Carta vintisisena

Extracte de la carta vintisisena de n'Agustí Baró, a Cil Buele
(rebuda dimecres, 8 d'octubre de 2008, a les 12:30)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 5 d'octubre de 2008

Apreciat i benvolgut Cil

Com s'agraeixen les visites del diumenge als matins! Avui ha vingut al teu lloc l'amic Noel, amb els meus pares, fidels a aquest quefer diumenge rere diumenge, i n'Olívia, avui més esplèndida que mai. O a mi així m'ho ha semblat.

De la mateixa manera que les cartes que vaig rebent adesiara, les visites dels diumenges, a més d'entretenir el temps, oxigenen la ment i la retornen a la dèria de compartir als els demés. Gràcies per venir!

A Noel Quintana:

Impressiona, veritat? Això de comunicar rere un cristall? Jo ja m'hi vaig acostumant. L'experiència de l'altre costat m'imagino també deu ser un tràngol mal d'empassar.

Tantes coses es volen dir en els minuts que et permeten, que sempre en queden sense dir. Memòries per a tots. I si qualque prec més us he de fer, és el que m'escrigueu si us ve de gust i teniu temps per a fer-ho.

Vull pensar que aquest calvari acabarà més prest que tard i que, sigui com sigui, el seny retornarà a empènyer el tarannà del temps.

Malauradament en el poc temps que vaig gaudir en llibertat d'abastar les millores tecnològiques que em permeteren la recuperació de l'autoestima necessària per a reprendre tasques valuoses i qualificables pels demés, no vaig poder ensinistrar més encara aquells que s'acostaren; la qual cosa limità les meves possibilitats de seguir col·laborant a dotar de continguts, multimitjans, als blogs engegats, sobretot a “Sargantana 20 aniversari”.

Tant de bo amb en Philip puguis comptar amb un col·laborador que t'ajudi a seguir endavant en les tasques d'atenció informàtica i a més aquest s'avengui a interpretar les meves paraules escrites i optimitzar les comunicacions.

Mentre resti entre barrots, no sé què puc fer més que això. Escriure.

Entre les idees que esbrinaven la possibilitat de celebrar el 20 aniversari, parlàrem de penjar un anunci invitació que ens fessin arribar la gent en general, vídeos, fotografies d'esdeveniments festius on la música, la llum i la festa fossin present, d'aquests darrers anys musicals viscuts a les Illes, així com opinions i propostes d'engegar un festival celebració.

Qui s'hi apunta? Vine!

Una Sargantana que és un punt d'admiració es converteix en l'anagrama duna empresa que s'engega ara ja fa 20 anys, per tal d'optimitzar, millorar i dotar de qualitat la indústria musical a les Illes.

Tant de bo en puguem celebrar 20 anys més junts. I per la meva part en circumstàncies més òptimes.

Entre barrot havia pensat la possibilitat de col·laborar en un fotimer de coses. No m'ha estat possible. Entre els somnis, i arrel de veure'ls en un llampec televisiu, se'm va ocórrer la possibilitat de dur al “Canto del Loco” a les Illes i poder ser-hi per veure'ls en directe. Un boig més entre altres jo mateix.

Qui sap! Ara que la dèria immobiliària sembla que ha minvat, enfront la realitat d'una crisi econòmica que ara sí comença a manifestar la seva veritable cruesa. L'Ajuntament de Palma ens ho deixaria dur a terme a “Son Busquets”, on a més de gaudir d'un espai enorme per a gaudir la ciutat, engegaríem processos de recuperació en les relacions humanes.

Què us sembla?

Entre les curiositats que ocorren entorn de les misèries que acompanyen aquesta la meva estada en captiveri, s'esdevenen anècdotes que em sorprenen i sorprenen, des de la meva arribada a la segona cel·la que m'acollí i on , engegat el televisor, vaig veure la meva filla Laura, o així m'ho va semblar, jugant en un programa d'IB3 o de TV Mallorca, no ho sé, a l'escrable, on meravellosament s'emportà el premi gros, un kit assortit d'acampada. Uhau! Quantes sensacions!

O també en un altre programa, penso que a Tele 5, el “Pasa palabra” on es demanava el nom de l'escriptor dels miserables i em sortí Víctor Hugo, quan tres dies abans no hi havia manera de recordar-lo, ja que dia rere dia no deixo de pensar en les misèries humanes que m'han portat aquí i les semblances històriques d'aquests tipus de processos on bandejats per la societat, homes, persones, com jo mateix, són reduïdes a la inexistència i s'afanyen a sortir endavant per damunt les circumstàncies i la seva pròpia misèria.

Avui, mentre transcorria la visita, he demanat a n'Olivia si em podria fer arribar l'obra en qüestió i rellegir-la.

Memòries, Laura, Pau i Neus. No defalliu! Estic bé dins el que cap. Penso en vosaltres. Us estimo. I m'hagués agradat estalviar-vos tot plegat. Això va com va. La vida és bella i de tot se n'aprèn.

Ja veis, ja veus, Cil, que la mà s'escampa en paraules i pensaments, tal volta imprecisos, o si, que s'afanyen a sortir i eixugar-se en el paper.

Neguitositat enfront d'optimisme.

Gràcies. Fins prest.

Salut, coratge i resistència.

Sempre vostre aquest humil bandejat

Agustí