Acab d'escriure a n'Agustí i volia verificar l'adreça: no té codi postal?
I una altra pregunta: és possible visitar-lo?... entre el 23 i el 24 podria fer un forat i anar-lo a veure. Me dius com ho puc fer? ...
Sí, ha estat llegir la 21à. carta el que m'ha fet deixar tota la resta de feines per posar-me amb ell.
Sap tant de greu aquesta situació, fa tanta ràbia i genera tanta impotència!
El tanquen a ell i ens fan presoners a tots de la seva maquinària surrealista i inhumana, començant per les víctimes a qui pretenen protegir. Pobres fills i pobres pares!
Ja veig que te n'ocupes molt d'ell i que aconseguires mantenir-lo animat durant els primers temps, però són circumstàncies molt dures i és natural que tengui moments d'enfonsament total.
Res, li aniré escrivint i li faré arribar llibres i revistes. L'hem de tenir distret...
Una forta abraçada,
Mercè Garau i Blanes
Entrades
1 comentari:
M'alegra ben molt tenir notícies teves.
També veure que t'interesses per n'Agustí Baró. Segur que se n'alegrarà ben molt en saber-ho.
Mira, el millor que podem fer per ell, des de fora del recinte carcerari, és ESCRIURE-LI CARTES a l'Apartat Postal 2016 de Palma (no cal posar-hi codi postal!).
I també entrar dins del seu blog http://encaptivitat.blogspot.com i penjar-hi escrits que llavors li podem fer arribar, un cop impresos, pel correu ordinari (ell no té accés a internet ni al correu electrònic)
Visitar-lo resulta molt complicat. La tramitació burocràtica és tan feixuga que jo mateix he hagut de torbar més de tres setmanes per aconseguir-ne l'autorització, després d'haver-hi enviat un munt de paperassa (inclosa la darrera factura del meu telèfon personal!)
Per telèfon, només ho pot fer ell des d'allà; però ja n'ha desistit. A més de poder fer molt poques telefonades durant la setmana, -tant si troba com si no troba la persona destinatària a l'altra banda, li'n compten una!- li resulta massa costós. Només crida a sa mare i son pare. I trob que fa molt bé.
Així que, per correu ordinari, cartes i més cartes, o llibres, o revistes, o diaris...
Et recoman que entris dins el seu blog (i, sobretot, llegeixis la Carta Vintiunena!). Comença a passar pena per la seva integritat anímica... Es veu que s'esperava ser tractat d'una altra manera... Però ja se sap, la presó és la presó: l'infern a la terra!
Salutacions entranyables.
Una abraçada.
CIL BUELE
Publica un comentari a l'entrada