Carta vintitresena

Extracte de la carta vintitresena de n'Agustí Baró, a Cil Buele
(rebuda divendres, 3 d'octubre de 2008, a les 11:30)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 30 de setembre de 2008

Benvolgut Cil, apreciats companys:

Disculpeu l'escomesa d'ahir. No fou un dels millors dies, dades les notícies.

Sembla ser que l'única manera de sortir d'aquest captiveri quan abans millor és la d'efectuar el pagament del que pressuposa la justícia no he volgut pagar fins a la data.

La possibilitat de gaudir del tercer grau o si més no la llibertat condicional s'ha esvaït en un tres i no res fins a la propera avaluació, d'aquí a sis mesos, o als resultats d'un possible recurs que ben bé no sé com articular, emperò que passa per fer valer les contractacions parcials de les quals disposava fins a la data del meu empresonament.

Per altre costat, la possibilitat d'obtenir treball remunerat aquí dintre també topa amb una burocràcia que no acabo d'entendre, la qual penalitza amb el temps i en el temps el penitent de penes menors que una rere l'altra et condemnen a l'ostracisme de l'oblit.

La nit s'ha fet llarga. En diverses ocasions m'he llevat del llit, llitera, sense saber per on prendre. Esper, com sempre, a les 7 del matí mentre clarejava el dia i rere l'evacuació pertinent m'he sentit de bell nou fresc i optimista. Sembla ser que m'ha tocat a mi i ho he d'acceptar.

Sols em queda la paraula escrita i mentre em sigui permès i compti amb el vostre suport com resa en la declaració de principis que apareix en els blogs d'inici d'una singladura sorprenent joanotcolom.blogspot.com, agustibaro.blogspot.com, socivisme, hortspopulars, convivència i salut, grup d'aprenentatge, borsa de treball, comerç honest..., per mi mateix, pels meus fills, pels meus pares, per tots aquells que hi heu pres interès i per a qui importi la dignitat humana, ho he d'intentar.

Així doncs, si us ve de gust i prestau una mica d'atenció, em voleu donar suport i pensau que paga la pena.

Anem per feines.

D'idees sempre n'he tingut moltes i de curolles. Ara l'entusiasme amb la desesperació per la situació que m'ha tocat patir acceleren quelcom que hagués preferit anar engegant com ho fèiem, més que res per no haver d'angoixar ningú més que a mi.

Anem a pams.

Tot plegat es tracta d'engegar una estratègia de màrqueting que articuli des de la societat civil instruments de recuperació social, respecte i dignitat. No es tracta d'una presumpció. N'estic convençut que les noves tecnologies permeten com mai abans no havien permès comunicar i compartir també per a la recuperació de valors.

Pel que fa al meu cas particular i a la meva situació, pot ser us pugui sorprendre emperò propòs d'obrir un nou blog obert per tal de fer valer les contractacions, reals, parcials que m'han permès creure en fer front a tot plegat, les quals suposen un risc empresarial minúscul, permissible i que alhora junta l'articulació de societats laborals, dins el marc legislatiu laboral actual permeten, al meu entendre, amb escreix fer front amb optimisme a una crisi de dimensions internacionals que a hores d'ara és més que una realitat que ha posat de manifest evident la hipocresia del món que hem construït entre tots plegats. El blog en qüestió podria anomenar-se de la següent manera: cercfeina.blogspot.com...

...Com podreu observar i constatar si seguiu les meves explicacions, veureu que efectivament l'objectiu principal i immediat que en aquests moments m'ocupa és el d'aconseguir el meu alliberament, el qual passa per efectuar el pagament. Pagament que sols puc aconseguir gràcies a la possibilitat que qualque banc, a hores d'ara sols la caixa Madrid s'ha mostrat interessada, em permet: la rehipoteca de l'habitatge dels meus pares i si bé les nòmines que fins a la data m'ho permetien no estaria de més aconseguir més responsabilitat laboral per tal de garantir-ne amb més solvència els terminis de pagament.

Ara bé, per damunt d'aquest objectiu immediat n'hi ha d'altres d'imprescindibles per a fer possible aquesta aventura i que passen per creure de veritat que un altre món és possible i que la recuperació econòmica passa per recuperar la confiança en els demés, per la qual cosa cal el respecte per les identitats diverses que habiten l'entorn.

Tot plegat, com ja us he anat narrant, surt de la causualitat dels esdeveniments i de les possibilitats que ofereix aquest nostre món actual. La meva tasca docent a la Fundació ECC com a mestre de Taller ocupat a iniciar en la navegació en xarxa dels interessats i les demandes comunicacionals de diversos col·legues m'havien conduït a formalitzar l'ús d'un programari força excel·lent, el qual permetia la realització del que ens ocupa.

Així, doncs, i per a iniciar els interessats i mentre anàvem fent, aparegué SOSCIVISME. Allí trobareu quelcom d'interessant, al meu veure emperò feia falta quelcom que iniciàs els usuaris en aquestes tasques i possibilitats noves, així que veureu que a grupdaprenentatge.blogspot.com es pretenia, es pretén facilitar als interessats l'espai per a engegar el seu propi blog a modo de presentació individual que permetria ingressar a un altre blog que es el de bosadetreball.blogespot.com on les ofertes i demandes de treball poguessin si més no trobar una plataforma de comunicació gratuïta.

Bé, reflexions en veu alta, perdó per escrit, sobre els succeïts penso resulta il·lustrativa del que vaig intentar d'esclarir i per la qual cosa també sol·licito ajut...

...Per tal d'esvair la negacitat de la tramesa d'ahir, vull enviar aquesta quan abans i com el que manca precisa molta més atenció, aquesta la deixo aquí sense abans afegir la possibilitat d'efectuar un recurs a la no obtenció del 3r grau, ja que així m'ho recomana l'Educadora i perquè encara no se m'ha notificat per escrit com en els casos d'altres companys.

Així, doncs, prego feis arribar als missers, advocats, Arbona i Carrión, el prec de si poden em donin una mà en recórrer el fet.

Gràcies. Salut, coratge i resistència.

Fins prest, s'acomiada aquest humil bandejat.

Agustí.

Via fa qui no té pressa