Carta vintinouena

Extracte de la carta vintinouena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(rebuda dijous, 16 d'octubre de 2008, a les 12:30)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 10 d'octubre de 2008

Apreciats i benvolguts amics Cil i Bel,

Aquesta setmana m'estranyà no rebre carta. En les diverses vegades que un passa pel davant de la garita dels funcionaris, els meus ulls s'adreçaven als vidres per tal d'interceptar qualque tramesa per a mi. Ni per a mi ni per a ningú. Totes les van administrar ahir a la tarda. Tant de bo. N'hi havia un munter per a mi i, com sempre, totes gratificants.

Com m'alegraria veure que tots els que es van interessant per la meva situació, manifestant-me el seu suport, s'encoratjassin a vèncer els obstacles que troben per fer un ús òptim d'aquests nous mitjans de comunicació que ens ofereix la xarxa, alleugerint-te, amic Cil, aquesta valuosa tasca que estàs realitzant en suport de la meva persona! Gràcies!

M'arriba la teva dotzena missiva. Dos mesos i onze dies de captiveri i em consta que un bon grapat de coneguts, amics, col·legues i encuriosits s'acosten al blog per saber-ne noves. Sorprèn la immediatesa de la comunicació que permeten els blogs i hem de tenir en compte que manca molt de treball docent perquè no sols s'interessin si més no puguin accedir-hi. Recordeu que es tracta, ara com ara, d'un blog restringit per la cautela que recomana tot plegat en tant que l'administrador que l'inicià és el penat. Així que siguem molts més i acordeu una altra cosa amb l'assessorament legal escaient, feu el que trobeu millor. Parleu-ne. Parlem-ne.

Entre les cartes que vaig rebre ahir, voldria esmentar especialment un poema, un fragment de poema, o petit poema d'en Salvat Papasseit que sembla ser va musicar l'amic Ovidi Montllor i que m'adrecen na Mercè Garau i en Lluís Garcia Sevilla, el qual m'agradaria que es penjàs, si ho trobau bé, al blog:

“Hi ha un home a la presó
dels que avançaven
JUNTEU-VOS
Traieu-li l'embaràs, que li oprimeix les mans,
Perquè faci camí”.

El petit poema m'ha agradat ben molt i m'ha satisfet amb escreix.

Pel que fa a Asocolombia,
Dir-vos que em consta que en són molts els colombians i immigrants que per raons de supervivència es deixen manipular pels interessos més roïns que arrossega la nostra societat. Magnificar els fets sols contribueix a dar corda a aquells que en volen obtenir un profit polític clientelista dels sufragis electorals. Si qualque nazi és ver que resta solt per les rodalies, per res hem de criminalitzar ningú pel que puguin dir quatre, per dir qualque cosa, menets de cordeta.

Apreciat Cil.Disculpa d'haver-te capficat en aquest quefer. M'han tancat a mi i sembla que us he ficat a tots plegats en quelcom que us victimitza a tots. Perdonau-me. Què voleu que faci? La veritat és que en són ja més de 6 anys de patiment i sofriment, d'angoixes i impotències, i ara que en podia fer front, van i em tanquen.

Apreciats amics, personalment i per damunt de la meva particular situació, penso que s'ho paga apropar esquenes i fer front de valent a tot aquest desgavell que envolta la hipocresia instal·lada ja massa a prop de tots plegats per no posar fil a l'agulla. Què en trobau?

Mentre escric aquestes lletres, el noticiari de Tele 5, -prescindiria perfectament dels estímuls televisius de qualsevol casta i preferiria escoltar la meva llengua, emperò senzillament accepto tot quant m'envolta-, el fet és que escolto la notícia pel que fa als ajuts governamentals a les “Corporativity money”, al meu veure instal·lades en l'especulació i la lladreria més escandalosa dels darrers anys , i concretament parlant del grup, penso assegurador, FORTIS i la despesa econòmica satisfeta pels executius... SOCORRO...

Penso que ja n'havia parlat d'aquesta possibilitat...

Si trobeu que no cal dir-hi res, no diguem res, o sí? Penseu que no té res a veure? Si davant tot això no trobeu que cal replantejar l'esdevenir de la funció pública per tal d'aturar la fragmentació social que s'està consentint mirant cap a un altre costat. Jo no ho trob així. Considero que cal que ens hi posem de valent, amb optimisme i fent ús de qualsevol recurs pacífic i responsable que puguem emprar amb les mans. Efectivament cal recuperar la confiança amb altri, estirant les orelles a qui calgui deixant de banda les traïdories del passat...

A Mercè Garau, en tant a les informacions concretes que sol·licita, i a qui pugui interessar o resultar útil:

• “Judicis oberts contra tu, hores d'ara, tots”. Pel que pugui estar assabentat, tots es refereixen al mateix. En primer lloc, el procés de reparació, el qual acaba condemnant-me o penant-me a pagar una quantitat d'entorn dels 1.700 euros a la meva ex companya i amiga, en concepte d'aliments pels meus fills. N'Armando, un advocat amic del meu amic Noel Quintana, va intentar defensar-me i em consta que recorregué la sentència. El fet és que, no podent fer-me càrrec del pagament, judicialment se'm va embargar la totalitat de l'atur. Penso que no hauria de resultar massa dificultós comprovar el fet. Penso que per casa es podria trobar la cartilla, llibreta d'estalvis, on s'hi reflecteixen els embargaments. Tot plegat deixant-me en una situació bastant penosa. Després hi ha el procés de divorci, del qual se'm va avisar un dia abans de la vista, per la qual cosa ni hi vaig poder assistir, si bé vaig intentar ajornar la vista per a poder-me defensar o almenys fer-m'hi present. Després, tot un seguit de demandes per la manca de satisfacció dels aliments dels meus fills.

• “Demandes fetes contra tu fins ara, totes”. N'he perdut el compte. Penso que quan s'atansaven als Jutjats, per tal d'aprofitar el dia, algú s'entretenia a realitzar demandes, la mateixa causa, en diversos jutjats, de forma aleatòria per entretenir els administratius per si a un cas els mancaven feines.

• “Qui les ha presentades”. Desconec si qui ho hagi de poder fer, ni si hi ha de presentar procurador o no. Penso que totes hauran hagut d'haver estat presentades per la que fou la meva companya durant poc més de 20 anys, n'Aina M. Picó Mestre, així com tenc la creença que sempre assessorada pel mateix advocat, si no m'equivoc Don Francisco Montes Jador.

• “On han estat presentades, davant quins tribunals”. M'atreviria a dir que, si no a tots, a quasi tots. Emperò de segur que els amics i advocats Antoni Arbona i Francesc Carrión us en podran dar ben prest les numeracions i quantitats, dic quantitats de tribunals no de diners, ja que sorprenentment a la resposta posterior veureu que no tant com pensava.

• “Quines quantitats econòmiques se't reclamen en total, tots els doblers que diuen que deus”. Sincerament ho desconec. En primer lloc, la despesa, com us he manifestat, anava entorn dels 1.700 euros mensuals, dels quals m'embargaren entorn de 900 euros de l'atur que em pertocava, a més d'una quantitat entorn dels penso que 3.000 euros d'un crèdit que va demanar la meva ex companya i que jo vaig satisfer gratuïtament actuant de bona fe en els primers temps d'aquest quefer. El fet és que avui aquí dintre se'm reclamen entorn dels 19.000 euros. Sembla ser que havent-hi restat el que ja s'hagin pogut satisfer a través dels diversos embargaments que he patit d'atur i nòmines.

• “Quins missers duen realment el teu cas, noms i llinatges, com també telèfons de contacte”. Hores d'ara, el pròxim cas obert el porta com advocat d'ofici n'Antoni Arbona i el següent procés un altre misser del que a dia d'avui encara no n'he tingut notícies, del qual no recordo el nom, emperò sé que el seu despatx està en el mateix edifici on n'Antoni Arbona té el seu. Després, aclarir que Francisco Carrión té la meva autorització per fer-se'n càrrec de tot el que m'ha conduït aquí dintre i amb el qual em vaig retrobar, amb presència d'en Cil i el meu pare, en l'ingrés en aquest centre penitenciari que em té reclòs.

• “Quins contactes vols que mantenguem amb la teva ex, perquè s'hi impliqui més directament”. Més implicada del que hi està penso que seria exagerar encara més la situació. Els que amb seny trobeu necessaris per a despertar-la d'aquest malson al qual ens hem capficat per les causualitats gratuïtament. Tant de bo afluixàs una mica i reflexionàs des d'altres punts de vista i més ara que el temps ha passat i penso que permet des de les vides ja represes recordar les situacions més fredament.
  

Gràcies, Mercè, gràcies Lluís, gràcies Cil, gràcies a tots els que amb el vostre interès em dau suport i coratge per a resistir. Gràcies per voler ajudar-me. Tant de bo m'haguessin deixat fer-ho sol, com darrerament ja podia. M'hauria agradat no haver-vos hagut de fer compartir, sentir, aquest calvari que m'ha tocat en sort patir.

Per favor amb seny i cura. No voldria fer patir més els meus fills ni n'Aina. Ara sí, voldria recuperar els meus fills. Perquè ara puc i sempre els he volgut fer costat.

A Projecte REMS.
No defalliu, amics. Això va com va. Comptau amb mi, com si hi fos.

A Olívia.
Tranquil·litza't i fes bonda. QT penses que sense tu al costat podria fer front a tot plegat. Caa barret! Gràcies a tu i als que m'aprecien, cobro coratge cada dia per resistir.

Salut, coratge i resistència.

Fins aviat.

Agustí