitats que m'envolten, els que fers, la voluntat de ser qui som i engegar l'activitat quotidiana per a transcendir en el dia a dia. Per descomptat em preocupa en escreix una situació laboral que si bé es mostra encoratjadora no deixa de ser del tot cert que resulta més penosa que poc avanç del captiveri, si bé en aquests anys d'ostracisme personal involuntari he viscut situacions molt més penoses.
De segur ha d'interesar a amics, companys i encuriosits saber dels por-menors del meu traspàs al tercer grau penitenciari. Si en segon grau, en el mòdul onze en el qual em trobava, allà a les instal·lacions penitenciaries de la carretera de Sóller, resultava dificultós passar l'estona i ens les enginyiavem per a fer que aquesta passàs de manera entretinguda, us he de dir que en aquest recinte, nou de trinca, el que fou la primera setmana se'm va fer llarguíssima, sotmès a la més absoluta introspecció, deguda a la soledat de restar aïllat amb un mateix contemplant les parets e intentant aclarir el funcionament ordinari en aquesta nova situació. Poc més d'un centenar d'interns resideixen a n'aquest anomenat Centre d'Inserció Social (CIS), dels quals més de la meitat gaudeixen d'horari laboral qu'els permet sortir entre setmana de les 6'30 fins a les 20 hores, mentre els altres s'ocupen de les tasques de neteja o estan lligats a qualque programa de reinserció en alguna de les entitats col·laboradores, Projecte Home i el GREC essencialment. Les tasques de neteja es realitzen els matins, poc desprès del dejuni, cafè amb llet i galetes maries. Fins a l'hora de dinar l'única activitat permesa en tant sol·licitada la pertinent autorització, a més de deambular amunt i avall del pati, es la de cultivar el cos en el gimnàs, no molt diferent en quant a aparatatge als gimnasos dels mòduls en el CP. Conec de l'existència d'altres espais de socialització com son ara un espai sociocultural al qual s'accedeix per un portal, que resta tancat a hores d'ara, des de el pati, una cafeteria, també tancada, un aula taller, tancada, una rentaduria, la qual afortunadament arribà a obrir-se durant un dels dies de la meva estada, un espai d'esbarjo amb maquines dispensadores de cafè, aigua, llepolies, sandvitxos, begudes refrescants, tot a preus semblants als del carrer, per a que els interns ens acostumem a les despeses quotidianes, vull suposar; és en aquest espai d'esbarjo en el que es pot rememorar l'estada a segon grau entorn d'una taula i jugant una partideta de dòmino o parxís si trobes companys amb qui fer-ho.
Les instal·lacions estan força bé, el funcionament deixa una mica que desitjar pel que fa a qüestions de llanterneria, l'aigua calenta es un bé escàs, això si totes les cel·les conten amb televisor de plasma amb TDT, 24 canals on escollir.
En el temps que duc al CIS ja m'han traslladat en tres ocasions de cel.la i de mòdul segons la conveniència dels funcionaris de torn a l'hora d'obrir i tancar portes a causa de les diferencies horàries dels interns i essencialment pel que fa a l'hora de sortida.
El CIS es distribueix en dues grans àrees: Una, que sols conec de veurer-la a mitja distància, per a mares amb fills i l'altra, pròpiament de tercer grau on entorn d'un pati es troben les àrees socials a compartir i tres mòduls en els quals resideixen els interns en funció del sexe i l'horari d'internament. Els tres mòduls enumerats de l'u al tres, son: el primer nº 1 per a les dones en tercer grau sense fills, el segon nº 2 per a interns de sexe masculí i que gaudeixen d'horaris fraccionats en funció dels programes als quals es troben associats, i el tercer nº 3 per a interns, també mascles, que gaudeixen de contracte de treball.
Quant als horaris d'estada es diferencien en que per aquells que treballen i resideixen al mòdul nº 3, surten de 6'30 del mati i tornen a pernoctar a les 20'00 hores a la vegada que gaudeixen dels caps de setmana anomenats llargs de divendres a dilluns, mentre que els altres interns passen recuento a les 7'30, berenen a les 8'30, dinen a les 13'30, tornen a passar recuento i se'ls permet sortir del que anomenen paseillo de les 15'30 fins a les 20'00 hores, i sols gaudeixen de caps de setmana, anomenats curts, durant els quals sols surten de dissabte a diumenge. A les 20'30 hores es dona el sopar i a les 21'30 de tots els dies s'efectua el recuento i es procedeix al tancament de cel·les.
Fets aquests cinc cemtims funcionals del tarannà penitenciari al CIS passaré a intentar relatar, breument, les vicissituds, aventures, desventures i anècdotes dels dies transcorreguts ençà d'aquest traspàs sobrevengut sobre la meva situació de privació de llibertat.
Queixat de mal de boca, la primera ocupació fou aquesta, la de desempallegar-me del queixal dolgut així que va ser possible, cosa que succeí en un permís extraordinari d'hores en el qual a instàncies del bon amic Francesc Pérez vaig adreçar-me al PAC que en pertoca i en allà una col·lega de l'odontòleg, també odontòloga, Anna, s'encarregà de deslliurar-me d'aquesta dolència.
Alleugerit del mal de queixal seguia compungit pels possibles avatars de la meva nova situació penitenciaria. Afortunadament l'amic i també patró de feina en Noel Quintana va poder fer arribar al CIS el meu nou i llampant contracte de treball, pel qual i amb les mateixes condicions que ara farà poc més de vuit mesos em lligava laboralment a Sargantana so i llum ocupant-me, com tornaré a fer, de fer present l'activitat de la empresa al món de la xarxa, Internet. La preocupació seguia i segueix en tant el lligam amb Sargantana es a temps parcial, i si be m'ocupa en la responsabilitat d'anar dotant de continguts l'espai web, no es tracta d'una ocupació que, ni prop fer-hi, abasti una contractació a temps total; per la qual cosa i penitenciariament no es podia ni m'ha possibilitat una relació normalitzada en quant a horaris d'estada a la presó. La circumstancia laboral en la que en trob va fer que la Junta de Tractament del centre pogués avaluar la meva estada com a la d'un treballador considerant la parcialitat de la meva contractació com un element del qual no es podia defugir per la qual cosa entre setmana he de tornar avanç que els demés, enlloc de a les 20 hores o he de fer a les 18 hores.
Dia 19 de març en notificaren les noves condicions carcelleres, els dimarts i els dijous surto de 6'30 a 18'00 hores i de divendres a les 6'30 fins als dilluns a les 20'30 també resto en llibertat. Uhau! que de bé!
L'endemà mateix de la notificació del horari que se m'havia establert l'he anat complint amb diligencia.
El temps en llibertat l'he ocupat en reciclar-me en els usos i noves de la xarxa a més d'anar visitant i abraçant a aquells més propers, reincorporant.me al treball i ajustant-me a nous, vells, hàbits, així com afanyant-me en ampliar les meves ocupacions remunerades, per la qual cosa he mantingut entrevistes de treball en diferents entitats que si bé positives, així com corren els tems, el mes segur es que puguin començar a granar passada la Pasqua, així que segueixo trepitjant ous, com aquell que diu.
Amb Sargantana la cosa marxa i aquests passats caps de setmana vaig poder assistir a diversos esdeveniments dels quals en vaig poder recollir imatges, els trobareu als següents links, facilitant-vos la visita:" Exquisit! Joan Martorell ensemble" i "Recollida porta a porta a Son Sardina".
Quant a la reantré com a pseudo gurú internau-ta us deixaré amb aquest link a "Que faria Google? ", rebut per email de Dolors Reig , mentre acabo d'ordenar les consideracions e idees que intento plasmar per a seguidament fer-vos arribar.

Salut, coratge i resistència. Sempre a la vostra disposició. Agustí.
Via fa qui no te presa!

Temps moderns

M'ha semblat interessant fer-vos a mans aquest llargmetratge del segle passat que tant ens pot fer reflexionar sobre els temps que corren. Passau-vos ho bé!

Carta setantatresena

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 25 de febrer de 2009
Apreciats i benvolguts Cil i Bel, apreciats amics:
"No diràs blat fins que no ho tenguis dins el sac"
Presumiblement, aquests tres propers dies, havia de posar els peus al carrer, fora d'aquesta presó, aprofitar de veurer-vos i fer qualque eixida en llibertat. Us comentava, en anteriors trameses, que tot depenia de l'anar i venir de la paperassa burocràtica pertinent. A hores d'ara, quan ja s'acaba aquest 25 de febrer en el qual he rebut la vostra, teva, trenta-un-ena tramesa, no m'ha arribat l'autorització del Jutge dde Vigilancia. Així que m'arribi sortiré de permís, tres dies.
Fins prest companys.
Entre barrots el que més estresa i ofega es la monotonia fent créixer i allargar el mal son que representa la privació de llibertat, i si a tot plegat afegeixes no acabar d'aclarir la causa del càstig pel qual hi restes, imagina't!
M'aferr a les tasques que m'he proposar dur endavant, el taller segueix rebent suport i adeptes, nous penitents arriben i s'interesen en l'aprenentatge que suposa empastifar-se de fang. A més del que en anteriors capítols us he anat explicant sobre els esglaons en l'aprenentatge que vaig proposant en la matèria, a arribat l'hora de dar una passa més i hem començat a esbrinar les traces del modelat i com des de l'el·laboració d'una massa informe, afegint i llevant podem anar recreant el desitjat. He començat un bust de dona, la companya sentimental d'en Pere Joan, company de penitencia, una fotografia serveix de guia per endevinar els volums, recreant la instantània. En Pere n'està tot satisfet i per contagi ja son més de tres els que s'esberan en seguir.me en aquest esglaó d'auto-aprenentatge. Ja veurem que en sortirà de tot plegat.
Avui hem preparat un munte de peces per a dur a fornejar en el mòdul 12, on hi ha el forn. Seguim sense esmalts ni material per a colorejar les peces. He decidit dur-les a coure avanç que es facin malbé, així crues. Les mancances de materials als tallers, son més que evidents. Sembla que la crisi arriba a tot arreu, també entre els barrots. Tenc constància de que des de la Pastoral Penitenciaria proven de posar-hi remei.
Avui, quan he anat a comunicar amb els meus pares, en vis a vis familiar, m'he topat amb l'asistenta social, fent-me arribar bones noves. Efectivament la Junta de Tractament acorda sol·licitar a Madrid el meu progrés a tercer grau, per la qual cosa ja sols queda esperar, esperar, a que arribi ,la notificació oficiosa per a que s'alleugeresca la pena. Afortunadament tot esdevé com anunciava en anteriors trameses.
Segueix alegrant-me tenir noves dels amics, companys i encuriosits. Gracies pel vostre suport.
A Francesc Riera. Més val tard que mai, ja tenia ganes de saber de tu i de s'Arenalet d'Aubarca; per cert i Son Busquets ?. Coratge i resistència. Endavant no afluixem.
A Carles Cortés. Em sap greu que no hagués pogut accedir al blog quan aquest parlava d'Els Silencis de Maria. En tenir temps i ser en llibertat provaré de facilitar l'accés a centres d'interés específic en el blog. Fins que m'hi pugui afanyar tindrà que trescar una mica. Gracies de vell nou per l'obsequi del llibre.
A Beatriz Carcamo. Ya queda menos.
A Olivia. Salut, coratge, força i resistència. Ja saps quan vas a Barna? T'han donat data per la intervenció? Qtqt vagi bé. Prest romandré al teu costat.
A Pau Baró. Anys i anys per molts anys!
A Tot hom. Gracies pel vostre suport. Salut, coratge i resistència.
Fins prest. Agustí.

Carta setantadosena

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 20 de febrer de 2009
Apreciats i benvolguts Cil i Bel, apreciats amics:
Ahir, 19 de febrer, vaig rebre la teva, vostra, trentena missiva en la qual m'arriba la vostra inquietud de no haver rebut tramesa meva.
Reiter les meves disculpes per haver-me torbat en mantenir correspondència. El fet es que considero a més dels avatars sobrevinguts, em sembla haver explicat en altres ocasions, que també pot haver succeït l'estorbament en el laberíntic univers de l'anar i venir, tresquejant, pels prestatges de les diverses estances que el correu freqüenta en el seu de-venir. Vull recordar que la darrera tramesa l'en-sobrava i capficava a la bústia el passat dia 11 de febrer, dimecres, fos com fos en ella em disculpava e intentava d'explicar-me per la manca de freqüencia, la minva, en la meva activitat escriptora.
Ençà les meves darreres paraules, lletres, escrites; us he de dir que res de nou ha succeït entre barrots, resto a l'espera del consentiment del Jutge de Vigilància per a poder gaudir del permís que em va atorgar la Junta de Tractament, el qual pretenia disfrutar. Si aquest consentiment no m'arribàs 48 hores avanç del dia esmentat, el 26, la sortida tindrà qu'ajornar-se, dir-vos això, resto a l'espera d'aconteixements, res de nou a palau!
Comentar les dificultats que hi ha a hores d'ara per aconseguir comunicar a traves dels cristalls amb mi, sembla ser per qüestions que desconeixia en tant a l'existència d'un reglament penitenciari que estipula una reglamentació per a les sol·licituds de visita i que en aquests moments es fora de plaç per aconseguir les autoritzacions pertinents. El fet es que probablement així com va tot plegat el més probable serà veure'ns de forma més convencional al carrer. Vagi el comentari per a tots, si bé especialment per a l'amic Jaume Caldentey, interessat en venir a veure'm, cosa que podem seguir intentant i per la qual cosa tindries que fer-me arribar el teu DNI, així jo podria tramitar la sol·licitud i en ser autoritzat podries venir a comunicar coordinant-te amb els meus pares i altres amics. Fins prest Jaume, gracies pel teu interès, esper poder veure't més prest que tard.
M'informàs, Cil, del poc o cap moviment que es dona al blog, en captivitat, que engegarem a rel del meu engarjolament, la qual cosa si bé es cert que em desencisa una mica, t'he de dir que també em dona molt en el que pensar i entre altres coses en les dificultats d'accés que es donen a la xarxa, pel desconeixement i el desajust de l'eina, eines, i com usar-la; circumstancies que m'animen a pensar que hi ha molta feina encara per fer en tant ajustar els còdigs de comunicació que se'ns presenten en aquesta nova era relacional i de la comunicació.
Al "facebook" arriben esdeveniments, presentacions, celebracions, impulsos i desitjos de fer i seguir relacions. Mentre m'afanyava en provar i mostrar els nous usos que podem fer de les eines, acurades, que es poden anar trobant, de forma quasi bé gratuïta, per la xarxa, d'ús lliure, parlava, entre altres coses, de l'importància de ser qui som, mes que mai, a Internet, mostrar la pròpia identitat, re-afermar-la, per a prevenir decepcions, recuperar la confiança, establint usos respectuosos, i afanyar-nos en aprendre a compartir. El destí. l'atzar, mals entesos, esdevenir, ha truncat temporalment, esper per poc més temps, poder-me explicar, millor amb fets que amb paraules, els fets resten a la memòria sempre i quant es deixa constància, cosa que avui es facilita amb l'us de les noves tecnologies.
Durant aquests dies ha de tenir lloc el III Fòrum Social de Mallorca . M'agradaria poder-hi assistir i col·laborar-hi aportant amb humilitat el que pugui. M'encoratgen els continguts i propòsits, més que mai un altre món és possible.
M'alegra ben molt, Cil, que, Aina Pico, com m'assabentes en la tramesa, t'hagui acceptat com a contacte en el "facebook", tal volta aquesta circumstancia faciliti l'enteniment i pugui suavitzar la situació en la qual en trobo. Tant de bo sigui un bon senyal.
Tornant al Fòrum Social. Ençà vaig re emprendre la meva particular singladura a la xarxa, cosa en la qual penso tornar a ocupar-me, m'afanyo en destriar-ne el usos proposant-ne de nous que a l'hora facilitin les relacions humanes, potenciant l'enteniment i la facilitat de compartir que es presenta amb escel·lencia del programari lliure a l'abast de quasi be tot hom que s'hi pugui acostar. El fet, i aterrant al Fòrum Social, es que en els eixos o punts principals sobre els que el Fòrum planteja matenir-se fidel, si bé dir que coincideixo en la totalitat d'ells, trobo a faltar la recuperació de valors i més conceptes de justícia universal, els quals si bé puc entendre es troben intrínsecs, considero importantísims per a la reconstrucció d'un món millor i en pau. Observo que es fa especial enfasi en la lluita contra les privatitzacions dels serveis públics. L'escel·lencia en l'administració pública i els avenços en les millores socials, efectivament, han de restar en un lloc principal, més quan cada cop resulta més evident lanecessitat d'ordenar la convivència i la capacitat de compartir els uns amb els altres. Permeteu-me una reflexió a propòsit d'una lectura que arribà a les meves mans en aquests anys d'ostracisme forçat. Casualment el llibre " Una societat a la deriva " de Cornelius Cartroriadis, tracta d'un seguit d'entrevistes, reflexions i converses entorn al tema que'ns ocupa, la societat, apreciant l'acostament en els comportaments, tant en el món oriental com a l'occiedental, desembolupats per la funció pública, destacant les malversacions i l'enquilosament de les estructures de poder.
Repensar la funció publica, al meu entendre, garantint la participació real de la gent en les desicions i en el control dels recursos resulta imprescindible per a garantir un món millor i en tot aquest asumpte considero que la tecnologia i els nous usos que es faciliten jugarà un rol fonamental.
Ja m'ho contareu si en van parlar?
Per avui m'acomiado. Fins prest. Agustí.

Carta setantaunena

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 12 de febrer de 2009
Apreciats i benvolguts Cil i Bel, apreciats amics:
Com va essent habitual, sols dipositar carta a la bústia, per a que arribi, va i me'n arriba un altra, vostra, la vint-i-novena d'en Cil, en la qual m'informes, amic Cil, de les darreres eventualitats.
Criden l'atenció els comentaris de n'Olivia fent front a l'en-fermetat que l'a-tenalla i a la impotència que la assoleix front al captiveri de la meva persona.
Apreciada i estimada Olivia, quant al meu empresonament, ves tranquila, afortunadament en passar el temps, també en les visicituds més cruentes, quelcom de profit s'en pot treure, almenys amb l'optimisme fer endavant resulta més lleuger. Rebudes les teves abraçades, besades i el teu suport, vull fer-te arribar els meus millors desitjos per a superar la prova a la qual t'has d'afrontar, coratge i valentia.
Quant a l'interrogant que planteges de: i de tercer grau, res de res?!
Amb certesa no us ho se dir. Em consta que l'educador del mòdul i l'asistenta social han proposat a la Junta de Tractament que aquesta sol·liciti per a mi el tercer grau penitenciari a Madrid. La documentació que féreu arribar els meus pares acompanyats per tu, amicCil , ha ajudat en escreix a argumentar i augmentar les meves possibilitats d'obtenir el tercer grau, per la qual cosa si a Madrid, ni cap jutge, s'hi oposen cap allà a les darreries del mes de març podré tornar a restar entre vosaltres i trepitjar el carrer.
Indult. Efectivament n'Alicia, vingué a visitar-me, instruint-me sobre les possibilitats de sol·licitar indult en el meu cas, el que no se es si se'n sortirà en la possibilitat de tramitar-lo ja que sembla planteja l'oportunitat de que els meus fills poguessin participar-hi, cosa que avui per avui considero poc probable d'aconseguir donada la llunyania en la relació per causes alienes a la seva voluntat, si be no dubto que mai de mai desitjarien veure al seu pare en les circumstanciesqu'es troba. Ja hi haurà temps millors per a explicar, entendre, esbrinar i acomodar els fets a altres realitats ...
Observo que al facebook es van afegint vells companys, amics i encuriosits. Agraït pel suport i l'interès vull agrair-vos el recolzament així com trametrer-vos les meves mes cordials salutacions acompanyades de la disculpa pel trasbals que us pugui suposar assabentar-vos del que m'ha tocat en sort experimentar i viure.
A Xesc Sanchis: Uep! amic, memòries. Sincerament no em referia al blog en-captivitat quant el seu dia et vaig convidar a encuriosir-te en allò amb el que m'estava entre-tenint i treballant, es tractava del blog Joanot Colom , entorn al qual començava a fer girar tota una constel·lació de blogs i propostes d'us de la xarxa amb les quals pretenia mostrar altra manera de fer, avui tal volta, o no, superada o si més no assimilada. Salutacions i memòries pels fills i na Gloria, una abraçada i la gratitud pel vostre suport e interès.
A Joan Bibiloni; M'alegro te tenir noves teves i assabentar-me del teu interès pel material enregistrat. Molt prompte torno a sortir de permís i podrem contactar. Pel que fa als crics dels quals em parles vull suposar que son a causa devisicituds en la copia, probare de pasar-t'els en un "pen draiver" si bé penso que en Toni Cuenca te el màster en un DAT, saluda'l de la meva part. Quant a que vagi alerta, no passis ànsia i descuidat, desprès de tot el que he corregut a les espatlles hi tinc llarga experiència ensortir-m'en de tot tipus de situacions. Com diu la dita popular "Sap mes el dimoni per vell que per dimoni". Tant de bo "Bandejat" arribi a poder-se editar, arribar a molts i poder representar un ajud econòmic per i en la situació en la qual em trobo. Gracies.
Bé, poc més a dir, ja se que segueixo deixant-me moltes a narrar, ja us les contaré, per avui ja n'hi ha prou.
Fins prest i que pel carrer ens vegem. Agustí.

Camí cap a la llibertat condicional

Dijous 19 de març. Ja instal·lat al nou Centre d'Inserció Social de Mallorca, situat ben al costat de la depuradora de Palma, en el camí fondo sense número (a hores d'ara), ha tingut lloc la reunió setmanal, com sembla es habitual, de la Junta de tractament del centre i en la qual s'ha revisat, i pel que m'afecta a mi, entre altres, la meva situació com a penat, per in-pagament de pensió alimentària, traspassat a tercer grau, després de vuit mesos reclòs al Centre Penitenciari de Palma de Mallorca.
Així de prompte, dir-vos, que després d'un matí d'ansietat i espera per saber noves dels resultats de la junta, després de dinar he sabut que avui mateix podria gaudir del que anomenen "paseillo" la qual cosa consisteix en la possibilitat de sortir del recinte des de les 14'45 fins a les 20'00 hores (per una estona he pensat en la possibilitat d'en sortir ser aclamat per la multitud com a "torero") . Poca cosa se més del meu esdevenir en captivitat.
Ja soc al tercer Grau! així encetava la primera tramesa, a en Cil i na Bel i a tots vosaltres companys i amics, que hagués tramés des de aquest nou recinte que m'hostatja, i seguia explicant-vos des d'on, des d'una cel.la nova de trinca, amb una distribució semblant a la dels xabolos emperò amb un metre més d'amplada, amb trespol de rajoles, amb televisor de plasma i, oh! meravella de meravelles, amb bany, habitacle, per a la neteja, amb porta!, per a reservar intimitat d'estones de relaxació coorporea i que compta amb tassa de excusat, plat de dutxa i rentamans amb mirall a la pared. També us explicava on en semblava que es trobava instal·lat aquest recinte, com ben bé he assenyalat en introducció d'aquestes meves paraules d'avui, aprop, ben al costat de la depuradora de la meua preuada ciutat, i així a priori, no pels aromes, si més no perquè pel camí fet amb cotxe policial vaig poder constatar amb els meus ulls. El fet es que aquell 12 de març en que en van traslladar, ho feren no després de diverses peripècies, peripècies que espero poder explicar ja que tot indicà que el trasllat s'havia d'haver efectuat el dimecres dia 11 i no el dijous 12 com efectivament es produí, de la ma de la Policia Nacional, d'espanya, en companyia d'un altre penitent i ben emmanillats, experiència que preferiria us estalvia-seu en qualsevol cas.
L'once de març se'm va notificar i fer signar el meu progrés cap al tercer grau penitenciari, després de la qual cosa se m'instà a enllestir les meves pertinences, fer maletes, per a efectuar el trasllat. Curiosament aquella tarda, engegada la partideta quotidiana de dòmino, amb els companys de tertúlia, comentàvem la suposada lentitud en la burocràcia penitenciaria, en concret, pel que fa a les progressions de grau i ja veis poc després dels comentaris m'arriba la bona nova, poc més d'una mesada havia bastat per arribar-me la notificació.
Set mesos llargs de captiveri, ben bé vuit, ja n'he perdut el compte, ja no sols pels compassos d'espera d'aquests temps d'infern o purgatori que m'ha tocat en sort experimentar, si més no per la gran quantitat de noves impressions qu'en aquests mesos de penitència m'han sotmès al "deja vu" del més absolut astorament e incapacitat de reacció davant els aconteixements que sobrevenen i a més afegir-hi la imprompta que es produeix en observar l'exterior despres d'un parèntesi que ho desdibuixa tot en el temps.
El "paseillo" l'he aprofitat a fons, fins i tot per a rebassar-me un queixal que feia mesos en torturava. En arribar al C.I.S (Centre d'Inserció Social), recinte qu'ara m'hostatja, en notificaren les noves condicions carcelleres, que la Junta de Tractament havia disposat per a mi, els dimarts, dimecres i els dijous disposaré de 6'30 a 18'00 hores de llibertat condicionada així com de divendres a les 6'30 fins als dilluns a les 20'30 també restaré en llibertat. Uhau! que de bé.
Seguiré informant.
Salut, coratge i resistència

Carta setantena

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 10 de febrer de 2009
Apreciats i benvolguts Cil i Bel, apreciats amics:
He de confessar que darrerament em costa pena i esforç concentrar-me en escriure. A dia d'avui em decideixo a escriurer-vos en contesta a la vint-i-vuit-ena missiva d'en Cil.
Dir-vos que dissabte passat m'alegra molt la visita habitual dels meus pares, en aquesta ocasió acompanyats d'en Miquel López Crespi i n'Olivia. Afortunadament els pares bé i n'Oli encoratjada a afrontar una novedossa intervenció quirúrgica la qual albira bones noves per alleugerir la malaltia que pateix, el parkingson, tant de bo vagi bé; en Miquel m'instà a sortir quant avanç millor per a seguir endavant en el que havíem empres a la xarxa, gaudir-ne i aprofitar la ventada per a continuar la salpada, transformant-la en una travessia valenta. Tranquil·litat companys pel que sembla no em manca salut ni coratge, de capacitat de resistència, per sobre les circumstancies, sembla que n'hi ha prou.

Quant van a complir-se els set mesos de captiveri, sembla que per aquí, a la presó, se'n van adonant de la particularitat del meu engarjolament, això sembla, després del permís concedit pel Jutge de Vigilància Penitenciaria, de Nadal, la Junta de Tractament del mòdul número onze, on a hores d'ara m'hostatjo, no sols ha vingut a bé de sol·licitar per a mi permís de sortida, del qual en gaudiré a les darreries d'aquest mateix mes de febrer, si no també ha considerat, atesa la meva història laboral i la particularitat de les contractacions parcials presentades les quals m'havien canviat la sort avanç del captiveri, proposar el tercer grau i/o fins i tot la llibertat condicional que en pertocaria complides les tres quartes parts de la condemna que compleixo. Així que preparau-vos per a fer.me una bona abraçada a les darreries d'aquest mes de febrer, penso que allà cap als dies 26, 27, i 28 podré restar al carrer, entre vosaltres, cosa que planteja la possibilitat d'organitzar qualque trobada, sempre que us vagi bé.

El meu educador, Don Fernando, amb tot plegat m'ha fet un encàrrec; un encàrrec pel qual m'he compromès a efectuar un pagament, segons instàncies del Jutge, de 150 euros, crec que mensuals, amb els quals acreditar i assumir la responsabilitat civil de les causes que'm tenen empresonat. Amb sinceritat les ganes de sortir al carrer i el coratge m'han empés a pensar i creure que me'n sortiré, assumit ja m'ho tenia, del que tractava era de poder fer-ho, esper sortir-me'n, si no fos així sembla que seguiré entre barrots una llarga temporada.
Continua costant-me una mica d'entendre com se'n poden sortir, els més mitja, qualsevulla, aquells que es puguin trobar en una situació semblant a la meva, tenc constància de la situació d'alguns que romanen entre barrots, a mi aquests anys passats m'han caigut a sobre com a lloses i m'he sentit del tot impotent, emperò gracies a l'accesibilitat a la xarxa i la disponibilitat d'eines gratuïtes optimes per a la realització de treballs d'elaboració de continguts se m'havia obert una encletxa de llum la qual esper poder tornar aprofitar. Tant de bo sigui així.
Amic Cil, amics. Durant el permís de Nadal vaig acostar-me al blog, encaptivitat, per a provar de millorar-ne l'imprompta, més cosa no vaig poder fer. Efectivament vaig trobar noves en les orbites que d'in-mediat no vaig poder assimilar, emperò que endevino per a on puguin anar. Així que en sortir farem ...
Desitjaria poder, durant els propers tres dies de permís, convidar a qui vulga a acostar-se al blog, més que al blog a casa per a reciclar-nos plegats, en aquesta ocasió, pel poc temps del qual disposarem, seguint les meves apreciacions i particular forma d'entendre l'us que se'n pot fer de la xarxa. Fem-ho!?
Quant es diu que hi ha tres seguidors al blog "encaptivitat", penso que es tracta de tres seguidors que s'han assabentat de la possibilitat d'aquest witget per a transformar el blog en una mena de xarxa social a l'estil o semblança del facebook, i que els que hi havia avanç segueixen seguint les novetats que es van publicant.
Quant a Joan Sanrromà, el meu cosí, em consta que li resultava dificultós accedir-hi, per la qual cosa, i altres, vaig proposar, suggerir, que el blog deixàs de ser restringit i així facilitar l'accés. Beatriu, per exemple, ja comunicava. A Jaume Caldentey, una abraçada ben forta i la meva mes cordial benvinguda. Pel que fa a poder comunicar a través dels cristalls, en el centre penitenciari, a hores d'ara, comunicar-li que sembla ser que no serà possible, ja me'n han denegat dues de comunicacions, la del meu padrí jove , en Sebastià Sorell i la de na Caterinne Lafitte, amiga incondicional de sempre; la causa sembla ser que hi ha un temps per a poder sol·licitar visites i aquest s'ha exaurit, pel que fa al cas afortunadament més prest que tard sembla que ens podrem saludar i conversar entorn d'una bona taula parada.
M'alegra veure com des de el Facebook s'acostin bons amics, companys i encuriosits com: Joan Bibiloni, Francesc Sanchis, Rafel Gallego, en Tolo Niell i els seus fills, en Francesc Buils, n'Albert Herranz, Jaume Caldentey, ...,, salutacions a tothom i les meves mes cordials bonaventures, en aquesta ocasió m'ha tocat aquesta qu'haver de patir, disculpeu fer-vos-en còmplices, tant de bo n'aprenguem quelcom de profit.
Agrair-te, amic Cil, de vell nou. tot el suport que em dons, especialment facilitar a Noel Quintana (Sargantana so i llum autèntics ) l'escriptura de les voluntats de contractació que m'han de facilitar l'accés al tercer grau penitenciari.
11 de febrer de 2009. Ahir, em vaig decidir a escriurer-vos i m'hi vaig afanyar tot el dia. La diversitat d'ocupacions al mòdul, les interferències comunes, m'ho posaren d'allò més difícil. Quant rellegeixo allò qu'he escrit me'n adon qu'efectivament, com em comentà en Miquel López Crespí, no sempre aconsegueixo explicar en les paraules més encertades tot allò que voldria, temps hi haurà en re-adreçar, reordenar, la quantitat ingent de mots e intencions exposades, silencis e incògnites qu'om pot pensar formen part del subconscient i/o memòria col·lectiva i en ocasions don per sabudes.
El dia a dia, en el mòdul, en el Centre Penitenciari, esdevé monòton. Comentar-vos que malgrat la precarietat de mitjans el taller de ceràmica, de fang, segueix el seu decurs amb extraordinària satisfacció, tant per a mi com per als usuaris. La primera cuita, de prova, fou tot un èxit. L'espai del qual disposam als prestatges s'ha quedat curt per a emmagatzemar la producció, pràcticament no hi cap res més. La manca d'esmalts i adobs no ens ha permès colorejar ni decorar les peces, per la qual cosa, i a la espera de conseguir-ne, les anades i vengudes al mòdul dotze per a fornejar, coure, l'obra feta s'han vist paralitzades. Aquesta manca de materials i la probabilitat d'exaurir de nou el fang ha aconsellat engegar un taller paral·lel de pasta de paper pel qual s'han habilitat cubells per a la elaboració de la pasta, tires de paper de diari trocejades i deixades desfer en aigua amb una mica de lleixiu, per a blanquejar i prevenir el deteriorament, aglutinat amb cola d'empaperar ens permetrà disposar d'una pasta modelable amb la qual treballar. Segur que el paper de diari ha de ser més senzill d'aconseguir. No disposant d'escaiola per a la confecció de motllos amb els quals seriar la fabricació d'objectes amb pasta de paper m'he permès fer-ho i suggerir-ne l'elaboració amb fang, proposant la confecció de peces d'escacs i titelles.
L'acostament dels membres de la "Pastoral Penitenciaria", en Jaume Alemany, n'Esteva, na Francisca, ..., i el seu especial interès en facilitar l'ocupació dels penitents, ha propiciat i facilitat entrar en contacte amb la Conselleria de Treball, com havia suggerit en altres tramesses, facilitant la consideració d'instrumentalitzar ajudes institucionals per a fer endavant tallers ocupacionals a la presó. Via fa qui no te presa, amb voluntat i paciència difícilment es deixa d'avançar.
Altres tallers segueixen amb les seves escomeses, enumerar-los ha de resultar il·lustratiu de les activitats en les quals s'embarquen els interns a aquest mòdul número onze en el qual jo també en trobo. Taller de mica de pa, taller de fil, de fusta, de dibuix, d'el·laboració de puzles, ...
Sorprèn i meravella l'enginy davant la precarietat d'obtenir i disposar dels materials més curiosos per a realitzar qualsevol cosa amb la qual ocupar-se. Per exemple, la irregularitat en disposar de fusta a propiciat la recol·lecció dels bastonets que acompanyen el sucre que es pren amb el cafè, amb els quals es fabriquen vaixells, cases de nines i recipients que en estar llestos semblen de marqueteria fina. També jo m'hi he afanyat a treballar amb els bastonets del sucre; em feia falta una capseta en la qual transportar els llàpisos i estris de treball, es troba en fase de construcció, ja us les mostraré, doncs al final n'he elaborat diverses per a diversos usos, les quals van una dintre l'altre, ja les veureu ..., ara com ara resulta del més satisfactori.
Darrerament, tant treballar en els tallers, he deixat d'acostar-me al gimnàs, com feia al mòdul cinquè, m'he de plantejar seriosament tornar a fer-ho, el panxó habitual en els darrers anys torna a endevinar-se. Ni per saber-ne de noticies en el televisor, en arribar al xabolo desprès d'afanyar-me una estona amb les capsetes, m'estiro sobre el llit i ja m'ha arribat la son.
Pssst!, prou brogit es la ronda de nit ...
Feia estona que no apareixia l'Agustí xiruquero rememorant cançonetes ad-hoc, si be ara que penso hi ha temes que darrerament em freqüenten la ment, "El jorn dels miserables", "Cambalache", i molt sovint un tema del disc "Cuba canta a Serrat" que s'anomena "Toca madera"
Com ha de sonar "Cambalache" en català? i quina seria la traducció del títol?
... Que el mundo fue y sera una porqueria ya lo se ....
... Ja se que el mon ha estat i esdenvindrà un gran bordell ...
Per exemple!!!
Fins prest companys i amics, salut, coratge i resistència, aquest humil bandejat s'acomiada per avui. Agustí.
... de segur que me'n deixo un munt al tinter, entre altres comentar les darreres lectures i esdeveniments socials, esper poder tornar a la normalitat comunicativa així que aconseguisca ordenar el temps amb una mica més de seny...

Cap a on va la web ...

Construyendo la web semantica

View more presentations from dreig.

L'home que plantava arbres

El mateix dia que tornava al centre penitenciari després del segón permis que s'em va concedir rebia de mans d'un funcionari de presons amic d'un amic d'en Cil un petit tresor literari de Jean Giono del qual n'he trobat aquest curtmetratge que adjunto al blog. Gràcies Ramon Bassa. Fins prest i gaudiu-ne tots

Se m'ha fet més curt que el de Nadal

Han estat dies feiners per enllestir feines. En poques hores tendré que tornar al recinte carcerari que m'hostatja. Uff!

M'he vist amb amics i he enllestit les feines encomanades per la Junta de Tractament del Centre Penitenciari, ara pertoca tornar i esperar aconteixements, 3er grau i exhaurir la pena

Gracies a tots pel vostre suport. M'ha alegrat molt poder restar una estona, malgrat curta, amb alguns de vosaltres si bé n'he enyorat d'altres. Moltes coses em resten al pap per a dir-vos i poc temps per a fer-ho, intentaré afanyar-m'hi en arribar a la cel·la. Salutacions a totes i a tots, salut, coratge i resistència. Em sembla bé deixar-vos adjunt un post qu'he rebut d'"El Caparazon" el qual m'ha semblat, així a priori, del tot interessant com també imatges d'alguns estris el·laborats en captivitat als tallers del mòdul 11.

Fins prest!

SMO, Posicionamiento técnico y social de blogs

Posted: 06 Mar 2009 04:09 AM PST

Os dejo la prometida presentación sobre Posicionamiento - SMO que imparto hoy, 6 de marzo, en el marco del V seminario especializado en gestión del conocimiento. Complementa el curso en herramientas tecnológicas para moderadores que impartí para el programa de Comunidades de Práctica Compartim, en la Administración de justicia de Cataluña (CEJFE). Allí ampliaré muchos conceptos, pero quería trasladaros, por si os sirve en algún punto. Os dejo al final referencias adicionales. Hasta pronto.

• Llegó (pronto) la RSC sobre la calidad de la red: Movimiento conservacionista del contenido web
• 9 claves de la netiqueta, la ética del blogger
• Jornadas sobre SMO, Posicionamento social de blogs y narrativas (Storytelling)

Segon permís de sortida de la presó

Montserrat Bauló, la mare de n'Agustí Baró, telefona per comunicar que la setmana que ve, concretament dimarts, dimecres i dijous -3, 4 i 5 de març- n'Agustí ha estat autoritzat per sortir de la presó, en aquest segon permís que se li ha concedit.

També em diu que és a punt d'accedir al tercer grau, cosa que li permetria properament romandre fora de la presó durant el dia, i solament hauria d'ingressar-hi per anar a dormir.

Bona notícia! Tant de bo tenguem l'oportunitat de tornar a tenir n'Agustí Baró entre nosaltres, una situació que no hauríem d'haver perdut mai... I que tampoc no s'hauria de tornar a repetir...

Carta seixantanovena

Extracte de la carta seixantanovena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(Rebuda dilluns, 2 de febrer de 2009, 13:10)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 29 de gener de 2009

Apreciats i benvolguts Cil i Bel, apreciats amics:

Ahir vaig rebre la teva vint-i-setena missiva i encara a hores d'ara nohavia trobat el coratge d'intermediar carta a la teva vint-i-cinquena missiva.

Us he de demanar disculpes, pot ser masses esdeveniments icurcumstàncies m'han entretengut en l'afer d'escriure. De fet hi ha molt que contar entre altres coses després de la teva cisita del passat dissabte i havent-me anunciat la possibble visita d'Alícia Beltran això va succeir i em va alegrar molt, ja que m'informà positivament de quelcom que m'ha tingut ocupat aquests dies, li semblava una iniciativa força interessant i que, si bé no garanteix el meu alliberament, es tract d'un tret que no cal menysprear.

Es tracta de la possibilitat de sol·licitar l'indult a SS.MM. e Rei d'Espanya, cosa que possibilitaria a l'hora de sol·licitar al jutge que em va tancar la possibilitat de suspendre la condemna almenys momentàniament.

Sembla ser que en el meu cas aquesta possibilitat s'hauria d'haver pres des d'un bon inici, fins i tot abans de la possibilitat d'entrar a presó. No es tracta de veure què s'hagués pogut fet, mirem endavant i fem-ho malgrat el temps resta en contra meva, com crec que ja us vaig explicar en la darrera tramesa. Així, doncs, tal volta adreçar sol·licituds d'Indult al meu favor podria resultar una bona iniciativa que us adreço per amb el suport de l'Alícia fer endavant aquesta possibilitat.

També dir-vos que a dia d'avui encara no he tingut notícies de si podré gaudir d'un altre permís de sortida a les darreries del mes de febrer, emperò si no succeeix així, el més segur és que després del pertinent recurs, que ja he après a elaborar, durant el mes de març podrem tornar a veure'ns al carrer.

Pel que fa a Facebook dir-te que qualsevol iniciativa que ajudi a acostar-se a aquesta causa que ens ocupa a quanta gent millor així doncs, endavant, si bé dir-te dir-vos que a hores d'ara penso que les restriccions d'accés al blog encaptivitat ja no té cap sentit, parleu-ne, pel que fa a mi penso que no hi ha res que pugui ferir cap sensbilitat ni perjudicar a ningú per la qual cosa facilitar l'accés obert seria una passa endavant que facilitaria les coses a aquells que els resulta dificultós l'accés.

A tots els que us heu acostat, benvingut, salutacions Joana Nicolau, no tinc el gust però benvingut sies; a la Llibreria Quart Creixent gràcies pel vostre interès; a Beatriu gràcies pel teu suport i sàpigues que m'alegra molt la lectura del “Baró Rampant” que em va fer arribar el Fabian, de fet ja el duc envant, m'ha atrapat la seva lectura, durant aquest dies ençà del permís gaudit vaig llegir “El viatge de l'Elefant” de Saramago i he aparcat el comentari al blog perquè seguidament em seduí la lectura d'aquesta història d'un baró flamant que s'enfila en un món des del qual i sense trepitjat el terra s'arriba on sevulga, gràcies ah! Adrià, gràcies per també tu enrecordar-te'n d'aquest bandejat que et desitja les millors ventures.

Endavant, coratge, salut i resistència.

Ja veis que segueixo resistint, tal volta amb una mica més de resignació de la que esperava, sincerament segueixo sense saber ben bé a qui beneficia aquest infern a la terra que representa el funcionament d'aquesta institució que m'hostatja.

Em resta comentar-vos les darreres lectures que us he comentat. Ho faré però ho deixaré per una altra ocasió.

També hi ha esdeveniments a narrar respecte al taller de fang, les màsqueres i les titelles que van prenent forma... Tot esdevindrà, via fa qui no té pressa.

Avui horabaixa hi ha celebració de torrada en commemoració de les festes de Sant Antoni i Sant Sebastià organizades per la Pastoral Penitenciària amb el suport de l'Ajuntament de Palma i el Govern Balear, concretament de la Conselleria de Comerç i Indústria, qui m'ho havia de dir? Sembla ser que a la fi menjaré butifarrons, mira per on, a mi no em caldrà trescar per places, barriades ni poblacions per a gaudir-ne.

Dir-vos també que la qüestió parasitària segueix preocupant-me amb escreix, de fet, si he de dir veritat, començo a sentir a la pell canvis substancials que comencen a preocupar-me i a ocupar-me en sensacions i pensaments nous, novedosos, pensaments que em duen a reflexionar sobre la possibilitat d'estar i haver estat d'enrere experimentant qualque tipus de metamorfosi que a més d'afanyar-me a convertir-me en un bandejat, m'ha transformat en quelcom d'índole diferent a qualsevol altre esser humà convencional, aneu a saber en què, m'aferr a tenir consciència d'una identitat, la meva, que per damunt les circumstàncies i les causualitats que m'envolten construeix una crostra que em permet ser qui som.

Ja us n'aniré fent cinc cèntims del que vaig experimentant.

Fins prest, companys.

Força, coratge i resistència.

Us faig a mans còpies de les sol·licituds d'indult.

Pel que fa a la sol·licitud de suspensió de condemna, l'escrit no s'ha tramès al Jutjat, cal fer-ho arribar a n'Alícia Beltran i que ella ens instrueixi del que cal fer.

Gràcies.

Un blog obert a tots vuit vents del món!

Fa pocs dies que s'ha complit el primer mig any d'estada de n'Agustí Baró a la presó de Palma, des que hi va entrar el passat dia 30 de juliol de 2008.

I és precisament en aquests dies, quan arriba carta seva -s'acosta la setantena- en la qual, entre d'altres elements, hi afegeix aquesta indicació:

"...dir-te, dir-vos que a hores d'ara penso que les restriccions d'accés al blog ENCAPTIVITAT ja no tenen cap sentit, parleu-ne. Pel que fa a mi penso que no hi ha res que pugui ferir cap sensibilitat ni perjudicar ningú. Per la qual cosa, facilitar l'accés obert seria una passa endavant que facilitaria les coses a aquells que els resulta dificultós l'accés..."

Amb això, i només per això que desitja i expressa n'Agustí, aquest blog, que fins ara ha estat d'ús restringit a aquelles persones que n'Agustí hi aconvidava o acceptava -a través meu-, d'avui endavant, deixa de tenir aquest ús d'accés restringit, i passa a romandre plenament obert a tothom que vulgui accedir-hi; tant pel que fa a llegir-ne el contengut, com pel que respecta a fer-hi comentaris i a penjar-hi aquells documents que consideri adients.

Vet ací, idò, que l'endemà de la Candelera, festa de Sant Blai, compareix l'oferta pública d'uns "senyorets" que, a més de servir per compondre gargamelles malmenades, es poden convertir en eina valuosa de comunicació interactiva...

És el desig que mantenim viu, mentre continuam lluitant i afanyant-nos perquè n'Agustí arribi a sortir de la presó de Palma, com més aviat millor.

Cecili Buele i Ramis,
3 de febrer de 2009

Carta seixantavuitena

Extracte de la carta seixantavuitena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(Rebuda dimecres, 14 de gener de 2009, 13:10)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 10 de gener de 2009

Apreciats i benvolguts Cil i Bel, apreciats amics:

Divendres passat vaig rebre la teva vint-i-quatrena missiva, la primera teva del 2009.

Dir-te que efectivament poques novetats, si més no més del mateix desassossec de l'any passat i entre barrots la inoperància de la funció pública encara se sent amb molt més amargura.

Pel que fa a la Franja de Gaza dir-te que em sembla un gran desgavell d'aquests temps que ens ha tocat viure, inclosos els festejos de Carod-Rovira amb l'Estat d'Israel, de fet m'ha recordar, dic el comentari que em sembla fa Daniel, l'acostament de primer pacte de progrés a la nostra comunitat en aquest Estat.

Ara bé, res m'estranya ja, vist el que m'ha tocat viure a mi. Malgrat tot ens cal mantenir l'esperança amb la gent per damunt del desencís que es pugui instal·lar sobre aquells qui governen, que res té a veure amb qüestions de raça, si més no de supervivència i poder, ens cap aprendre a compartir no sols en la pobresa, compartir en l'abundància.

Poques coses mes a dir-vos, o moltes, pot ser manquen ja les forces per a entretenir el temps fent de tot plegat un episodi més de l'hermosa història de la vida que ens ha tocat en sort viure. Ara com ara m'acomiadaré més que res per a mantenir el fil de la comunicació.

Fins prest amics i companys.

Salut, coratge i resistència.

Gràcies per ser-hi.

Agustí

Per cert, a Jaume Gelabert o a qui interessi fer-li saber que l'educador del mòdul en el qual m'hostatjo es diu Don Fernando, educador del mòdul 11, és amb ell, sembla ser amb qui estaria bé parlar per la qüestió dels tallers ocupacionals o de resinserció per l'ocupació

Carta seixantasetena

Extracte de la carta seixantasetena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(Rebuda dimecres, 14 de gener de 2009, 13:10)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 5 de gener de 2009

Apreciats i benvolguts Cil i Bel, apreciats amics:

Avui és feiner i he provat d'anar al mòdul 12 per assabentar-me de l'estil de les peces que hi dugueren a coure. He aconseguit d'anar-hi. El cap dels funcionaris d'avui, Don Juan, amb qui sembla que hi ha especial empatia, m'hi ha deixat anar i he pogut parlar amb en Mateu, i la cocció de les peces segueix a bon ritme. El proper dissabte o diumenge, si em ve de gust i no hi ha inconvenients, hem quedat per treballar plegats en l'ensinistrament del forn i aprofitar per recollir peces cuites.

Mentre conversàvem, s'ha presentat l'educador, Don Fernando, interessant-se per com esdevenen les coses en el taller... li he dit, festes però fem envant amb el que podem.

Poques coses més a dir-vos d'aquest dia previ a l'arribada dels Reis Mags d'Orient. Tal volta aprofitar per a sol3licitar-los més salut, més coratge més resistència per a tots, potser si ho troben bé també encoratjar-los a facilitar l'enteniment i el compartir en tot el món, i perquè no sembli que m'hi trob bé per aquí dintre, a la presó, i sense pecar en excés d'interessat sols en mi mateix, pregar-los que considerin la possibilitat de mediar a fer possible el meu alliberament. Gràcies.

Aquesta data em resulta especialment nostàlgica per la distància en el temps de la innocència compartida al costat dels meus fills.

Fins prest amics i companys.

Salut, coratge i resistència.

Gràcies per ser-hi.

Agustí

Carta seixantasisena

Extracte de la carta seixantasisena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele

(Rebuda dimecres, 14 de gener de 2009, 13:10)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 1 de gener de 2008 (?)

Apreciats i benvolguts Cil i Bel, apreciats amics:

Després d'haver-se'm empassat l'any passat pel ventre i haver-me deixat restos en aquesta ignomínia, sembla que el nou any, si bé estant en el mateix lloc, m'ha despertat a ritme de bolero, com és habitual en aquest recinte carcerari a les 7,30 ha sonat la bocina rere la qual la veu d'un funcionari de presons ens ha instat a llevar-nos del llit, encendre el llum, i estar promptes al recompte, el company de xabolo, n'Enrique, sols llevar-se, ha posat en marxa el televisor i, oh meravella, apareix l'Antonio Maxín cantant “Angelitos negros”. Causualitats de la vida, com diria el meu apreciat odontòleg. Nostàlgia emperò sense perdre el ritme.

El primer àpat de l'any ha consistit en xocolata desfeta amb xurros, cosa diferent al de cada dia, un “kitkat” distint per a festejar la diada de Cap d'Any, l'any nou, fetes les felicitacions, tot ha anat com qualsevol altre dia festiu. Amb els companys ens hem assentat entorn d'una taula i hem engegat la partida de dòmino, avui m'ha tocat guanyar, jo m'he tornat un expert en això de comptar fitxes.

La qüestió parasitària segueix voltant-me pel cap, així com la innocentada de contemplar el meu alliberament com una cosa prompta a succeir. Li don voltes i voltes i em complau pensar que ha estat per a esperonar-me una mica i fer-me espavilar a l'hora que també encoratjar a qui li pugui importar a moure's. Tant de bo sigui així, ja que si esdevé el contrari, se'm fa molt feixuc pensar que romandré entre barrots eternament. UFF!

Guaito per la finestra del menjador, he restat embadalit observant les alambrades que tanquen el mur exterior del recinte modular i em demano fins quan ho hauré de contemplar: la sentència que m'hi té ara com ara m'hi farà restar tota probabilitat fins al proper 8 d'agost d'aquest any que fa nou del segle XXI, i fins quan més?

Fins i tot els paràsits tenen qualque cosa més a fer, oportuna, que no restar llançats a la ignomínia a causa de no poder fer front a unes despeses extraordinàries en un món en crisi per l'especulació i la hipocresia d'un munter de paràsits instal·lats a fer del possible progrés social el seu particular rebost.

M'adon que probablement no us vaig relatar el fet que a l'hora que se'm va comunicar la bona nova que anava a gaudir del meu primer permís carcerari, també se'm va facilitar la possibilitat de canviar de xabolo, n'Enrique, un dels companys habituals de la partideta de dòmino havia quedat sol al seu i em va oferir anar-me'n amb ell, cosa que vaig acceptar, ja que si bé la relació amb en Javier era i és bona, aquest preferia i prefereix en el possible restar sol a causa essencialment de ser no fumador, no és que jo ho sigui massa, de fet en estar al xavolo he preferit no fumar, ja no per raons econòmiques, el fet és que vaig decidir mudar-me de xabolo amb n'Enrique, amb qui compartim bastant més. Ja us n'aniré fent cinc cèntims.

Dir-vos també que el taller d'iniciació al món de la ceràmica, malgrat les festes, segueix fent envant. De fet el dia 29 vàrem poder traslladar peces per a coure al mòdul nº 12, on es troba el forn. No hi ha diferència ni res amb el nostre taller; be de fet nosaltres al mòdul 11 estam començant i el taller del 12 ja porta una bona estona en funcionament, en Mateu, l'encarregat de ceràmica del mòdul 12 en sap una estona llarga de com fer-ho anar, de segur que n'aprendré un munter si m'hi deixen anar al seu costat. Ahir vaig intentar d'anar a veure com anaven les peces, no va ser possible, segurament en passar les festes m'hi deixaran anar, ja us contaré com ha anat.

Ara com ara, deixar escapar els dies i intentar estar ocupar per no pensar en aquest desgavell que em té reclòs.

Fins prest amics i companys.

Salut, coratge i resistència.

Gràcies per ser-hi.

Agustí

Carta seixantacinquena

Extracte de la carta seixantacinquena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(Rebuda dijous, 8 de gener de 2009, 21:48)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 30 de desembre de 2008

Apreciat i benvolgut Cil, apreciats companys,

Com venia essent habitual, ahir us vaig trametre carta d'acomiadament d'any, amb comentaris adhoc del meu reingrés a la presó de Palma. He rebut la teva tramesa, la qual m'empeny a haver-hi de fer intervenció immediata.

Així que els anys se'm van instal·lant a les espatlles, hi ha qüestions que adesiara prenen més protagonisme que d'altres. I entre les coses importants que hom acostuma a valorar és aquella que tracta d'un valor fonamental, almenys per a mi, que és el que fa esment a la confiança i l'amistat.

També així que l'experiència en l'aventura de la vida s'eixampla, comencen a valorar aquells que sense altre interès s'acosten i t'arriben a fer costat, i valga l'experiència t'he de dir, us he de dir, que el fet de restar a la presó és una d'aquelles experiències semblants a la de passar per un quiròfan on t'adones d'aquells que veritablement són al teu costat, sense menysprear aquells instal3lats en la ignorància.

Arribarà un dia en el qual em podré permetre, o hauré de fer-ho, per mi mateix, pels meus fills, pels meus pares, per aquells que m'aprecien, em valoren i també per a aquells a qui pugui interessar, narrar l'aventura de ma vida que entre altres coses m'ha portat a poder fruir de diversitat d'experiències, les quals sempre he valorat amb escreix, ja que han representat el meu devenir i m'han permès de ser qui som.

M'estenc en aquest preàmbul per tal de fer-te arribar la meva estima i el meu agraïment en aquests temps que m'ha tocat en sort viure, agraïment personal i en nom dels meus pares. De tot cor.

Dit això, et demanaria que interessis aclarir-me què és el que entens per “paràsit”, què enteneu per “paràsit”, tant tu, apreciat Cil, com aquells que així em consideren, alhora agrairia ho demanàssiu als meus pares si així ho veuen o el que en pensen, cosa que cincerament m'ajudaria a sortir-me'ns de l'astorament que he sentit al llegir l'exigència que em fas i que sembla que em feu els que em feu i m'heu fet costat.

Sincerament m'ha sobtat ben molt l'adjudicació, en primera instància, del mot “paràsit”, així entrecomillat; si bé al meu veure pel cas que se m'imputa no m'ho considero, de “paràsit” (accepto aclaració per tal de sortir-me'n si escau del meu error). Sé del cert que en qualsevol cas, hi ha paràsits que esdevenen del tot imprescindibles entorn al que es mouen, és com tot, podem trobar paràsits que són mercenaris, encarregant-se de tasques de neteja, ordenació i intendència; i d'altres que, un cop instal·lats entorn o sobre l'organisme que els manté, esdevenen perjudicials i danyins, resultaria interessant aprofundir en la matèria, doncs en el meu humil entendre a la societat que ens acull a tots nosaltres, massa sovint s'adopten actituds paràsites que imbolitzen i/o obstaculitzen les possibilitats d'avançar en fites d'avantatge i igualtat social. Parlem-ne!

M'entristeix que puguem pensar la possibilitat de considerar-me un “paràsit”, i més maligne. També em preocupa que es pugui instal·lar aquest estat d'opinió entorn a la meva persona, i més observar a quins interessos respon. A qui pot interessar? Què en pensau? Potser estaria bé que n'opinàssiu, del fet concret o en abstracte.

Agrairia amb escreix la possibilitat que en parlàssiu amb els meus pares, doncs segons els meus comptes sols fa dos mesos, d'aquest meu captiveri que s'allarga ja cinc, que suposa una càrrega econòmica als meus pares, cosa que ençà que vaig començar a treballar a l'edat de 15 anys, no havia succeït i m'omple d'indignació...

M'alegra conèixer que n'hi ha que s'interessen pel que puc haver escrit i pugui anar succeint entorn del blog ENCAPTIVITAT que engegàrem plegats. Benvingut, Agustí Cerveró, no tinc el plaer de conèixer-te, crec, si bé m'afalaga el teu interès i m'encantaria saber-ne noves.

Quant al Facebook, efectivament es tracta d'una de les xarxes socials pioneres a internet com la MyEspace, prevenir-nos de llegir la lletra menuda, doncs a l'hora de navegar esdevé imprescindible conèixer les lleis i normes a les quals els navegants es deuen.

Efectivament les possibilitats comunicatives a la xarxa esdevenen fantàstiques, ja us ho deia, benvinguts a l'ara que ens ocupa. Felicitacions.

Fins prest, amics i per molts d'anys. Veiem si ens veim rere els cristalls mal que sia.

Una abraçada ben forta d'aquest vostre humil Bandejat

Agustí

Carta seixantaquatrena

Extracte de la carta seixantaquatrena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(Rebuda dijous, 8 de gener de 2009, 21:48)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 29 de desembre de 2008

Apreciats i benvolguts Cil i Bel , apreciats amics:

S'acomiada aquest sofert 2008. Han passat ja tres dies d'ençà que maig regressar en aquest engarjolament, al meu entendre, gratuït. La tornada fou trista, ja us vaig comentar de la visita del company i amic Fabian, en les darreres hores en llibertat de les quals vaig gaudir junt als meus pares.

La tornada fou serena, per tal d'aprofitar les darreres hores de llum i que al meu pare li fos més senzilla la conducció, vaig desestimar exhaurir tot el temps que em restava per al retorn, sincerament us he de dir que tant en sortir com al retorn el tracte rebut pels funcionaris públics ha estat del tot excel·lent. No es tracta d'un comentari hipòcrita, és ben cert que sembla com que es comenci a practicar l'empatia amb el coneixement de la causa explícita. Amb simpatia es van interessar per com havia passat el permís i amb l'entusiasme viscut els ho vaig manifestar. Gaudir d'una perspectiva oberta després de cinc mesos entre barrots i ja acostumat a les distàncies curtes, s'agraeix poder mirar l'horitzó llunyà gaudint del passeig del sol pel firmament.

Comentar-vos també de les converses telefòniques darreres, mantengudes amb Catherinne Lafitte i amb Sebastià Crespí interessats en la meva persona i els fets pels quals se'm manté en captiveri, és més que probable que en aquests propers dies ambdós intentin, que no vol dir que ho aconsegueixin, entrar en el bloc. Salutacions i benvinguts.

Pel que fa al blog, esper que siguin del vostre grat les millores realitzades, poc temps hi vaig poder dedicar.

Disculpau, me n'oblidava, de saludar i encoratjar a fer envant una altra iniciativa que sestava en el calaix, a Joan Bibiloni, qui també s'interessà per mi i telefònicament mostrà el seu interès per fer encant el projecte de disc per a editar “Bandejat”, li preocupava especialment com fer-ho per aconseguir imatges meves de l'actualitat; probablement caldrà demanar permís a la direcció del Centre Penitenciari, qui sap tal volta sigui possible aconseguir-ho, no és estrany que adesiara entrin càmeres al recinte, ho haureu pogut comprovar en els mitjans de comunicació tradicionals.

Ha estat un plaer poder estar, parlar, amb uns i altres, rebre suport i coratge. Les possibilitats de sortir en llibertat més prest que tard segueixen passant pels mateixos entrebancs. Suposadament, el fet que hagi gaudit d'un primer permís, concedit pel jutge de Vigilància, posa les coses més senzilles. La qual cosa no garanteix res del tot. Ja es veurà.

El temps passa i les possibilitats de reprendre el que m'havia facilitat la recuperació econòmica, vaig poder constatar durant aquests dies disfrutats que, ara com ara, encara hi són, tant de bo sigui a temps de tornar-m'hi ocupar. Des de dintre de la presó poca cosa puc fer més que acceptar la situació i ocupar-me amb allò que em deixen fer, que ara com ara és el taller de ceràmica i el seu devenir. Avui he pogut dur amb altres cinc companys peces a coure al mòdul 12 on es troba el forn, he pogut parlar amb en Mateu i hem decidit que el millor que podíem fer era coure les peces quant abans i després decorar-les. Així doncs en farem dues cuites, la primera en aquesta ocasió ens servirà per a destriar les peces que que s'ho pagarà; de segur que més d'una s'esqueixarà, emperò això també val per aprendre.

Des de fora de la presó us agrairé el suport i l'interès per fer-me present, preocupant-vos perquè res no quedi adormit.

Per tal de refrescar la memòria, intentaré fer un retrat per escrit de la situació que m'ocupa.

En primer lloc, recordar que el que em manté a la presó, corregiu-me si m'erro, són dues condemnes, una de 225 dies i una altra de cinc mesos, les quals sumen un total de 375 dies, dels quals ja es duen complerts 150 dies.

A més de la privació de llibertat, existeix una responsabilitat civil que per aquestes condemnes suposen un total de 17.600 euros.

A aquesta quantitat de diners que se'm demanen sembla ser que ara puc fer-hi front manllevant de l'assignació setmanal que manlleven els meus pares de les seves assignacions de la jubilació, que quan poden ingressen al meu “peculio”, com aquí s'anomena el compte corrent de cada resident, i que vénen a suposar un total d'entre 120 i 160 euros mensuals, dels quals penso que en podré estalviar entre 20 i 40 euros, per la qual cosa m'atreviré a comprometre un pagament de 20 euros mensuals, cosa que pel que se m'ha informat resultarà suficient per a satisfer la meva voluntat d'assumir el deute.

Com ja sabeu, la causa que m'ocupa sembla pot no tenir fi, fins que tots i cadascun dels meus fills s'emancipin. Així doncs, l'existència d'un altre futur judici, i d'altres, és més que real. Ara en saben d'un altre, pel qual la Fiscalia em demana 18.000 euros i un any de privació de llibertat. El judici no s'ha celebrat i no vol dir que la quantitat resti així ni la privació, podria fallar-se en aquesta ocasió al meu favor, quan dic al meu favor, m'explico, vull dir que cap la probabilitat de fer veure a la Justícia una altra realitat, la meva, amb la qual aquesta s'adoni de la meva impossibilitat passada i present de fer front als pagaments que se'm reclamen.

UFF, se'm fa feixuga la realització d'aquesta instantània. Tal volta qualcú em podrà ajudar a fer-ho més entenidor?

Quan poguérem parlar, en parlar amb tots i cadascun de vosaltres del que calia fer, tots coincidíreu en quant abans sortir. La qüestió rau en com. Les probabilitats al meu entendre són vàries i van des de sol·licitar la suspensió de la condemna a la jutgessa del Jutjat núm. 7 de Palma que em va sentenciar a complir-la, a fer veure a la Junta de Tractament la possibilitat d'obtenir el 3r grau penitenciari o a fins i tot sol·licitar la llibertat condicional al Jutge de Vigilància.

Des de dintre, ja ho veis, jo no he aturat, i el més que he pogut aconseguir i penso que ha estat molt, ha estat un permís recorregut al Jutge de Vigilància després d'haver sol·licitat el 3r grau i el permís de forma ordinària, han passat cinc mesos.

De dia 1 a dia 5 de gener puc tornar a sol·licitar un permís de 3 dies, el qual, anant bé les coses, em permetria gaudir-lo el més de febrer, anant malament i havent antecedents d'haver-se disfrutat un primer, sortiria en segon permís ordinari el mes de març.

Pel que fa al 3r grau, sense suport de fora, he d'esperar a la propera avaluació, la qual cosa pot esdevenir com a molt tard, 6 mesos després de la darrera avaluació, la qual cosa es produiria als 9 mesos de captiveri. SOCORRO!

Aclarir-vos que efectivament es tracta d'una expressió de sol·licitud d'auxili que intento fer amb el somriure més ample i amb l'optimisme que em recepto cada matí al llevar-me entre barrots...

Voldria comentar i ressenyar per a sumar-me a l'aconteixement que en arribar al mòdul 11, on m'hostatjo, va arribar a les meves mans i vaig poder ullejar un exemplar de l'”Última Hora” on a la pàgina 60 i a breus vaig poder assabentar-me de l'homenatge que l'Obra Cultural Balear, el Grup Blanquerna i la Federació Llull retrà a l'il·lustre i amic Climent Garau i Arbona, “Un home que ha fet país”, avui al Teatre Principal de Palma, a partir de les 20:30 hores. Enhorabona, què més, com voldria de fer-m'hi present per a fer-li una bona abraçada i retre-li les meves cordials felicitacions per ser com és i haver-me servit de mesura humana, molts més n'hi hagués com ell!

L'exemplar del diari en què vaig poder assabentar-me de la notícia, no l'he pogut retrobar fins a dia d'avui, i això que el vaig encalçar, també vaig intentar de trobar la notícia en altres publicacions. Si bé dir-vos que sols vaig poder trobar un exemplar del Diari de Balears, el que de bell nou se'ns presenta amb un nou disseny, ho recordau quan ho festejaren, en aquesta ocasió no vair poder trobar cap ressenya a l'esdeveniment, de segur que un altre dia degué sortir i que el més segur és que hi haurà ocasió pera ressenyar l'aconteixement, la bona nova per la que un poble honora els seus herois. Féu-m'ho arribar, si en teniu ocasió, m'agradaria saber-ne els pormenors.

A la darrera Diada per la Llengua el vaig poder saludar i retratar, a l'amic Climent, per darrera vegada abans del meu captiveri. Tant de bo, més prest que tard, puguem gaudir, si li ve de gust, d'un bon pa amb oli a Son Pastor o a on se vulga. Endavant, company, salut, coratge i resistència!

Us comentava, i tal volta podríeu lincar la notícia, que mentre cercava eixamplar la nova de l'homenatge a Climent Garau, vaig poder fullejar l'exemplar del Balears de dissabte passat on curiosament vaig poder veure com a dues planes i en color es commemorava l'aniversari de la Plataforma Anti-Autopista, recollint-se diverses instantànies de les fetes durant aquelles reivindicacions històriques que preveien el retrat actual d'aquesta nostrada illa, vaig poder veure molts rostres coneguts, memòries companys també a tots vosaltres d'aquest humil bandejar que en aquells dies s'afegí a l'aventura d'aturar la maquinaria d'un progrés que anava a menjar-s'ho tot.

Més fusta! Que avançam! (En aquesta admiració podria lincar-se la seqüència que apareix a “TV Participativa” dels germans Marx van a l'Oest, us sembla bé?)

Potser sí que teniu tots raó i em perdó d'excés de purisme i en els dos sentits de Pur!, en bon mallorquí.

Vagin aquestes paraules per acomiada un any de crisi en plena crisi també existencial d'aquest humil bandejat que havent navegat per la crisi dels quaranta, s'acosta als cinquanta pensant que se'n pot sortir, coratge, salut i resistència, companys.

Fins prest i que puguem seguir contant-ho.

Rebeu un forta abraçada.

Agustí

Unes paraules en llibertat

Apreciats amics, estimats, companys i encuriosits pel que vaig deixant penjat a la xarxa a través d'aquest blog, que a hores d'ara porta ja un volum considerable de contingut escrit, el qual, si bé quasi exclusivament escrit, deixa entreveure les possibilitats multi-mitja de les quals adesiara us en parlo. Les causualitats i les circumstancies l'han fet així i gracies a la valuosa col·laboració de l'amic Cil ha estat possible; ja que la meva, esper, temporal, especial, situació ho ha hagut de mester així, o/i, així a esdevingut. Gracies

Son quasi be les 9 del mati d'aquest 25 de desembre de 2008. Dia de Nadal. Bon Nadal a tots i a totes i que els que vinguin puguin ésser molts, bons i si escau millors.

El passat divendres, 19 de desembre, entorn de les onze del mati, i mentre en trobava borinejant una peça de fang, en el taller del mòdul número onze del Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, el meu nom sonà per la megafonia. En van cridar per anar a rebre notificació del Jutge de Vigilància Penitenciaria. Sincerament us he de dir que no esperava res de bo, restava a la espera de que em fos denegat el recurs que havia tramés per a la obtenció del primer permís ordinari que m'havia estat possible sol·licitar en aquest meu captiveri, seguint la inercia dels aconteixements que han anat succeint. M'hi vaig adreçar junt a altres sis interns del mòdul. Els comentaris eren optimistes, emperò jo no me les tenia totes, la experiencia viscuda em recomanava que no en fes il·lusions ni albires esperances.
Oh! meravella! El recurs que vaig trametre amb el valuós ajut d'en Biel, company de captiveri, fou acceptat per la qual cosa el Jutge de Vigilància considerà oportú d'otorgar-me el primer permís ordinari. Ja us podeu imaginar l'alegria i la quantitat de pensaments positius que passaren pel meu capet. Uhau quantes coses per fer i quanta joia pels que en consideren. Has triomfat!, en deien els companys en saber-me feliç amb la noticia. Tot d'una vaig asentar-me davant la primera taula que se'n va posar al davant i amb paper i bolígraf vaig dibuixar el calendari que en venia per davant, a la fi de destriar quins tres dies sol·licitaria per a gaudir del permís. M'interesava la possibilitat de disposar de dies laborables en els quals no destorbar a aquells propers que em calia saludar. També l'ansietat de ser prop dels meus pares quan avanç m'era d'especial interès. Nadal esdevé una data assenyalada i d'especial interès en el nostre conscient cultural i els pares s'ho mereixen. Esdevenia un problema, eren prop de la una i les instàncies es recullen a la tarda, era divendres i probablement a "Regimen", que a on s'adrecen les instàncies, sol·licituds d'aquest caire, ves a saber si tendrien temps per a cursar la meva sortida en llibertat, pel primer permís ordinari, per al dilluns vinent i a partir de les cinc de l'hora baixa per tal de poder restar als costat dels meus pares en el dinar de Nadal. Em vaig adreçar a "Don Juan", el funcionari encarregat del modul aquell dia, i li vaig explicar les meves inquietuds, aquest se'n va fer càrrec i prompte en va espitjar a fer-li arribar la instància immediatament prestant-se a tramitar-la i fer possible el que per a mi fou un miracle. Era possible sortir al carrer i poder abraçar i sentir a la pell l'apreciada i tantes vegades meinspreada llibertat. Al se'n demà comunicava, a traves de cristalls amb amics i amb els meus pares. Quina joia! Tornava a casa per Nadal. Tot va ocórrer així, d'imprevist. No hi havia temps per a organitzar cap trobada. Sols sortir i deixar que els aconteixements succeïxen. Comunicau la nova a n'en Cil, vaig dir-lis al meu pare, a n'Olivia i a n'en Tolo Niell que restaren estorats darrera el cristall. Uhau!
_ Veuràs als teus fills? _ em va comentar un intern en un d'aquells moments de fraternitat que esdevengueren en les hores interminables d'espera.
_ Amb tota probabilitat no, que més voldria que veurer-los. Com podria fer per a estalviar-los tot aquest despropòsit, si més no alleugerir-lo.
_ Bon Nadal , bones festes i prosperitat, estimats.
Cinc mesos en-captivitat i 48 hores que esdevengueren feixugues, llargues i plenes d'ansietat.
Tres quarts de cinc de l'horabaixa del dilluns 22 de desembre de 2008. Pel comunicador de la cel·la, la veu del funcionari sonà plena d'optimisme:
_ Agustín, te vas de permiso, prepara la maleta que cuando se habran las puertas te vas, felices fiestas.
_ Si ..., gracias, lo se, estoy preparado.
A les cinc en punt les portes s'obriren. Ja restava atent amb la bossa preparada, amb roba per rentar , roba d'estiu per deixar a casa i una carpeta plena de papers que estorjar, les trameses i escrits que pel seu embalum i vàlua preferia dur a casa.
Vaig baixar les escales. No m'ho acabava de creure, rere meu vingué en "Bodo", el company alemany amb que cantem nadales i sovint sovint fem de parella al dominó. Amb un somriure ben ample en torna a felicitar i em donà un altra bona noticia:
_M'han concedit la llibertat condicional.
En tornar a la presó,en Bodo, ja no hi serà. Quina joia per a ell. Ell es d'aquells que difícilment tornaran a passar per un recinte d'aquestes característiques.
La llibertat condicional. Tan de bo pogués obtenir-la. Com podria fer-ho?
_ Agustin!? Sabes donde esta ingresos, verdad?
_ Si ( amb l'estorament evidenciat al rostre)
_ Pues ve para alla que te están esperando. Puedes ir solo
Es un signe de confiança això de deixar deambular sols als interns per el recinte del Centre Penitenciari. M'hi vaig encaminar. en arribar al mòdul d'ingresos, en vaig trobar amb en Toni Ordines, el recordau?, d'Andraitx, un dels primers penitents amb qui vaig confraternitzar i que es traslladà al modul 14 per a treballar a la rentaduria, de camí, front a infermeria, també vaig topar amb n'Alfredo, amb dos es pensaren, felicitant-me, que me'n anés ja en llibertat, en el meu cas tot era possible en qualsevol moment, de fet altres companys ja resten en llibertat condicional, emperò, si be content, sols son tres dies de permís.
Fets els pertinents tràmits burocràtics per a facilitat la meva eixida, junt amb altres tres penitents, dos sortint ja en llibertat condicional i un altre i jo de permís ordinari, un funcionari ens conduí, em conduí a la porta de sortida, el camí sem feu llarg, no recordava haver passat per tants de passadisos i espais, emperò poc poc m'anaven resultant familiars. A la porta m'esperaven el meu pare, n'Olivia i l'amic i estimat amic Cil Buele, qui s'afanya a retratar l'aconteixement.
Uff! com explicar-vos. Masa!
_ Ja diràs coses (va comentar en Cil), gaudeix i digues coses
_ Ens podríem veure el dimecres al mati, vaig a aterrar i gaudir l'eixida amb els meus pares. Ens hem de veure.
I així va ser. En Cil havia publicat la nova en el blog. Els amics i coneguts s'afanyaren a felicitar la nova. Amb en Noel ens verem un instant i quedarem per anar a dinar al dia següent. Aquell mateix vespre em vaig afanyar a entrar en el blog. Bona feina, Cil. M'he permès de treballar-hi una mica per tal de en principi millorar-ne l'aspecte i les possibilitats de compartir a semblança del que anàvem fent avanç de que es precipités el meu engarjolament. El resultat el podeu veure. Quelcom no acaba de funcionar. Les RSS, entrades i comentaris, no son accessibles amb facilitat, no he tingut temps per a saber-ne la causa.
El 23 de desembre vaig aprofitar per a fer unes petites compres d'estris pel captiveri, roba còmoda i un parell de carpetes impermeables. Amb en Noel i la Núria, la seva companya, anarem a dinar a u restaurant Indu situat al carrer Blanquerna, anys enredera havia estat una cerveseria a la qual en ocasions acudiem a fer-hi una copeta amb el Demetrio i altres companys de la PIMEM, boníssim l'àpet, cordial i entranyable la celebració. Gracies. En acabar vaig provar de anar a veure a Antoni Arbona i a Joan Carles Peiro, advocats propers i que en el mateix edifici del carrer Cecilio Metelo, penso, prop de reina esclaramunda tenen els seus respectius despatxos, no els vaig trobar. N'Oliva havia vingut a dinar amb nosaltres, els peus li feien mal i tot recomana acostar-nos al "Corte Inglés" per a fer un canvi de calçat, no es va trobar massa be i desprès de fer la muda de sabates per anar fin al carrer Jesús a casa de la seva cunyada tinguérem que agafar un taxi, el parkingson es així de cruel i d'imprevist. Vaig poder saludar a Silvia amb qui comparteixo arrels pirinenques. Salutacions Sílvia! fins prest. Al dia seguent la Sílvia partia de viatge cap a Tremp (Lleida, Pirineu català) per a passar les festes amb els seus. Curiosament en el "Corte Ingles" vaig poder trobar altres amics i companys de ventures els quals en daren noves i coratge, n'Angels i en Monxo els quals en trameteren suport dels amics i companys Antoni Ignasi Alomar i Jaume Barceló, Salutacions Antoni, salut i força també per a tu Jaume. Es curios, he de comentar, ara m'en recordo, que en sortir del restaurant hindú es va creuar i felicità les festes en Jaume Caldentei, m'en adon que probablement no en sap res de la feta. Salutacions per en Jaume Caldentei
Dia 24 improvisarem una trobada en el Bar- Restaurant Mavi del carrer 31 de desembre, força interesant i encoratjadora. S'hi personaren en Cil, en Miquel López Crespi, En Francesc Perez, na Joana Maria March, en Miquel Pujante, en Demetrio Penya, en Joan Mayol excusa la seva presencia emperò com si hi fos, parlarem pel mòbil, amb na Mercè Garau vaig poder parlar per telefon una llarga i emotiva estona, rebent suport i ventures del seu pare en Climent i el seu company en Lluís. Tots per encoratjar-me a resistir i per empènyer a fer possible la meva definitiva eixida, bons consells i molt de suport. Gracies per ser-hi i encoratjar-me, ho he de menester.
La tarda del 24 vaig arribar-me amb el pare, a Portals Nous, a veure els meus padrins joves, na Lluissa i en Sebastià, convalescent d'una intervenció pulmonar greu, vaig poder parlar per telèfon amb el meu nebot, el seu fill n'Andreuet, n'Andreu a hores d'ara i resident feliçment a Dinamarca i tenir també noticies de la seva germana na Maria-Astrid. Salutacions.
El sopar de nadal, amb els pares, anàrem a casa d'enTolo Niell on poguérem gaudir d'una família d'acollida generosa i meravellosa. Per molts d'anys. Prest ens tinguérem que disculpar el para darrerament no es troba molt be, es mareja i tornarem cap a casa.
Tempus fugit.
El temps s'escapa. han estat dies fantàstics que he fruit amb escreix. En son molts els qui em feu costat i als quals agraeixo la coneixença. també els veïnat m'han adreçat la seva especial abraçada, els familiars enllà de la mar, gracies Joan (Sanroma) per la teva calidesa, fer-me costat i fer, sobre tot costat als pares, els teus tiets. P'en Patxi, qui també em tramet el seu suport, he sabut que un altra amic es troba en situacio penosa en una estança de Son Dureta, en Paco Garrido; coratge amic i resistència que encara resten aventures que gaudir. salutacions per als teus i en especial a la teva germana Enrriqueta.
Beatriu que et provi be per Madrid al costat de la teva família d'enllà de la mar, gracies pel teu suport i molta ventura.
Favian, salut coratge i resistència de segur que la festa ahir va ser grossa i aquest mati t'ha costat el llevar.te si no ens veiem avui ja ens veurem en un altra ocassió.
Eduard Torres, per molts d'anys, esper que tot vagi bé, ja anirem parlant. Fins prest. Va ser impossible fer-te arribar per endavant la possibilitat de la meva eixida. Em va sorprendre i a anat com a anat de segur que hi haurà ocassió per a planificar una bona trobada
Carme Sanfrancisco, bones festes i venturós any nou també per a tu per en Manolo i els teus. Rebeu una forta abraçada.
Abraçades i besades per a tots de segur me'n he deixat molts al calaix, disculpau-me i vagin per a tots les millors felicitacions.
Poques coses més a dir-vos, que ho passeu be i que de tant en tant faceu un raconet a la memòria per aquest humil bandejat que en aquests moments us ha de menester. No per a res en especial, per a fer-li costat i saber-se valorat.
Aquest mati he provat d'arribar-me a qualque quiosc per a adquirir alguna revista o quelcom per a llegir, restaven tancant, emperò a l'Avinguda Argentina he trobat una llibreria que també ven diaris on a l'aparador m'ha cridat l'atenció un llibre de José Saramago, en castellà, ja us en diré coses, així de primeres apreciar la portada, un gros elefant morat sobre un fons tot groc i un titol força atractiu, "El viatge de l'elefant" amb una cridada també atraient a la contracoberta, ... "SIEMPRE ACABAMOS LLEGANDO A DONDE NOS ESPERAN. LIBRO DE LOS ITINERARIOS"

Salut, coratge i resistència. Agustí Baró

A propòsit de quelcom que hem anat comentant durant aquests dies sobre l'accés i l'us de la xarxa vaig descobrir a "el caparazon" en un escrit publicat per "dreig", avanç del meu engarjolament, el 26 de març d'enguany, un magnífic post de Genís Roca sobre l'índex Forrester’s Social Technographics en el qual se'ns parla de quin serà el nivell potencial de participació a Internet per a determinats grups de població.
Recomano la bitàcora recomanada a l'escrit, i si be coincideixo amb el que s'hi esposa, faig ús del meu dret a la paraula plantejant la possibilitat de afegir-m'hi a fer comentaris i convidar-vos a fer-ho.
N'apunt una categorització social per actituds de l'us social que se'n fa de la xarxa.

Categoríes segons l'actitud en la red:

-Creadors (generen continguts)
-Crítics (comentant)
-Col·lectors (sindicant continguts)
-Membres (pertanyen a xarxes socials)
-Espectadors (llegeixen blogs)
-Inactius (res d'allò esmentat, formarien part de la encletxa digital, malauradament encara important)

I en deixo un fragment
...

Su reflexión me interesa desde el punto de vista que comentábamos en el El trabajador 2.0 en la empresa 1.0:
¿Es posibble que muchas empresas, siempre temerosas de ceder espacios de poder, puedanllevarse la sorpresa de que en una cultura de roles estrictos empleador-empleado y muchísimassusceptibilidades sobre privacidad, realmente sean pocos los que quieran participar? Es necesaria, entonces…y sobre múltiples instancias, la sensibilización.
También Fernando Polo reflexionaba en un reciente post sobre los 7 mitos de la Web 2.0 sobre los escasos índices de participación significativa, añadiendo que el reto de la inteligenciacolectiva no depende sólo de disponer de herramientas como los blogs o los wikis. Es bastantemás complejo, más difícil y más laborioso. Es cultural y no tecnológico, y requerirá invertir mástiempo y paciencia que dinero y recursos.
Todo ello me hace pensar en nosotros, en los agentes del cambio 2.0 en entornos 1.0 como figuras más o menos formales con una función clave: apoyar, valorar, dinamizar la participación de personas que quizás dominan los contenidos pero temen las herramientas. Tendrán-tendremos que actuar, de alguna forma, como traductores, intérpretesdesmitificadores de las fábulas circulantes sobre este nuevo país del que muchos se consideran, por edad o desconocimiento, extranjeros. y
Es un tema sobre el que volveremos. Dejar ahora solo algunas reflexiones sobre algunas de estasfábulas, posibles mejoras de los elementos inhibidores de la participación:
-Los roles fuera de la red. Avanzar en la igualdad repercutirá en una red más democrática, diversa y por tanto, desde el punto de vista de la construcción social de la verdad, “cierta”.
-Fomentar la libertad, la autonomía en la adopción de estos roles. Que no sea una cuestión de baja autoestima la que autoexcluya de la participación.
-Fomentar el optimismo tecnológico, el entusiasmo, sobretodo en personas que no son nativosdigitales y no tienen al hábito de expresarse en ámbitos de información o poder (los jóvenes, según algunos estudios y tal vez gracias al aumento de su nivel cultural y el efecto positivo de la participación en la red pecan a veces de lo contrario: de ambiciones irrealistas que les hacenexageradamente críticos e irrespetuosos con el trabajo ajeno)
-Concienciar o informar sobre la no existencia de una única red, de una única audiencia. A diferencia de los expertos en márketing, los que se dedican a la información parecen querer llegar a veces a una audiencia universal que en un mundo complejo, no existe. La relevancia solo es posible hoy en las microredes.
-La neutralización de las consecuecias negativas que podría tener la participación en la red. El activismo social respecto a cualquier represalia derivada de la libertad de expresión. Que no sea el miedo, tampoco, el que excluya del mundo digital (Observo también, como tema diferencial y relativo a la edad, que las generaciones más jóvenes son más libres, menos “paranoicas” haciacuestiones de privacidad en internet)
-Seguir avanzando hacia la web semántica, que no dota, en principio de mayor relevancia a los contenidos según su posicionamiento técnico o de autor. Los protagonismos son cosa del pasadocanción libre, como se comenta en los 7 mitos de la web2.0, será escuchada tantascualquiera de Sinatra). Es hora de dar importancia al contenido. Al qué y no a quienexpresa. (ninguna veces como
-Seguir valorando, apoyando, fomentando mediante las citas mutuas, los avances, el esfuerzo, las horas de trabajo de quienes empiezan a ser, a su vez, agentes activos de nuestro propioconocimiento.
Sigamos…

A la fi ha arribat en Fabian a casa per a fer-me un abraç, desitjar-me el millor i encomanar-me coratge i resistència a més de fer-e a mans un altre llibre per a cultivar la ment i distreure el temps; es tracta d'un llibre d'Italo Calvino, "El Barón rampante", escaient, veritat? dedicat per ell mateix i la compnya Beatriu que en aquests moments es troba a la capital de l'estat espanyol i amb el llibre m'encoratja a resistir. Gracies amics.

Ara si que ja m'acomiado de bon deveres. Costa d'empasar emperò es el que cal acceptar. Fer la bossa i partir.

Fins prest.

Tres dies de permís

N'Agustí Baró, a la fi, ha pogut sortir de la presó... per uns pocs dies. Molts pocs. Massa pocs.

Se'ls ha pogut passar a ca seva, en companyia de sa mare, Montserrat, i son pare, Agustí.

Se'ls ha dedicat, en bona part, a actualitzar dades dels seus blogs -als quals no té cap casta d'accés, mentre es troba reclòs a la presó de Palma, des del proppassat dia 30 de juliol.

Se'ls ha pogut aprofitar per retrobar-se amb persones amigues... com Demetrio Peña, Miquel Pujalte, Joana Maria March, Miquel López Crespí, Francesc Pérez o jo mateix... al conegut Bar Mavi de Ciutat...

Però el mateix dia de Nadal, a les cinc del capvespre, es torna a ficar dins la garjola perquè hi ha de continuar complint la sentència judicial condemnatòria, per impagament familiar, que li ha caigut damunt...

Quantes mostres de falsedat, mentida, engany, hipocresia, mala consciència, solidaritat postissa, aparença, dissimulació, guerra, enfrontament, anul·lació, trepitjada, maltractament... acompanyen les paraules agradoses que acostumam a posar-nos aquests dies a les nostres boques cridaneres -tan capgirades de sentit al llarg de la nostra història personal i col·lectiva-: Molts d'Anys! Bones Festes de Nadal! Feliç Any Nou! Felicitats! Pau! Amor! Enhorabona...

El retorn de n'Agustí Baró a la presó de Palma, s'esdevé només una mostra molt petita...

Al carrer!

Agustí Baró ja és al carrer!
Només per uns dies, però al carrer! Fins a les 17 hores de dia 25 de desembre de 2008!
Podrà passar, així, les festes de Nadal en companyia de la seva família i amistats.
N'ha sortit dilluns, dia 22, a les 18 hores.
L'han anat a cercar el seu pare, Agustí; la seva amiga, Olívia; i jo mateix.

Benvengut sies, Agustí, a aquest espai immens, obert de pint en ample, on tota quanta gent que s'hi mou i s'hi belluga malviu empresonada entre els quatre barrots que ens imposa aquest maleït model capitalista de societat salvatge que mai no ens deixa ser qui som, ni pensar el que volem, ni dir el que pensam, ni fer el que deim...

Aquest espai immens, malgrat tot, és ca nostra...

Benvengut a ca nostra, Agustí, després d'haver-te passat QUATRE MESOS, TRES SETMANES I UN DIA, reclòs dins la presó de Palma...

Que hi passis Bones Festes! Per molts d'anys, lliure..!

AGUSTÍ BARÓ, AL CARRER, UNS DIES!

Na Montserrat Bauló, mare de n'Agustí Baró, eufòrica, m'acaba de comunicar que dilluns, dia 22 de desembre, a les 17:00 hores, el seu fill i bon company nostre, qui roman reclòs dins la presó de Palma des del passat dia 30 de juliol, EN SORTIRÀ I GAUDIRÀ DE TRES DIES DE PERMÍS fora del recinte carcerari.

T'ho dic perquè en tenguis informació primerenca...

El telèfon de ca seva -al carrer Valldargent, de Ciutat- és el 971 73 05 62.

Salut.
CIL BUELE

Carta seixantatresena

Extracte de la carta seixantatresena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(Rebuda dimecres, 17 de desembre de 2008, 12:50)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 14 de desembre de 2008

Apreciats i benvolguts Cil, Bel , apreciats amics:

Ahir, a la fi, ja us enyorava, vàrem poder tornar a conversar, malgrat rere d'un cristall, com va essent habitual. M'alegrà molt veure-vos, a tu Cil, i a Miquel López Crespí al costat de la meva mare. Em va deixar una mica preocupat saber que el meu pare restà al cotxe per haver-se marejat. Esper sols fos un instant de defalliment que a hores d'ara no hagi estat res.

Gràcies per fer-los costat, gràcies per fer-me costat.

Us vaig parlar que el dia anterior havia rebut notificació del Jutge de Vigilància contrària a la possibilitat de gaudir del 3r grau, ara com ara. El meu recurs fou desestimat per les causes que podreu advertir llegint el comunicat que us faig a mans en aquesta tramesa. En principi tenia intenció de recórrer davant l'Audiència Provincial; ho deixaré per a una altra ocasió; no vull embullar més la troca i restaré a l'espera que aquesta disbauxa segueixi el seu camí. Em toca acceptar i assumir el que em succeeix i amb resignació esperar que el sistema tingui a bé valorar la meva situació com millor sàpiga, pot ser més endavant pugui entendre millor el que m'envoltà i saber com vèncer i/o afrontar amb millors condicions i coneixements una rutina que a hores d'ara no en sé més. Disculpau-me.

Comentava que havia deixat de comentar, per oblit, diversos temes i situacions que en aquest captiveri m'han cridat l'atenció com el cas de “La cansión del Colacao”, els Pensaments i els 600 mil euros de la nova imatge d'IB3, la qual com amb el 971 de prefix telefònic a les Illes Balears ens presenta a primer cop d'ull una icona numèrica d'aquelles que es presten a observar, amb negativitat la nostra pròpia realitat, 971, no-u se-t u, I3, tretze, una numeració que a simple vista hom pot pensar un seguit de situacions catastrofistes que deixen d'augurar res de bo.

Es tracta de la meva opinió personal, és clar, gens ni mica valorable pel que fa a la meva situació de bandejat per una crisi en temps de crisi on els diners públics sembla que sols pertanyen a aquells que es troben ben instal·lats en òrgans de gestió, que pel que sembla els hi garanteixen immunitat absoluta.

“La Cansión del Cola Cao”. Llàstima que Osifar amb el seu xerif Ripoll, i lamentablement per l'absència de l'enyorat Biel Mesquida, no ens puguin escarnir les virtuts fent-ne una versió cantable i ballable. De segur que esdevendria el tema musical de l'any. No seré jo qui l'arribàs a cantar, no m'hi sentiria còmode amb el génere.

Cada cop són més a prop les festes nadalenques i de segur en més d'un indret d'aquestes contrades nostres amb tota probabilitat adesiara podreu escoltar-me cantant nadales. És més que probable que també per aquí qualque dia qualque so surti d'aquesta gola meva per a celebrar les dates, malgrat us he de dir que el més segur és que per a fer-ho coralment sigui entonant amb una altra llengua i malgrat us pugui estranyar el més segur és que ho faci amb alemany cantant el que segueix:

O Tannenbaum, o Tannenbaum
wie grün sind deine Blätter!
Du grünst nicht nur zur Summerzeit
Nein auch im Winter wenn es Schneit.
O Tannenbaum, o Tannenbaum...

Curiós, veritat? La cosa va com va i entre els nous amics que vaig trobant, un d'ells, en Bodo, és alemany. I aquesta és la cançó que ens agermana durant aquests dies, i és la que cantem de bon matí al pati junt a qui es va afegint, tot un espectacle que ens omple de goig.

Fa fred en el carrer
i vosaltres no en teniu
perquè teniu les vostres llars
i mantes en el llit.

El taller de fang, el d'iniciació al món de la ceràmica segueix el seu devenir. He recomanat als residents que em segueixen que tots i cada un d'ells es facin a mans un segell fet de fang, a mena d'exlibris, per a identificar les seves peces. També n'hem de fer un per a identificar les comunes per al Centre Penitenciari.

Com us deia, i seguint les ensenyances que en el seu dia vaig rebre de l'estimada Olívia, començàrem el taller familiaritzant-nos amb la matèria i aprenent a elaborar objectes a partir de plaques de fang, en primer lloc d'una sola peça i a continuació afegint plaques i aprenent a cosir-les amb atenció perquè no esqueixin en entrar al forn i rebre temperatura de cocció.

Com que això de fumar, prova, és costum per aquest indret, hem seguit elaborant cendrers, fets d'una sola placa, i altres de redons fent servir els sistema d'afegir les plaques...

Ja començo a tenir ganes de provar el resultat de les peces després de passar pel forn i una de les coses que m'interessa més és poder treballar amb els esmalts i els vernissos, per la qual cosa hem preparat tot un seguit de safaletes foradades per un extrem per tal d'elaborar un mostrari de colors i vernissos. Ja veurem els resultats.

Els forats són per poder ençartar les peces i penjar-les en el taller, a cada peça provarem un esmalt i un vernís i al darrere inscriurem a qui correspon.

Tant de bo pogués comptar amb els meus estris de retratar i filmar, podria anar il·lustrant el taller amb molta més eficàcia. No estaria malament, veritat?

A hores d'ara també hem començat a fabricar peces més complexes, com tests i gerres, utilitzant la tècnica dels xurros i cosint-los. Tot plegat prova bé. Ja veurem en ser cuits.

Bé, companys, per avui n'hi ha prou. Vull aprofitar aquestes poques ratlles per a desitjar-vos a tots les bones festes i un venturós any nou.

Per molts d'anys, amics.

Fins prest. S'acomiada aquest vostre humil bandejat.

Salut, coratge i resistència.

Agustí

Carta seixantadosena

Extracte de la carta seixantadosena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(Rebuda dissabte, 13 de desembre de 2008, 12:50)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 11 de desembre de 2008

Apreciats i benvolguts Cil, Bel , considerats amics:

Ahir m'arribà la vintena missiva teva, amic Cil, i malgrat et sembli mentida, ja fris de veure la teva imponent semblança rere el cristall pel qual avui per avui em deixen comunicar amb amics i estimats. Fins dissabte. Esper veure en Miquel amb més bon humor al cap i a la fi encapboirar-nos no porta enlloc més que al desencís, cosa gens recomanable en temps de tempestes.

Via fa qui no té pressa i personalment poc més m'encalça, per la qual cosa, fes quant puguis i com pugis i quan puguis.

Agraeixo especialment la transcripció completa que em fas arribar de la intervenció del company Antoni Mir, transcripció que esper hagis també publicat al blog i la qual no sols trobo més que interessant, si més no reveladora de quelcom que em té ocupat, malgrat l'impuls i que em preocupa amb escreix, doncs la realitat supera qualsevol dissertació.

Agrairia que trametéssiu salutacions cordials a n'Antoni Mir, fent-li arribar la situació en la qual em trobo i per la qual ara sí que acceptaria el seu ajut i suport que un dia m'oferí i innocent de mi vaig trobar que no em calia. Salutacions d'aquest humil bandejat que a les portes de l'infern s'obstina a pensar que encara resta esperança.

Comentar la intervenció, m'encantaria, emperò permeteu-me que m'ho prengui amb calma i que a més esperi la possibilitat que el ponent prengui interès en el que he estat fent abans de caure en aquest captiveri per tal de contemporaneitzar amb ells, si ens és permès, la idoneïtat d'impulsar des de les Illes el respecte per les identitats a través de plataformes multillengua que amb i de la mà de les noves tecnologies abastin l'avantguarda que esdevé a la xarxa en aquests moments.

Per cert i abans d'ensobrar aquesta tramesa, voldria, si és possible, fer arribar a un altre company, Joan Bibiloni, la idoneïtat d'entitular al recull de cançons que preteníem titular “L'equilibrista”, “Bandejat” em sembla més idoni. Es tracta d'un repleg de temes enregistrat a darreries del segle passat que encara a dia d'avui no han vist la llum, per les quals, Joan, es va interessar, que possiblement a hores d'ara resultaria més que oportuna la seva edició, col·laborant a sumar ingressos que fessin possible el meu alliberament.

Gràcies i fins prest.

S'acomiada fins a la propera aquest humil bandejat.

Salut, coratge i resistència.

Agustí

Paso a comentarte la sesenteaba carta...

Mi querido Agus...: paso a comentarte la sesenteaba carta....parece mentira....q capacidad tan tremenda tienes para la escritura..pronto...tenras un libro....al q podrias titular...Cartes en Captivitat..en esta carta nada mas empezar nos haces ver los 125 dias de cautiverio q llevas sufridos...si...Agus..como yo digo...son ya una eternidad...porq al ser injusto...no tiene razon de ser ..el tiempo perdido...mucho te conoce y mucho mal te desea... la persona...si esq se le puede llamar asi..la cual te ha confinado al mas duro ostracismo

7 / desembre / 2008 22:52

El Domingo anterior...

Querido Agus:El Domingo anterior...tuve una comida en casa de unos amigos de la cual fue imposible salir a la hora prevista...no te pude ver....con las esperanzas puestas en este fin de senmana...resulta q me equivoco de dia.. no era el domingo...Dios mio ...era el sabado a las 11h...ayyyyyyy q dolorrrr...eso me pasa por desordenada...y por no llamar a tus padres cada dia e irlos a ver..como minimo un par de veces senmanales...asi aprendere...perdona...pronto llegara el sabado q viene y si todo va bien nos veremos espero q estes recibiendo bien mis cartas...te sigo escribiendo..no dejes de hacerlo tu...porfavor q me alegran los segundos..minutos...horas..dias..semanas..meses..del año q no durara ni mucho menos tu encierro de eso me encargo yo....besos oli

16 / novembre / 2008 00:41

Tienes toda la razón...

tienes toda la razon del mundo....no volvera a suceder..,te dare solo un motivo del porq lo hice..agus,me cuesta entender esta situacion...y me duele q no estes con nosotros por una cuestion de dinero...disculpa mi temeridad..no quisiera seguir siendo la causante de q no vaya saliendo como tendria q ser....parece q no ha beneficiado sino todo lo contrario nada nuestra amistad..al reves..la ha perjudicado sobremanera...besitos oli..

4 / octubre / 2008 17:37

a pesar de los pesares...estoy contenta..porq te veo feliz y con coraje y q nunca me habias reñido con tanta dulzura....!eres un maestro en todo¡

4 / octubre / 2008 17:42

ahhhhhhhhhhhhhhhhh...se me OLVIDABA....QTQTQTQTQTQTQTQTQTQTQTQT...uffffffffffff...cuantos kts....oli

4 / octubre / 2008 17:48

cil...no consigo ver lo q has escrito....no importa mucho ..pues ya hemos hablado bien tempranito y me has puesto al corriente...si...la carta estaba leida pero no asimilada...desde luego cuenta conmigo ...yo seguro aportare mil euros minimos y lo q pueda reunir de las venta de la ceramica q espero vender en el mercadillo del arte de paguera..ahora q viene la navidad con adornos y piezas de belenes...besos oli

Hoy te veré...

hoy te vere...y me volveras a llenar de luz ..y esperanzas....y me tranquilizaras...y volvere a la lucha con ese coraje tan poderoso...pero al salir como siempre me volvere a preguntar...¿no era yo la q te tenia q tranquilizar...la q debiera llenarte de luz ..y ofrecerte un futuro...transparente sin perjudicar a nadie.....vaya.¡¡otra vez falle¡¡¡..oli

5 / octubre / 2008 08:20

Ánimo, Agus...

animo agus no te desesperes....recuerda momentos buenos .........piensa en lo q haras cuando salgas.....piensa con todos tus amigos q estamos al otro lado del espejo esperandote.....ayudandote..en todo lo q podemos y mas.......las injustcias tarde o temprano se les da la vuelta como a las tortillas

y se vuelven contra los q las cometieron...ignorancia...maldad...prepotencia...ostracismo..pena..soledad?..si... al final resultara q esos malos.. solo... esq estan solos ..y tu.. NO..oli

3 / octubre / 2008 00:28

Darrera visita a la presó de Palma

Si alguna cosa bona podem fer per n'Agustí Baró, des de fora de la presó estant, és ESCIURE-LI ALGUNA CARTA (Agustí Baró Bauló - Apartat de Correus 2016 M-11 - Palma (Mallorca) - o ENVIAR-LI ALGUN LLIBRE, REVISTA O ESCRIT a aquesta mateixa adreça de Correus...

Dissabte, dia 13 de desembre de 2008, festa de Santa Llucia, em faig present per darrera vegada, enguany, al recinte penitenciari de Palma, amb l'objectiu de visitar i veure de prop n'Agustí Baró, bon company d'afanys i lluites quotidianes, que s'hi troba reclòs des del passat dia 30 de juliol.

Són exactament quatre mesos i mig d'estar-hi empresonat! Pel fet de no haver pagat a la família -companya, dues filles i un fill- les quantitats assignades per sentència judicial ferma...

Hi vaig, com sempre, acompanyant son pare, n'Agustí -un vellet de 86 anys- i sa mare, na Montserrat -una velleta de 76 anys-: dues grans persones que, a més d'estimar-se molt el seu fill Agustí, porten amb gran dignitat i saviesa aquesta situació tan penosa, que els arriba en aquesta etapa de la seva llarga vida.

No deixen de dur-li materials i productes, com acostumen a fer cada vegada que el visiten i se'ls permet de fer-ho (segon dissabte de cada mes), en una bosseta de plàstic que, un cop passada per la finestreta, ha de passar totes les revisions que estableix el Reglament Penitenciari -se n'han de tornar cap a ca seva unes ulleres que li porten i que n'Agustí fill els ha demanat... no superen el control funcionarial...-

En aquesta ocasió, també ens hi acompanya l'escriptor pobler Miquel López Crespí, amic de n'Agustí i la família Baró Bauló. Se'l veu molt afectat per la visita. Colpejat pel que hi veu i hi sent. Corprès per la situació que ha de viure durant les dues hores seguides que ha de romandre en aquell recinte penitenciari...

Darrere dels cristalls de la cabina, situada en una d'aquelles grans sales destinades a les visites des de l'exterior, podem mantenir, amb no gaires bones condicions acústiques, una conversa amb n'Agustí, durant uns tres quarts d'hora que ens passen molt ràpidament...

En aquesta ocasió, son pare ha hagut de romandre esperant-nos dins del cotxe, perquè no passa precisament pels seus millors moments, i s'ha sentit una mica marejat... No és per menys! En aquesta edat ja avançada, amb un problema com aquest!

Sembla que no es beslluma la més mínima possibilitat de cap casta de concessió de permís de sortida per a n'Agustí Baró, si més no abans de Nadal... Li ha estat denegat el primer permís especial i l'accés al tercer grau... Per manca de compliment amb la responsabilitat civil... segons ens explica de viva veu el nostre "humil bandejat" -com se sol autoqualificar en els acomiadaments que posa al final de les seves cartes.

Li desitjam que passi bones festes, de la millor manera possible. I li recordam que el tenim present a l'exterior, fent-li a saber que ens interessa que continuï escrivint les seves cartes que podem llegir a través d'aquest blog seu ENCAPTIVITAT...

Carta seixantaunena

Extracte de la carta seixantaunena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(Rebuda dissabte, 13 de desembre de 2008, 12:50)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 8 de desembre de 2008

Apreciats i benvolguts Cil, Bel , considerats amics:

Enfilam les festes de Nadal, Cap d'any i Reis, us desitjo les millors ventures i que el demà resulti molt més joiós.

Amb tantes ocupacions que m'he cercat i m'han encolomat per aquí dintre, no sé si em serà possible d'escriure-vos, ni tan sols d'escriure cap carta als Reis d'Orient, esper de poder fer-ho, trobar qualque instant per a encertar algunes paraules que m'acostin a vosaltres per a felicitar-vos el gaudir de llibertat i desitjar plegats que mai de mais ningú pugui sentir-se'n privat d'ella. La llibertat de ser qui som. Bones Festes per a tots. Molts d'anys.

Com us he anat narrant, a hores d'ara em trobo conduint al mòdul un taller que m'he atrevit a anomenar d'Introducció a la Ceràmica, en el qual espero honorar les ensenyances i coneixements que he adquirit amb l'experiència, no sols d'haver passat per l'Escola Massana d'Arts i Oficis, a Barcelona, si més no, d'haver gaudit del privilegi de seguir les indicacions i instruccions d'una mestressa en la matèria, la nostra amiga Olívia Vega, gran experta i coneixedora d'aquest art en el qual el fang es converteix en quelcom perdurable que mostra l'empremta de qui ho belluga.

Gràcies, Olívia, pels teus coneixements compartits i per seguir fent-me costat i donant-me el suport per a dur endavant aquesta escomesa, un taller d'iniciació a la ceràmica que per altre costat m'ocupa, em distreu i m'impulsa a treballar per a la meva pròpia rehabilitació i la dels companys per l'ocupació.

En primer lloc, m'he permès d'agafar un tros de fang, convidant els companys a fer-ho, per tal d'experimentar les sensacions que produeix a les mans la matèria humida i les diverses plasticitats que adquireix en funció de la quantitat d'aigua que hi mesclen. Amarar el fang i sentir l'aigua, la fredor i la calidesa de l'abraç texturat, a vegades, com si emparassin l'aigua que baixa per la torrentada sentint l'impuls de la natura creadora. Chau! Quin contingut d'emocions que resulten del ball de la ment, el pensament i el fang, creació, crear i acció.

L'experiència sorprèn els companys i els impulsa a fer coses, m'he proposat fer el camí plegats de l'experiència de transformar i conèixer els diferents usos del fang.

En primer lloc, i amb l'ajut d'un rodillo de cuina, d'aquells amb els quals les mestresses de casa encalçaven, i encara ara alguna ara, els al·lotells i al·lotelles que n'havien fet alguna com tastar les delícies dels dolços d'algun dia en què amb delit n'havia preparat amb coneixement. Es tracta d'estirar el fang i fer planxes mal·leables que d'una peça ens permeti treballar alguna cosa com per exemple una palangana, una escudella o un sofert cendrer per a les llosques.

Així per començar hem provat i aconseguit de fer un cendrer amb senzillesa, hem elaborat plaques d'uns 8 mm de gruix i hem tallat quadrats de 15 cm per 15 cm, hi hem dispost ben al mig una llauna de beguda d'aquelles que en diuen refrescants i després hi hem acostat els costats de la placa que hi ha a sota, els quatre costats, aconseguint un receptacle que al dia següent ens permeti de polir el resultat. Ja està fet, ja tenim una primera experiència d'elaborar quelcom, de manera senzilla amb el fang.

Què us sembla? Prova-ho de fer! Fet això després ja us explicaré com va això d'esmaltar i coure el ... de fang treballat per a tenir sempre a prop un cendrer per si a un cas deixar-hi les llosques, apagar-hi una cigarreta o deixar-hi els pinyols de les olives.

Em va a la memòria una cantarella que vaig sentir cantar per primera vegada als Valldemossa, a propòsit de cendrers i en memòria d'aquest altre amic que en aquests darrers dies ha efectuat el traspàs, en Bernat Estaràs, germà d'en Rafel, enyorat amic, i en Tomeu, els quals acompanyats de l'entranyable Paco Balinas cantaven allò de:

“Jo en tenc de bo, de bo i de no tan bo” Amb veu greu i to moderat (Bernat i Paco)
“Jo en tenc de bo, jo en tenc de bo” Alt i agut si bé subtil melós (Tomeu i Gènia)
“Jo tenc bon tabac dins sa tabaquera
jo tenc bon tabac i tu no en tendràs” Noble i decidit (Rafel)

Records d'infantesa que adesiara sorprenen els pensaments i ens acosten a la memòria d'uns fets que irremeiablement deixen solc i palesen paraules de l'antigor com aquelles de Jorge Manrique, on sembla, que deien quelcom així com que nostres vides dón els rius que van cap a la mar que és el morir... Quines coses deia aquest Manrique, i tot plegat devers el segle XIV, corregiu-me si tenc errada la data, és evident que algunes gotes de torrentada solquen més que d'altres, unes amb més lluentors, fent tamborelles en el cel com esquitxos plens de sentiment, altres passen desapercebudes, solcant les profunditats, altres es deixen dur mentre n'hi ha que empenyen el devenir. En memòria vostra, companys, vegi el meu condol.

Entre una cosa i una altra també m'he assabentat que ens ha deixat un altre entranyable personatge, en Joan Bauçà, amb qui teníem per costum saludar-nos amb un somriure de complicitat, coneixedors de no combregar de la mateixa pica, mentre fèiem passes per a millorar la convivència ciutadana cadascú a la seva.

S'acomiada fins a la propera aquest humil bandejat.

Salut, coratge i resistència.

Agustí

Carta seixantena

Extracte de la carta seixantena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(Rebuda dimecres, 3 de desembre de 2008, 12:50)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 30 de novembre de 2008

Benvolguts Cil, Bel i apreciats amics:

Exactament cent vint-i-cinc dies de captiveri. Avui és diumenge, rere la finestra enreixada plou i entre els núvols grisos de pluja que ho envolta tot cap al nord-oest malauradament veig com fa endavant la construcció de l'hospital de Son Espases.

Dic malauradament, és una opinió personal, perquè al meu humil entendre mai de mais s'hagués hagut de malmenar aquesta terra estimada que cada dia rep més ferides que sense cap dubte seran, resultaran, cicatrius que probablement perduraran per sempre. Sempre?

Un dia tristot que afortunadament ja forma part del present passat el qual s'acaramulla sobre l'esquena. Dic afortunadament, doncs no em trobo malament i tot quant ja hi porto ho segueixo duguent amb optimisme, acceptació, coratge i resistència, uns dies de més bon grat i altres amb menys.

Avui diumenge no ha estat d'aquells especialment divertits, que n'hi ha hagut; he obert la barberia i mà a mà entre el Clavijo i jo n'hem pentinat, afaitat, retallat, escabetxat, pelat més o manco una vintena, fins que la màquina s'ha aturat, s'ha espatllat, ha dit prou i el darrer intern l'hem hagut de satisfer com hem pogut a tisora.

El fet és que ja anem del dia d'avui cap a l'horabaixa, estava estirat en el llit i m'he decidit a posar-me a escriure, quan he baixat m'he aturat davant el taulell d'anuncis, un quadre de suro emmarcat amb fusta on el meu company de xabolo, en Xavier, el Sr. Javier o camarada Castillo com en ocasions l'anomeno, hi té penjades algunes coses curioses com per exemple una mena de senyera espanyola sobre la qual es dibuixa un bitllet de les antigues 5.000 pessetes davant el qual s'hi posa “firmes” en cada recuento. Curiós, veritat. El cas és que també hi té un calendari de la Pastoral Penitenciària que avui m'he entretengut a observar per comptar exactament els dies que duc en captiveri: 125. Ufff!

Quan pujava, després de dinar, cap a la cel·la i en arribar a la segona planta del mòdul on es troba la meva cel·la, la nº 60 en concret, el company i en aquestes circumstàncies amic Biel, de qui fins a la data no us he contat més coses, doncs, primer a fer-ho voldria demanar-li permís, vistiplau, m'ha envestit i m'ha dit:

Agustí, comences a tenir-me vertaderament preocupat, se't veu feliç, sembla com si això d'estar empresonat te provi bé.

A la qual cosa jo, sorprès, li he contestat i alhora corregit dient-li que aquest posat xalest n'ha estat la causa de molts dels meus mals i alhora de la meva ventura.

Em sembla que de tot això ja us n'he parlat en altres ocasions, però tindreu que disculpar-me i entendre que no em deixi de sorprendre com la meva estampa xalesta i saludable pot portar a confusió, consternació, esglai i malauradament en masses ocasions a interpretacions errades de context...

Ja n'és passada la tarda i toro a ser a la cel·la. Normalment quan esmento algun company en les trameses els hi comento i els llegeixo el paràgraf concret, en fer-ho pel que fa al comentari de la salutació a la moneda, el camarada Castillo m'ha indicat que cal dir-ho tot per la qual cosa us he d'acabar d'il·lustrar la seqüència per lo que descriuré, així com ell m'indica, la totalitat del que hi ha al plafó d'anuncis i on es troba.

El Plafó està situat a la paret que es troba just davant de la trona on per aquí és costum d'enviar les cartes i els telegrames adreçats a aquells que hom envia els seus millors desitjos (no caldria comentar-ho aquí, ja que penso que ja podeu entendre que es tracta de l'excusat).

El fet és que just davant d'aquest lloc comú tan freqüentat hi ha el plafó en qüestió on també hi ha diverses icones femenines, com són ara la Sharon Stone, en la seva millor seqüència cinematogràfica on deixa intuir la seva pantofena, la Britnei i la Jenelli, rostres sublims de la jet internacional en posicions suggerents que mentre un es troba en situació distencionen i fan viatjar la ment.

També al costat d'imatges familiars, com el seu cotxe, un Opel Cadet, i la seva caseta a foravila flanquejada per la seva mare trobam un pasquí electoral amb la imatge de Zapatero on hi diu “Por el pleno empleo” “motivos para creer” i un retall del Mundo diario de Baleares de dia 3 de desembre de 2007 que comenta una sèrie televisiva italiana que tracta de la “Cosa seva” i el tractament heroic que fan els mitjans de la delinqüència estitulat “Il capo di capis” i que el company conserva per a il·lustrar l'equip tutelar del centre penitenciari, “La mafia basada en hechos reales”.

Curiós tot plegat, veritat?

Com podeu observar, en són moltes les anècdotes que van envoltant aquest captiveri i les que reservo per a altres moments de distenció. Ja us en faré gaudir.

Divendres passat vaig rebre trameses, en concret un sobre farcit d'en Miquel López Crespí amb un llibret de la col·lecció l'Argentera “Dos viatges romàntics: George Sand i Frédéric Chopin” d'ell mateix. També espero poder-los-vos comentar més endavant i la teva denouena missiva, amic Cil, en la qual m'alegra ben molt saber que encara queda gent amb ganes de fer coses. Les meves més cordials salutacions per a tots ells.

Tranquil·litat, amic Cil. Via fa qui no té pressa i a mi ja ningú no m'encalça. Anem fent com i quan puguem, el temps és sols una circumstància. L'important és la substància i el que resta en el pap. Anem fent. Ja ens hi trobaran i ens hi trobarem.

Darrerament molt sovint em ve a la ment imatges d'aquell curtmetratge anomenat “La cabina”. No estaria de més adjuntar-lo al blog. De segur que a youtube hi ha de ser. El fet és que em resulta una imatge recurrent on l'individu que es troba a l'interior de la cabina telefònica intentant comunicar i no ho aconsegueix sóc jo mateix. UFFF!

El que estic vivint entre reixes no ho desitjo ni al meu pitjor enemic, si en tingués. Per poc que ho hagués pogut evitar, ho hagués fet. I per poc que m'ho deixin provar, si hi sóc a temps a l'exterior, emprendria per on ho vaig deixar i us ho mostraria a tots plegats.

Sóc qui sóc i he patit quelcom que li podria i li pot passar a qualsevol; però no ha estat a qualsevol, per atzar m'ha passat a mi i ho puc resistir. Per la meva naturalesa ho accepto i ho pateixo amb la dignitat de poder-ho fer públic i denunciar uns fets que a hores d'ara a la nostra societat segueixen discriminant els més pobres. No es tracta de discriminació de sexe, és el de sempre, el poder que s'esplaia sobre qui no pot.

Crec que per avui ja n'hi ha prou. Es fa tard i demà ja és dilluns. Ensobraré la tramesa i així demà podrà prendre el vol cap als que em feu costat i així en tindreu noves meves. Sóc viu.

Salutacions, companys.

Salut, coratge i resistència.

Per avui s'acomiada aquest vostre humil bandejat

Agustí

Carta cinquantanovena

Extracte de la carta cinquantanovena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(Rebuda dilluns, 1 de desembre de 2008, 12:35)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 24 de novembre de 2008

Apreciat i benvolgut Cil, Bel i apreciats amics:

Avui, a la fi, m'he entrevistat amb l'educador del mòdul; i, si us he de dir la veritat, m'he sentit animat, doncs sembla que les ocupacions que m'han tingut durant aquests dies entretengut, han estat del seu grat i m'ha encoratjat a seguir endavant.

De fet, hem anat plegats a visitar el mòdul 12 on es duu endavant un taller de ceràmica que m'ha sorprès gratament. Així que, endavant ses atxes i el taller d'aprenentatge anirà endavant

També m'ha autoritzat a dur endavant el taller de màscares i titelles amb pasta de paper. Ja us aniré informant.

I, si des de l'exterior, us interessa dar-hi suport, igual no estaria malament que algú fes passes per a fer-ho a través de Drets Humans de Mallorca o/i fins i tot com ja vaig comentar la possibilitat mirar de veure si a la Fundació Deixalles i als Rotaris (Oli) els pogués interessar.

Se'n podria parlar i anar fent passes per a traure'n quelcom de profit per atots de tot plegat.

Bé, com veis tot va prenent per bon camí fins i tot en la conversa amb l'educador hem tocat els temes de la Responsabilitat Civil, la qual obstaculitza l'obtenció de permisos i el tercer grau, i la realització d'estudis d'assistent social que vaig sol·licitar i estic a l'espera de saber noves sobre la meva matriculació a la UNED i si ha estat possible el trasllat d'expedient.

Tot ha resultat positiu, i en breu tindré notícies de la UNED, ell se n'informarà i em farà a saber noves així com també em facilitarà el nº de compte corrent al qual fer arribar ingressos per a satisfer la responsabilitat civil, de la qual cosa refrescaré la memòria perquè em faciliteu des de l'exterior la informació que he de menester per a fer valer la voluntat de satisfacció de la responsabilitat civil esmentada.

Us torno a fer a mans el document que seguidament transcribeixo per tal que el faceu arribar a Francesc Carrion i en el qual se'm notifica la Responsabilitat Civil esmentada:

“Nombre del interno: BARÓ BAULÓ AGUSTÍ
MÓDULO 5
Palma de Mallorca 11/9/2008
NOTIFICACIÓN RESPONSABILIDAD CIVIL
Por la presente se le informa que conforme al artículo 72.5 de la Ley Orgánica General Penitenciaria, la satisfacción de la Responsabilidad Civil derivada del delito será valorada por la Junta de Tratamiento a todos los efectos.
Aparece en su/s sentencia/s condenatorias las cuantías indemnizatorias siguientes:
EJECUTORIA JUZGADO O TRIBUNAL CUANTÍA
EJ 3444/5 J. PENAL 8 PALMA MALLORCA 10.800 €
EJ 1555/7 “ 7.600 €
A efectos de comprobar su disposición al pago de la responsabilidad civil puede usted realizar un comrpomiso de pago a través de una instancia diciendo que se compromete a pagar y la cantidad que va a pagar y remitiendo a la oficina de tratamiento para ser valorado en la Junta de Tratamiento.
Para los pagos usted debe dirigirse al Juzgado Tribunal a efectos de obtener informació de la cantidad concreta, forma de pago y el Nº DE CUENTA donde debe realizar los pagos.
POSIBILIDADES DE REALIZAR EL PAGO:
Una vez tenga el nº de cuenta y una vez realizados los pagos puede:
Remitir fotocopia del resguardo de pago a la oficina de tratamineto para que se archive en su protocolo.
También puede pedir a través de instancia cada mes a la oficina de administración que realicen el ingreso a través de su peculio indicándoles la cantidad que quiere ingresar y el nº de cuenta.
Si disfruta de permisos, puede aprovechar el mismo para obtener información y realizar los pagos.
COPIA PARA EL INTERNO”.

Si, com jo, heu llegit bé el document, podreu observar com en el darrer paràgraf la mateixa institució penitenciària, que a hores d'ara m'ha denegat la possibilitat de gaudir el primer permís ordinari, planteja com a possibilitat per a obtenir informació i realitzar pagaments els permisos que el sistema penitenciari contempla en funció del compliment de condemna. A hores d'ara, ja satisfeta la quarta part d'aquesta, em corresponia el primer permís ordinari.
Tot plegat per a seguir llogant cadiretes.

Tanta sort que em demanar ajut, amic Cil, se't va ocórrer redreçar-me confirmació de la tramesa al telèfon/fax 871 93 86 93 d'aquest document que us torno a fer a mans, perquè un altre cop, passats més de 120 dies de captiveri, al meu entendre gratuïts, qui se'n pugui i vulgui fer càrrec d'aquest desgavell que m'ha tocat en sort viure se n'ocupi de fer-me saber el nº de compte corrent al qual s'han de fer arribar les voluntats de pagament sobre les quals pensava ja n'havíem parlat i que sembla ser no ens havíem entès. SOOCOOOORROOCOOO, ASIUILOOOOO! (És una expressió infantívola que al cap i a la fi sols fa que reclamar amb to humorístic auxili).

No dubto de la bona voluntat de tots plegats en dar-me suport i efectivament no deixa de tenir raó l'amic Carrión en dipositar esforços en aturar el que ve al darrere (propera causa); però penso que si alguns dels ingressos que aneu recollint s'empren per fer possible que més prest que tard pugui sortir, mal sia un parell de dies per a poder ajudar una mica a empènyer tots plegat en la mateixa direcció, de segur també deixaríeu de patir gratuïtament quelcom que mai mai hagués desitjat ni desitjo per a ningú.

Bé, ja veis tot plegat va com va, no passa res, sols el temps, i de deixar passar el temps sí que en sé una estona, no em queda altre remei, acceptació, coratge, paciència, optimisme i resistència.

No puc deixar de comentar un altre succeït que té a veure amb el meu company de cel·la, de qui ja us he parlat, el qual manté correspondència amb el Gabinet de Presidència de la nostra comunitat autònoma i adreçant-se al Molt Honorable President Antich amb qui manté una cordial coneixença.

El fet és que aquest setmana s'ha decidit a tornar-li la gratitud d'haver-se interessat amb la seva causa, la qual talment i en escreix molt més rocambolesca que la meva, l'ha conduït a comentar, fent-m'hi present en la tramesa, les dissertacions que feim adesiara sobre les possibilitats i avantatges identitàries que esdevindrien d'obtenir les transferències de l'Estat sobre Institucions Penitenciàries i Policia Autonòmica, com succeeix en altres comunitats autònomes de l'Estat espanyol com són ara la catalana i la basca.

El company en qüestió és en Javier Castillo Abades, un temps militant d'OIC i company d'aventures de molts coneguts nostres i amics. Quantes causualitats.

Com segueixo aprenent cada dia i més ara de qui trob en el camí i qui recordo amb alegria. Ara que ja sé que la innocència té efectes secundaris.

Fins a la propera, companys.

Salut, coratge i resistència

Agustí

Carta cinquantavuitena

Extracte de la carta cinquantavuitena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(Rebuda dilluns, 1 de desembre de 2008, 12:35)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 22 de novembre de 2008

Apreciat i benvolgut Cil, Bel i apreciats amics:

Avui han vingut a visitar-me els meus pares i n'Olívia. He vist el meu pare amb millor aspecte que en altres ocasions, serà per, o per, fer-se el valent davant la situació que ens corprèn. A la mare, l'he vista una mica desmillorada i n'Olívia, si bé més hermosa que mai, l'angoixa de veure'm rere un cristall l'ha conduïda a un episodi una mica trist de l'enfermetat que la té presa.

Em sap tant de greu haver-vos de fer patir tant a tots plegats. Emperò poca cosa puc fer més que suportar amb el màxim de dignitat i optimisme que n'és possible aquesta situació.

Gràcies per les sabates, la bufanda i el capell que m'heu fet arribar, de segur que els freds de l'hivern seran més bons d'empassar amb ells.

Guaitau per on que una ordre del director del centre farà possible que em faceu arribar dolços per paquet ordinari.

Sembla que com sempre ocorre, tindrem que pagar justos per pecadors, i com que n'hi ha que aprofiten qualsevol comunicació i en concret tramesa per a fer entrar les píndoles del dimoni (drogues i estupefaents).

Si em voleu fer arribar dolços, ho podreu fer solament a través de la Pastoral. Així que, a la fi, potser, podreu fer-me arribar qualque cosa (?), dolços de Nadal. Vegem si us en sortiu! M'havia fet il·lusions de menjar torrons i cantar cançons.

N'Olívia m'ha fet arribar uns llibres i quaderns excepcionals de l'art ceràmic i el treball en fang dels quals n'extrauré el suc i em faré un manual per a iniciar a qui vulga en la matèria mentre em sigui possible. Ja us n'aniré fent cinc cèntims.

També m'ha fet arribar un cançoner interessantíssim per anar arrodonint el cançoner que anem fent on entre d'altres cançons interessantíssimes com “Aquesta terra és la nostra terra” (us enrecordeu?). N'Oli em subratlla una en especial que diu:

“El tiempo que te quede libre, si te es posible dedícalo a mi...”

Poc temps disposo en llibertat i quan m'ocupo en aquest indret intento fer-ho amb quelcom que m'ompli, que m'agradi i en tot quant faig et tinc present, us tinc presents i m'hi faig present com sempre he fet.

De cop i volta m'ha sorprès un comentari a les notícies en el telediari, no sé quin, ja que vaig escrivint i no me n'he adonat, tal volta algu de vosaltres podria assabentar-se'n dels pormenors, sembla que el flamant nou president del EEUU s'ha vist conduït a haver de deixar d'emprar la xarxa com havia ant fent amb tan bons resultats.

Qui me'n sap dir més coses? Por fi?!
Xarxa i eleccions nordamericanes!
Obama i les noves tecnologies!

De què va tot plegat?

Fins a la propera, companys.

Salut, coratge i resistència

Agustí

Carta cinquantasisena

Extracte de la carta cinquantasisena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(Rebuda el 20 de novembre de 2008)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca,

Apreciats i benvolguts companys i amics

Us comentava la possibilitat d'assajar de fer de barber, per circumstàncies que crec us he comentat, idò bé, aquest matí he rapat el meu primer penitent, un lituà de qui no record el nom en aquest moment, emperò així que em véngui al cap o ell mateix m'ho recordi us el nomenaré.

Iuri es diu l'interfecte company de misèries, amb ell hi ha hagut sintonia d'ençà d'haver arribat al mòdul 11. No ha anat malament això de tallar cabells: un rasurat a l'un, afaitar clatell i endreçar bigotis i barbeta, bon començament.

No sé ben bé quin temps restaré en captiveri; emperò per si a un cas i per tal de no esperar noves, de bades, penso que estarà de més anar fent niu per tal de passar-hi una bona estona, si cal i es fa necessari. Un enyora la llibertat i el fruir dels sentits, emperò, sincerament, n'he passat de pitjors per l'angoixa en la incògnita del devenir, no saber com ni a on et conduirà l'atzar, ni com et tractarà, us ben asseguro que produeixen una mena de vertigen, no sols difícil de descriure, angoixós i inhòspit que no desitjo ni al meu pitjor enemic.

Avui vespre un més dels episodis d'aquest àmbit de misèries esdrúixoles, per dir qualque cosa, m'ha colpit el cor i la ment com tant d'altres, uff quantes anècdotes per recordar, quantes anxietats copsades entre parets i barrots talment, baix el meu punt de vista, gratuïts.

Pocs dies en aquesta nova llar presidiària i un nou company em deixa sense saber per què. En Vicente, de cop i volta, ha fet maletes i l'han traslladat al mòdul 9. Per què? No ho sé ben bé, rumors i una realitat, avui ja dormirà a un altre indret.

Relacions humanes i devenir, una escola de vida i experiència que compartir, cada història amaga i descobreix valors i neguits que enriqueixen la capacitat de subsistir, un gust agre i dolç que resta a la boca i es capfica fins a l'estómac.

Salutacions a totes i a tots.

Salut, coratge i resistència.

Agustí

Carta cinquantasetena

Extracte de la carta cinquantasetena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(Rebuda dilluns, 1 de desembre de 2008, 12:35)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 19 de novembre de 2008

Apreciat i benvolgut Cil, Bel i apreciats amics:

Com va essent habitual, les trameses m'alegren en extrem l'estada en aquest sublim residència d'alt standing a la qual sembla que l'Administració de Justícia m'hi tendrà reclòs una llarga temporadeta.

Amb sinceritat, no sé què més dir-vos, més que, tal volta, sols anar relatant el que representa el dia a dia en presó, cosa que en ocasions preferiria estalviar-vos o si més no ajornar per a millors temps en què l'exercici de la llibertat d'expressió la percebés més garantida.

Personalment, dir-vos que quelcom resulta pervers en el sistema penitenciari actual, on l'individu passa a dissoldre's en un allau de perversitat miserable on la corrupció és el millor que es pot trobar, apreciar, enfront de la inoperància de la deixadesa quotidiana.

Em fa la impressió que per decantació les coses, un dia o l'altre, acabaran per redreçar una situació que sols sembla als meus ulls un sublim disbarat, per la qual cosa acceptaré, tindrem que fer-ho així, l'estada en presó així com venia fent fins ara, amb optimisme i resignació, amb el coratge i la resistència que sembla la meva còrpora poder resistir.

Així, doncs, l'esdevenir m'ha conduït a aquest nou mòdul de residència número 11 en el qual les relacions de respecte i educació semblen garantides. La veritat és que el company de cel·la, en Javier, que m'ha tocat en sort per a cohabitar en els 10 m² prescriptius, no hagués pogut esser millor, bona conversa, records comuns, tranquil·litat i bons costums.

Garantida la seguretat, la veritat que es dorm més tranquil, resta la quotidianitat d'anar fent qualque cosa de profit. Ja us vaig relatar com vaig arribar a fer-me responsable de la barberia del mòdul i com les causualitats em portaren a haver-me de fer càrrec d'un taller de fang.

A l'espera de conversar amb l'equip tècnic del mòdul i especialment amb l'educador, vaig fent segons les instruccions d'aquells que m'hi han conduït.

• A Olívia. Tranqui, estimada. Cuida't molt i tranquil·litza't. Ves fent el que et calgui i tingues esment i paciència q T tranquilitzis acceptant la situació com se'ns ha presentat positivant al màxim. Fins prest.

• A Joana M. March Manresa. Salutacions i memòries per als teus. Gràcies pel teu suport i amb ganes de poder conversar plegat per a fer petar la xerradeta, com ja et deus imaginar estic super encuriosit per aquests mesos de reestructuració a l'IB3, dels succeïts i demés xiuxiuejos interessants. Sort i endavant, a gaudir del que ens resta.

• A Pere Sampol. Apreciat Pere, agraït pel teu interès. Em complaurà en extrem poder comentar les informacions contrastades que et puguin haver arribat i que, de ben segur, sabràs avaluar enfront del coneixement que tens de la meva persona, la qual sé ben cert que sempre has tingut en gran estima i respecte. Gràcies per la teva intervenció i a l'espera de les teves paraules escrites, que així que m'arribin contestaré com millor sabré i podré. Et desitjo l'encert per a assumir la responsabilitat que espera la societat balear del càrrec al qual t'ha encomanat. Sort.
  

Apreciat Cil, em crida amb escreix l'atenció la manifestació de la que em parles, prèvia a la conversa amb en Miquel López Crespí. M'interessaria moltíssim saber-ne més coses, com qui la convoca i amb quines alternatives, doncs m'agradaria poder-m'hi acostar.

Pel que fa als 900, 90 o els euros que siguin, agrairia una relectura de tot quant vaig relatant per tal de no deixar en la futilesa comentaris, al meu entendre, insulsos, disculpau el disgust fortuït, i sense més profundiment dir-vos que el comentari que sembla ser, segons em comenta l'amic Miquel López, va fer la que fora la meva companya i amiga, i ara he d'anomenar ex, n'Aina, en referència que el meu ingrés en presó és degut a la meva negació a pagar una multa per reincidència, us he de comentar que com tot plegat és un episodi més de la turbonada a la qual m'he vist sotmès durant els darrers anys, dels que jo anomeno, d'indigència il·lustrada. La realitat és la que és i les sentències les que us he mostrat en altres ocasions, si bé és ver que vaig manifestar la meva preferència a entrar en presó davant la meva impossibilitat de demostrar que no tractava de no voler sinó de no poder fer front a la despesa que la Justícia m'instava.

Fins a la propera, companys.

Salut, coratge i resistència

Agustí

Carta cinquantacinquena

Extracte de la carta cinquantacinquena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(Rebuda el 18 de novembre de 2008)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca,

Apreciats i benvolguts Cil, Bel i amics

Migdia i torn a asseure'm davant el paper per a escriure una mica.

Poques coses que dir-vos, començ a no saber ben bé per on prendre, fins aquí he estat sempre pensant en la possibilitat de sortir com més viat millor i alhora desesperant per la desatenció. Constantment intent positivar la situació i temperar els estats d'ànim pel tar de no embogir. Restar esperançat ha estat quelcom dur de resistir, per altre costat, la idea de restar entre barrots fins que tots els meus fills s'emancipin i acabi pagant amb presó el que no he pogut fer en llibertat, em sembla de tot injust, si bé sembla que ho he d'acceptar amb optimisme. Tot per a resultar un bon avís a navegants. Ulls vius, companys, no us passi com a mi.

Tant de bo aquesta setmana que comença l'Equip Tècnic del mòdul es pugui acostar per tal d'oferir-me una mà i saber per on i com prendre, per a millorar la meva situació, i tant de bo a l'exterior qui se'n pugui ocupar, si algú se n'entén, ho faci, i les coses puguin prendre a millor.

Fins prest, companys i amics,

Salut, coratge i resistència.

Agustí

Per cert, tal volta pel que fa al taller ocupacional,qui sap si a la Fundació Deixalles li pogués interessar col·laborar junt amb Drets Humans de Mallorca i altres entitats amigues!!

Carta cinquantaquatrena

Extracte de la carta cinquantaquatrena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(Rebuda el 18 de novembre de 2008)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca,

Apreciats i benvolguts Cil, Bel i amics

Dissabte. Avui he anat a comunicar a les 12 hores, hi he trobat el bon amic Miquel López Crespí i els meus pares. He trobat a faltar n'Olívia i t'he trobat a faltar a tu, amic Cil. Ja ens veurem en altra ocasió. Els pares estaven preocupats i compungits, més al veure que m'havien denegat el permís ordinari. Quan arribaré a sortir d'aquest captiveri?

Ha estat força entretengut contertuliar amb en Miquel i saber noves de l'exterior.

En acabar la comunicació m'esperava l'amic i misser Francisco Carrión i aquest m'ha fet a saber que els diners que va fent a mans els amics solidaris amb la meva causa s'estan dipositant, pel que he sabut avui, a la propera causa que em comenta. M'ha sorprès, doncs jo pensava que anava destinat a traure'm de la presó i que la propera causa es defensava amb el document de venda de la meva part de la casa, el qual a l'últim judici es va presentar fora de plaça, emperò que consta en al sumari i que la meva ex companya reconegué l'existència.

Efectivament cal aturar aquest desgavell que va capficant-me més i més en aquest avenc presidiari.

En altres ocasions us he parlat d'aquest document pel qual la meva ex companya i amiga a més d'aconseguir la propietat de la casa en la qual habitàrem plegats, es comprometia a lliurar-me de cap mena de pagament (el valor de la casa superava en escreix) i a més em retornava la custòdia compartida dels fills.

Isabel Riera fou l'advocada que em defensà la causa del 2007, allí, ella va fer una bona defensa, però el document no va procedir a causa que es presentà fora de plaç.

Antoni Arbona sap de l'existència del document i el té a l'abast. Caldria aportar-lo per a la meva defensa.

La no obtenció del 3r grau fou per la no existència a l'entendre de la Junta de Tractament de Tutela. Em consta que a hores d'ara els meus pares ja consten com a tutors. Ara el permís me'l deneguen per la no assumpció de la responsabilitat civil. El fet és que segueixo engarjolat i sense poder-hi posar remei.

No sé quin temps els meus pares podran seguir ingressant els 90 euros que em depositen a peculio, però intentaré manifestar a la Junta de Tractament que en facin disposició de com millor trobin, també dels possibles ingressos de la barberia i de les possibilitats del futurible taller que podria engegar de fang, màsqueres, titelles i ceràmica. Tant de bo em deixassin també mostrar les excel·lències que permeten les noves tecnologies, emperò em sembla que això encara serà molt més difícil.

Disculpau-me amb en Carrión, tal volta si feim una relectura de tot el que he anat escrivint seria possible posar fil a l'agulla per a coordinar amb més eficàcia quelcom que faciliti fer arribar una mica de llum en aquesta situació kafkiana que ens ocupa.

Carrión m'ha fet arribar salutacions de part de Demetrio Peña, fent-li saber que en tornar d'un viatge que el té ocupat es disposarà a car una mà. Manifestau-li el meu agraïment i trameteu-li les meves més cordials salutacions. Gràcies.

De segur que aquest episodi de la meva vida deixarà una empremta important que no voldria oblidar mai, per la qual cosa sé que res del que he iniciat aquí restarà en l'oblit. La possibilitat d'engegar un taller ocupacional que treballi per a la recuperació i atenció dels penats representa una tasca prou important com perquè m'hi pugui seguir ocupant.

Fins prest, companys i amics.

Salut, coratge i resistència.

Agustí

Carta cinquantatresena

Extracte de la carta cinquantatresena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(Rebuda dia 18 de novembre de 2008)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 14 de novembre de 2008

Apreciats i benvolguts Cil, Bel i amics

Ja he traspassat els 100 dies de captiveri, quasi bé un quart de condemna complida amb el desànim que provoca estar a les portes de l'infern i adonar-me que pot ser serà millor abandonar qualsevol tipus d'esperança, si bé dir-vos que entre penitents les causualitat segueixen sobrevenint per a conservar l'optimisme per una supervivència, almenys deixau que us diga, curiosa.

Avui m'ha arribat la notificació d'acord de la Junta de Tractament referint-se a la possibilitat d'obtenir el meu primer permís ordinari.

L'acord resa així:

“DENEGAR PERMISO ORDINARIO, en base a las siguientes motivaciones:
OBSERV. EXISTENCIA DE VARIABLES DESFAVORABLES: NO ASUNCIÓN DE LA R.C.”

Ara ve Nadal / menjarem torrons / i ambuna guitrreta / cantarem cançons...

I seran 6 els nadals que m'hauré perdut al costat dels meus fills i aquest el primer en captiveri. UFF.

No tot són males notícies. En el devenir en aquest minvat espai, singularitats de la casuística, les relacions humanes m'han portat, sense coneixement exprés de l'equip tècnic que per raons de segur de pes encara a dia d'avui m'han dit res, a la possibilitat d'encarregar-me'n de la barberia del mòdul, la qual cosa podria, no ho sé del cert, suposar-me una remuneració mensual d'entre 60 i 100 euros de peculi, cosa que em permetria retirar qualque quantitat per a satisfer el que anomenen responsabilitat civil, també cap la possibilitat que en el mòdul m'encarregui d'un taller de modelat que permetria, si m'ho autoritzen, recuperar la tasca de construcció de teresetes i màsqueres qe en altra ocasió us he comentat.

Com podeu observar, amb lentitud, el passar del temps va fent, no sols via, camí cap a qualque lloc, com va fent l'aigua quan corre pel llindar que li correspon. Qui sap què esdevindrà. Poa cosa més puc fer.

Pel que fa al permís denegat, igual que vaig fer a l'avaluació de 3r grau, em cap la possibilitat de recórrer i així ho faré, si bé començo a considerar que romandré llarga estona en captiveri.

El panorama em resulta en extrem decebedor, quina altra cosa voleu que us diga, que m'ho pas d'allò millor? Doncs no. Tot plegat em sembla penós, kafkià i surrealista.

Fins prest, companys i amics.

Salut, coratge i resistència.

Agustí

Carta cinquantadosena

Extracte de la carta cinquantadosena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(rebuda dimarts, 11 de novembre de 2008, a les 12:45)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 6 de novembre de 2008

Apreciat i benvolgut Cil

Sempre ho veuràs,no acab de posar la carta setmanal a la bústia que m'arriba tramesa teva, en aquesta ocasió la setzena.

Això va com va, companys. A hores d'ara us en podreu anar adonant no sols de la situació kafkiana que m'ocupa, si més no la indefensió a què porta l'Administració com escau de la Justícia en aquest país. Per a llogar cadiretes. Sí, senyor i senyores, m'ha tocat a mi, emperò li pot succeir a qualsevol.

Trobau que això està bé?!

Com sempre m 'alegra tenir noves de l'exterior i més quan algú s'hi afegeix de nou.

Salutacions, Carme Sanfrancisco, sóc en captiveri, no m'he amagat, m'han tancat. Escriu-me aviat. Fins prest.

Al meu cosí. Joan, pensava que ja hi estaves afegit al blog. Salutacions i fins prest.

Mercè, Lluís, amics no és tan complicat venir a visitar-me, sols em cal el vostre DOI i nom complet i després coordinar la visita malgrat em sembla que sol·licitant-ho a la Direcció del Centre Penitenciari fins i tot es podria concertar alguna visita extraordinària.

Cil, ara com ara sols recauen sobre mi dues condemnes que suposen una reclusió de 12 mesos, no d'un any i mig com dius al blog. No me n'afegeixis. I el que es esper poder aturar-ho amb l'ajut i suport de tots plegats.

Fins prest, companys i amics.

Per cert si em deixen escollir els dies, els tres dies del permis de Nadal, ja em direu quins trobau més interessants perquè hi hagi el màxim d'amics per l'illa i puguem organtizar el Pa amboli o el que calgui.

Salut, coratge i resistència

Agustí

Ah! Per cert, penso que tinc una nova ocupació en el mòdul. M'han proposat exercir de barber. Què us sembla, companys? Sembla que es tracta de tradició familiar. La meva mare és perruquera. Mos veim diumenge

Carta cinquantaunena

Extracte de la carta cinquantaunena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(rebuda dimarts, 11 de novembre de 2008, a les 12:45)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 5 de novembre de 2008

Apreciats i benvolguts Cil i Bel, apreciats amics:

Pensava a dia d'avui rebre tramesa teva, amic Cil, no ha estat així, emperò afortunadament per a satisfacció meva he rebut una nota de Miquel López Crespí on aquest m'informa de la vostra propera visita per a dia 9 a les 10 del mat´i en la qual també em diu que ha sentit campanes del meu possible alliberament.

Tant de bo fos així. Penso que pel que fa al meu alliberament definitiu malauradament haurem d'esperar una mica més, esper que pocs mesos més. Vull pensar que es tracta sols del permís que vaig sol·licitar de Nadal, voldria equivocar-me.

Pel que fa a la visita, heu de tenir en compte que l'horari de visites ha variat, segons us informo en aquesta mateixa tramesa, penso que a hores d'ara ja els meus pares també us hauran informat.

Què dir-vos més?

Avui m'he decidit a escriure unes lletres al director del Centre Penitenciari que m'acull sol·licitant-li entrevista personal per tal d'intercanviar coneixements.

Per tal que tingueu noves meves aquesta setmana, m'acomiado fins a la propera.

Salut, coratge i resistència

Agustí

Carta cinquantena

Extracte de la carta cinquantena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(rebuda dimarts, 11 de novembre de 2008, a les 12:45)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 4 de novembre de 2008

Apreciats i benvolguts Cil i Bel, apreciats amics:

Uhei, companys! Com us vaig referenciar en trameses anteriors i en relació amb les diligències prèvies 2517/2007 i l'acusació que sobrevé sobre mi resulta curiós ressenyar els articles del codi penal que hi escauen:

“DELITO DE ABANDONO DE FAMILIA” previst i penat a l'article 227.1 del Codi Penal. Resa així (en castellà):

227.1. El que dejare de pagar durante dos meses consecutivos o cuatro meses no consecutivos cualquier tipo de prestació económica en favor de su cónyuge o sus hijos, establecida en convenio judicialmente aprobado o resolució judicial, en los supuestos de separación legal, divorcio i declaración de nulidad del matrimonio, proceso de filiació, o proceso de alimentos a favor de sus hijos, será castigado con la pena de arresto de ocho a veinte fines de semana.

Em sorprèn així de primeres veure que pel que fa al delicte que se m'imputa és més que probable que en le meu cas se m'ha castigat amb excés, m'agradaria saber la causa, probablement m'il·lustrarà llegir els articles de reincidència (article 22.8 del Codi Penal)

22. 8 Ser reincidente (en castellà). Hay reincidencia cuando, al delinquir, el culpable haya sido condenado ejecutoriamente por un delito comprendido en el mismo título de este Código, siempre que sea de la misma naturaleza.
    

Apreciats companys i amics, tot plegat per a llogar cadiretes, no en surto del meu astorament. Tant se val, sóc aquí i cada cop sento que m'ha de resultar més dificultós sortir-me'n. Caldrà revisar la sentència de divorci a la qual no vaig fer res per les circumstàncies que envoltaren la meva situació en els dies que va ocórrer. Tant de bo qui s'interessi per la meva causa pugui trobar qualque raig de llum que esclareixi la situació.

Dimarts quatre de novembre. Apreciat i benvolgut Cil, quan penso en el treball que et suposa penjar el que t'escric al blog, me'n faig creus. SOCORRO.

Què vols que et diga, disculpa'm i fes quan i com puguis, ningú mos encalça. Dimarts quatre de novembre. Espero l'arribada de la teva tramesa per a tenir noves de l'exterior. He recuperat el llibre “Els miserables” de Víctor Hugo. Quan em van traslladar, a més de perdre una sabata, vaig deixar el llibre a la bossa, motxilla d'en Silvio, el que fou el meu darrer company de xabolo al mòdul cinquè. Feia comptes de deixar-li, emperò en anar a comunicar amb el pares, n'Olívia i en Tolo Niell, vaig coincidir amb ell i aquest me'l tornà a fer a mans. Fantàstic! Reprendré la lectura.

Per cert em podríeu fer arribar, si s'esdevé, el Codi Penal, darrera edició i la Llei d'enjudiciament criminal. No estarà de més anar-me il·lustrant sobre la matèria, més quan encara no tinc noves sobre la possibilitat de cursar estudis per la UNED.

Una altra anècdota per contar-vos es la fantasia que circula pel mòdul sobre el meu possible delicte (Recordau, penso que us ho vaig contar, al mòdul cinquè circulava la imprompta que era un traficant d'armes) sembla ser que al conservatori de música de la nostrada ciutat de Palma ha desaparegut un contrafagot i per aquí es pensen que jo en sóc el responsable, vaja, vaja, uns tenen la fama i altres carden la llana. Poc a poc se'n van adonant del que sóc realment, un humil bandejat per les causualitats de la vida, idealista i confiat en la bonhomia humana. Uff!

M'agradaria poder-vos transcriure com a mínim un fragment de la sentència de la darrera causa que m'ha portat en aquest captiveri; tal volta les podríeu penjar al blog per a poder il·lustrar els encuriosits, concretament el que fa menció a la intervenció que fa el meu pare i a l'apreciació que hi esmenta la jutgessa del cas, penso que hi ha altres curiositats en el sumari com m'és la referència a un document que si bé apareix en el sumari no és acceptat per no procedir quant al fet que aquest s'havia presentat fora de termini, el fet és que el posat feliç i xalest del meu pare és apreciat com a quelcom que, penso recordar, no resulta creïble. Curiós, veritat, que el talant positiu d'un home de 86 anys resulti poc creïble.

Tal volta la que fou companya i amiga en altres temps recordarà els problemes escolars de la nostra filla major degut al seu posat somrient el qual va fer necessària la intervenció nostra, com a pares responsables i preocupats pel devenir dels seus fills, davant la mestressa que es pensava que aquell somriure era per fer befa. Te'n recordes?

Salut, coratge i resistència

Agustí

Carta quarantanovena

Extracte de la carta quarantanovena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(rebuda dimarts, 11 de novembre de 2008, a les 12:45)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 3 de novembre de 2008

Apreciats i benvolguts Cil i Bel, apreciats amics:

Una de les meves preocupacions que aquests dies em va tenir capficat fou la possibilitat de comunicar amb els pares el diumenge, ahir matí, i amb n'Oli i amb finalment en Tolo Niell. Pensava en la possibilitat que vingués per primera vegada l'amic Miquel López.

Ençà les 8:30 del matí de diumenge els pares restaren a les portes del Centre Penitenciari i l'angoixa s'instal·là en ells i en mi també a l'altre costat, sense saber si a la fi podríem comunicar a l'horari habitual del mòdul cinquè.

A les 9:30 vaig recordar als funcionaris que cabia la possibilitat de fer-ho, el dia anterior també m'hi havia preocupat, no vaig poder ni encara sé si puc comunicar telefònicament, el dissabte ho vaig intentar de comunicar telefònicament amb els pares per a notificar els nous horaris del mòdul 11, dissabtes a les 12 h i diumenges a les 16 h, així com la possibilitat de fer-me arribar paquets la qual ara esdevé el segon i quart cap de setmana de cada mes.

Sembla ser que encara no se m'han traslladat al mòdul les autoritzacions telefòniques, ja he comentat en ocasions que no em resulta econòmicament avantatjós fer-ho, emperò en ocasions és necessari.

A la fi, em van cridar a comunicar una hora després del que era d'esperar. El primer a arribar fou el pare, tot preocupat i a l'hora esperançat per la possibilitat que prest pugui gaudir del primer permís per sortir de la presó; després arribaren la mare, n'Olívia i en Tolo Niell, amic d'aventures diverses entre elles la d'editar un setmanari informatiu en català, com també Francisco Carrion, anomenat La Nau Mediterrània. Un en recordau?

Res, que la visita fou prou encoratjadora i profitosa. M'informaren que junt amb tu, Cil, vingueren divendres passat a una entrevista amb l'assistenta social per a parlar de mi i de la possibilitat d'eixir i gaudir del meu primer permís. Tant de bo sigui més prest que tard.

Acaben d'informar per megafonia que demà recolliran roba per a dur a la lavanderia. Jo pensava que hauria d'esperar una setmana més per dur a rentar els llençols. Sembla ser que a l'hivern sols hi ha servei de lavanderia cada 15 dies i amb el canvi quasi em qued amb tres setmanes sense rentar llençols i tovalloles grosses; l'altra roba menuda la rento a la cel·la amb ariel.

Ara són prop de les 18 hores, com podeu observar i apreciar un moment en el qual durant els passats mesos no m'havia pogut entretenir a escriure; ara sí que gaudeixo de la tranquil·litat per a fer-ho.

Vaig fent nous amics, en Gabriel, n'Edudardo, en Javier, en Vicente... i altres. Ja us en parlaré. Tot força entretengut, respectuós i formatiu. De fet, un dels company té a les mans el Codi Penal el qual m'ha permès efectuar el recurs davant el jutge de Vigilància per a la revisió de grau; ja veurem, també m'he permès de sol·licitar la suspensió de condemna a l'il·lustríssim magistrat/da jutje del Jutjat del Penal nº 7 que m'ha condemnat enprocediments 365/2005 i 12/2007 a les penes de 225 dies i 3 mesos respectivament.

Ja veurem què s'esdevé.

Com podeu apreciar en aquesta nova residència no sols es tracta de més tranquil·litat i respecte i netedat, també hi ha més possibilitats d'assessorament i consulta, ja que la preparació i la maduresa dels companys és una altra que no era.

Vaig aclarint cada cop més l'alambicat funcionament modular d'aquesta institució Penitenciària. Curiós, si més no. Aquest “Llanero solitario” ja no es sent tan solitari com en els darrers mesos.

Ah, dir-vos també que en Carrión també em va venir a visitar el divendres i m'informa dels primers ingressos que es van realitzant per a satisfer el meu deute civil, lo qual permetrà millorar la meva situació i defensa enfront dels procediments en curs.

Sembla ser que en sentència del Tribunal Suprem de 28-07-99 es fa una anàlisi de la situació de Presó per deutes bastant complert i que especialment prohibeix per l'article 11 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 19-12-66 dels quals Espanya és firmant i el qual sembla ser no es discuteix per res la seva motivació a la jurisprudència espanyola.

I pensar que mesos abans d'ingressar a presó em sentia amb coratge de fer front a tot plegat, gràcies al reviscolament que em permetia la meva recuperació laboral a través de l'ús gratuït que em permetia la xarxa i l'ús que n'estava fent.

Crisi!

Segueixo empresonat, en captiveri. M'encoratja el temps passat que ja ha passat, sembla que fou ahir i porto ¼ part de la condemna que m'han imposat i que si no aturo em pot fer restar aquí, fins quan?

Segueixo sumant dies. No m'atreveixo a restar-ne. Vull pensar que en qualsevol moment m'excarceraran i aquest malson que ves a saber quan va començar, ja s'ha acabat, o no?

Cap a on va aquesta societat?

Salut, coratge i resistència

Agustí

Carta quarantavuitena

Extracte de la carta quarantavuitena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(rebuda dimarts, 11 de novembre de 2008, a les 12:45)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 2 de novembre de 2008

Apreciats i benvolguts Cil i Bel, apreciats amics:

Ja em van traslladar al mòdul 11. Ja hi sóc i vaja diferència! Avui serà la tercera nit, ja hi duc dos vespres a la nova cel·la i amb nou company, en Javier, més ben dit en Francisco Javier i causualitats de la vida és un vell company de guerra d'en Miquel López Crespí. Ja us en contarem d'anècdotes, així per entrar amb olivetes us diré que aquestes començaren devers l'Hotel Bonanza, a Illetes, i més concretament i a més al Bar “Adelfus”. Te'n recordes?

La cel·la, el xabolo, deixa una mica què desitjar. En Xavier no n'és dels que s'adapten, ni es fan seus un espai no desitjat, hi caldrà sol·licitar un mà de pintura, també hi manquen cortines al bany; emperò sí us he de dir que la pressió de l'aigua és immillorable i a més les xifonades són d'una duració més que suficient, no com a la darrera on hi vaig restar en el mòdul cinquè.

Així per començar en arribar al mòdul ja us he de dir que pel camí se'm va extraviar una sabata, la qual cosa minvà en escreix els meus recursos quant al calçat. Mala sort. En arribar vaig esser rebut pel company anomenat Clavijo, jove d'una trentena d'anys força educat i ben plantat, castellanoparlant, qui s'identifica com a membre del comitè de benvinguda.

En Clavijo m'acompanya a fer un tomb per les instal·lacions del mòdul i me'n va fer cinc cèntims de les seves excel·lències. M'informà per sobre d'algunes normes quant al comportament i el respecte en l'ús. Ja us n'aniré informant, així que m'hi vagi familiaritzant.

Una altra de les apreciacions considerables a primer cop d'ull fou la mitjana d'edat, la qual és una mica superior, sense posar la mà en el foc diria que en aquest mòdul la mitja n'és 32 anys, mentre que al 5 era d'uns 27, en allà jo n'era el padrí, aquí en sóc un més, si bé m'he d'acabar de familiaritzar.

Salut, coratge i resistència

Agustí

Carta quarantasetena

Extracte de la carta quarantasetena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(rebuda dijous, 6 de novembre de 2008, a les 13:52)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 28 d'octubre de 2008

Apreciats i benvolgtus Cil i Bel. Estimats amics

Ahir a la tarda arribà la teva quinzena missiva junt a sobre farcit, de Miquel López Crespí, del poemari “Record de Praga” editat per l'associació cultural Capaltard.

També vaig rebre noves d'una altra bona amiga, la qual pres es pugui afegir al blog, Marga Regals. Em vaig afanyar a transmetre-li les meves cordials satisfaccions.

Per cert, avui, m'ha arribat l'autorització perquè en Miquel López es pugui afegir a efectuar-me visites. Te la faig a mans per si escau, de segur com us vaig comentar a l'ordinador de l'entrada ja deu haver arribat l'autorització abans que a mi.

Em vaig descuidar ahir de parlar d'un altre possible nou visitant d'aquest blog que agrairia anàssim omplint entre tots, en Carlos, psicòleg de Creu Roja al qual ahir, després d'haver-lo confús amb un membre de la Pastoral Penitenciària i al qual vaig escometre per a informar-me del mòdul al qual em volen traslladar. Sempre s'agraeix l'empatia d'aquells que s'acosten des de l'exterior.

Quant al trencaclosques judicial, que em té i m'ha tengut escanyat, ara i d'ençà l'octubre de 2002, i a les possibilitats de sortir-me'n amb suport o sense, dir-vos que efectivament el suport valuosíssim de Francesc Carrion pot ajudar a aclarir-ne no sols les circumstàncies si més no l'esdevenir, no sense la col·laboració i facilitació de documentació dels altres missers que hi han intervingut.

Després d'aquesta travessia forçada i plena d'obstacles i misèries alhora que bonaventures, efectivament he après com m'hi havia d'enfrontar. La cosa fou que tal volta massa tard, malgrat sempre és hora per a posar-s'hi.

Ho coment pel comentari de l'amic Joan Mayol a qui probablement Francesc Carrion podrà orientar millor que jo. Efectivament el pagament del deute que em té empresonat no m'allibera de l'obligació judicial de seguir fent front a quelcom que m'ha estat impossible, malgrat diguin el contrari, sense haver-hi aportar proves a causa que jo he estat incapaç de demostrar o mostrar el contrari. La precipitació dels fets i la perícia dels qui m'han portat a aquesta situació m'ho posaren del tot difícil, i així ha anat.

Cal fer-hi front i defensar-me. Així esper que succeeixi en el futur i ara. Aclarir que no en tinc cap altre, de deute, que aquest que m'ocupa i em té privat de llibertat.

A Mercè Garau i Blanes

Estimada amiga, m'entristeix que et trobis en moments baixos i voldria no torbar de cap de les maneres l'atenció que et deus a tu mateixa (ingressada en una clínica). Tant de bo pogués fer-te costat i alleugerir qualsevol parany en el que et puguis trobar. Pel que fa a mi, tard o prest me'n sortiré. Hi ha hagut moments més tristos que no em vaig atrevir a compartir amb ningú; ara no és així, em sento capaç de cantar si un altre canta i, si no ho fa ningú més que jo, també. Estic bé. No passis ànsia i recupera't. Memòries a en Lluís i a na Maria.

Salut, força, coratge i resistència.

A Francesc Riera

A què estàs esperant per fer-me arribar imatges dels paratges que has trepitjat aquest estiu? Ja et posaré bo en sortir...Pel que fa al concertet possible, penso que més que adreçar-te a Músics per la Llengua, caldria que parlassis amb en Noel. Tal volta na Marga Rogals també hi podrà dar una mà. De Músics per la Llengua penso que els germans Nicolau i tal volta Suso Reixac podrien empatitzar amb l'escomesa. Fins prest, amic.

Apreciats i benvolguts amics, pocs mesos abans d'ingressar en presó engegàrem quelcom que al meu parer, i pel que fa a la meva minvada economia, semblava prendre el vol amb més dinamisme del que mai hagués pogut imaginar. Gràcies als blogs i a les eines de caràcter gratuït que trobàrem a la xarxa, s'havien i s'han incrementat, en un escreix inimaginable abans sense grans quantitats de diners, les possibilitat de comunicació, comunicar, i compartir i a més amb el compromís d'allò que queda escrit per a la posterioritat. Tant de bo aquest meu captiveri serveixi per enfortir lligams i aprendre tots plegats a esdevenir com a col·lectiu que s'hi sent i actua, reflexiona i participa en comú.

Aquest “Llanero solitario” com diu na Mercè se'n fa creus de les possibilitat ajornades per les circumstàncies. No deixem que aquest entrebanc afebleixi la possibilitat d'enlairar quelcom d'important. La capacitat de prendre la paraula per damunt dels poders establerts fins a la data. Amb seny cap al seny, cap al coneixement que ens farà lliures.

Què s'han fet d'aquelles flors?

Quant a la probabilitat de contrastar informacions sobre la meva persona que esmenta el considerat company i vull pensar amic Pere Sampol, em sembla més que interessant saber de quines informacions es tracta, doncs voldria pensar que es tracta d'apreciacions de fets subjectius que efectivament precisen verificar en tant que es tracta de fets interpretables.

Ja me'n direu coses, si trobau que escau la possibilitat que en digui la meva que ningú em pugui seguir jutjant sense oferir-me el dret a defensar-me o si més no oferir el meu punt de vista sobre la meva pròpia realitat del que he viscut i que alhora hem viscut tots plegats paral·lelament (Retrocedint fins i tot als temps d'on provenen les apreciacions, consideracions i probables informacions esbiaixades, o no, en funció dels interessos dels interlocutors, més quan aquests fugen d'enfrontar opinions obertament), redreçant-vos alhora el vostre interès i suport en moments per a mi difícils d'acceptar, emperò que accepto pel que ha estat el devenir de la pròpia i comuna experiència. Gràcies.

Via fa qui no té pressa. A mi ja ningú m'encalça. Afortunadament tinc on dormir i cada dia tinc un plat a taula. N'he passades de pitjors. Sí és ver que enyor gaudir de llibertat i de la possibilitat que ofereix aquesta de sentir i fruir.

Dic això perquè massa fas, amic Cil, t'ho agraeixo. Ves fent com i quan puguis, si així ho consideres. Pel que fa a mi, dir-te que sentir-me la veu mentre escric m'encoratja a resistir i agombola el temps de captiveri.

Disculpa'm si m'estenc massa. Què vols que et digui? Vaig com vaig i faig quant puc i no puc més, perquè afortunadament vaig i em van ocupant el temps les rutines que componen les relacions humanes en aquest indret que s'afanya a ampliar amb desmesura les roïndats que envolten aquests temps que ens ha tocat viure, els quals no escauen tan lluny d'aquells que visqueren els nostres avantpassats temps enrere.

A Olívia Vega

Cada dia que passa segueixo sumant-lo als que hi duc, si bé sé que tu, com a meravellosa fada del conte que m'ha tocat en sort protagonitzar, sempre estàs al meu costat i m'adon que la teva màgia (heu de saber que quelcom de bruixeta meravellosa té aquesta preciosa persona) va fent que esbrini la possibilitat de en qualsevol moment sortir-me'n d'aquest malson per la bonaventura que hi transmets.

Bé, com demà ja és dijous i perquè amb una mica de sort t'arribi, us arribi, aquesta tramesa abans del cap de setmana, l'acabaré, no deixant de comentar les teves darreres paraules, quant a la claredat del que ens cal fer o no.

Repetir-vos que em sap molt de greu haver-vos-hi afegit. Durant molt de temps, m'he sabut empès i endinsat en una turmentosa aventura de la qual i en la qual sols sol la podria patir. Com si m'hagués vist capficat en un naufragi que em recomanava deixar-me dur i deixar que aquest se m'endugués. Circumstàncies i causualitats de bon navegant amb l'experiència d'haver-ne patit de tots els colors, dir-vos que n'estava fent front i si us hi he afegit no ha estat per a enfonsar-vos amb mi, ans al contrari, perquè ningú altre s'hi pugui mai de mais més veure's capficat en la ignomínia ni la indignitat de les lluites de gènere per la supervivència en una societat que entre tots ens cal millorar.

Salut, força, coratge i resistència.

Fins prest

Agustí

Tranqui, Cil, són conscient que quant a mi no tinc altra cosa a fer. Tu ves fent quan i com puguis. Gràcies

Carta quarantasisena

Extracte de la carta quarantasisena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele

(rebuda dijous, 6 de novembre de 2008, a les 13:52)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 28 d'octubre de 2008

Apreciats i benvolgtus Cil i Bel. Estimats amics

També extret de “Els miserables”:

“...Hi ha a la nostra civilització moments terribles, i són precisament aquells en què la llei penal pronuncia una condemna. Instant funest aquell en què la societat s'allunya i consuma l'irreparable abandonament de ser pensador!...”

Com us vaig comentar ahir em van comunicar la possibilitat de traslladar-me al mòdul 11. Us haureu adonat en les trameses que us he fet arribar que en ocasions a la cel·la he gaudit de televisor i en altres no a causa dels possibles préstecs i circumstàncies dels prestadors. El fet és que comptar amb televisor a la cel·la, al xabolo, alleugereix l'estada. Aquest fet ens ha capficat aquests darrers dies amb la possibilitat de trobar cel·la amb company posseïdor de l'aparell. El fet que en breu espai de temps el meu trasllat sigui més que possible ha fet que l'actual company s'hagi afanyat a trobar amb qui estar, per la qual cosa m'ha comunicat que ha trobat on anar. Si no esdevé res de nou, és més que probable que aquesta mateixa nit torni a restar sol al xabolo.

La soledat enfonsada en els ulls sempre pintats d'aquest pintor ocult sempre ignorat.

Un poeta un estrany a qui poder confiar tots aquells fils caps d'any als que sempre arribam...

Sol com un mussol. Bé però. No diràs blat fins que no ho tenguis dins es sac.

Agustí

Carta quarantacinquena

Extracte de la carta quarantacinquena de n'Agustí Baró, a Miquel López Crespí

(rebuda dimarts, 4 de novembre de 2008, a les 1310)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 28 d'octubre de 2008

Apreciat i benvolgut Miquel

Aprofit l'avinentesa per a comunicar-te que he vist un home caure, un home que s'ha desplomat amb lentitud exasperant, buidat per dintre, escarbotat, un home que volia defensar l'entrada al paradís...

En podíem parlar... Un home xapat per la tenebror d'aquesta època ignota, un home amb robins de sang en el pit, descobrint amplis abismes i tots els amerats freds impermeables, un home respirant al costat del meu accent, amb nom i llinatges i adreça concreta, lliurat al deure de ser pare i espòs, un home que no pot dissimular la sorpresa traspassant un altre portal, un home que m'ha agafat la mà amb la paraula deixant-me hereu del seu dolor agulles dins les ninetes dels ulls.

M'he permès refer aquest poema teu amb la llibertat de l'amistat per dar-te de bell nou les gràcies al teu suport, “Hereu del dolor”. Aquest recull de poemes que m'ha arribat avui, me l'he cruspit d'un sospir enganxant-me fins a les entranyes. Record de Praga de Miquel López Crespí editat pel Centre Cultural Capaltard i Premi de Poesia “Goleta i Bergantí” 1997 organitzat per l'Ajuntament de Masnou.

Gràcies, Miquel, per oferir-me tan excel·lent lectura lluny de poemes absurds plens de fàbriques i descamisats, desarborats vaixells ancorats en la sorra, inútils llibre d'agitació perfilant absurdes fogueres salvadores, immadura estètica adreçada a una humanitat sense nom. La teva poesia (utilitzant paraules teves) sap acompanyar. Gràcies.

... a voltes no hi ha miracles /i agonitza el proïsme al nostre costat... estadística de l'atur... estadística de la “crisi” / Torno a Praga!

Saborós poemari, amic Miquel. Com n'he gaudit. A dia d'avui encara no he rebut l'autorització per a fer-te-la arribar de les teves visites, emperò igual que li vaig comentar a en Cil és més que probable que ja hi estiguis autoritzat. Tant de bo ens puguem veure prest. Millor en llibertat. Emperò ja veus com van les coses. No com hom voldria.

En anteriors cartes et comentava la possibilitat que t'afegissis al blog encaptivitat per a dar una mà a en Cil i per a compartir amb mi aquesta dèria que ens aplega. Seria d'agrair. També agrairia que incentivàssiu la possibilitat d'opinar de tot plegat facilitant no un monòleg si més no agriria el diàleg contrastant criteris i punts de vista. Què en penses?

Em cal el vostre suport. M'assacia més que el menjar fruir dels llibres i lectures que em feis arribar.

La soledat a la qual m'han confinat, gratuïtament, se'm fa més empassadora sabent noves de l'exterior i sabent-me recordat.

Què dir-te més que no preferiria dir-te prenent un bon cafè assentats a la claror del sol en qualsevol voravia per on hi passàs la gent!

Fins prest, amic, i un altre cop gràcies per fer-me costat adreçant-me paraules plenes d'imatges compartides.

Salut, força, coratge i resistència.

Agustí

Carta quarantaquatrena

Extracte de la carta quarantaquatrena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(rebuda dijous, 30 d'octubre de 2008, a les 12:50)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 27 d'octubre de 2008

Apreciat i benvolgut Cil

Van passant els dies i quan et penses que no ha de succeir res de nou en la rutina quotidiana, de prompte algú et ve a cercar i et dóna noves.

En Pedro, encarregat d'oficiar entre el personal pres i l'equip d'atenció, m'ha vingut a cercar. L'Educadora m'ha enviat a demanar. Hi he anat. M'ha oferit traslladar-me al mòdul número 11, mòdul anomenat d'Educació i respecte. M'ha ensenyat unes fulles explicatives del tipus de mòdul del qual es tracta, a més del compromís per la meva banda que representa.

En un principi he pensat en la possibilitat que es tractés d'un càstig més, ja que preferiria anar a un mòdul en el qual se'm facilités l'accés a un treball remunerat per fer front a les meves circumstàncies i alhora deixar de representar una llosa en l'economia dels meus pares.

Al cap i a la fi tot fa pensar que aquest trasllat afavorirà les meves possibilitats de gaudir de permisos i fins i tot d'obtenir el 3r grau. He acceptat la possibilitat. Ja veuré quan i us n'informaré.

Ahir tinguérem ocasió d'aclarir confusions i refermar confiances.

S'acosta Nadal i aquest serà el setè nadal que no gaudiré al costat dels meus fills i a més tancat a la presó si no esdevé res de nou i profitós.

Res sé de si ha estat possible el trasllat del meu expedient educatiu de la UIB a la UNED per cursar estudis d'assistent social. Hi havia temps fins a les darreries d'aquest mes d'octubre. Què se n'haurà fet, d'aquesta possibilitat d'ocupar el temps!

Ahir vaig tenir noves de la família de la meva ex companya. De fet em van convidar a seure tres taules més al fons del menjador, on un grapat de gabellins i artanencs em van transmetre la seva consideració i recordàrem la bonhomia de na Clàudia, esposa d'en Toni Picó, el mateix Toni i el seu germà Biel. Recordàrem anys passats, parlàrem del restaurant Es Corso, Es Molí i Es Mallorquí, rememoràrem la sala de festes Es Bolero, i més i més. Records de temps passats que sempre m'ompliran de goig.

Ha estat dur adaptar-me a aquesta estada forçosa. Respecta i seràs respectat. Ara s'esdevé un canvi. Tot aquest mes d'octubre ha estat farcit de moments en què els canvis han amenaçat la meva tranquil·litat. Un més. Ja us explicaré.

Parlar dels companys de penitència no ha estat ni és res del meu gust. He preferit obviar les malifetes d'uns i altres, per respecte. Emperò considero d'interès recollir un altre fragment de l'obra de Víctor Hugo “Els Miserables”: “si no hi ha més abús per part de la llei en la pena, que per part del culpat en la culpa; si no hi ha un excés de pes en un dels plats de la balança, en el de l'expiació; si el recàrrec del delicte era l'oblit d'aquest, i no produïa per resultat el canvi complert de la situació, reemplaçant la falta del delinqüent amb l'excés de la repressió, transformant el culpat en víctima i el deudor en creditor...”

Em ve a la memòria una cançó de l'Ovidi: “Quan vindrà el dia en què l'home valgui més que pous i cases...”

Fins prest, companys, amics i encuriosits.

Salut, força, coratge i resistència.

Agustí

Carta quarantatresena

Extracte de la carta quarantatresena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(rebuda dijous, 30 d'octubre de 2008, a les 12:50)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 24 d'octubre de 2008

Apreciat i benvolgut Cil

Sincerament t'he de dir que la teva darrera tramesa m'ha deixat una mica, bastant, angoixat. Esper aquest proper diumenge poder veure't i constatar la nostra mútua confiança.

Després de la impossibilitat d'assistir a la cita judicial del passat 21 d'octubre i del kafkià panorama que hauràs pogut comprovar que regna a l'Administració de justícia, penso que podràs, podreu avaluar millor la meva situació, així com besllumar el que han estat, per sobre, aquests darrers anys del meu astorament davant la impotència de poder fer-hi res de res.

Més us adonareu, te n'adonaràs, quan, si és del vostre interès, pugueu fer un seguiment de les possibilitats de sortir-me'n entremaliades de les que he pogut disposar.

Efectivament, aquesta la meva situació de penat no afavoreix en res les meves possibilitats de reeixir. Ho sé. I probablement em dificultarà amb escreix el futur, si aquest esdevé. L'esperança és el que em queda. Contar-ho el meu dret, almenys per a mi mateix, pels meus pares, pels meus fills i per a qui pugui interessar com serà en diversos dels blogs que el seu dia, no encara tan llunyà, vaig engegar.

En una de les darreres trameses adreçades a n'Olívia, li vaig demanar la possibilitat de fer-me arribar “Los miserables” de Víctor Hugo, perquè em venia de gust tornar-la a llegir. N'Olívia me la va fer arribar en el paquet de diumenge passat (cada primer i tercer cap de setmana, hi ha la possibilitat de fer-me arribar paquets a través dels meus pares, els quals per sort encara hi són i em fan suport).

Després d'haver-me cruspit “Els silencis de Maria”, de Carles Cortes, del qual et vaig fer a mans un breu comentari, i entre i entre les “Pregàries” de Miquel López Crespí, m'he decidit a rellegir l'obra de Víctor Hugo. El meu interès s'instal·lava en les semblances rememorades de diversitat de personatges i circumstàncies que en la meva pròpia experiència s'acostaven al record que en tenia de l'obra esmentada a més del record de l'excel·lent presentació dels personatges que van intervenint. Tot per tal de, amb aquesta rememoració, aconseguir, si escau, intentar, descriure, presentar els personatges els fets i les causualitats que m'han portat a escoltar la meva veu a través d'aquest diàleg escrit amb tu, amb vosaltres, amb mi mateix.

En són moltes les semblances que em venen a la memòria, en especial aquelles que tenen a veure amb el reconeixement social i l'estat d'opinió. “Confonen amb les constel·lacions del firmament les petjades estelades que deixen en el fang les potes del annerots” (V.H.)

Agustí

Carta quarantadosena

Extracte de la carta quarantadosena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(rebuda dijous, 30 d'octubre de 2008, a les 12:50)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 24 d'octubre de 2008

Apreciat i benvolgut Cil

Ahir vaig acabar de llegir la novel·la que m'adreçares. Aquest matí n'he fet una petita ressenya que m'he estimat més fer-te arribar com més aviat millor. Gràcies.

Els silencis de Maria, de Carles Cortès

Editat per Edicions Bròquil a la col·lecció “Els ullals de narrativa”.

Una novel·la que tracta de la resolució de conflictes generacionals i culturals a través del coneixement i la recuperació de la confiança en un mateix, en els més propers i amb els altres.

Coneixement i confiança. Curiositats i causualitats que la vida ens presenta i aquí a través de tres personatges entrellaçats entre els silencis d'uns i altres i a on aquests silencis ens ensenyen a fruir la paraula.

Excel·lent novel·la d'aprenentatge personal que afortunadament es resol satisfactòriament.

En recomano coratjosament la seva lectura.

Agustí Baró i Bauló

Carta quarantaunena

Extracte de la carta quarantaunena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(rebuda dijous, 27 d'octubre de 2008, a les 09:50)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 21 d'octubre de 2008

Apreciat i benvolgut amic Cil

Com era d'esperar en haver depositat la tramesa d'aquesta setmana, just després, un funcionari ha penjat cartes als vidres de la garita. Hi havia la teva catorzena missiva. Me n'he alegrat molt en veure-la.

Tant de bo gaudeixin amb intensitat i els puguis fruir aquest interessant congrés que organitza l'Institut d'Estudis Catalans a sa Nostra i que commemora el vuitè centenari del naixement de Jaume I. Em resultaria joiós poder-ne gaudir, tant de bo no triguin massa a publicar les ponències i els resultats per a poder-me'n assabentar.

Quant al comentari que ha penjat n'Olívia, us he de dir que no sols m'arriba, si més no em solidaritzo amb el que hi diu: “Les presons tindrien que desaparèixer”, “Són monuments a la desídia”. Tant de bo fóssim més que pensam així. I més els que plantejarem alternatives de corresponsabilitat. Més ara que tenim a l'abast tecnologies que no sols serveixen per a pervertir les relacions humanes, serveixen també per a millorar-les i garantir l'estat de benestar.

Quant al comentari de David Torrelló de Sabadell. M'afalaga que qualque encuriosit hagi pogut gaudir de la meva petjada a internet. No el conec a n'en David. Salutacions, company, tant de bo em facin arribar el conte que té a veure amb el meu cometari a Joanot Colom sobre, vull suposar pel que em comentes, Cil, les confluències generacionals que s'avenen sovint amb l'experiència del devenir col·lectiu. Gràcies, David, pel teu interès.

Pel que fa al contingut referent a les preguntes em fa na Mercè Garau i Blanes.

Dir-vos sincerament que he intentat de cor respondre el que sé i he viscut. Som conscient que cal haver-ho viscut per creure-ho. Però és així. No em considero més que qualsevol altre esser humà ni més ni manco intel·ligent. Sóc qui sóc i a resultes d'on venc. Tot plegat va de confiança. De recuperar la pròpia en un mateix, de recuperar la confiança d'aquells que més t'estimes i de recuperar la confiança en altri.

Dir-vos que les respostes són les que faig, perquè així ho entenc; d'altra manera seria mentir-vos. Si esbrineu qualque cosa més, serà perquè els advocats se n'hauran sortit, probablement ells us ho podran fer entendre millor que jo mateix que encara me'n faig creus. Quant a les circumstàncies, ja us he explicat que es remeten a molts d'àmbits que prefereixo anar explicant amb la cautela que sempre m'ha caracteritzat. També perquè jo mateix m'he d'acabar d'aclarir en els fets que precipitaren el meu fracàs familiar. El resultat és que no he pogut pagar el que m'han condemnat a pagar. Els Tribunals diuen que no he volgut pagar i això ha bastat per ficar-me en presó. Que ho he d'assumir? Quin remei. Aquí estic. Que he de pagar? Fins quan? Com? Ja ho sé que d'aquesta manera no es pot anar pel món. Ja ho veig. Si ets honest, et tanquen. Fer-hi front de la millor manera possible? I quina és? Ho saps tu? Ho sabeu vosaltres? Doncs us agrairia me la notificàssiu. Que vaig embullant la troca? Que la millor manera possible de resoldre els problemes és la disponibilitat efectiva de recursos econòmics?

Enhorabona pel MallorcaMón, tant de bo hi hagués pogut assistir, com quan en altres moments ho vaig fer en venir Quilapayún... Em recordo d'Amanda i dels dits tallats de Víctor Jara.

M'agradi o no, he de restar empresonat pels fets que escauen. M'ha passat a mi. Us podria haver passat a qualsevol de vosaltres. Ho accepto i hi fins que m'alliberin no hi puc fer-hi res.

Gràcies pel vostre suport.

S'acomiada aquest vostre humil bandejat.

Gràcies.

Agustí

Carta quarantena

Extracte de la carta quarantena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(rebuda dijous, 27 d'octubre de 2008, a les 09:50)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 21 d'octubre de 2008

Apreciats i benvolguts Cil i Bel, Benvolguts amics

Hi ha hagut novetats a la meva moratòria. A més de l'alleugeriment provocat per l'ingrés de les nòmines dels treballadors del mòdul, la qual cosa ha fet minvar l'ansietat instal·lada en el personal pel consum, a migdia m'han indicat que, si vull, puc accedir a un destí en el mòdul.

No es tracta de cap treball remunerat, succeït que sembla que afavorirà l'obtenció de vis a vis i a més de facilitar el desitjat informe dels funcionaris, el qual fins a la data no m'ha permès, sembla ser, d'obtenir un treball remunerat per fer front a la meva situació de precarietat econòmica.

Res, que des d'avui he de restar a la zona d'esbarjo una estona més per endreçar-la. Avui m'ha tocat fregar una zona del menjador.

De segur que en ficar aquesta tramesa a la bústia, per la tarda, els funcionaris avisaran de l'arribada de correu, però perquè aquesta setmana no deixeu de rebre noves meves, automàticament després d'aquestes quatre ratlles més, m'acomiado fins a la propera ocasió.

Fins prest.

Salut, coratge i resistència.

Agustí

Carta trentanouena

Extracte de la carta trentanouena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(rebuda dijous, 27 d'octubre de 2008, a les 09:50)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 21 d'octubre de 2008

Apreciats i benvolguts Cil i Bel, Benvolguts amics

Dimarts. Tampoc avui matí m'han traslladat al jutjat. No puc fer-hi res. No havia de ser, em sap greu pels qui s'hi hagin pogut acostar per veure'm, els meus pares, n'Olívia, pot ser tu mateix, Cil, i/o altres encuriosits. De segur que hi haurà una altra ocasió. M'havia vestit de diumenge, com si fos diumenge. Rova neta per fer goig.

Els companys de taula m'han indicat, de bon matí, que comentés la feta als funcionaris. Així ho he fet. M'han dit que se n'assabentarien. No m'han tornat a comentar res. De vell nou enfonsat en l'oblit dels penitents, reclòs en el mòdul d'afinament número cinc.

Avui de bell nou el mòdul resta al complet: 144 reclosos.

Vaig fent envant “Els silencis de Maria”, el llibre que em vas fer arriar. Força interessant!

A l'espera de rebre trameses de l'exterior, sols puc anar-vos fent cinc cèntims del meu esdevenir i les anècdotes que es van succeint.

Us vaig explicar que a la taula hi va haver moviment. Bé, el cert és que no us vaig parlar del moviment a la taula, emperò el fer que en Josep fos traslladat de mòdul va fer que un nou company s'hi assentés, no al seu lloc, ja que altres decidiren per ell. El fet és que a la meva esquerra s'ha assentat un personatge del tot singular, En Toni de Cas Campet, de Felanitx, d'edat, penso pel seu aspecte, no m'atreveixo, no per por, per respecte, a demanar-li. Tot ell és festa i optimisme, rere uns ulls grans i desperts.

Pam! És el seu crit de festa. Si bé també ha fet seu el meu SOCOORRO! Sovint som companys, parella, al dòmino. Passem l'estona divertint-nos.

A Felanitx i al Port, Portocolom, també m'hi penso tenir bons amics. Penso que la seva traça, la d'en Toni, em resulta coneguda, és més que possible que el veiés sovint tafanejar per Felanitx en alguna de les meves visites o tal volta vaig veure el film “Los Escolares” on sortia en alguns plans, penso que el productor i director de “Los Escolares” fou en Miquel Bauçà, si no m'equivoc. A Felanitx hi ha tradició fílmica, sempre s'han afanyat a entretenir el personal. Em ve a la memòria una de les narracions sovintejades per un bon amic, en la qual en un intent d'explicar l'estructura social d'aquesta nostra illa estimada, sembla ser que en temps dels romans, aquesta s'organitzava en diversos estaments socials: els oratores, els bellatores, els laboratores i els fellatores. D'aquí s'explica l'origen del topònim de Felanitx. Memòries, Lluís...

Un dia més de captiveri. Segueixo resistint-me a restar dies de condemna. Més quan ves a saber el que em resta, els vaig sumant, més que sumant, guaito el dia que estic i en sumo un. Així que si és 21, hi porto 22 dies; si m'equivoc tant se val. No puc fer-hi més.

Avui he vist i sentit al televisor una notícia força interessant pel que fa al meu cas. Sembla ser que hi ha hagut em sembla als jutjats de Vitòria una sentència en la qual els fills dels matrimonis separats, divorciats resten al seu domicili mentre són els pares els qui fan les maletes cada cop que els pertoca la custòdia o estan amb els fills. Mirau què bé! La casa és per als fills, és clar que sí. Quina culpa en tenen ells, dels fracassos dels pares!

Tindreu que disculpar-me ja que, una altra de les causualitats que s'esdevenen, com la coprotagonista traspassada, la Maria, de la novel·la de Carles Cortès, aquestes paraules, pensament i esdeveniments que us vaig narrant s'han tornat una bona excusa per a parlar amb mi mateix i alhora abstraure'm de tanta misèria que m'envolta.

Demà a la tarda serà hora de finalitzar aquesta tramesa. Així tal volta divendres la podreu llegir o el proper dilluns. Esperaré a veure si demà al matí m'arriben cartes i poder afegir-hi els comentaris pertinents. Ja es veurà.

Per avui ho deixo. Demà serà un altre dia que empassar. Prepararé el sobre i li posaré l'adreça, el remitent i el segell, després em prepararé pel descans i per a engegar el son. Vine son...

Agustí

Carta trentavuitena

Extracte de la carta trentavuitena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(rebuda dijous, 27 d'octubre de 2008, a les 09:50)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 20 d'octubre de 2008

Apreciats i benvolguts Cil i Bel, Benvolguts amics

Són les 20:35 hores d'aquest dilluns, 20 d'octubre de 2008, a quasi bé 90 dies de captiveri. Havia de partir cap al mòdul d'ingressos a passar la nit per demà al matí anar cap als jutjats i presentar-me en el jutjat nº 11 d'Instrucció a declarar. Així m'ho pensava.

La nit se'm presentava angoixosa o venturosa, qui sap, un altre safari nocturns a la cacera de bestioles, sol com un mussol, i amb el pensament posat a veure amics i estimats veient-me emmanillat.

Ves a saber, diuen que en haver passat el recompte de les 21:00 hores, no solen traslladar els presoners. Havia preparat llençols, manta, roba neta i estris de neteja per al trasllat. Podria ser que demà de bon matí m'ho notificassin i em conduïssin al jutjat. Ves a saber. No sol ser així com va la cosa. Ja us contaré. Si no ens veiem demà, sabreu disculpar-me. Ja n'estava resignat i il·lusionat a veure-vos malgrat la circumstància.

Tot el dia he estat pendent de demà. M'he permès demanar anar a infermeria a tallar-me les ungles dels peus i sol·licitar medicació per fer front a un gripot que sembla que minva, emperò que es capfica a perdurar i revenir.

He vist i sentit als noticiaris, i escoltat, que els secretaris judicials demà s'anaven a posar en vaga. De segur que de bell nou m'ha d'haver hagut de tocar a mi l'ajornament, com quan els advocats d'ofici també s'hi posaren. Les coses de Palau van com van. Paciència, resignació i acceptació...

Em ve a la memòria la música d'una cançó que en Joan Bibiloni m'oferí cantar en un dels seus reculls de rondalles “En Martí Tacó”. Us convido a escoltar-la. Convertit en Martí Tacó. Com una mena de mata setze i rostre valent, o Sant Jordi que s'enfronta a gegants, dracs, mosques o braus ferotges, en el conte és l'honestedat i la senzillesa la que venç l'adversitat de tot plegat. Qui sap si la monstruosa maquinària burocràtica que ens té atrapats a tots plegats fos vençuda per la confiança i el seny.

Ja han passat recompte. Dos a la cel·la. Encara no he fet el llit. Com que no pensava fer nit aquí, ho deixava per demà. Em caldrà dutxar-me, he transpirat una mica massa per l'ansietat de partit i/o no partir. Calma, tranquil·litat i resistència.

Carta trentasetena

Extracte de la carta trentasetena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(rebuda dijous, 23 d'octubre de 2008, a les 09:50)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 19 d'octubre de 2008

Apreciats i benvolguts Cil i Bel,

Avui diumenge, ha tornat a haver-hi visita. Esperada visita, veure rostres amics, apreciats i estimats sempre m'alegra l'estada. Han vingut els meus pares, en Noel i n'Olívia.

Sembla ser, per part d'en Noel i amb qui ja ho ha pogut parlar, que a més d'afegir-se a facilitar qualque diner, la cosa d'organitzar un concertet podria funcionar i fer-se. Mirau per on això de tornar a cantar també esdevindrà, com fou, una bona eina per fer front al desgavell regnant.

Què n'és de fresca i bona la rialla compartida amb sentiment. Guaitau que això de col·laborar econòmicament en el meu alliberament podria esdevenir un altre cop quelcom que ofengués la justícia. Sincerament no n'és la meva intenció. Més m'hagués estimat sortir-ne sense tant d'enrenou. M'ho vull prendre amb humor i optimisme i així voldria que us ho prenguéssiu tots vosaltres.

He notat el pare una mica desmillorat. M'ha comentat que l'ha envestit una mica de grip. La mare, esplèndida. N'Olívia, meravellosa i amb noves pel que fa a la malaltia que la té atrapada. Sembla que les possibilitat d'afrontar una petita intervenció li poden facilitar la convivència amb ella.

En Noel, com sempre, atabalat i fotut per no tenir al costat el seu amic i col·laborador com i en aquestes circumstàncies.

Per avui i per aquesta tramesa, penso que ja n'hi ha a bastament. La propera setmana hi haurà força esdeveniments a comentar i explicar-vos.

Carta trentasisena

Extracte de la carta trentasisena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(rebuda dijous, 23 d'octubre de 2008, a les 09:50)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 18 d'octubre de 2008

Apreciats i benvolguts Cil i Bel,

El son ha estat profund aquesta nit. Com de costum ha sonat l'alarma a les 7:30 per al “recuento”. Dos a la cel·la. Hem esmorzat i després passeig pel pati, amunt i avall. Avui la passejada ha esdevingut curta, m'he assentat a la taula per fer envant “Els silencis de Maria”. M'han avisat per l'altaveu. Ha sonat el meu nom. Hi he anat. Visita de l'advocat. Era en Francisco Carrion.

Sembla que efectivament el proper dimarts dia 21 d'octubre aniré a declarar als jutjats, al jutjat nº 11 i l'advocat d'ofici serà Juan Carlos Perió. És el misser, penso que ha de ser ell, que es presenta per a la causa següent a la que m'ha d'atendre Antoni Arbona.

Pel que m'informa Carrion, sembla que el meu cas l'han agrupat en aquesta causa i l'advocat li mereix tota la confiança; a mi també em va dar aquesta impressió. Sembla que sols vaig a prestar declaració i no es tracta encara del judici oral.

Un dia abans em duran, penso, al mòdul d'ingressos, per al dia següent partir cap als jutjats. M'hi portaran emmanillat i si bé us hi podeu presentar, penso que no podré parlar amb ningú. Vaja papereta per empassar.

I a més en captivitat sense poder fer-hi res més que escriure sobre el paper les meves apreciacions i experiències sobre el que esdevé.

Em plantejau la papereta d'haver de demanar-vos ajut i podeu constatar que així ho faig si bé no econòmic malgrat per a qualificar-lo es podria fer en diner, emperò no sé com podria pagar-vos mai el suport que ja m'estau oferint.

Evidentment em calen diners per a fer front a la despesa que em reclamen i vista la situació i la meva mancança de possibilitats no estaria de més la possibilitat de coordinar aportacions que si bé s'efectuaren coordinadament i nominalment, és a dir que quedàs clar que no són meus. Penso que en Carrion podria assessorar en la fórmula oportuna perquè tot plegat afavorís el meu alliberament, per a poder fer front a la despesa pels meus propis recursos que a hores d'ara, poc abans d'ingressar en presó, començava a disposar.

La iniciativa de Francesc Riera em sembla molt interessant i tal volta en Noel es podria prestar a coordinar-lo o el mateix Joan Bibiloni o n'Antoni Cuenca. En el meu gmail podeu trobar les seves adreces electròniques.

De fet, crec que n'hi ha molts més que, en assabentar-se de la meva situació, se solidaritzaran amb mi. Emperò el fet que el blog romangui, per cautela, restringit, dificulta més encara la comunicació. La possibilitat d'aconseguir el 3r grau o la condicional afavoriria el redreçament de tot plegat.

Vull aclarir una cosa que no sé si a hores d'ara queda abastament clara. Per què ara?

Puc fer front ara perquè els recursos que em calien són gratuïts i a l'abast de tothom. I en dir ara es refereix en llibertat. Ja que en captiveri també podria si se'm deixàs accés a la xarxa, cosa que sembla impossible segons el reglament penitenciari actual.

A tots repetir-vos les gràcies pel suport que m'oferiu, no es tracta de diners a tall d'exemple un cèntim d'euro ingressat al compte corrent pertinent ves a saber l'efecte que tindria. Tant se val la quantitat, és el fet, és el suport, el treball, l'ajut i la solidaritat amb el fet que m'escau. Es tracta d'evidenciar la realitat d'uns fets que penso que cal corregir. M'ha passat a mi i em podeu ajudar i els altres. M'hi ha d'altres? Es tracta d'un cas excepcional? Cal que romangui en presó sense poder-hi fer res? Fins quan? A qui afavoreix la sentència que m'empresona? I els meus fills? I els meus pres? Com s'han de sentir? Tot és culpa meva? No hi ha mecanismes per a corregir errors, si aquests es donen? Uff, Uff, uff...

Aclarir també que “Sargantana So i llum autèntics” és una de les empreses per a les quals havia tornat a treballar, que està legalment constituïda i la qual vaig col·laborar a constituir amb un 20 per cent de participació, la qual dirigeix l'amic i patró Noel Quintana i que abans de la meva separació vaig haver de deixar de participar-hi entre altres coses per indicació de la meva ex companya.

Efectivament a través de Sargantana i amb Sargantana, com he indicat en altres ocasions i alhora afavorit per la celebració, possible, del seu 20è aniversari, el qual fou la causa de la meva reinserció laboral a l'empresa.

Tant de bo pogués treballar per empènyer tot plegat, tant de bo.

Et sorprendrà, amic Cil, l'escaient que ha estat rebre notícies de l'aniversari d'independència, el XL, de Guinea. Sovint sovint intento explicar als companys de mòdul, a aquells que s'interessen i m'ho sol·liciten, l'estat del món i les circumstàncies i causualitats que ens hi han conduït. Et serà senzill, us serà senzill, llegint el que ha penjat en Cil al seu blog http://socrodamon.blogspot.com

Cap a on va el món, amics, i cap a on volem que vagi, sense oblidar d'on ve, és el que m'ocupa, ens ocupa.

Resulta curiós que aquests darrers dies, rellegint assajos d'en Miquel López Crespí, recollits a “Cultura i transició a Mallorca”, tot un seguit de personatges i recordances em venen a la memòria i intento veure els entremaliats camins que ens han conduït a tots plegats al moment actual.

Comentar-te que, comentar-vos que, ben igual que tu, amic Cil, per l'any 2002, jo mateix n'era dels ingenus que dia rere dia se sorprenien de la quantitats de portes que s'anaven tancant per a la realització d'una tasca de redreçament social a l'interior d'un partit, el PSM, que responia a interessos particulars que fins i tot avui dia costa d'esclarir.

Personalment penso que fins i tot Sebastià Serra en fou, n'ha estat víctima com nosaltres, o jo mateix, amb la fortuna de no haver patit les inclemències que ha, hem, patit altres. Jo mateix, com en el cas de Pere Sampol, li tenc encara a hores d'ara bastanta consideració per la qual cosa agrairia en fos informat del que m'escau.

Salutacions, Sebastià, la reunió que et vaig sol·licitar s'avortà pel meu ingrés en presó i no te'n vaig poder informar. Disculpes.

Són tantes les ocasions en què els arbres que es planten just al nostre davant no ens deixen veure el bosc que ens ocupa, que sols el temps i si esdevé l'ocasió, ens permet observar la realitat que ens envolta.

També a l'entorn de la Petita i Mitjana Empresa de Mallorca penso que es podrien trobar persones que em tinguin amb estima. Pot ser Demetrio Peña, Joan Serra o el mateix Josep Capó se'n podrien fer càrrec de la meva situació, solidaritzar-se i prestar-se a donar una mà com en altres ocasions l'han rebuda ells mateixos per damunt de les diferències del passat. Gràcies.

Agustí

Carta trentacinquena

Extracte de la carta trentacinquena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(rebuda dijous, 23 d'octubre de 2008, a les 09:50)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 17 d'octubre de 2008

Apreciats i benvolguts Cil i Bel,

Torno a ser a la cel·la, som entorn de les 20:00 hores. No ho puc precisar, perquè ni jo ni el meu “compi” (així anomenen aquí dintre els companys més pròxims) tenim rellotge. Afortunadament ens han deixat una ràdio que entre cançó i cançó de tant en tant informa de les hores i les mitges.

En davallar, per la tarda, de les cel·les al recinte d'esbarjo i quasi bé en haver dipositat cartes a la bústia per afavorir que us puguin arribar el proper dilluns o entrant la setmana, m'ha arribat el correu, un fornit sobre, de paper kraft esmorteït, en el que he trobat una sucosa tramesa i un llibre, anunciat, amb dedicatòria inclosa de l'autor, Carles Cortès, “Els silencis de Maria”: “Per Agustí Baró perquè pugui assaborir el plaer de la literatura. Perquè trobi la porta oberta dels somnis, de les il·lusions. Perquè trobi la llum dels estels. Cada nit, per sempre”

Gràcies per la dedicatòria, gràcies Cil per adquirir-lo i fer-me'l arribar. Gràcies per dar noves meves a l'actual director del Centre Penitenciari que m'acull, Don Manuel Avilés, que participà a la presentació del llibre que tingué lloc a la llibreria “Lluna” de Palma el passat 10 d'octubre. Gràcies per fer-m'hi present.

I és clar que té a veure en tot plegat. La novel·la narra el devenir de diversos personatges. Ja us en faré cinc cèntims en haver-la llegida. Fitxeu-vos-hi, comença així:

“1 Hèctor. Un plor. Un crit ofegat pel coixí del llit que t'han assignat. T'adones de l'evidència: ella no hi és. Hèctor, està sol, completament abandonat. Tu has tingut la culpa. No cal que plores, no. Deixa passar el temps i escolta la remor del vent a través de les reixes de la finestra...”

Obro el sobre que conté la teva tretzena missiva, amic Cil i la llegeixo i m'adon de la data de l'escriptura i de tot el que conté. Tant de suport per aquest vostre company i amic que efectivament semble tenir un sentit de la dignitat un tant especial. Reflexiono sobre el que m'hi dius i comentes i m'adon de tot el que hi dus fent per la meva causa que jo m'afany tant a no fer meva sinó de qualsevol altre, tu i els que em donau suport.

Carta trentaquatrena

Extracte de la carta trentaquatrena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(rebuda dijous, 23 d'octubre de 2008, a les 09:50)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 17 d'octubre de 2008

Apreciats companys i amics

Penso que no em puc contenir a enviar-vos tramesa. Crec que si la llanço a la bústia aquesta tarda, t'arribarà la setmana vinent, la qual cosa no és abusar tant de la vostra, teva, confiança.

Avui els moviments modulars s'han tranquil·litzat, i a més alguns companys s'han afanyat a afegir-me a les llistes de “destinos” treballs no remunerats que es realitzen en el mòdul, com agranar, fregar o netejar vidres.

Sembla que sols hi estic afegit com a suplent, la llista és plena; però avui m'ha tocat netejar vidres amb en Silvio, una llarga estona que ens ha ocupat i ha fet que el matí passàs en un plis plas, a més després m'han convençut d'anar al gimnàs. Ja veurem demà com despertaré. Ja us ho contaré.

Bé, us deixo fins a la propera.

Salut, coratge i resistència.

Agustí

Curiosament ens han deixat una ràdio. Sona cantant en Serrat dient quelcom així com que la vida és de peatge en una tramesa cantada en castellà.

Carta trentatresena

Extracte de la carta trentatresena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(rebuda dijous, 23 d'octubre de 2008, a les 09:50)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 16 d'octubre de 2008

Apreciats companys i amics

Un dia més d'experiències que compartir no desitjades i que transcorren irremeiablement en captiveri.

En el Centre Penitenciari ocorren succeïts que afecten les rutines quotidianes. Sembla que en el mòdul on se m'acull s'ha proposat ajuntar, com ja us he comentat en un altre paràgraf, tots els treballadors de tallers. Sembla més que probable que se'm traslladi al mòdul sisè, la qual cosa així en principi ha recomanat que em torni a quedar sense televisor, ja que en Hassan n'és un dels treballadors i no fos cosa que em traslladin i no tingui ocasió de tornar-li.

Avui i pot ser durant uns dies romandrem sense la distracció de la caixa tonta. Llegiré i escriuré i/o simplement em deixaré caure sobre la llitera esperant que el son m'atrapi.

A la tarda han arribat cartes, no n'hi havia per a mi, emperò poca estona després de repartir-les, ha sonat el meu nom junt a altres per megafonia. En primer lloc m'ha semblat que ja havia arribat l'hora de mudar-me al mòdul sisè, no ha estat així, m'han conduït junt a altres tres companys cap a infermeria, tot feia pensar que com als altres m'anaven a fer una analítica per saber si prenc estupefaents. En arribar just a l'indret de la infermeria, el funcionari m'ha assenyalat, dirigint-se a mi pels meus llinatges, i m'ha indicat que el seguís. Li he demanat si anava a veure l'advocat, n'esper la visita dels dos, ja que diumenge passat els meus pares m'informaren que aquests així els indicaren que farien.

No he anat a cap visita dels advocats, ha estat un agent judicial que ha vingut per a notificar-me i emplaçar-me a un nou procés judicial entregant-me les diligències prèvies del procés abreujat 2517/2007 del Jutjat d'instrucció nº 11 de Palma de Mallorca. He signat una notificació datada a catorze d'octubre d'enguany però que m'arriba el 16 i que a més em dóna un plaç de 24 hores per satisfer una nova fiança de 18.000 euros. Ja m'anireu notificant a quant lloguen les cadiretes. M'ho prenc amb humor per no prendre-m'ho a mal.

He donat el nom de Francesc Carrión com advocat. Quant al procurador he pensat a sol·licitar-ho d'ofici. Ja es veurà quin procés fa més via a jutjar-me per desfer els anteriors com en altres anys. Ara tenc la confiança de poder-me defensar. L'acusació diu així:

“PRIMERA.- EnPalma, el acusado, Agustín Baró Bauló, mayor de edad en cuanto nacido el 22 de julio de 1961, y condenado ejecutoriamente como autor responsable de un delito de abandono de familia en sentencias dictadas en fecha de 2 de diciembre de 2005 y 31 de enero de 2007 por el Juzgado de lo Penal nº 7 de esta capital (procedimientos 3652005 y 12/2007, que venía obligado en virtud de lo resuelto por Sentencia de divorcio de fecha de 30 de noviembre de 2005, dictada por el Juzgado de primera instancia nº 16 de Palma, en el procedimiento 926/2004, a satisfacer 600 euros mensuales en concepto de manutención para sus hijos (dos de ellos menores de edad y el otro de 18 años en la fecha de la sentencia de divorcio), no ha abonado, pudiendo hacerlo, ninguna de las cantidades devengadas por tal concepto desde el mes de febrero de 2007 y hasta la formalización del presente escrito.

SEGUNDA.- Los hechos anteriormente narrados son constitutivos de un DELITO DE ABANDONO DE FAMILIA, previsto penado en el artículo 227-1 del Código Penal.

TERCERA.- De los hechos que han sido relatados responde el acusado enc oncepto de autor conforme a los artículos 27 y 28 del Código Penal.

CUARTA.- Concurre en el acusado la circunstancia modificativa de la responsabilidad criminal, de carácter agravante, de reincidencia (artículo 22.8 del Código Penal).

QUINTA.- Procede imponer al acusado la pena de DOCE MESES DE PRISIÓN, con accesoria de inhabilitación especial para el ejerficio del derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de la condena. Todo ello con la imposición de las costas procesales.

Responsabilidad civil: el acusado indemnizará a Aina Maria Picó Mestre, en tanto representante lagal de sus hijos menor de edad, en las cantidades adeudadas hasta la fecha de la celebración del acto del juicio oral...”

Què voleu que us digui, amics. Un més dels processos engegats contra la meva persona en qualitat d'acusat d'un DELICTE D'ABANDONAMENT FAMILIAR. Ja veis que així com van les coses és més que probable que resti en captiveri una bona estona. A qui beneficia tot plegat?

Si algú m'ho explica pot ser ho arribi a entendre. Si bé em sé amb algunes mancances existencials, crec que qualque bri de seny resta en la meva persona que penso permetria una reflexió acurada dels succeïts, i fins i tot, crec que m'atenc a acceptar les apreciacions de l'altra banda de les acusacions sobre mi, emperò sobre apreciacions es sentència als penats. Vull pensar i creure que aquest meu cas és un d'aquells casos excepcionals que confirmen les regles. Acceptat tot plegat, seria possible esperar de la justícia que aquesta tingués a bé acostar-se a la particularitat d'aquesta situació que m'ha tocat viure a mi? Voleu dir que és just que romangui en captiveri fins que... Ufff...

I a tot això afegir la convivència en aquest indret on les relacions humanes i les seves misèries es magnifiquen en un escreix que preferiblement us estalvio de descriure (Per cert el llibre em van sostraure de Reglament penitenciari ja no em cal, ja n'he satisfet quatre paquets de tabac).

En positiu, dir-vos de bell nou que la vida és bella, n'he viscut tantes d'experiències i tan hermoses que sols el record m'omple i si bé no en venguessin més s'ho paga recordar-les. I el que resta de segur que també ha de merèixer la pena viure.

Aquesta setmana m'havia proposat no atabalar-vos massa. Ja veis que s'escampen les paraules en el paper, em contendré de ficar-les dins el sobre, esperaré tramesa per afegir-hi comentaris.

Agustí

Carta trentadosena

Extracte de la carta trentadosena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(rebuda dijous, 23 d'octubre de 2008, a les 09:50)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 15 d'octubre de 2008

Apreciats i benvolguts Cil i Bel. Apreciats amics.

A l'espera de les vostres trameses i amb el desig constant d'agrair-vos el suport que m'oferiu,aquí, en el centre penitenciari me m'hostatja, afortunadament no deixen, darrerament, d'ocórrer coses.

Dic afortunadament, per no dir una altra cosa, ja que mentre hi ha novetats, la rutina deixa d'instal·lar-se a la ment, fent que el temps transcorri aparentment més aviat, cosa que un sap que no és certa, ja que irremeiablement el temps s'escapa.

Hi ha moviment entre mòduls. Avui més o manco 7 companys han mudat de mòdul cap al catorzè uns quants i d'altres a 3r grau. N'han vingut de nous, alguns nous penitents emperò els més han estat traslladats des del 6è. Es comenta que el mòdul 5è esdevindrà el que havia de ser un Mòdul per als treballadors de “Buades”, l'empresa de griferia, la qual cosa fa pensar que prest em mudaran a mi d'hostatge.

Pel que fa a mi, malauradament, no hi ha novetats. Definitivament us de de dir que la suficiència irrita i incomoda. Cada cop em sento més i més sol en aquest captiveri. Afortunadament compto amb vosaltres, amb tots aquells que em mostrau apreci i solidaritat.

Causualitats de la vida que ens transforma en protagonistes de les nostres pròpies històries. M'aferro als llibres quan preciso distanciar-me de tot quant m'envolta i aconsegueixo viatjar al passat, fent-se present, llegint els assajos recollits a “Cultura i transició a Mallorca” de l'amic Miquel López Crespí, retornant amb la memòria a les trobades a les Porciúncula o recordant concerts de Llac, Lobe i Manuela, i tants altres, reunions clandestines a l'Obra Cultural guaitant entre passadissos i portes que conduïen a milers de cambres comunicades i que sempre conduïen a on es trobava Pere Llabrés, sempre amb el cap posat sobre plaguetes manuscrites.

Sis anys d'ostracisme que si bé m'allunyaren dels meus, m'oferiren la perspectiva d'un món meravellós de possibilitats per sobreviure. Ara resto en captiveri i em cal cautela, paciència i resistència, a mes de coratge per a continuar fent jutipiris sobre la corda fluixa recuperant la confiança amb mi mateix. Introspecció.

Amb la lectura revisualitzo pàgines de la meva pròpia vida.

Retornant al captiveri. La setmana passada mentre el company de cel·la anava passant la fregona pel terra, aquesta s'espatllà. Aprofitàrem per fer una instància sol·licitant-ne una de nova. Avui ha arribat, junt amb una granera i una granereta d'excusat. Tant de bo. Encara no ens hem atrevit a usar-les, romanen impol·lutes a l'espera que ens decidim...

Agustí

Agustí Baró, al mòdul 11

Diumenge, dia 2 de novembre, dos dies després de complir-se el primer trimestre d'estada de n'Agustí Baró a la presó, sa mare em comunica que ha estat traslladat al Mòdul 11.

Convé que es tengui en compte, a l'hora d'adreçar-li cartes o documents per correu ordinari convencional. D'ara endavant, ja no s'ha de posar M-5, sinó que cal indicar-hi M-11, després de l'adreça "Apartat de Correus 2016" i del nom i llinatges d'Agustí Baró Bauló damunt del sobre (cal no oblidar-se de posar-hi remitent!).

Em diu sa mare que aquest diumenge, degut a la gran quantitat de gent que s'hi ha fet present, a la presó de Palma, no han pogut entrar a veure'l al torn habitual de les 10 hores. S'han d'esperar un altre torn, a veure si podran accedir-hi més tard...

Entrevista amb l'assistent social de la presó de Palma

A mida que van passant els dies, es va aclarint que n'Agustí, com que es troba a la presó, d'ordre d'un jutjat (mentre un altre jutjat ho desconeix!), no s'ha de presentar als Jutjats com indicaven les tres citacions urgents que reberen els seus pares a ca seva , sinó que un agent judicial es fa present al mateix recinte de la presó de Palma per lliurar-li en mà la notificació...

Per si no bastaven tots aquests ensurts, pocs dies abans que es compleixin els tres primers mesos de reclusió de n'Agustí dins la presó (30 de juliol - 30 d'octubre de 2008), sa mare i son pare reben una telefonada de l'assistent social del recinte penitenciari, perquè hi acudeixin l'endemà mateix.

A primera hora del matí s'hi presenten i se'ls explica que la setmana vinent (3-9 de novembre) la Junta Avaluadora ha de mantenir una de les seves reunions habituals. Que podria estudiar la possibilitat de concedir a n'Agustí el primer permís de sortida de la presó, DURANT TRES DIES.

I que per això mateix, fa falta que els seus pares signin un document pel qual es comprometen a acollir-lo a casa seva durant tot aquest temps.

Com és clar, ho fan de molt bon gust!
Cap altra cosa no desitgen que tenir-lo precisament a casa seva.

L'assistent social els fa a saber alguns aspectes que tenen a veure amb la situació complicada que travessa n'Agustí Baró. Atenent la documentació judicial, es tracta d'una persona que, segons sentencia un jutge, NO HA VOLGUT PAGAR allò que deu a la família... I que ha reincidit una vegada i una altra a NO VOLER PAGAR-HO.

En conseqüència, els diu, s'ha d'entendre que fins que n'Agustí no pagui tot aquest deute, i mentre no demostri QUE HO VOL PAGAR TOT, ha de complir la sentència que l'obliga a quedar reclòs dins la presó de Palma...

Mentrestant, se'ls diu, pot anar aconseguint determinats permisos de sortida, com és el cas d'aquest de tres dies que la Junta Avaluadora ha de considerar si li'l concedeix.

Se'ls diu que n'Agustí, en aquest cas, té a favor seu l'avantatge que es tracta de la primera vegada que ingressa a la presó. I que això sempre és considerat com un dels elements atenuants...

En cas que se li concedeixin aquests TRES DIES DE PERMÍS, hauran de transcórrer encara uns dos mesos més, perquè la mateixa Junta Avaluadora es torni a reunir i miri, si ho considera oportú, de concedir-li el segon permís de sortida. En aquest cas podria ser durant SIS DIES...

I així successivament, fins que es vegi convenient atorgar-li el tercer grau... Una situació que arriba quan arriba...

Mentrestant i en paral·lel, el misser F. Carrión s'ha oferit a donar una mà en la tasca, transparent i eficaç, d'anar ingressant quantitats econòmiques voluntàries en un compte corrent a nom de n'Agustí, on fer-hi aportacions individuals per part de les persones que vulguin.Ja se n'hi han fet unes quantes...

Es tracta d'un gest que, d'una banda, pot fer veure al jutge i al fiscal que, havent-hi la voluntat de pagar i no tenint-ne la capacitat per part de n'Agustí, són els amics els que hi fan front, com poden, al deute; i de l'altra, pot contribuir a fer que a la presó n'Agustí també obtengui millores en les condicions de reclusió, de manera que pugui arribar a treballar en algun dels tallers existents i que hi funcionen...

Així, idò, hores d'ara, en complir-se els 90 primers dies d'estada a la presó de Palma, n'Agustí Baró té la possibilitat que la setmana que ve la Junta Avaluadora consideri pertinent concedir-li el primer permís de sortida, durant tres dies.

Si és així, haurem d'aprofitar algun moment d'aquests tres dies per fer-hi tots plegats un bon pa amb oli!

Carta trentaunena

Extracte de la carta trentaunena de n'Agustí Baró, a Miquel López Crespí
(rebuda dijous, 23 d'octubre de 2008, a les 09:50)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 14 d'octubre de 2008

Apreciat i benvolgut Miquel,

Avui he rebut la teva tramesa en la qual em fas arribar la documentació necessària perquè jo pugui complimentar i alhora trametre la instància per la qual sol·licit al centre que em permeti comunicar amb tu.

Et faig a mans la còpia de la instància de color groc per la qual veus i pots mostrar el dia en el que s'ha sol·licitat. L'amic Cil sol venir cada quinze dies, diumenge passat vingué, a hores d'ara segur que te'n donà noves meves. En Cil et pot informar de com va tot plegat. Avui per avui, d'autoritzats hi compten els meus pares, fills (que a hores d'ara no han vingut mai), el meu germà (si bé crec que s'ha interessat, no ha vingut encara mai), en Cil, en Noel, en Tolo Niell i n'Olívia. En principi, us heu de coordinar vosaltres per a venir els diumenges amb un màxim de quatre.

Com t'anava dient, t'he adjuntat la sol·licitud per tal que si ho vols intentar ho facis, ja que és més que possible que a les portes arribi l'autorització abans que m'arribi a mi. En el cas d'en Cil i el de n'Olívia així va ser. Tant de bo ens veiem prest. Gràcies pel teu suport.

Malauradament sembla que aquesta la meva estada en presó s'està allargant més del que esperava.

Sincerament, tenia esperances d'aconseguir la llibertat condicional, de fet encara en guard una mica d'esperança, emperò em resigno a l'esdevenir.

T'agraeixo molt la lectura que m'has fet arribar. Darrerament no m'he pogut dedicar massa a la lectura, mig alternant les pregàries i els assajos de cultura i transició a Mallorca, amb la novel·la de l'amic Miquel Adrover, “Voltors”, la mescladissa és força interessant. Ja us contaré.

Avui m'han regalat un exemplar de dia d'avui d'El Mundo. No és de les meves publicacions preferides. He de dir que en els darrers anys pocs han estat els diaris que he pogut seguir quotidianament, més bé haig de dir que cap. El redisseny del Diari de Balears em despertà curiositat, deixem-ho així. En l'exemplar que et comento hi ha diversos articles força interessants que m'han sobtat, en especial un que signen Carlos Martín Urriza i Miguel Angel Garcias Díaz, economistes del Gabinet Tècnic Confederal de comissions Obreres, titulat “Quiebra financiera de las familias españolas” (Tal volta hi podríem fer un link al blog) i que apareix destacat a la secció d'Opinió.

Generar opinió i impulsar estratègies positives de readreçament social és el que caldrà anar fent. Què en trobes?

Pel que fa al meu cas, tot recomana cautela, emperò penso que restar de mans plegades tampoc condueix enlloc, per la qual cosa jo segueixo intentant d'explicar-me. Encertar o no ja és una altra qüestió. Vaig fent entre la quotidianitat de la cretinesa que m'envolta i el desig d'optimitzar la situació al màxim.

En sortir, n'hi ha moltes que engegar d'iniciatives i tasques de profit. Entre elles les semblances de les quals parlàrem i que no s'haurien d'ajornar més.

Així doncs prepara't, que hem de fer la teva semblança en imatges. En podríem preparar d'altres, de n'Antònia Vicens, si li ve de gust. En parlem?

Tornant al diari d'avui, no té desperdici, bé m'equivoc o no hi ha fulles que sempre serviran per embolicar qualque deixalla o servir d'estovalles. Força interessant l'esment per partida doble de la mostra sobre Jovellanos que sempre que promou amb tant d'encert el municipi, Ajuntament de Palma. “Encage de bolillos” et sona l'expressió en algun dels personatges de la transició a les Illes? Per llogar cadiretes!

Per cert, avui mateix he tramès una carta a en Cil (darrerament escric massa sovint, vejam si li dau una mà) en la qual li comento que tal volta el proper dia 21 em duen als jutjats. Qui sap, igual allí ens podem veure una estona.

Fins prest, amic, ara em toca provar d'evacuar, dutxa i anar cap al llit. Vegem si aquest gripet que m'envolta m'abandona d'una vegada.

Salut, coratge i resistència.

Agustí

N'Agustí, citat de bell nou al Jutjat

Vet ací la fotografia del document que ha arribat fa dies a cals pares de n'Agustí.

Son pare em fa avinent l'original d'aquest escrit que prové del Jutjat d'Instrucció núm. 11 de Palma i que li ha arribat per tres vegades seguides a ca seva, fa uns dies,

Es tracta de les diligències prèvies del procediment abreujat 2517/2007, consistent en una cèdula de citació a imputat...

Amb aquest escrit, n'Agustí ha de comparèixer davant del Jutjat, situat a la planta baixa de l'edifici de les Avingudes, dia 21 d'octubre a les 9:30 hores, perquè en rebi notificació d'escrit d'acusació i se li practiqui requeriment...

Ens hi feim presents, sa mare, son pare, la seva amiga Olívia i jo mateix.

L'Agent judicial que ens atén ens fa a saber que no hi ha cap excarceració prevista per aquest matí. Ens recomana, així i tot, que anem a comprovar-ho al soterrani on es troben els calabossos, per tal que la policia ens indiqui si n'Agustí figura a la llista de presos que han d'acudir avui als Jutjats o o.

Me n'hi vaig tot d'una. Se'm diu que no figura cap Agustí Baró a cap de les llistes disponibles.

Telefonam al misser Carrión perquè ens indiqui què hem de fer. A més d'indicar-me que ja ha rebut algunes telefonades de gent interessada a ajudar econòmicament n'Agustí, en el pagament d'allò que li dicta el jutge, ens diu que efectivament n'Agustí ha estat citat per avui als Jutjats i que, si no figura a les llistes de presos que hi han d'anar, això vol dir que ja se li ha notificat, a la mateixa presó, allò que el jutge li volia comunicar.

Que ens podem anar cadascú a ca nostra. I a esperar. Que això no és cap camí de roses...

Carta trentena

Extracte de la carta trentena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(rebuda divendres, 17 d'octubre de 2008, a les 12:50)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 13 d'octubre de 2008

Benvolguts Cil i Bel

Em va alegrar molt tornar a veure't diumenge passat al costat dels meus pares i n'Olívia. Ha de resultar feixuc això de matinar els diumenges per tal d'anar a visitar aquest humil bandejat que us pera amb ànsia de saber noves per tots els costats, com quan m'arriben cartes, resulta tan gratificant rebre-les de viva veu i poder veure-vos, malgrat rere els cristalls.

Trob que t'has també aprimat, amic Cil. Es veu que això de les passejades regulars també et funciona. Els pares cada cop els veig més joves. Això de no tenir-me contínuament voltant al seu voltant es veu que els ha assossegat prou com per millorar l'aspecte amb escreix .

N'Olívia em va preocupar una mica, tantes ganes d'explicar coses, tants de nirvis, la vaig veure massa exaltada. Vols dir que prens la medicació quan pertoca? Vejam si entre tots farem quelcom de profit. Això que el proper dimecres n'Olívia hagi concertat entrevista amb l'advocat de la meva ex companya em té una mica preocupat, més quan penso que hi anirà tota sola. Tant de bo tot vagi bé. No està per més disgustos.

Crec que miraré d'aconseguir una tarja telefònica de qualcú per parlar avui mateix amb els pares i que li treguin del cap o si més no que l'acompanyin. Cap dels tres està per sofrir més del que ja sofreixen. Preferiria que aquests tipus d'acostaments es fessin a través d'en Carrion o n'Arbona.

En entrar el mes de novembre, penso que podré sol·licitar el primer permís de sortida ordinari; s'haurà complit una quarta part de la suma de les dues sentències que m'han reclòs aquí dintre.

A més de sentir la terra sota els meus peus i canviar de perspectives al meu davant, m'encurioseig molt veure com es van mostrant tot aquest conjunt de trameses, comentaris i experiències compartides en el blog. Tant de bo us pogués sorprendre intervenint-hi directament i no afegint feines i maldecaps als vostres dia a dia.

Bé, ja he telefonat als pares. Ara són entorn de les 20:15 d'aquest dilluns 13 d'octubre festiu. Torn a ser a la cel·la i malgrat preferiria no haver de llançar la carta que us estic escrivint, ja que aquest matí ja n'he passat una a la bústia, penso que de bell nou he de tornar-vos a escometre en una tramesa rere l'altra, amb una freqüència tal volta atabaladora. Disculpau.

Com us comentava abans, i després de parlar amb la mare telefònicament per tal de pregar-li la possibilitat d'ajornar l'entrevista amb el misser de n'Aina o si més no acurar l'entrevista amb la presència d'algú emocionalment menys implicat en el cas, la mare m'ha fet a saber que a casa havia arribat una tramesa dels Jutjats, instant-me a presentar-m'hi el proper dia 21 d'aquest mes. Crec haver-ho entès així. Ves a saber!

Es podria tractar d'una demanda més interposada als Jutjats per la manca de pagament o es podria tractar de qualsevol dels processos en instrucció pels mateixos fets. Tant se val. Penso que m'ho notificaran en el recinte penitenciari. I com veig que és costum m'hi conduiran engrillonat. Sincerament per un costat l'estampa m'afecta una miqueta. Voldria no enfonsar-me pel fet. Emperò per altra banda m'il·lusiona sortir al carrer i tenir la possibilitat d'abraçar-vos per tal d'agrair el vostre suport.

Penso que seria interessant veure la carta que ha arribat a casa i assabentar-vos de què es tracta, a quina hora, i a quin jutjat. Per tal que aquells que us hi vulgueu fer presents en tingueu ocasió. De segur que a n'Olívia li farà il·lusió. Qui sap, tal volta na Mercè Garau i Blanes ja sigui per l'illa i finalment sí que ens puguem veure. No estaria de més posar al corrent els advocats propers de la qüestió.

Això de veure'ns sense mediar cristalls pot ser tota una experiència. M'intranquil·litza la qüestió d'anar emmanillat. Tant se val. Veure el carrer, la llum, perspectives diferents i veure-vos promptament m'encoratja i m'il·lusiona. No tot ha de ser per mal!

M'havia proposat no trametre carta fins haver-ne rebuda. Emperò ja veis, les causualitats m'empenyen.

He estat dos dies sense televisor. Us mig contava a la tramesa anterior un episodi trist que conduí un company de mòdul a internament. Aquest company s'asseia al meu costat al menjador i setmanes abans m'havia deixat en préstec el televisor. En marxa se'l va endur. La qüestió és que aquest matí en Hassan m'ha oferit el seu, ja que a la cel·la on és ell el seu company en té un altre. Tant de bo, ja que les imatges no sempre atraients almenys distrauen i fan més empassadores les hores.

No record si en la narració del dia a dia aquí a la presó, la qual desconec si s'ha penjat res a hores d'ara en el blog, us he parlat mai d'en Hassan.

Hassan és un dels companys que des dels primers dies s'ha atansat a mi amb empatia. No és massa parlador, emperò ens hem fet bons amics en aquest captiveri compartit. Així com hi ha companys que gaudeixen de les meves narracions, n'hi ha d'altres a qui incomoda, per la qual cosa vaig anar deixant de fer esment dels personatges que m'envolten.

Satisfactòriament a l'interior del mòdul es comencen a fer coneixedores les novetats de la nova direcció del centre penitenciari. Desconec si respon o no a ordres directes de Direcció com les que fan relació a les cartes adreçades als presos de les quals us n'he parlat en altres ocasions. El fet més gratificant resulta que els funcionaris són més presents entorn dels penitents a l'interior del mòdul, la qual cosa a mi personalment em tranquil·litza molt.

Crisi!

Els mitjans de comunicació no deixen de parlar de la crisi i sembla que institucionalment s'han insuflat bilions de recursos econòmics a mantenir el sistema financer; emperò no sento parlar de corresponsabilitat laboral. Sincerament em preocupa amb escreix pel que fa a les economies familiars, potser les solucions a hores d'ara posades en marxa, al meu veure poden encarir, encara més del que estan els productes bàsics afavorint encara més la fractura social. Personalment penso que la confiança en el sistema passa per la recuperació de la confiança amb les persones; passa per la recuperació de la dignitat humana.

Fins prest, amics i companys. Via fa qui no té pressa.

Salut, força, coratge i resistència.

Agustí

Carta vintinouena

Extracte de la carta vintinouena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(rebuda dijous, 16 d'octubre de 2008, a les 12:30)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 10 d'octubre de 2008

Apreciats i benvolguts amics Cil i Bel,

Aquesta setmana m'estranyà no rebre carta. En les diverses vegades que un passa pel davant de la garita dels funcionaris, els meus ulls s'adreçaven als vidres per tal d'interceptar qualque tramesa per a mi. Ni per a mi ni per a ningú. Totes les van administrar ahir a la tarda. Tant de bo. N'hi havia un munter per a mi i, com sempre, totes gratificants.

Com m'alegraria veure que tots els que es van interessant per la meva situació, manifestant-me el seu suport, s'encoratjassin a vèncer els obstacles que troben per fer un ús òptim d'aquests nous mitjans de comunicació que ens ofereix la xarxa, alleugerint-te, amic Cil, aquesta valuosa tasca que estàs realitzant en suport de la meva persona! Gràcies!

M'arriba la teva dotzena missiva. Dos mesos i onze dies de captiveri i em consta que un bon grapat de coneguts, amics, col·legues i encuriosits s'acosten al blog per saber-ne noves. Sorprèn la immediatesa de la comunicació que permeten els blogs i hem de tenir en compte que manca molt de treball docent perquè no sols s'interessin si més no puguin accedir-hi. Recordeu que es tracta, ara com ara, d'un blog restringit per la cautela que recomana tot plegat en tant que l'administrador que l'inicià és el penat. Així que siguem molts més i acordeu una altra cosa amb l'assessorament legal escaient, feu el que trobeu millor. Parleu-ne. Parlem-ne.

Entre les cartes que vaig rebre ahir, voldria esmentar especialment un poema, un fragment de poema, o petit poema d'en Salvat Papasseit que sembla ser va musicar l'amic Ovidi Montllor i que m'adrecen na Mercè Garau i en Lluís Garcia Sevilla, el qual m'agradaria que es penjàs, si ho trobau bé, al blog:

“Hi ha un home a la presó
dels que avançaven
JUNTEU-VOS
Traieu-li l'embaràs, que li oprimeix les mans,
Perquè faci camí”.

El petit poema m'ha agradat ben molt i m'ha satisfet amb escreix.

Pel que fa a Asocolombia,
Dir-vos que em consta que en són molts els colombians i immigrants que per raons de supervivència es deixen manipular pels interessos més roïns que arrossega la nostra societat. Magnificar els fets sols contribueix a dar corda a aquells que en volen obtenir un profit polític clientelista dels sufragis electorals. Si qualque nazi és ver que resta solt per les rodalies, per res hem de criminalitzar ningú pel que puguin dir quatre, per dir qualque cosa, menets de cordeta.

Apreciat Cil.Disculpa d'haver-te capficat en aquest quefer. M'han tancat a mi i sembla que us he ficat a tots plegats en quelcom que us victimitza a tots. Perdonau-me. Què voleu que faci? La veritat és que en són ja més de 6 anys de patiment i sofriment, d'angoixes i impotències, i ara que en podia fer front, van i em tanquen.

Apreciats amics, personalment i per damunt de la meva particular situació, penso que s'ho paga apropar esquenes i fer front de valent a tot aquest desgavell que envolta la hipocresia instal·lada ja massa a prop de tots plegats per no posar fil a l'agulla. Què en trobau?

Mentre escric aquestes lletres, el noticiari de Tele 5, -prescindiria perfectament dels estímuls televisius de qualsevol casta i preferiria escoltar la meva llengua, emperò senzillament accepto tot quant m'envolta-, el fet és que escolto la notícia pel que fa als ajuts governamentals a les “Corporativity money”, al meu veure instal·lades en l'especulació i la lladreria més escandalosa dels darrers anys , i concretament parlant del grup, penso assegurador, FORTIS i la despesa econòmica satisfeta pels executius... SOCORRO...

Penso que ja n'havia parlat d'aquesta possibilitat...

Si trobeu que no cal dir-hi res, no diguem res, o sí? Penseu que no té res a veure? Si davant tot això no trobeu que cal replantejar l'esdevenir de la funció pública per tal d'aturar la fragmentació social que s'està consentint mirant cap a un altre costat. Jo no ho trob així. Considero que cal que ens hi posem de valent, amb optimisme i fent ús de qualsevol recurs pacífic i responsable que puguem emprar amb les mans. Efectivament cal recuperar la confiança amb altri, estirant les orelles a qui calgui deixant de banda les traïdories del passat...

A Mercè Garau, en tant a les informacions concretes que sol·licita, i a qui pugui interessar o resultar útil:

• “Judicis oberts contra tu, hores d'ara, tots”. Pel que pugui estar assabentat, tots es refereixen al mateix. En primer lloc, el procés de reparació, el qual acaba condemnant-me o penant-me a pagar una quantitat d'entorn dels 1.700 euros a la meva ex companya i amiga, en concepte d'aliments pels meus fills. N'Armando, un advocat amic del meu amic Noel Quintana, va intentar defensar-me i em consta que recorregué la sentència. El fet és que, no podent fer-me càrrec del pagament, judicialment se'm va embargar la totalitat de l'atur. Penso que no hauria de resultar massa dificultós comprovar el fet. Penso que per casa es podria trobar la cartilla, llibreta d'estalvis, on s'hi reflecteixen els embargaments. Tot plegat deixant-me en una situació bastant penosa. Després hi ha el procés de divorci, del qual se'm va avisar un dia abans de la vista, per la qual cosa ni hi vaig poder assistir, si bé vaig intentar ajornar la vista per a poder-me defensar o almenys fer-m'hi present. Després, tot un seguit de demandes per la manca de satisfacció dels aliments dels meus fills.

• “Demandes fetes contra tu fins ara, totes”. N'he perdut el compte. Penso que quan s'atansaven als Jutjats, per tal d'aprofitar el dia, algú s'entretenia a realitzar demandes, la mateixa causa, en diversos jutjats, de forma aleatòria per entretenir els administratius per si a un cas els mancaven feines.

• “Qui les ha presentades”. Desconec si qui ho hagi de poder fer, ni si hi ha de presentar procurador o no. Penso que totes hauran hagut d'haver estat presentades per la que fou la meva companya durant poc més de 20 anys, n'Aina M. Picó Mestre, així com tenc la creença que sempre assessorada pel mateix advocat, si no m'equivoc Don Francisco Montes Jador.

• “On han estat presentades, davant quins tribunals”. M'atreviria a dir que, si no a tots, a quasi tots. Emperò de segur que els amics i advocats Antoni Arbona i Francesc Carrión us en podran dar ben prest les numeracions i quantitats, dic quantitats de tribunals no de diners, ja que sorprenentment a la resposta posterior veureu que no tant com pensava.

• “Quines quantitats econòmiques se't reclamen en total, tots els doblers que diuen que deus”. Sincerament ho desconec. En primer lloc, la despesa, com us he manifestat, anava entorn dels 1.700 euros mensuals, dels quals m'embargaren entorn de 900 euros de l'atur que em pertocava, a més d'una quantitat entorn dels penso que 3.000 euros d'un crèdit que va demanar la meva ex companya i que jo vaig satisfer gratuïtament actuant de bona fe en els primers temps d'aquest quefer. El fet és que avui aquí dintre se'm reclamen entorn dels 19.000 euros. Sembla ser que havent-hi restat el que ja s'hagin pogut satisfer a través dels diversos embargaments que he patit d'atur i nòmines.

• “Quins missers duen realment el teu cas, noms i llinatges, com també telèfons de contacte”. Hores d'ara, el pròxim cas obert el porta com advocat d'ofici n'Antoni Arbona i el següent procés un altre misser del que a dia d'avui encara no n'he tingut notícies, del qual no recordo el nom, emperò sé que el seu despatx està en el mateix edifici on n'Antoni Arbona té el seu. Després, aclarir que Francisco Carrión té la meva autorització per fer-se'n càrrec de tot el que m'ha conduït aquí dintre i amb el qual em vaig retrobar, amb presència d'en Cil i el meu pare, en l'ingrés en aquest centre penitenciari que em té reclòs.

• “Quins contactes vols que mantenguem amb la teva ex, perquè s'hi impliqui més directament”. Més implicada del que hi està penso que seria exagerar encara més la situació. Els que amb seny trobeu necessaris per a despertar-la d'aquest malson al qual ens hem capficat per les causualitats gratuïtament. Tant de bo afluixàs una mica i reflexionàs des d'altres punts de vista i més ara que el temps ha passat i penso que permet des de les vides ja represes recordar les situacions més fredament.
  

Gràcies, Mercè, gràcies Lluís, gràcies Cil, gràcies a tots els que amb el vostre interès em dau suport i coratge per a resistir. Gràcies per voler ajudar-me. Tant de bo m'haguessin deixat fer-ho sol, com darrerament ja podia. M'hauria agradat no haver-vos hagut de fer compartir, sentir, aquest calvari que m'ha tocat en sort patir.

Per favor amb seny i cura. No voldria fer patir més els meus fills ni n'Aina. Ara sí, voldria recuperar els meus fills. Perquè ara puc i sempre els he volgut fer costat.

A Projecte REMS.
No defalliu, amics. Això va com va. Comptau amb mi, com si hi fos.

A Olívia.
Tranquil·litza't i fes bonda. QT penses que sense tu al costat podria fer front a tot plegat. Caa barret! Gràcies a tu i als que m'aprecien, cobro coratge cada dia per resistir.

Salut, coratge i resistència.

Fins aviat.

Agustí

Carta vintivuitena

Extracte de la carta vintivuitena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(rebuda dijous, 16 d'octubre de 2008, a les 12:30)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 7 d'octubre de 2008

Apreciats i benvolguts Cil i Bel,

De bell nou amb vosaltres en aquestes trameses setmanals que pel que fa a mi voldria fer-vos-les el més empasiades possible.

Ahir dilluns, a la fi, vingueren a pintar la meva cel·la, la número 18 del model cinquè, la qual, com us he narrat, comparteixo amb en Silvio, el meu company d'origen argentí. Així doncs, el dia d'ahir s'espassà amb la tramoia de la feta, treure i tornar a ordenar els pocs objectes que hi tenim.

A migdia ja estava tot pintat, emperò tot recomanava no col·locar res al seu lloc, ja que restava encara per eixugar la pintura. Així i tot, aconseguiren poder-nos estirar sobre la llitera. Em vaig adormir i sembla ser que les aromes químics de la pintura aconseguiren deixar-me KO a la tarda. Vaig tenir una baixada de tensió d'aquelles que et sembla que vas en vaixell. Res que no s'hagi superat a hores d'ara.

La setmana passada ja us adonàreu que resultà del mes decebedora pel que fa a les esperances de sortir en llibertat condicional. El dissabte vingué a veure'n en Francesc Carrion a instàncies teves, amic Cil. Gràcies. Aquest m'instà a adreçar una instància a l'Educadora, així com fer-li a saber que ell desitjaria parlar amb ella, per la qual cosa em féu arribar una tarja personal amb unes paraules adreçades.

Dilluns al matí l'Educadora vingué al mòdul a despatxar amb diversos presos als quals llistà. Els assistents tenen per norma llistar els presos en una llista que es fa a saber per megafonia. El meu nom no estava en aquell llistat, per la qual cosa em vaig assabentar de qui era el darrer i m'hi vaig presentar. L'Educadora de nom Xaro me n'informà ahir. Efectivament portava a les mans la instància que el diumenge li vaig adreçar. Se'm disculpà dient-me que efectivament m'atendria, emperò s'havia descuidat de fer-me avisar.

Sembla ser que és a l'Assistent Social a qui he de notificar la possibilitat que els meus pares actuïn o es presentin com a tutors en cas de gaudir de la llibertat condicional i no a l'Educadora que és qui extra oficialment m'ho notificà. Sincerament no sé què pensar ni què fer. El cert és que tot aquest seguit de circumstàncies el que fan és perllongar la meva estada innòcuament, sense fer res i, pel que sembla, també endarrerint les possibilitat de realitzar treballs remunerats en el Centre Penitenciari. Què de bé tot plegat! A qui deu beneficiar tot aquest desgavell? Qui se n'ha de sentir satisfet?

Si algú s'ho explica, que m'ho esclareixi. Seria d'agrair alguna explicació.

També pel que fa a la demanda de treball remunerat, n'hi ha per llogar cadiretes. Ho deixaré així, per no turmentar-vos més. Potser hauria d'explicar-ho a algú amb més capacitat d'intervenir-hi. Emperò un s'afanya a seguir les instruccions d'aquells facultatius que així m'ho indiquen. Ara com ara insisteixo que l'única que ha mostrat una mica d'empatia i s'ha afanyat a explicar-me oralment qualque cosa ha estat l'Educadora.

Sapigueu que m'ho ha eixat ben clar, és a l'Assistent Social a qui m'he adreçar i a qui us heu d'adreçar, si voleu saber noves meves per part de la institució que m'hostatja.

Pel que fa al blog que proposava engegar per tal d'intentar empènyer la valoració positiva del treball d'elaboració de continguts “web” i a través de mini contractes de treball, aquí a Institucions Penitenciàries, us dic el mateix que pel que fa a tots els temes que envolten el meu captiveri. I els passo a enumerar: crisi econòmica, cap on va la societat, alienació parental, lluita de gèneres, igualtat social, alternatives laborals, idealisme, repensar les institucions... (n'hi podeu afegir les que trobeu).

Parlem-ne i opineu. Parleu-ne. Tant de bo l'estat d'opinió, entorn d'aquests temes i els que se us puguin acudir, milloràs acordant fórmules de recuperació de valors amb el seny necessari per a superar tots plegats i amb optimisme els temps tèrbols que ens acompanyen.

De bell nou gràcies pel vostre suport.

Sense res més a afegir per avui s'acomiada aquest humil bandejat. Són les 8:35 del dimarts, dia 7 d'octubre de 2008. Tal volta demà hi afegiré qualque cosa més a aquesta tramesa, per la qual cosa encara no l'ensobrar�