Carta trentaunena

Extracte de la carta trentaunena de n'Agustí Baró, a Miquel López Crespí
(rebuda dijous, 23 d'octubre de 2008, a les 09:50)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 14 d'octubre de 2008

Apreciat i benvolgut Miquel,

Avui he rebut la teva tramesa en la qual em fas arribar la documentació necessària perquè jo pugui complimentar i alhora trametre la instància per la qual sol·licit al centre que em permeti comunicar amb tu.

Et faig a mans la còpia de la instància de color groc per la qual veus i pots mostrar el dia en el que s'ha sol·licitat. L'amic Cil sol venir cada quinze dies, diumenge passat vingué, a hores d'ara segur que te'n donà noves meves. En Cil et pot informar de com va tot plegat. Avui per avui, d'autoritzats hi compten els meus pares, fills (que a hores d'ara no han vingut mai), el meu germà (si bé crec que s'ha interessat, no ha vingut encara mai), en Cil, en Noel, en Tolo Niell i n'Olívia. En principi, us heu de coordinar vosaltres per a venir els diumenges amb un màxim de quatre.

Com t'anava dient, t'he adjuntat la sol·licitud per tal que si ho vols intentar ho facis, ja que és més que possible que a les portes arribi l'autorització abans que m'arribi a mi. En el cas d'en Cil i el de n'Olívia així va ser. Tant de bo ens veiem prest. Gràcies pel teu suport.

Malauradament sembla que aquesta la meva estada en presó s'està allargant més del que esperava.

Sincerament, tenia esperances d'aconseguir la llibertat condicional, de fet encara en guard una mica d'esperança, emperò em resigno a l'esdevenir.

T'agraeixo molt la lectura que m'has fet arribar. Darrerament no m'he pogut dedicar massa a la lectura, mig alternant les pregàries i els assajos de cultura i transició a Mallorca, amb la novel·la de l'amic Miquel Adrover, “Voltors”, la mescladissa és força interessant. Ja us contaré.

Avui m'han regalat un exemplar de dia d'avui d'El Mundo. No és de les meves publicacions preferides. He de dir que en els darrers anys pocs han estat els diaris que he pogut seguir quotidianament, més bé haig de dir que cap. El redisseny del Diari de Balears em despertà curiositat, deixem-ho així. En l'exemplar que et comento hi ha diversos articles força interessants que m'han sobtat, en especial un que signen Carlos Martín Urriza i Miguel Angel Garcias Díaz, economistes del Gabinet Tècnic Confederal de comissions Obreres, titulat “Quiebra financiera de las familias españolas” (Tal volta hi podríem fer un link al blog) i que apareix destacat a la secció d'Opinió.

Generar opinió i impulsar estratègies positives de readreçament social és el que caldrà anar fent. Què en trobes?

Pel que fa al meu cas, tot recomana cautela, emperò penso que restar de mans plegades tampoc condueix enlloc, per la qual cosa jo segueixo intentant d'explicar-me. Encertar o no ja és una altra qüestió. Vaig fent entre la quotidianitat de la cretinesa que m'envolta i el desig d'optimitzar la situació al màxim.

En sortir, n'hi ha moltes que engegar d'iniciatives i tasques de profit. Entre elles les semblances de les quals parlàrem i que no s'haurien d'ajornar més.

Així doncs prepara't, que hem de fer la teva semblança en imatges. En podríem preparar d'altres, de n'Antònia Vicens, si li ve de gust. En parlem?

Tornant al diari d'avui, no té desperdici, bé m'equivoc o no hi ha fulles que sempre serviran per embolicar qualque deixalla o servir d'estovalles. Força interessant l'esment per partida doble de la mostra sobre Jovellanos que sempre que promou amb tant d'encert el municipi, Ajuntament de Palma. “Encage de bolillos” et sona l'expressió en algun dels personatges de la transició a les Illes? Per llogar cadiretes!

Per cert, avui mateix he tramès una carta a en Cil (darrerament escric massa sovint, vejam si li dau una mà) en la qual li comento que tal volta el proper dia 21 em duen als jutjats. Qui sap, igual allí ens podem veure una estona.

Fins prest, amic, ara em toca provar d'evacuar, dutxa i anar cap al llit. Vegem si aquest gripet que m'envolta m'abandona d'una vegada.

Salut, coratge i resistència.

Agustí


N'Agustí, citat de bell nou al Jutjat

Vet ací la fotografia del document que ha arribat fa dies a cals pares de n'Agustí.

Son pare em fa avinent l'original d'aquest escrit que prové del Jutjat d'Instrucció núm. 11 de Palma i que li ha arribat per tres vegades seguides a ca seva, fa uns dies,

Es tracta de les diligències prèvies del procediment abreujat 2517/2007, consistent en una cèdula de citació a imputat...

Amb aquest escrit, n'Agustí ha de comparèixer davant del Jutjat, situat a la planta baixa de l'edifici de les Avingudes, dia 21 d'octubre a les 9:30 hores, perquè en rebi notificació d'escrit d'acusació i se li practiqui requeriment...

Ens hi feim presents, sa mare, son pare, la seva amiga Olívia i jo mateix.

L'Agent judicial que ens atén ens fa a saber que no hi ha cap excarceració prevista per aquest matí. Ens recomana, així i tot, que anem a comprovar-ho al soterrani on es troben els calabossos, per tal que la policia ens indiqui si n'Agustí figura a la llista de presos que han d'acudir avui als Jutjats o o.

Me n'hi vaig tot d'una. Se'm diu que no figura cap Agustí Baró a cap de les llistes disponibles.

Telefonam al misser Carrión perquè ens indiqui què hem de fer. A més d'indicar-me que ja ha rebut algunes telefonades de gent interessada a ajudar econòmicament n'Agustí, en el pagament d'allò que li dicta el jutge, ens diu que efectivament n'Agustí ha estat citat per avui als Jutjats i que, si no figura a les llistes de presos que hi han d'anar, això vol dir que ja se li ha notificat, a la mateixa presó, allò que el jutge li volia comunicar.

Que ens podem anar cadascú a ca nostra. I a esperar. Que això no és cap camí de roses...

Carta trentena


Extracte de la carta trentena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(rebuda divendres, 17 d'octubre de 2008, a les 12:50)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 13 d'octubre de 2008

Benvolguts Cil i Bel

Em va alegrar molt tornar a veure't diumenge passat al costat dels meus pares i n'Olívia. Ha de resultar feixuc això de matinar els diumenges per tal d'anar a visitar aquest humil bandejat que us pera amb ànsia de saber noves per tots els costats, com quan m'arriben cartes, resulta tan gratificant rebre-les de viva veu i poder veure-vos, malgrat rere els cristalls.

Trob que t'has també aprimat, amic Cil. Es veu que això de les passejades regulars també et funciona. Els pares cada cop els veig més joves. Això de no tenir-me contínuament voltant al seu voltant es veu que els ha assossegat prou com per millorar l'aspecte amb escreix .

N'Olívia em va preocupar una mica, tantes ganes d'explicar coses, tants de nirvis, la vaig veure massa exaltada. Vols dir que prens la medicació quan pertoca? Vejam si entre tots farem quelcom de profit. Això que el proper dimecres n'Olívia hagi concertat entrevista amb l'advocat de la meva ex companya em té una mica preocupat, més quan penso que hi anirà tota sola. Tant de bo tot vagi bé. No està per més disgustos.

Crec que miraré d'aconseguir una tarja telefònica de qualcú per parlar avui mateix amb els pares i que li treguin del cap o si més no que l'acompanyin. Cap dels tres està per sofrir més del que ja sofreixen. Preferiria que aquests tipus d'acostaments es fessin a través d'en Carrion o n'Arbona.

En entrar el mes de novembre, penso que podré sol·licitar el primer permís de sortida ordinari; s'haurà complit una quarta part de la suma de les dues sentències que m'han reclòs aquí dintre.

A més de sentir la terra sota els meus peus i canviar de perspectives al meu davant, m'encurioseig molt veure com es van mostrant tot aquest conjunt de trameses, comentaris i experiències compartides en el blog. Tant de bo us pogués sorprendre intervenint-hi directament i no afegint feines i maldecaps als vostres dia a dia.

Bé, ja he telefonat als pares. Ara són entorn de les 20:15 d'aquest dilluns 13 d'octubre festiu. Torn a ser a la cel·la i malgrat preferiria no haver de llançar la carta que us estic escrivint, ja que aquest matí ja n'he passat una a la bústia, penso que de bell nou he de tornar-vos a escometre en una tramesa rere l'altra, amb una freqüència tal volta atabaladora. Disculpau.

Com us comentava abans, i després de parlar amb la mare telefònicament per tal de pregar-li la possibilitat d'ajornar l'entrevista amb el misser de n'Aina o si més no acurar l'entrevista amb la presència d'algú emocionalment menys implicat en el cas, la mare m'ha fet a saber que a casa havia arribat una tramesa dels Jutjats, instant-me a presentar-m'hi el proper dia 21 d'aquest mes. Crec haver-ho entès així. Ves a saber!

Es podria tractar d'una demanda més interposada als Jutjats per la manca de pagament o es podria tractar de qualsevol dels processos en instrucció pels mateixos fets. Tant se val. Penso que m'ho notificaran en el recinte penitenciari. I com veig que és costum m'hi conduiran engrillonat. Sincerament per un costat l'estampa m'afecta una miqueta. Voldria no enfonsar-me pel fet. Emperò per altra banda m'il·lusiona sortir al carrer i tenir la possibilitat d'abraçar-vos per tal d'agrair el vostre suport.

Penso que seria interessant veure la carta que ha arribat a casa i assabentar-vos de què es tracta, a quina hora, i a quin jutjat. Per tal que aquells que us hi vulgueu fer presents en tingueu ocasió. De segur que a n'Olívia li farà il·lusió. Qui sap, tal volta na Mercè Garau i Blanes ja sigui per l'illa i finalment sí que ens puguem veure. No estaria de més posar al corrent els advocats propers de la qüestió.

Això de veure'ns sense mediar cristalls pot ser tota una experiència. M'intranquil·litza la qüestió d'anar emmanillat. Tant se val. Veure el carrer, la llum, perspectives diferents i veure-vos promptament m'encoratja i m'il·lusiona. No tot ha de ser per mal!

M'havia proposat no trametre carta fins haver-ne rebuda. Emperò ja veis, les causualitats m'empenyen.

He estat dos dies sense televisor. Us mig contava a la tramesa anterior un episodi trist que conduí un company de mòdul a internament. Aquest company s'asseia al meu costat al menjador i setmanes abans m'havia deixat en préstec el televisor. En marxa se'l va endur. La qüestió és que aquest matí en Hassan m'ha oferit el seu, ja que a la cel·la on és ell el seu company en té un altre. Tant de bo, ja que les imatges no sempre atraients almenys distrauen i fan més empassadores les hores.

No record si en la narració del dia a dia aquí a la presó, la qual desconec si s'ha penjat res a hores d'ara en el blog, us he parlat mai d'en Hassan.

Hassan és un dels companys que des dels primers dies s'ha atansat a mi amb empatia. No és massa parlador, emperò ens hem fet bons amics en aquest captiveri compartit. Així com hi ha companys que gaudeixen de les meves narracions, n'hi ha d'altres a qui incomoda, per la qual cosa vaig anar deixant de fer esment dels personatges que m'envolten.

Satisfactòriament a l'interior del mòdul es comencen a fer coneixedores les novetats de la nova direcció del centre penitenciari. Desconec si respon o no a ordres directes de Direcció com les que fan relació a les cartes adreçades als presos de les quals us n'he parlat en altres ocasions. El fet més gratificant resulta que els funcionaris són més presents entorn dels penitents a l'interior del mòdul, la qual cosa a mi personalment em tranquil·litza molt.

Crisi!

Els mitjans de comunicació no deixen de parlar de la crisi i sembla que institucionalment s'han insuflat bilions de recursos econòmics a mantenir el sistema financer; emperò no sento parlar de corresponsabilitat laboral. Sincerament em preocupa amb escreix pel que fa a les economies familiars, potser les solucions a hores d'ara posades en marxa, al meu veure poden encarir, encara més del que estan els productes bàsics afavorint encara més la fractura social. Personalment penso que la confiança en el sistema passa per la recuperació de la confiança amb les persones; passa per la recuperació de la dignitat humana.

Fins prest, amics i companys. Via fa qui no té pressa.

Salut, força, coratge i resistència.

Agustí


Carta vintinouena


Extracte de la carta vintinouena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(rebuda dijous, 16 d'octubre de 2008, a les 12:30)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 10 d'octubre de 2008

Apreciats i benvolguts amics Cil i Bel,

Aquesta setmana m'estranyà no rebre carta. En les diverses vegades que un passa pel davant de la garita dels funcionaris, els meus ulls s'adreçaven als vidres per tal d'interceptar qualque tramesa per a mi. Ni per a mi ni per a ningú. Totes les van administrar ahir a la tarda. Tant de bo. N'hi havia un munter per a mi i, com sempre, totes gratificants.

Com m'alegraria veure que tots els que es van interessant per la meva situació, manifestant-me el seu suport, s'encoratjassin a vèncer els obstacles que troben per fer un ús òptim d'aquests nous mitjans de comunicació que ens ofereix la xarxa, alleugerint-te, amic Cil, aquesta valuosa tasca que estàs realitzant en suport de la meva persona! Gràcies!

M'arriba la teva dotzena missiva. Dos mesos i onze dies de captiveri i em consta que un bon grapat de coneguts, amics, col·legues i encuriosits s'acosten al blog per saber-ne noves. Sorprèn la immediatesa de la comunicació que permeten els blogs i hem de tenir en compte que manca molt de treball docent perquè no sols s'interessin si més no puguin accedir-hi. Recordeu que es tracta, ara com ara, d'un blog restringit per la cautela que recomana tot plegat en tant que l'administrador que l'inicià és el penat. Així que siguem molts més i acordeu una altra cosa amb l'assessorament legal escaient, feu el que trobeu millor. Parleu-ne. Parlem-ne.

Entre les cartes que vaig rebre ahir, voldria esmentar especialment un poema, un fragment de poema, o petit poema d'en Salvat Papasseit que sembla ser va musicar l'amic Ovidi Montllor i que m'adrecen na Mercè Garau i en Lluís Garcia Sevilla, el qual m'agradaria que es penjàs, si ho trobau bé, al blog:

Hi ha un home a la presó
dels que avançaven
JUNTEU-VOS
Traieu-li l'embaràs, que li oprimeix les mans,
Perquè faci camí”.

El petit poema m'ha agradat ben molt i m'ha satisfet amb escreix.

Pel que fa a Asocolombia,
Dir-vos que em consta que en són molts els colombians i immigrants que per raons de supervivència es deixen manipular pels interessos més roïns que arrossega la nostra societat. Magnificar els fets sols contribueix a dar corda a aquells que en volen obtenir un profit polític clientelista dels sufragis electorals. Si qualque nazi és ver que resta solt per les rodalies, per res hem de criminalitzar ningú pel que puguin dir quatre, per dir qualque cosa, menets de cordeta.

Apreciat Cil.Disculpa d'haver-te capficat en aquest quefer. M'han tancat a mi i sembla que us he ficat a tots plegats en quelcom que us victimitza a tots. Perdonau-me. Què voleu que faci? La veritat és que en són ja més de 6 anys de patiment i sofriment, d'angoixes i impotències, i ara que en podia fer front, van i em tanquen.

Apreciats amics, personalment i per damunt de la meva particular situació, penso que s'ho paga apropar esquenes i fer front de valent a tot aquest desgavell que envolta la hipocresia instal·lada ja massa a prop de tots plegats per no posar fil a l'agulla. Què en trobau?

Mentre escric aquestes lletres, el noticiari de Tele 5, -prescindiria perfectament dels estímuls televisius de qualsevol casta i preferiria escoltar la meva llengua, emperò senzillament accepto tot quant m'envolta-, el fet és que escolto la notícia pel que fa als ajuts governamentals a les “Corporativity money”, al meu veure instal·lades en l'especulació i la lladreria més escandalosa dels darrers anys , i concretament parlant del grup, penso assegurador, FORTIS i la despesa econòmica satisfeta pels executius... SOCORRO...

Penso que ja n'havia parlat d'aquesta possibilitat...

Si trobeu que no cal dir-hi res, no diguem res, o sí? Penseu que no té res a veure? Si davant tot això no trobeu que cal replantejar l'esdevenir de la funció pública per tal d'aturar la fragmentació social que s'està consentint mirant cap a un altre costat. Jo no ho trob així. Considero que cal que ens hi posem de valent, amb optimisme i fent ús de qualsevol recurs pacífic i responsable que puguem emprar amb les mans. Efectivament cal recuperar la confiança amb altri, estirant les orelles a qui calgui deixant de banda les traïdories del passat...

A Mercè Garau, en tant a les informacions concretes que sol·licita, i a qui pugui interessar o resultar útil:

  • Judicis oberts contra tu, hores d'ara, tots”. Pel que pugui estar assabentat, tots es refereixen al mateix. En primer lloc, el procés de reparació, el qual acaba condemnant-me o penant-me a pagar una quantitat d'entorn dels 1.700 euros a la meva ex companya i amiga, en concepte d'aliments pels meus fills. N'Armando, un advocat amic del meu amic Noel Quintana, va intentar defensar-me i em consta que recorregué la sentència. El fet és que, no podent fer-me càrrec del pagament, judicialment se'm va embargar la totalitat de l'atur. Penso que no hauria de resultar massa dificultós comprovar el fet. Penso que per casa es podria trobar la cartilla, llibreta d'estalvis, on s'hi reflecteixen els embargaments. Tot plegat deixant-me en una situació bastant penosa. Després hi ha el procés de divorci, del qual se'm va avisar un dia abans de la vista, per la qual cosa ni hi vaig poder assistir, si bé vaig intentar ajornar la vista per a poder-me defensar o almenys fer-m'hi present. Després, tot un seguit de demandes per la manca de satisfacció dels aliments dels meus fills.

  • Demandes fetes contra tu fins ara, totes”. N'he perdut el compte. Penso que quan s'atansaven als Jutjats, per tal d'aprofitar el dia, algú s'entretenia a realitzar demandes, la mateixa causa, en diversos jutjats, de forma aleatòria per entretenir els administratius per si a un cas els mancaven feines.

  • Qui les ha presentades”. Desconec si qui ho hagi de poder fer, ni si hi ha de presentar procurador o no. Penso que totes hauran hagut d'haver estat presentades per la que fou la meva companya durant poc més de 20 anys, n'Aina M. Picó Mestre, així com tenc la creença que sempre assessorada pel mateix advocat, si no m'equivoc Don Francisco Montes Jador.

  • On han estat presentades, davant quins tribunals”. M'atreviria a dir que, si no a tots, a quasi tots. Emperò de segur que els amics i advocats Antoni Arbona i Francesc Carrión us en podran dar ben prest les numeracions i quantitats, dic quantitats de tribunals no de diners, ja que sorprenentment a la resposta posterior veureu que no tant com pensava.

  • Quines quantitats econòmiques se't reclamen en total, tots els doblers que diuen que deus”. Sincerament ho desconec. En primer lloc, la despesa, com us he manifestat, anava entorn dels 1.700 euros mensuals, dels quals m'embargaren entorn de 900 euros de l'atur que em pertocava, a més d'una quantitat entorn dels penso que 3.000 euros d'un crèdit que va demanar la meva ex companya i que jo vaig satisfer gratuïtament actuant de bona fe en els primers temps d'aquest quefer. El fet és que avui aquí dintre se'm reclamen entorn dels 19.000 euros. Sembla ser que havent-hi restat el que ja s'hagin pogut satisfer a través dels diversos embargaments que he patit d'atur i nòmines.

  • Quins missers duen realment el teu cas, noms i llinatges, com també telèfons de contacte”. Hores d'ara, el pròxim cas obert el porta com advocat d'ofici n'Antoni Arbona i el següent procés un altre misser del que a dia d'avui encara no n'he tingut notícies, del qual no recordo el nom, emperò sé que el seu despatx està en el mateix edifici on n'Antoni Arbona té el seu. Després, aclarir que Francisco Carrión té la meva autorització per fer-se'n càrrec de tot el que m'ha conduït aquí dintre i amb el qual em vaig retrobar, amb presència d'en Cil i el meu pare, en l'ingrés en aquest centre penitenciari que em té reclòs.

  • Quins contactes vols que mantenguem amb la teva ex, perquè s'hi impliqui més directament”. Més implicada del que hi està penso que seria exagerar encara més la situació. Els que amb seny trobeu necessaris per a despertar-la d'aquest malson al qual ens hem capficat per les causualitats gratuïtament. Tant de bo afluixàs una mica i reflexionàs des d'altres punts de vista i més ara que el temps ha passat i penso que permet des de les vides ja represes recordar les situacions més fredament.

Gràcies, Mercè, gràcies Lluís, gràcies Cil, gràcies a tots els que amb el vostre interès em dau suport i coratge per a resistir. Gràcies per voler ajudar-me. Tant de bo m'haguessin deixat fer-ho sol, com darrerament ja podia. M'hauria agradat no haver-vos hagut de fer compartir, sentir, aquest calvari que m'ha tocat en sort patir.

Per favor amb seny i cura. No voldria fer patir més els meus fills ni n'Aina. Ara sí, voldria recuperar els meus fills. Perquè ara puc i sempre els he volgut fer costat.

A Projecte REMS.
No defalliu, amics. Això va com va. Comptau amb mi, com si hi fos.

A Olívia.
Tranquil·litza't i fes bonda. QT penses que sense tu al costat podria fer front a tot plegat. Caa barret! Gràcies a tu i als que m'aprecien, cobro coratge cada dia per resistir.

Salut, coratge i resistència.

Fins aviat.

Agustí


Carta vintivuitena


Extracte de la carta vintivuitena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(rebuda dijous, 16 d'octubre de 2008, a les 12:30)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 7 d'octubre de 2008

Apreciats i benvolguts Cil i Bel,

De bell nou amb vosaltres en aquestes trameses setmanals que pel que fa a mi voldria fer-vos-les el més empasiades possible.

Ahir dilluns, a la fi, vingueren a pintar la meva cel·la, la número 18 del model cinquè, la qual, com us he narrat, comparteixo amb en Silvio, el meu company d'origen argentí. Així doncs, el dia d'ahir s'espassà amb la tramoia de la feta, treure i tornar a ordenar els pocs objectes que hi tenim.

A migdia ja estava tot pintat, emperò tot recomanava no col·locar res al seu lloc, ja que restava encara per eixugar la pintura. Així i tot, aconseguiren poder-nos estirar sobre la llitera. Em vaig adormir i sembla ser que les aromes químics de la pintura aconseguiren deixar-me KO a la tarda. Vaig tenir una baixada de tensió d'aquelles que et sembla que vas en vaixell. Res que no s'hagi superat a hores d'ara.

La setmana passada ja us adonàreu que resultà del mes decebedora pel que fa a les esperances de sortir en llibertat condicional. El dissabte vingué a veure'n en Francesc Carrion a instàncies teves, amic Cil. Gràcies. Aquest m'instà a adreçar una instància a l'Educadora, així com fer-li a saber que ell desitjaria parlar amb ella, per la qual cosa em féu arribar una tarja personal amb unes paraules adreçades.

Dilluns al matí l'Educadora vingué al mòdul a despatxar amb diversos presos als quals llistà. Els assistents tenen per norma llistar els presos en una llista que es fa a saber per megafonia. El meu nom no estava en aquell llistat, per la qual cosa em vaig assabentar de qui era el darrer i m'hi vaig presentar. L'Educadora de nom Xaro me n'informà ahir. Efectivament portava a les mans la instància que el diumenge li vaig adreçar. Se'm disculpà dient-me que efectivament m'atendria, emperò s'havia descuidat de fer-me avisar.

Sembla ser que és a l'Assistent Social a qui he de notificar la possibilitat que els meus pares actuïn o es presentin com a tutors en cas de gaudir de la llibertat condicional i no a l'Educadora que és qui extra oficialment m'ho notificà. Sincerament no sé què pensar ni què fer. El cert és que tot aquest seguit de circumstàncies el que fan és perllongar la meva estada innòcuament, sense fer res i, pel que sembla, també endarrerint les possibilitat de realitzar treballs remunerats en el Centre Penitenciari. Què de bé tot plegat! A qui deu beneficiar tot aquest desgavell? Qui se n'ha de sentir satisfet?

Si algú s'ho explica, que m'ho esclareixi. Seria d'agrair alguna explicació.

També pel que fa a la demanda de treball remunerat, n'hi ha per llogar cadiretes. Ho deixaré així, per no turmentar-vos més. Potser hauria d'explicar-ho a algú amb més capacitat d'intervenir-hi. Emperò un s'afanya a seguir les instruccions d'aquells facultatius que així m'ho indiquen. Ara com ara insisteixo que l'única que ha mostrat una mica d'empatia i s'ha afanyat a explicar-me oralment qualque cosa ha estat l'Educadora.

Sapigueu que m'ho ha eixat ben clar, és a l'Assistent Social a qui m'he adreçar i a qui us heu d'adreçar, si voleu saber noves meves per part de la institució que m'hostatja.

Pel que fa al blog que proposava engegar per tal d'intentar empènyer la valoració positiva del treball d'elaboració de continguts “web” i a través de mini contractes de treball, aquí a Institucions Penitenciàries, us dic el mateix que pel que fa a tots els temes que envolten el meu captiveri. I els passo a enumerar: crisi econòmica, cap on va la societat, alienació parental, lluita de gèneres, igualtat social, alternatives laborals, idealisme, repensar les institucions... (n'hi podeu afegir les que trobeu).

Parlem-ne i opineu. Parleu-ne. Tant de bo l'estat d'opinió, entorn d'aquests temes i els que se us puguin acudir, milloràs acordant fórmules de recuperació de valors amb el seny necessari per a superar tots plegats i amb optimisme els temps tèrbols que ens acompanyen.

De bell nou gràcies pel vostre suport.

Sense res més a afegir per avui s'acomiada aquest humil bandejat. Són les 8:35 del dimarts, dia 7 d'octubre de 2008. Tal volta demà hi afegiré qualque cosa més a aquesta tramesa, per la qual cosa encara no l'ensobraré per si de cas no passi com en setmanes anteriors en què, un cop tancat el sobre, he tengut la necessitat de tornar a bolcar els pensaments, anècdotes i situacions que s'han anat precipitant.

8 d'octubre de 2002 (sic)

També s'ha espassat el matí, sense esdeveniments que comentar, sols el fet que tal volta aquesta tarda recuperi el llibret que en entrar, ingressar, em penso em van retenir, d'instruccions de funcionament de la càmera Nikon. No sé per què la van retenir. El fet és que em recomanà un intern que la demanàs a Ingressos a través d'instància. La instància em va ser retornada amb autorització per disposar del llibre, emperò ningú em va dir res més. Fins que ahir el meu company de cel·la rebé l'autorització de recuperar una maquineta d'afaitar especial comentant-li que havia d'anar a recollir-la. Aquest matí, li ho hem comentat a un funcionari i aquest ens ha dit que a la tarda ens hi acompanyarà. Tant de bo.

Res més per afegir. Com cada matí he trescat pel pati amunt i a.vall, aixecant els genolls, per tal de deixondir el cos. Em faig la il·lusió de refer el camí que tants matins he fet en llibertat a l'exterior. Caminar cap al Carnatge, passant pel Molinar vorera de mar, fer s'Arenal, passar per les canteres de marès passat Cala Blava. Ben bé avui he arribat fins al Cap Blanc. Quasi no m'he atrevit, havia de tornar i m'ha semblat que em plouria. No ha estat així.

Fins prest, companys.

Salut, coratge i resistència!

Agustí

Carta vintisetena


Extracte de la carta vintisetena de n'Agustí Baró, a Miquel López Crespí
(rebuda divendres, 11 d'octubre de 2008, a les 12:30)

Ciutat Penitenciària de Palma de Mallorca, 2 de setembre (sic) de 2008

Apreciat i benvolgut Miquel,

Avui he rebut el teu quart paquet farcit d'experiència. Agraït pel teu suport, m'encoratjo a escriure't abans de començar la lectura de “Cultura i transició a Mallorca”, amb ànsia de poder-lo fruir millor que com penso que ho vaig fer, a trameses, seguint-lo a través de la publicació “L'Estel”.

Observo en el mata-segells que la teva darrera tramesa fou segellada el 16 de setembre; la qual cosa em fa pensar que el correu va com va. En ocasions es dóna pressa i en altres es torba una mica més del que seria desitjable.

Si segueixes el que vaig escrivint, i transcrivint en Cil, veuràs com m'esdevenen els dies en captiveri, així com els pormenors de la meva circumstància.

No m'imagín com degué ser el teu captiveri polític en temps de repressió. El que sí que visc és la misèria d'un sistema penitenciari que viu d'aquells dies i encara hi resta anclat (amarat).

Per tal de contemporaneitzar, vull recollir unes paraules teves amb les quals m'identifico, recollides en aquest volum que em tramets amb l'esperança que altres s'hi puguin sentir identificats i així empatitzar amb nosaltres “els bandejats”.

...En el fons, ho vulguem o no, malgrat l'herència de la formació marxista que portam al damunt, la força de l'existencialisme francès, de l'estètica i la filosofia de l'absurd, dels submons creats per Dostoievski o Kafka, per dir solament uns noms, ens fa concebre la cultura, malgrat la desesperança, com una eina essencial en el camí de la transformació del món, de les persones i, de rebot, del mateix autor...”

Gràcies de bell nou, Miquel, pel teu suport. M'encoratja molt sentir-vos presents entorn meu.

En aquests darrers anys de rodolar pel món i haver-me condemnat, també gratuïtament, a l'ostracisme amb la intenció d'evitar mals majors essencialment als meus fills per no disposar de recursos, he pogut observar la indigència a la qual s'ha vist sotmesa la humanitat per damunt de fronteres i nacionalitats.

Tant de bo escoltassen, tots plegats, la intel·lectualitat fent anàlisi en el temps d'on es troba la societat i d'on ve.

Personalment penso que és la cultura, cada cop i sortosament mundialitzada, la que, a través del que ens ofereixen les noves tecnologies, ens permetrà aprendre a compartir l'experiència i de l'experiència.

Com m'ha mostrat a dir l'apreciat Tomeu Mestre.

Salut, coratge i resistència.

Fins prest s'acomiada aquest humil bandejat.

Agustí



Llibre dedicat a n'Agustí


Amb molt de gust he assistit avui capvespre a la presentació de la novel·la “Els silencis de Maria”, de Carles Cortès.

Un acte que es fa a la Llibreria Lluna, del barri del Camp Rodó, al qual assisteix més d'una quarantena de persones, amb la presència a la mesa de M. Antònia Oliver (escriptora), Margalida Mascaró (professora, autora de la guia didàctica), Manuel Avilés (director de la presó de Palma), i l'autor del llibre, Carles Cortès.

Al final de l'acte, aconseguesc parlar amb el director de la presó i amb l'autor del llibre.

No em puc estar de parlar-los de l'amic que acostum a visitar cada quinze dies al recinte carcerari...

El director... fa poc temps que n'és...

L'escriptor... signa una dedicatòria al llibre que li compr:

“Per Agustí Baró, perquè pugui assaborir el plaer de la literatura. Perquè trobi la porta oberta dels somnis, de les il·lusions. Perquè trobi la llum dels estels. Cada nit, per sempre. Octubre 08 Palma Carles”

A veure quan serà que n'Agustí podrà llegir-ne tot el contengut!

Carta vintisisena

Extracte de la carta vintisisena de n'Agustí Baró, a Cil Buele
(rebuda dimecres, 8 d'octubre de 2008, a les 12:30)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 5 d'octubre de 2008

Apreciat i benvolgut Cil

Com s'agraeixen les visites del diumenge als matins! Avui ha vingut al teu lloc l'amic Noel, amb els meus pares, fidels a aquest quefer diumenge rere diumenge, i n'Olívia, avui més esplèndida que mai. O a mi així m'ho ha semblat.

De la mateixa manera que les cartes que vaig rebent adesiara, les visites dels diumenges, a més d'entretenir el temps, oxigenen la ment i la retornen a la dèria de compartir als els demés. Gràcies per venir!

A Noel Quintana:

Impressiona, veritat? Això de comunicar rere un cristall? Jo ja m'hi vaig acostumant. L'experiència de l'altre costat m'imagino també deu ser un tràngol mal d'empassar.

Tantes coses es volen dir en els minuts que et permeten, que sempre en queden sense dir. Memòries per a tots. I si qualque prec més us he de fer, és el que m'escrigueu si us ve de gust i teniu temps per a fer-ho.

Vull pensar que aquest calvari acabarà més prest que tard i que, sigui com sigui, el seny retornarà a empènyer el tarannà del temps.

Malauradament en el poc temps que vaig gaudir en llibertat d'abastar les millores tecnològiques que em permeteren la recuperació de l'autoestima necessària per a reprendre tasques valuoses i qualificables pels demés, no vaig poder ensinistrar més encara aquells que s'acostaren; la qual cosa limità les meves possibilitats de seguir col·laborant a dotar de continguts, multimitjans, als blogs engegats, sobretot a “Sargantana 20 aniversari”.

Tant de bo amb en Philip puguis comptar amb un col·laborador que t'ajudi a seguir endavant en les tasques d'atenció informàtica i a més aquest s'avengui a interpretar les meves paraules escrites i optimitzar les comunicacions.

Mentre resti entre barrots, no sé què puc fer més que això. Escriure.

Entre les idees que esbrinaven la possibilitat de celebrar el 20 aniversari, parlàrem de penjar un anunci invitació que ens fessin arribar la gent en general, vídeos, fotografies d'esdeveniments festius on la música, la llum i la festa fossin present, d'aquests darrers anys musicals viscuts a les Illes, així com opinions i propostes d'engegar un festival celebració.

Qui s'hi apunta? Vine!

Una Sargantana que és un punt d'admiració es converteix en l'anagrama duna empresa que s'engega ara ja fa 20 anys, per tal d'optimitzar, millorar i dotar de qualitat la indústria musical a les Illes.

Tant de bo en puguem celebrar 20 anys més junts. I per la meva part en circumstàncies més òptimes.

Entre barrot havia pensat la possibilitat de col·laborar en un fotimer de coses. No m'ha estat possible. Entre els somnis, i arrel de veure'ls en un llampec televisiu, se'm va ocórrer la possibilitat de dur al “Canto del Loco” a les Illes i poder ser-hi per veure'ls en directe. Un boig més entre altres jo mateix.

Qui sap! Ara que la dèria immobiliària sembla que ha minvat, enfront la realitat d'una crisi econòmica que ara sí comença a manifestar la seva veritable cruesa. L'Ajuntament de Palma ens ho deixaria dur a terme a “Son Busquets”, on a més de gaudir d'un espai enorme per a gaudir la ciutat, engegaríem processos de recuperació en les relacions humanes.

Què us sembla?

Entre les curiositats que ocorren entorn de les misèries que acompanyen aquesta la meva estada en captiveri, s'esdevenen anècdotes que em sorprenen i sorprenen, des de la meva arribada a la segona cel·la que m'acollí i on , engegat el televisor, vaig veure la meva filla Laura, o així m'ho va semblar, jugant en un programa d'IB3 o de TV Mallorca, no ho sé, a l'escrable, on meravellosament s'emportà el premi gros, un kit assortit d'acampada. Uhau! Quantes sensacions!

O també en un altre programa, penso que a Tele 5, el “Pasa palabra” on es demanava el nom de l'escriptor dels miserables i em sortí Víctor Hugo, quan tres dies abans no hi havia manera de recordar-lo, ja que dia rere dia no deixo de pensar en les misèries humanes que m'han portat aquí i les semblances històriques d'aquests tipus de processos on bandejats per la societat, homes, persones, com jo mateix, són reduïdes a la inexistència i s'afanyen a sortir endavant per damunt les circumstàncies i la seva pròpia misèria.

Avui, mentre transcorria la visita, he demanat a n'Olivia si em podria fer arribar l'obra en qüestió i rellegir-la.

Memòries, Laura, Pau i Neus. No defalliu! Estic bé dins el que cap. Penso en vosaltres. Us estimo. I m'hagués agradat estalviar-vos tot plegat. Això va com va. La vida és bella i de tot se n'aprèn.

Ja veis, ja veus, Cil, que la mà s'escampa en paraules i pensaments, tal volta imprecisos, o si, que s'afanyen a sortir i eixugar-se en el paper.

Neguitositat enfront d'optimisme.

Gràcies. Fins prest.

Salut, coratge i resistència.

Sempre vostre aquest humil bandejat

Agustí


Carta vinticinquena


Extracte de la carta vinticinquena de n'Agustí Baró, a Cil Buele

(rebuda dimecres, 8 d'octubre de 2008, a les 12:30)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 4 d'octubre de 2008

Apreciat i benvolgut Cil

Avui m'ha vingut a visitar l'amic i advocat de Drets Humans, Francisco Carrión Orfila. Què de bé que ha vingut a socórrer-me i a dar-me ànims per seguir resistint!

Com et plany i agraesc alhora la tasca i el suport que m'estàs oferint. Evidentment no tots tenim les mateixes destreses pel que fa a l'ús de les noves tecnologies; per la qual cosa i com que l'accés al blog resulta dificultós per a Carrión, t'agrairia que li fessis arribar per fax el document de Responsabilitat Civil que et vaig trametre, per tal que aquest pugui iniciar passes davant del Jutjat.

A més, dir-te, dir-vos, que resulta que la burocràcia d'aquesta institució i el desconeixement d'aquesta m'està perjudicant especialment en aquest meu cas una mica fora del comú i en circumstàncies, sembla ser, novedoses pel que fa a un cas solament econòmic que en els darrers temps s'ha legislat de manera novedosa i especialment perniciosa per als pobres de recursos i de diners.

Em calen els contractes de treball i les voluntats dels empresaris a voler seguir comptant amb la meva col·laboració contractual.

És a dir que si pot o pot qualcú o podeu fer-me arribar els contractes, tant de bo; així com ajudar en Noel i en Francesc Pérez a redactar una voluntat de voler seguir comptant amb mi per a la realització de les tasques que m'ocupaven fins a la data d'entrar en presidi.

Carrión m'ha informat de la necessitat de comptar amb la tutela d'algú a l'exterior. Aquest conduirà els meus pares per aclarir que aquests són els meus tutors, que visc amb ells i m'han de menester. El fet que el treball que realitzo a la xarxa, de manteniment i realització de continguts web, siguin realitzats al meu domicili particular m'ha perjudicat per aconseguir la llibertat condicional.

Tant de bo se m'hagués ocorregut plantejar-me la possibilitat d'acollir-me a qualque programa de fertilització o rehabilitació del que fos. Disculpau el comentari sarcàstic. Emperò un és novell en aquests quefers i se sent discriminat negativament enfront del que va apareixent pels noticiaris.

Recapitulació. Em cal preparar-me per realitzar el recurs a la possibilitat d'obtenir el 3r grau amb contractes i amb tutories. Reivindicant la normalitat de les meves capacitats laborals que m'havien recuperat econòmicament. També fer front a la responsabilitat civil, cosa gairebé impossible si el meu alliberament condicional no es produeix.

Amb data d'avui, dissabte 4 d'octubre, he tramès dues instàncies a l'Educadora amb aquests termes que he intentat explicar. El més probable i desitjable és que la setmana vinent em sigui concedida l'entrevista per a fer-li arribar la documentació.

Tal volta la companya de Joan Mayol, na Dora, o el mateix Carrión o n'Antoni Arbona puguin fer-me arribar la documentació, a ser possible per quadriplicat; ja que cada instància l'he d'entregar per triplicat...

Salut, coratge i resistència.

Sempre vostre aquest humil bandejat

Agustí

Una carta amiga

El proppassat dia 7 d'octubre, un cop rebuda la Carta Vintiunena de n'Agustí Baró, vaig considerar adient trametre, a la gent més apropada d'ell i de la seva situació a l'interior de la presó de Palma, aquest escrit.

A mida que passen dies, va rebent comentaris i respostes admirables:

"Companya/Company:

Ets una de les 18 persones que hores d'ara han mostrat el seu interès per la situació que està travessant n'Agustí Baró, que, com saps, roman reclòs a la presó de Palma des del proppassat dia 30 de juliol, per no haver pogut realitzar el pagament familiar que el jutge li manava i que, com pots veure -pitjant damunt la imatge que encapçala- ascendeix en aquests moments a la quantitat de 17.800 euros.

L'amistat i coneixença que mantenc des de fa molts anys amb n'Agustí em duu a pensar i creure que no s'atrevirà mai a demanar-nos que l'ajudem a pagar-ho entre tots. Xocaria de ple, crec, amb el concepte que té de la dignitat humana!

Però també sé que no li queda cap altra sortida: no pot treballar, no pot obtenir recursos econòmics, no té estalvis fets, no disposa d'aquesta quantitat... ni sé si podrà arribar a disposar-ne mai. Sa mare i son pare -dues persones excel·lents que mir d'acompanyar cada quinze dies a visitar n'Agustí a la presó- se l'estimen moltíssim! Però, com a pensionistes majors de 80 anys...

Així que m'atrevesc a proposar-te si estaries disposat a col·laborar en aquesta tasca (en cas que n'Agustí l'arribi a acceptar qualque dia!) i quina seria la quantitat que podries aportar-hi (en les condicions que estableixi i fixi n'Agustí).

És clar i evident que tot s'ha de fer d'acord amb allò que assenyalin els missers que l'atenen -Arbona i Carrión-.

El que et dic ara, amb aquest missatge, és a títol indicatiu, per fer-nos-en una idea.

Si tens alguna altra iniciativa, i la vols proposar, serà també molt ben rebuda.

Si saps de qualcú més que pugui i vulgui participar-hi, pots convidar-lo a fer-ho també.

Te'n faré a saber els resultats, tot d'una que els tengui.

En nom de l'amic Agustí, moltes gràcies.

I disculpa l'atreviment.

Salut.
CIL BUELE

Cata vintiquatrena

Extracte de la carta vintiquatrena de n'Agustí Baró, a Cil Buele
(rebuda divendres, 3 d'octubre de 2008, a les 11:30)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 1 d'octubre de 2008

Apreciat i benvolgut Cil:

Agrair-te el suport i la tasca que estàs oferint-me amb la teva constància. S'està convertint en quelcom que dia rere dia pesa sobre mi, i alhora m'encoratja a resistir. Tant de bo n'hi hagués més com tu, si bé amb tu ja em sento més que satisfet. Esper mai de mais defraudar-te. Gràcies.

En aquesta tramesa et faig a mans un document datat l'onze de setembre i que se m'ha entregat a la tarda del 30 de setembre, dos dies després de la notificació que en feu l'Educadora de la no classificació per part de la Junta Avaluadora del Centre Penitenciari de Palma, de la possibilitat de gaudir del 3r grau a causa que els treballs a l'exterior... no procedeixen, notificació que a hores d'ara sols ha estat oral.

T'agrairia la possibilitat de fer arribar a Francisco Carrión i a n'Antoni Arbona la dita notificació. Gràcies.

Com veus, fins i tot pagant, sembla ser que caldrà restar aquí tota l'estona. Ja es veurà. Rere la notificació, s'hi amagava la teva onzena tramesa. Si bé m'ha resultat molt gratificant, l'escrit de n'Olívia m'ha entristit una mica i caldrà adreçar-li unes paraules tranquil·litzadores.

De fet, diumenge passat quan vengué a visitar-me junt als meus pares, ja em volgué prevenir de la missiva angoixada que havia realitzat al blog. Emocionalment sé que ho està passant molt malament i tot plegat afegit a l'enfermetat, pàrkinson que pateix, provoca també aquest tipus d'impulsos emocionals que podem observar adesiara. La vida és bella i ella és de les que la fan encara més hermosa.

A Olívia

Tranquil·la, reina, emperadora, de tot se'n surt; quan no, tot plegat forma part de l'experiència en la vida.

He fet un kit kat i m'he menjat una pera d'aigua que havia reservat per a gaudir-ne al xabolo tranquil·lament. I oh! Sorpresa. No era verda. I m'he xopat tota la barba i el pit. Quin delit! Ummmmm! Què bona! Instants i sensacions que fan més emparadora l'estada.

Rere aquestes paraules que us escrit, recupero una identitat, la meva, que entre barrots s'afanyen a reprimir o així m'ho sento.

Olívia, coratge, paciència, temperància i resistència.

A l'Enric Duran

Curiosament des del captiveri alguns, entre ells jo mateix, s'han assabentat de la iniciativa que representa “Crisi”. Ho he trobat més que interessant i et convido a interessar-te pel que tangencialment plantejam des dels blogs que giren entorn de la mateixa òrbita com els d'en Cil, els meus o/i els d'en Miquel López Crespí plantejant-te la possibilitat de compartir experiències linkant-nos els uns als altres. T'adonaràs que la meva situació de penitent, pres en un centre penitenciari de l'estat espanyol, dificulta la meva participació a internet, per la qual cosa agrairia la possibilitat que ofereix el correu ordinari.

Endavant, coratge i resistència. Enhorabona! Per la iniciativa. Si així ho trobes interessant, agrairia amplificació del que anem fent i proposant també nosaltres. Gràcies.

A Projecte REMS

Apreciats companys, col·legues, assabentat del projecte i pensant participar-hi, agrairia comentàssiu els meus comentaris i disculpeu la impossibilitat d'assistir físicament, donades les circumstàncies. Excusau-me, emperò comptau amb mi si us ve de gust i la meva participació us sembla interessant. Fins prest, coratge, salut i resistència.

Ahir vespre, mentre feia bugada, res transcendent, m'encarregava de netejar calçotets i calcetins, em va venir un llampec del noticiari, de no sé quin canal televisiu, on parlaven de presons.

Sembla ser que la directora de Centres Penitenciaris de l'estat espanyol, de la qual afegiren el nom, emperò les meves tasques quotidianes impediren fixar-lo a la memòria, disculpes, si em donau una mà el fixaré per a mencions posteriors si esdevenen; bé, la notícia recollia el fet que les presons es troben saturades. De fet, aquí a Palma em consta de bon de veres, per la qual cosa a més d'anunciar la construcció d'onze centres penitenciaris, afortunadament, s'anunciaven mesures alternatives entre les quals se'n plantejaven d'informàtiques.

Sembla que efectivament a la funció pública se'n comencen a adonar que les noves tecnologies poden col·laborar a optimitzar el sistema per a bé.

Tant de bo aquest fet pugui possibilitar la reconsideració del treball de manteniment i la creació comunicacional a través de la xarxa es pot considerar un treball normalitzat.

També es mencionava la reprovació que feia Rajoy a Zapatero, pel que fa a les presons, acusant el Govern de mantenir els presos acaramullats.

Sincerament penso que és fer demagògia barata parlar en aquests termes, ja que probablement el Reglament que regeix la institució no deu ser exclusiu de la legislatura actual.

Es mencionaren entre les causes de l'augment en l'engarjolament les noves lleis que, corregiu-me o disculpau-me si la terminologia no és exacta, recomanen presó, han augmentat concretament en els casos d'alcoholisme i violència de gènere.

Per res vaig sentir parlar, en relació al cas, de la possibilitat que la “Crisi” econòmica accelerada pels mals hàbits d'una oligarquia instal·lada en el poder, tingués res a veure amb la malversació de les garanties socials.

Què en pensau, companys?
Paga la pena parlar-ne?
I comunicar-ho?
Projectar-ho a l'opinió pública?

En el document de notificació de responsabilitat civil que adjunto, veureu la quantitat que se'm reclama i per la qual em veig entre barrots. Sumen 17.800 euros, quantitat que desconec si és el total, ja que pensava que superava els 24.000 €.

De fet, quelcom he explicat de les quanties que any rere any m'han anat reclamant. No em consta si tots els escrits que he sol·licitat als amics que m'han escrit, encoratjant-me, i demanant-me explicacions, han arribat a publicar-se al blog; per la qual cosa, en tornaré a fer cinc cèntims per anar aclarint els fets. Tot per tal de refrescar la memòria, fer-ne recordança i que els advocats puguin fer seguiment de la causa i fer recerca de documentació escaient.

Amb sinceritat voldria estalviar-vos aquest culebrón que m'ha tocat viure i també estalviar l'angoixa que a hores d'ara sembla que em veig obligat a compartir, reservant-me si us pareix detalls que al meu entendre pertanyen a la intimitat.

Pas a oferir-vos un recorregut econòmic dels fets.

El primer procés judicial és el que té a veure amb la separació i on em defensa l'Armando, advocat i amic d'en Noel, de sargantana so i llum autèntics. En aquesta vista se'm condemna al pagament d'entorn dels 1.700 euros mensuals. La meva situació econòmica en aquells moments era més que penosa, ja que el viscut entorn a les meves suposades responsabilitats entorn al pacte de progrés i que més endavant explicaré si escau, afegit al retorn patètic a la meva feina a PIMECO que acaba en acomiadament i que anys després també em perjudica, ja que sembla ser que quan se'm va despedir jo m'hi hagués pogut negar, per la qual cosa en les sentències o sentència es va recollir com que jo me'n vaig voler anar i així hi resa.

El fet és que no me'n podia fer càrrec, d'aquella quantitat. Em consta que la sentència es va recórrer per n'Armando. Seguidament, sense saber-ne res de res, em trob amb l'atur retingut per aquest pagament la seva totalitat.

Pel camí d'aquest calvari us estalviaré comentaris sobre el meu ostracisme i el desgavell de l'angoixa front al fracàs de tots plegats, en un intent de no esquitxar en res els infants. Per la meva part i afortunadament allunyant-me perquè s'endevinava el que hagués hagut pogut empitjorar a hores d'ara la meva situació...

En un episodi de calma i bonança es produeix un acostament que malgrat la meva resistència, acaba per la venda de la meva part de l'habitatge, ara de la meva excompanya per un total de 24.000 €. Existeix documentació que en el darrer procés de separació, si bé s'hi veu recollit, no procedeix a causa que aquest s'entrega en el transcorregut de la vista

Potser Isabel Riera, advocada d'ofici de la defensa podrà narrar millor que jo el fet. No estaria de més parlar amb tots els advocats d'ofici que han anat passant per les causes que han acabat conduint-me a aquesta captiveri. Si bé s'hi afanyaren a defensar-me, segurament resten tan al·lucinats com jo mateix en aquest moment.

No ho sé si podré, aconseguiré, ordenar tot aquest assumpte. Penso que he de menester ajuda per esclarir tot aquest desgavell del qual segurament també en dec tenir qualque culpa.

Emperò com per a privar-me de refer la vida? Acaramullat i en captiveri privat de la llibertat.

Déu n'hi do. Per a llogar cadiretes.

El fet és que la notificació recomana un compromís d'efectuar el pagament i si bé les circumstàncies en els darrers mesos havien canviat i possibilitaven el pagament de la totalitat a través d'una rehipoteca de l'habitatge dels meus pares. Res em garanteix la llibertat tant si fos condicional.

Què he de fer? No ho sé.

I mentrestant tant els meus pares en el darrer episodi de la seva vida patint gratuïtament pel sofriment d'un fill que estimen i aprecien junt al qual han superat un capítol gens senzill, el deshauci del seu habitatge i que també han de menester suport.

Aprecia Cil, que em sap de greu fer-te patir tot això. Que me'n sap de greu fer-vos participar d'un mes dels casos que pel que veig es van precipitant entorn d'aquesta “crisi” que ens envolta per tos els costats. Ara bé, penso que s'ho paga fer-hi front amb coratge i valentia. Hi ha tantes coses per fer i penso que...

Què voleu que us digui en aquesta ocasió. En aquestes circumstàncies penso que ens hem de menester tots...

Me'n faig creus que no se m'hagi concedit el tercer grau, per tal de col·laborar a sortir no sols del meu pou, sinó del pou que ens està engolint a tots plegats.

Ara em torno a acomiada, ja que tinc l'esperança que la tramesa arribi abans del diumenge on tal volta els meus pares puguin dar-me noves respecte del que us envio dels advocats.

Fins prest. Salut, coratge i resistència.

Agustí

Penso que la carta haurà de romandre en el meu poder, per la qual cosa, quan l'hagis tramesa a en Carrion i n'Arbona, t'agrairé que me la tornis a remetre. Gràcies.





Carta vintitresena


Extracte de la carta vintitresena de n'Agustí Baró, a Cil Buele
(rebuda divendres, 3 d'octubre de 2008, a les 11:30)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 30 de setembre de 2008

Benvolgut Cil, apreciats companys:

Disculpeu l'escomesa d'ahir. No fou un dels millors dies, dades les notícies.

Sembla ser que l'única manera de sortir d'aquest captiveri quan abans millor és la d'efectuar el pagament del que pressuposa la justícia no he volgut pagar fins a la data.

La possibilitat de gaudir del tercer grau o si més no la llibertat condicional s'ha esvaït en un tres i no res fins a la propera avaluació, d'aquí a sis mesos, o als resultats d'un possible recurs que ben bé no sé com articular, emperò que passa per fer valer les contractacions parcials de les quals disposava fins a la data del meu empresonament.

Per altre costat, la possibilitat d'obtenir treball remunerat aquí dintre també topa amb una burocràcia que no acabo d'entendre, la qual penalitza amb el temps i en el temps el penitent de penes menors que una rere l'altra et condemnen a l'ostracisme de l'oblit.

La nit s'ha fet llarga. En diverses ocasions m'he llevat del llit, llitera, sense saber per on prendre. Esper, com sempre, a les 7 del matí mentre clarejava el dia i rere l'evacuació pertinent m'he sentit de bell nou fresc i optimista. Sembla ser que m'ha tocat a mi i ho he d'acceptar.

Sols em queda la paraula escrita i mentre em sigui permès i compti amb el vostre suport com resa en la declaració de principis que apareix en els blogs d'inici d'una singladura sorprenent joanotcolom.blogspot.com, agustibaro.blogspot.com, socivisme, hortspopulars, convivència i salut, grup d'aprenentatge, borsa de treball, comerç honest..., per mi mateix, pels meus fills, pels meus pares, per tots aquells que hi heu pres interès i per a qui importi la dignitat humana, ho he d'intentar.

Així doncs, si us ve de gust i prestau una mica d'atenció, em voleu donar suport i pensau que paga la pena.

Anem per feines.

D'idees sempre n'he tingut moltes i de curolles. Ara l'entusiasme amb la desesperació per la situació que m'ha tocat patir acceleren quelcom que hagués preferit anar engegant com ho fèiem, més que res per no haver d'angoixar ningú més que a mi.

Anem a pams.

Tot plegat es tracta d'engegar una estratègia de màrqueting que articuli des de la societat civil instruments de recuperació social, respecte i dignitat. No es tracta d'una presumpció. N'estic convençut que les noves tecnologies permeten com mai abans no havien permès comunicar i compartir també per a la recuperació de valors.

Pel que fa al meu cas particular i a la meva situació, pot ser us pugui sorprendre emperò propòs d'obrir un nou blog obert per tal de fer valer les contractacions, reals, parcials que m'han permès creure en fer front a tot plegat, les quals suposen un risc empresarial minúscul, permissible i que alhora junta l'articulació de societats laborals, dins el marc legislatiu laboral actual permeten, al meu entendre, amb escreix fer front amb optimisme a una crisi de dimensions internacionals que a hores d'ara és més que una realitat que ha posat de manifest evident la hipocresia del món que hem construït entre tots plegats. El blog en qüestió podria anomenar-se de la següent manera: cercfeina.blogspot.com...

...Com podreu observar i constatar si seguiu les meves explicacions, veureu que efectivament l'objectiu principal i immediat que en aquests moments m'ocupa és el d'aconseguir el meu alliberament, el qual passa per efectuar el pagament. Pagament que sols puc aconseguir gràcies a la possibilitat que qualque banc, a hores d'ara sols la caixa Madrid s'ha mostrat interessada, em permet: la rehipoteca de l'habitatge dels meus pares i si bé les nòmines que fins a la data m'ho permetien no estaria de més aconseguir més responsabilitat laboral per tal de garantir-ne amb més solvència els terminis de pagament.

Ara bé, per damunt d'aquest objectiu immediat n'hi ha d'altres d'imprescindibles per a fer possible aquesta aventura i que passen per creure de veritat que un altre món és possible i que la recuperació econòmica passa per recuperar la confiança en els demés, per la qual cosa cal el respecte per les identitats diverses que habiten l'entorn.

Tot plegat, com ja us he anat narrant, surt de la causualitat dels esdeveniments i de les possibilitats que ofereix aquest nostre món actual. La meva tasca docent a la Fundació ECC com a mestre de Taller ocupat a iniciar en la navegació en xarxa dels interessats i les demandes comunicacionals de diversos col·legues m'havien conduït a formalitzar l'ús d'un programari força excel·lent, el qual permetia la realització del que ens ocupa.

Així, doncs, i per a iniciar els interessats i mentre anàvem fent, aparegué SOSCIVISME. Allí trobareu quelcom d'interessant, al meu veure emperò feia falta quelcom que iniciàs els usuaris en aquestes tasques i possibilitats noves, així que veureu que a grupdaprenentatge.blogspot.com es pretenia, es pretén facilitar als interessats l'espai per a engegar el seu propi blog a modo de presentació individual que permetria ingressar a un altre blog que es el de bosadetreball.blogespot.com on les ofertes i demandes de treball poguessin si més no trobar una plataforma de comunicació gratuïta.

Bé, reflexions en veu alta, perdó per escrit, sobre els succeïts penso resulta il·lustrativa del que vaig intentar d'esclarir i per la qual cosa també sol·licito ajut...

...Per tal d'esvair la negacitat de la tramesa d'ahir, vull enviar aquesta quan abans i com el que manca precisa molta més atenció, aquesta la deixo aquí sense abans afegir la possibilitat d'efectuar un recurs a la no obtenció del 3r grau, ja que així m'ho recomana l'Educadora i perquè encara no se m'ha notificat per escrit com en els casos d'altres companys.

Així, doncs, prego feis arribar als missers, advocats, Arbona i Carrión, el prec de si poden em donin una mà en recórrer el fet.

Gràcies. Salut, coratge i resistència.

Fins prest, s'acomiada aquest humil bandejat.

Agustí.

Via fa qui no té pressa

Carta vintidosena


Extracte de la carta vintidosena de n'Agustí Baró, a Eduard Torres
(rebuda dijous, 2 d'octubre de 2008, a les 18:40)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 27 de setembre de 2008

Benvolgut Eduard

Qui mos ho havia de dir, aquí ens tens plegats en la curolla diària no sols de sobreviure si més no d'avançar quant al que fa a millorar la societat que ens acull!

T'agraeixo tant el teu suport i em resulta tan encoratjador que, en rebre tramesa teva, se'm capgira el cor. Gràcies.

Sé que en som molts més els que patim aquest apartheid gratuït al qual ens sotmet la justícia actual instal·lat en un estat d'opinió kafkià i capgirat. Efectivament, tot plegat em sembla un desgavell.

Emperò, sincerament, després de ja 6 anys, ara començo a pensar per primera vegada que la cosa va canviant i potser aquest captiveri gratuït serveixi per quelcom de profit. La veritat és que, a més de guanyar nous bons amics, començo a recuperar-ne d'enrere, que es van assabentant dels fets i del fet.

Pel que fa al Tercer Grau o llibertat condicional, vull pensar que és de camí. Ja saps, això ha de viatjar a Madrid i tornar. Tot indica que és de camí, malgrat ningú en diu res. De fet als avaluats el mateix dia per al 2n grau ja els ho han notificat i com que no crec que se m'avaluï al 1r, tot és esperança. Paciència i a esperar.

Per altre costat i afortunadament ara em puc començar a defensar.

Em vaig permetre la possibilitat de compartir les nostres converses per carta i demanar a Cil Buele que et permetés escriure i entrar i participar al blog. Si et sembla bé, li envio les cartes al Cil i tu publiques la meva resposta. En Cil ho imprimeix i m'ho fa arribar. Ens estalviarem segells tots plegats.

Personalment em sento bastant satisfet del que anem fent tots plegats. Pel que fa a mi, vaig fent el que puc. En Cil, ja ho veus, s'afanya i a poc a poc va agafant forma. Tant de bo aconseguíssim crear un estat d'opinió entorn d'una justícia social més ponderada i humana, a més del caramull d'iniciatives que es van dibuixant.

Per cert, entre altres curolles que et voldria fer arribar i t'arribaran si vas seguint el blog, veuràs que un molt apreciat i estimat amic, al qual em vaig atrevir a plantejar-li la possibilitat de convertir una de les seves novel·les (“La marrada”, comentada al blog), en guió cinematogràfic, en Miquel Adrover, es va ruboritzar i dient-me que tal volta no tocava de peus a terra, se'n foté. Què et sembla si miro de fer-te arribar un exemplar i ens hi posem? Fes-li una ullada i digues coses.

Salut, Coratge i Resistència.

Fins prest

Agustí


Gràcies de tot cor

M'arriba carta d'Agustí

València, 02 d'octubre de 2008

Estimat Cil, m'arriba carta del nostre benvolgut amic Agustí.

No et conec personalment però crec que no tendríem cap problema per entendre'ns... el cas d'Agustí i les vicissituds que la vida (per dir-ho d'alguna manera) està fent-li passar crea un vincle -sens dubte- per dalt de moltes coses més quotidianes i lleugeres.

T'envie la darrera carta que em remet. La veritat es que feia ja com a deu anys que no enviava cartes manuscrites a ningú, serà que hem perdut el costum de la comunicació, del sentar-se a escriure per comunicar, per dir alguna cosa, per saber-ne d'un altre... però, estic amb l'Agustí en que "això de l'internet" ens ha permès obrir uns canals de comunicació impressionants, sense els quals, ara mateix, tu i jo, no estaríem "parlant" d'aquest cas ni ens havérem conegut mai.

Mentre arriba l'hora de sentar-nos a una taula amb l'Agustí i demanar-nos tres begudes per poder estar un hora parlant de tot un poc, esperarem eixe moment amb la confiança de que tot passe prompte, el més aviat possible.

La seua darrera comunicació -que has posat al bloc- m'ha deixat un poc apagat, la lluminositat de l'Agustí a altres comunicats ara ja no hi era, i es que el èsser humà no és infinit, no podem aguantar dia rere dia els colps sense que es donen compte.

Tan de bo agrairia viure a Palma i poder anar a visitar-lo, per a fer que es notara més acompanyat, però crec que això esteu aconseguint-ho entre amics i familiars.

Parlem, estem en contacte, moltes salutacions i records a l'Agustí si vas a veure'l.

EDUARD

Com ho puc fer?

Acab d'escriure a n'Agustí i volia verificar l'adreça: no té codi postal?

I una altra pregunta: és possible visitar-lo?... entre el 23 i el 24 podria fer un forat i anar-lo a veure. Me dius com ho puc fer? ...

Sí, ha estat llegir la 21à. carta el que m'ha fet deixar tota la resta de feines per posar-me amb ell.
Sap tant de greu aquesta situació, fa tanta ràbia i genera tanta impotència!
El tanquen a ell i ens fan presoners a tots de la seva maquinària surrealista i inhumana, començant per les víctimes a qui pretenen protegir. Pobres fills i pobres pares!
Ja veig que te n'ocupes molt d'ell i que aconseguires mantenir-lo animat durant els primers temps, però són circumstàncies molt dures i és natural que tengui moments d'enfonsament total.

Res, li aniré escrivint i li faré arribar llibres i revistes. L'hem de tenir distret...

Una forta abraçada,

Mercè Garau i Blanes

Agus tranqui..

agus tranqui...todo va bien...yo no duermo y eso para ti es positivo...los hilos se mueven ...lentos pero se mueven...la estrategia a seguir..llama a una total cautela.....el enemigo ataca... ahora toca defendernos....y tenemos todas las armas... solo hay q saber utilizarlas y cuando...ok....pronto llegara un correo q hace tiempo esperas...concentrate en lo q haras cuando salgas...sera mas pronto de lo q tu te crees...besos oli

2 / octubre / 2008 11:00

Carta vintiunena


Extracte de la carta vintiunena de n'Agustí Baró, a Cil Buele
(rebuda dimecres, 1 d'octubre de 2008, a les 13:40)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 29 de setembre de 2008

Avui és un dia d'aquells en els quals els esdeveniments et precipiten a una situació estranya en la qual no saps si rebentar en rialles o posar-te a plorar. La realitat és que els ulls s'han humitejat amb extrema promptesa.

He tengut visita de l'Educadora i amb un considerable esforç per la seva part, així com sincerament una manifesta empatia, m'ha informat que sembla ser que la Junta Avaluadora considerà el proppassat dijous dia 14 que els treballs que em permetrien gaudir del 3r grau no procedeixen, ja que es realitzen en el meu domicili particular.

Sembla esser que aquesta consideració és recurrible, emperò que he d'acceptar la situació i empassar saliva. Déu n'hi do!

Desconec a qui beneficia aquest meu captiveri, emperò si no m'enganya la ment i el poc suport o molt que m'arriba de l'exterior, no resulta positiu en el meu cas o hi ha quelcom que prem fort perquè resti entre aquestes quatre parets.

Penso que us vaig informar que en aquests darrers anys un succés havia permès un tomb a les meves circumstàncies. I no us parlo de Google, us parlo del deshauci que havien patit els meus pares, na Montse de 76 anys i n'Agustí de 86. Aquest deshauci al qual feren front, gràcies a una hipoteca em permetia a hores d'ara, i des que la meva situació econòmica començava a remuntar, sol·licitar un rehipoteca per tal de fer front a la despesa d'aliments que no havia pogut pagar i que ara em té empresonat.

Tot plegat ho vaig narrar a l'equip tècnic de suport del mòdul que m'hostatja. SOCORRO! Ja sabeu que aquesta és una expressió que adesiara uso sovint en aquests darrers temps que m'ha tocat viure i ara més en aquestes circumstàncies.

No entenc res de res. Si algú m'ho pot explicar, ho agrairia i si algú em pot ajudar, encara més. 375 dies en dues condemnes de les quals ja n'he pagat reclòs 60 dies i si el proper judici el torn a perdre per no poder pagar, ves a saber.

El meu fill petit té 11 anys. Si això segueix així, digau-me fins quan he de restar empresonat? Me n'aniré fent a la idea. En sortir, penso que ja no tindré edat per refer res de res.

Sembla ser que els contractes de treball d'empreses legals i que paguen els seus imposts no són els que el sistema precisa. Tampoc m'és permès treballar per a cap institució pública i aquí dintre tampoc puc proposar res de res.

Disculpau per l'angoixa que poden transmetre les meves paraules, emperò uff, uff, uff.

Auxili! De salut, ara com ara, penso que en gaudeixo; coratge per a què i resistència per a què? Paciència em recomana l'Educadora!

Algú pot afegir qualque cosa en positiu? Des del meu punt de vista, no sols és per llogar cadiretes. Què està passant? Com em puc defensar? Com m'he pogut defensar? No sé què dir ni què fer.

Recórrer? Com? Li pot passar a qualsevol. M'ha passat a mi. 6 anys resistint. 6 anys empassant saliva. Tant de bo que han estat 6 anys d'indigència il·lustrada que, gràcies al meu talant, he esvaït amb el màxim de dignitat que m'ha estat possible.

Aquests dos mesos d'infern també els he intentat viure amb el màxim d'optimisme, i quin remei. La resta ja els veuré de passar com pugui, amunt i avall del pati, i patint – uhau! Quin pervenir m'espera! Pot ser sigui l'hora de dir adéu o de dir què? Acceptar la ignomínia?

Què us puc dir més. L'esperança era aquesta: la de gaudir de la llibertat condicional per a possibilitar refer-me. Però ara què? Aquesta tarda, tornaré a sol·licitar treball remunerat. Així m'ho ha recomanat l'Educadora. Ja ho vaig fer i va ser rebutjada la sol·licitud, perquè no hi havia informe del funcionari o funcionaris. Espero que ara ja n'hi hagi algun, d'informe.

Si us plau, els advocats que s'ho mirin amb escreix, que ho he de menester. La veritat és que considero el meu cas un cas flagrant d'ineptitud de la funció pública, si bé em consta que no exclusiu.

El meu Basta Ja! No basta. En calen més. Penso que cal fer-ho públic. Insisteixo que no m'avergonyeixo de res. L'únic que tinc per a poder pagar és un pis hipotecat i que no és meu, és dels meus pares i amb dificultat ho podrien pagar sense la meva ajuda.

Si no surto al carrer, no podré negociar amb els bancs la rehipoteca que em permetria fer front. I si no puc treballar rere un ordinador connectat a internet o a un mòbil, ja em direu.

Sembla ser que preciso un contracte. No volen el que tinc. Ni val la proposta que m'havia permès recuperar l'autoestima i la vàlua personal. Així ho consideren.

I em torno a demanar. Qui en trau profit de tot plegat?

Disculpau-me, no tinc més paraules.

La vida és bella, emperò costa d'empassar.

I per acabar-ho d'arrodonir, al Televisor s'anuncia una entitat bancària cercant persones emprenedores i dinàmiques que siguin capaces de dotar de valors a la societat.

Són les 15:52 del 29 de setembre de 2008.

Agustí


Carta denouena


Extracte de la carta denouena de n'Agustí Baró, a Cil Buele
(rebuda dimecres, 1 d'octubre de 2008, a les 13:40)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 26-09-08

Avui he rebut visita. Ara com ara per partida doble. Dic ara com ara, perquè sóc a la cel·la, és migdia, i resta l'horabaixa d'espassar.

M'han vingut a veure Don Ramon, coordinador educatiu del centre per aclarir el trasllat d'expedient de la UIB a la UNED, així com assabentar-se de quines assignatures m'interessaria matricular.

La veritat, i així li ho he dit, penso que si surto en llibertat condicional o de 3r grau, podria fer front al curs sencer, ja veuria després si m'examino de totes o què, i si restàs aquí em seria més difícil, emperò poca altra cosa podria fer més de profit.

Així, doncs, penso que torno a ser a la roda educativa institucional, provant de fer front a una diplomatura d'Assistent Social.

Ja veis, ja veus, Aina (em refereixo a la meva ex companya i amiga), a la fi ho torno a provar.

La segona visita encara m'ha alegrat més. Ha estat na Dora, qui m'ha fet arribar una tramesa del seu marit Joan Mayol (que si ell ho troba bé, per mi encantat, adjunto i es podria penjar al blog espai creat d'ús restringit per a facilitar la comunicació i no, Déu ens guard, per a carregar-te de feines, amic Cil).

A Joan Mayol

Efectivament quanta raó. Li pot passar a qualsevol. Qui m'ho havia de dir a mi. I qui m'hagués dit tan sols fa un parell d'anys que aconseguiria reeixir, malgrat la circumstància que m'ocupa empresonat, gràcies a aquests de “Google”.

Les noves tecnologies que posen a l'abast de tothom eines d'alt nivell d'excel·lència han aconseguit el que pensava que era impossible: recuperar un mort. Jo, ofegat per les casualitats de la vida que m'havien conduït a una mena d'indigència il·lustrada i d'ostracisme que no desitjaria a ningú.

Ja ho veus, sóc present i amb entusiasme, malgrat les circumstàncies i disposat a moure el món amb l'ajut i el suport d'aquells que s'hi apuntin.

Una nova Nau es disposa a salpar. Sols cal disposar la singladura.

El que em tenia ocupat durant els darrers mesos era la possibilitat d'engegar diversos portals a internet, de caràcter multilingüe, per a engegar noves dinàmiques de compromís i corresponsabilitats. Portals multimitjans i multilingües, des dels quals vèncer la inoperància d'un sistema enquistat per l'especulació, la hipocresia, la mesquines i les misèries humanes.

D'idees i curolles no me'n manquen. D'empenta, en regalo. Em manquen caps, braços, cames i veus, i ja veus ara van i em tanquen; emperò descuida, de resignació i paciència, també en tinc de sobres al cap i a la fi, el món segueix rodant.

De fet, hi ha una curolla que em volta pel cap, que tal volta pugui interessar a més d'un i que té a veure amb el que em tenia ocupat individualment abans de capgirar-se'm el destí gràcies a “Google” i que després de veure les ganes que hi posaren els bandejats en la diada de la Mercè aquí al Centre Penitenciari dono voltes i voltes al pati i em capfico a ordenar per veure com ho presento.

Durant aquests anys de voltar pel món i d'obtenir experiència regalada de les misèries del món d'avui, havia començat a engegar un taller a casa per tal d'intentar comercialitzar marqueses i titelles.

Les meves habilitats manuals també són conegudes, i en podeu trobar alguns models al blog “maskhara.blogspot.com” i a “canavesio,blogspot.com”. El projecte l'engegàrem conjuntament n'Olívia i jo, i la idea consistia a mostrar els models esperant despertar l'interès. L'interès d'algunes persones amigues, i en especial el ball de carnaval que organitza a tall benèfic una de les organitzacions rotàries de Palma, engegar la possibilitat d'organitzar un ball de màscares.

Tot quedà així. I ara li don voltes i penso en la possibilitat d'engegar un taller de màscares, capgrossos i titelles aquí a la presó.

Què us sembla? En parlen de la possibilitat? Potser des de Drets Humans de Mallorca, els rotaris o qualsevol altra organització amiga es podria plantejar a Institucions Penitenciàries.

Qui sap pot ser des de “comerçhonest.blogspot.com” es podria engegar recolzament econòmic i/o fins i tot dinamització.

Qui sap, tal volta la platja de Palma podria recollir, afegir-se, a la iniciativa, per tal d'incentivar l'oferta turística d'hivern. Pens que Margarita Nájera ho veuria amb bons ulls...

És una de les idees que els darrers dies em volta pel cap. Fins i tot penso que Francesc Buils com a conseller de Turisme es podria mostrar interessat i dar el seu suport.

Qui sap també des de Participació Ciutadana Eberhart Grosske mostraria simpatia per la iniciativa.

Què en trobau vosaltres?

Paga la pena?

Fins prest, companys i amics.

Ara com ara aquest humil bandejat s'acomiada, que ja són prop de les cinc i cal fer el cap viu i davallar cap avall a seguir esperant esdeveniments.

Salut, Coratge i Resistència

Agustí