Alfabetització digital


La Generalitat de Catalunya, a través del Decret 89/2009, de 9 de juny, està implantant l’acreditació de competències en tecnologies de la informació i la comunicació (ACTIC). Aquesta acreditació permetrà demostrar el nivell de coneixement en tecnologies de la informació i la comunicació davant qualsevol empresa o administració pública. Els certificats comptaran amb tres nivells: bàsic, mitjà i avançat.

Vídeo de L'OJIPC a l'Institut d'Estudis Baleàrics

Dimarts, 28 de juliol, a les 12 del migdia, l’OJIPC (Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans) presenta els concerts que realitzarà el 23 i 26 d’agost a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada i al Palau de Congressos d’Eivissa.

L’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans (OJIPC) serà l’encarregada de cloure, el 23 d’agost a l’abadia de Sant Miquel de Cuixà de Prada, la XL Universitat Catalana d’Estiu amb un concert amb obres d’Isaac Albéniz, Jaume Mas i Porcel, Vicent Asencio i Rimski-Kórsakov, que dirigirà Salvador Brotons. L’actuació serà enregistrada per l’emissora Catalunya Música.

L’orquestra, formada per joves procedents de tots els territoris de parla catalana i impulsada per l’entitat mallorquina Forum Musicae, repetirà el concert el 26 d’agost al Palau de Congressos d’Eivissa.

A més d'aquestes dues actuacions, també es fa la presentació pública d'aquestes altres iniciatives musicals:

* - el nou Cor Jove dels Països Catalans,
* - el Premi de Composició Matilde Salvador per a compositors de fins a 35 anys,
* - l’edició de l’obra editada amb motiu de l’any Mas Porcel
* - i el gran concert del 5è aniversari de l’Orquestra al Palau de la Música Catalana.

La roda de premsa informativa es realitza a la seu de l'Institut d’Estudis Baleàrics (Carrer dels Paraires, 24, 5è. Palma.), amb l'assistència de representants de les Institucions impulsores del Projecte:

* Josefina Ramis, Departament de Joventut del Consell de Mallorca
* Rosa Barceló, Departament Cultura del Consell de Mallorca
* Joan Artigues, Direcció General de Joventut del Govern Balear
* Guillem Cortès, Direcció General de Cultura del Govern Balear
* Sebastià Serra, president de l'IEB
* Magdalena González i Crespí, presidenta de Forum Musicae, entitat fundadora de l'OJIPC

L’OJIPC, que des de fa tres anys col·labora amb la Universitat Catalana d’Estiu i té previst tenir com a seu el futur Centre Pau Casals de Prada de Conflent, compleix cinc anys.

Com a motiu del cinquè aniversari, l’orquestra presentarà la creació del Cor Jove dels Països Catalans, que en el futur s’afegirà a la tasca iniciada per l’Orquestra.

El Cor Jove estarà format per cantants amb edats compreses entre 18 i 26 anys, residents a l’Alguer, Catalunya, Catalunya Nord, La Franja d’Aragó, Illes Balears i País Valencià.

A més, es presentarà el Premi de Composició Matilde Salvador destinat a compositors de fins a 35 anys i l’edició de l’obra editada l’any 2009 amb motiu de l’any Mas Porcel.

L’OJIPC organitzarà l’11 d’abril de 2010 un gran concert al Palau de la Música Catalana de Barcelona en què hi participaran el cor jove de l’Orfeó Català i el cor basc d’Ametza d’Irun.



Presentació de Els crepuscles més pàl·lids

Els crepuscles més pàl·lids, de Miquel López Crespí, novel·la guanyadora del IX Premi de Narrativa Alexandre Ballester 2009, feia la seva presentació en societat a la seu de la Fundació Joan Soleres. En aquest enregistrament en vídeo es recull un resum de com transcorregué l'esdeveniment.

“Els crepuscles més pàl·lids”



Encetada l'horabaixa, del diumenge 26 de juliol, l'amic Miquel López Crespí em feia un truc per a passar a recollir-me i enfilar camí cap a la Vila Poblera. Mentre fèiem el trajecte ens qüestionàvem l'assistència i concurrència. Partirem prest i en arribar els bars de la plaça romanien tancats. Assedegats a la fi poguérem seure'ns i humitejar la gola.

“Els crepuscles més pàl·lids”, de Miquel López Crespí, novel·la guanyadora del IX Premi de Narrativa Alexandre Ballester 2009, feia la seva presentació en societat a la seu de la Fundació Joan Soleres.


Prèvia la presentació, mentre trescàvem, ens sortí a camí na Catalina Maria Serra Castelló, redactora de la publicació Sa Plaça, per a entrevistar al guardonat Miquel i deixar constància de l'esdeveniment en la publicació. Tot seguit comparegueren altres bons amics, na Bel Rosselló, en Cil Buele i na Magdalena Nebot. El temps es precipitava i havíem de fer-nos presents al centre de documentació local i arxiu municipal, no fos cosa que el guardonat decebés la fita. En guaitar el portal de la Fundació Joan Soleres ens adonarem de la gentada que acudí a la cita.

Emotiva presentació i re-coneixement de l'obra de Miquel López Crespí que en breu podreu veure editada en vídeo si seguiu aquestes bitacores.

Ja fris de llegir l'obra guardonada. En obrir el llibre a les mans, aquest, em situa al 1940 presentant-me una imatge de la marina d'Alcúdia en la qual els llençols de les veles llatines de les pasteres fetes a la mar dibuixen una instantànea perduda en la memòria.

Enhorabona Miquel, de segur que, aquest episodi ençata el re-coneixement a la bona feina feta. Gracies per deixar petjada escrita dels temps viscuts.

Carta de la terra

Neix el Cor Jove dels Països Catalans

Roda de premsa i memòria de la reunió fundacional del Cor Jove dels Països Catalans que tingué lloc a la seu de l'Institut Ramon Llull de Palma de Mallorca el 6 de juny de 2009

Impuls a la xarxa!? Es parla d'educació!?

Mentre tafanejo en que fers judicials, que m'ocupen, afanyant-me en més que assumptes d'ous . M'arriba al correu electrònic un nou "post" de la Dolors Reig a "El caparazon" , " Política y turismo digital: Zapatero no está en Internet", super interessant, que si bé, ara com ara, no em puc estendre en comentar i en aportar la meva particular reflexió sobre la qüestió, cosa que penso fer i compartir tant prompte m'alliber-hi del que m'és immediat fer. Voldria col·laborar en compartir-ho per tal d'obtenir-ne opinions, reflexions, així con si escau, accions de tots a qui com a mi els hi pugui interessar fer-ho. Premeu els "links" i si us ve de gust i en teniu ganes, opineu-hi.

"Zapatero se lanza a la digitalización del sistema educativo. Ultima un pacto con operadores, fabricantes de procesadores y editore."

Va d'ous

Mentre segueixo trepitjant ous , intent fer habitual un passeig matinal amb bicicleta, el qual em permet familiaritzar-me de vell nou amb la ciutat, sovint pren la marina cap al Molinar i segueix fins al Carnatge. No sempre ho aconsegueixo, un dia per que plou, l'altre per quem'encoman-ho a altres feines, ... Diumenge passat fins i tot vaig arribar a n'és Pil·lari on m'esperava, a taula, a cas comte Niell, una porcella rostida al forn de llenya. No n'hi havia d'ous (sobre la taula), de guarnició; patates, cebes tendres, carxofes i xampinyons. Exquisida! També la companyia, un bon batalló.
El cas es que aquest mati m'he permès fer un tomb pel mercat de Santa Catalina per tal d'observar que s'hi tresca, com van els preus, així com anar potejant la qüestió de la crisi pel món, si es cosa d'uns o altres, si es més cosa de pobres que de rics, qui compra, qui guaita, qui i que escull.
Superades les dificultats d'estacionament, m'he afanyat en acostar-me a una parada en la qual uns ous d'aspecte sumptuós m'han seduït, de cop i volta m'he vist fregint ous per a dinar, sucant-hi pa, quant de prompte, de través, una veu m'ha incriminat dient-me:
_ No em toquis els ous!
_ No els hi he pas tocat, senyor! Posi-me'n mitja dotzena.
Avui hem dinat d'ous ferrats amb patates fregides i preves torrats. Per això la cosa va d'ous.
De tocar els ous, de tocar-se els ous, de posar un vermell d'ou, d'ous covats, d'ous nials, de posar-hi ous, d'ous ...
Sembla ser que d'ous n'hi ha de tota mida, de petits, de mitjans, de grossos i de més grossos, XL (com les samarretes), de quantitat i de si t'ho pots permetre, tanmateix molts altres factors intervenen en la qüestió, com la temperatura, el moment, el lloc, o si més no a qui pertanyen, la marca, d'on son i de qui son, resulta important avaluar tota la casuística a l'hora de parlar d'ous, com de manipular-los.
En els temps que ens ha tocat, en sort, viure resulta evident allò del qual ja en parlaven alguns agorers del maig del 68 . Ha resultat un augment de l’autonomia individual i una menor subjecció als enquadraments col·lectius, circumstancia que fa que l'activitat de tocar o tocar-se els ous, eminentment, de caràcter subjectiu, hagi esdevingut tasca universal, competint a nivells insòlits amb altres esports, practicada per una ingent quantitat dels éssers humans que cohabiten la terra. Probablement la cosa sempre ha esdevingut així. La possible problemàtica, si n'hi ha, rau en que a hores d'ara, quan la informació és a l'abast, també, d'una gran majoria, les diverses pràctiques resulten apreciables amb facilitat.
Si bé es cert que en ocasions resulten interessants les manifestacions que envolten els assumptes dels ous, recordo als "lax'n'busto " cantant aquella cançó anomenada "toca'm els ous Maria ", o jo mateix a hores d'ara fent-vos coneixedors els ous que m'he cruspit a mig dia, no es menys cert que altres ocasions de caire íntim o circumstancial poden arribar a ser vergonyoses, resultant bastant incomode i perniciósl'esdevenir públic de segons quines pràctiques.



Feta aquesta reflexió; procedeixo a fer-vos a mans l'el·laboració d'aquests ous ferrats amb patates, preves i cebes tendres, per a la qual cosa recomano dues paelles, una petita per a fregir els ous i un altre més grossa iprofona per a fregir patates, preves i cebes, en aquest ordre. Mentre es van fregint les llegums, amb oli d'oliva, es deixa escalfar l'oli per als ous, convé sigui ben calent, en ser-ho s'hi llancen els ous, observarem el bull, posarem una mica de sal amb discreció, en obtenir el to desitjat procedirem a disposar-ho tot al plat. Llest. Que us vagi de gust i ull amb els ous.

Mentre em disposava a penjar aquest post m'ha arribat al correu el darrer de la Dolors Reig a "El Caparazon" , el qual parla del missatge que hi ha rere la caixa de Google . Us el recomano, Tal volta arribem, els humans, a posar un vermell d'ou.

Agustí

Sant Jordi

Ahir us deixava amb la reflexió sobre els conceptes, connexió, compartir i col·laborar, a debat i en efervescència a la xarxa, recomanant la vostra pròpia experiència, convidant a viatjar per orbites suggerides.
Avui es la diada de Sant Jordi, en la qual se'ns convida a obsequiar amb la bellesa, efímera, de la rosa i el conreu de la lectura. Evocant el mite de la victòria del cavaller sobre el drac, la lluita universal entre el be i el mal que en tantes ocasions es repeteix en nosaltres mateixos, en el jo interior, en el col·lectiu, transcendint en disputes i malestars que evidencien la dualitat d'una moral i ètica difoses pel trasbals dels temps.
Sant Jordi, una diada que, des de Catalunya, a transcendit al món convertint en festa l'estímul de l'amor i la lectura a traves del mercadeig al carrer de roses i llibres que llibreters i floristes s'afanyen a bastir hermosint el deambular quotidià, paradetes de llibres, roses engalanades, poesia al vent, signatura de llibres i recuperar el carrer per a trobar-nos amb la gent.
Gaudiu-ne, bon dia i bona diada.
Que us recomanaria? Trepitjar el carrer, deixar que us prengui el sol i quant a la lectura, aquella que us seduïsca. Ah! si pel camí en qualque jardí trobeu una flor, oloreu-la i aprecieu la seva frescor.

Connectat, col·labora, comparteix.

I a ser possible sense costos afegits. Això és el que sembla, a primer cop d'ull, ens proposa i es debat a la xarxa, en aquests temps de recessió econòmica, entre altres moltes coses, evidentment.

Des de la precarietat i la petitesa del meu redol, immediat, dia rere dia m'afanyo en reciclar-me, observant, quant m'és permès, els hàbits i comportaments en l'us i maneig de les eines, d'ús gratuït, cada cop més acurades, que es poden trobar a Internet. Deu ni do!

A dia d'avui tot un seguit d'enllaços amb els quals he anat topant-me com son ara, i per damunt dels altres, pel que fa a la meva bitàcola personal, "El Caparazon", conduit per Dolors Reig, i el blog de Juan Freire , son algunes mostres oportunes del bull qu'en aquests moments viu la societat, suposadament, benestant, i ens il·lustren del gran ventall de possibilitats amb les quals, qui s'ho pugui permetre i en tant i en quant s'ho pugui permetre, hom pot endinsar-se en l'aventura de compartir coneixement.

Sembla evident la voluntat, i cap aquí apunta el concepte del que s'anomena web3 o web semàntica , d'acurar les recerques a l'univers virtual, cada cop més real, per tal d'afavorir l'exquisidesa en la navegació.

Sembla sert i segur que cap allà al 2020 el nombre d'usuaris, compartint, a la xarxa haura crescut exponencial-ment. Feis una ullada a la següent presentació que STI International convida a divulgar:

servicios-3

Amb seguretat els avenços tecnològics estan marcant el ritme d'un procés crític de canvi al qual sembla que ni tots poden accedir-hi, ni pot ser tots volen, en les mateixes condicions, apreciant-se un desgast en els usos marcat per la desconfiança i l'analfabetització tecnològica, que pot ser patim tots plegats en diversitat d'àmbits.

Vull ser optimista i augurar que tard o prest aquest bull cruillerà amb propostes valentes en les quals no sols es demandi la participació, es sol·liciti la connexió, el compartir, i el col·laborar, si més no ens conectem, compartiguem i col·laborem en construir plegats un mon millor. Tant de bo sigui més prest que tard

Trepitjant ous

Vall d'argent, 8 d'abril de 2009

Apreciats i benvolguts amics:
Sincerament us he de dir que fins i tot jo començo a cansar-me de restar d'allò que en diuen trepitjant ous, embadalit, estorat, somiant truites e intentant aclarir si fou primer l'ou o la gallina.
En situació, de readaptació al nou medi, semi-llibertat, i re-memoritzant els darrers mesos de captiveri, me'n adon de la perplexitat viscuda pel fet de trobar-me en transit; quant realment i constantment ens hi trobam, els humans, en transit d'una situació a un altra. La lentitud i la sensació d'inoperància, si es pot dir així, de la burocràcia en la funció pública i en concret, pel que m'ocupa, m'ha capficat i corprès en la més absoluta confusió mental i si a n'això afegim el compromís, la responsabilitat, innata, vers als altres, amics, companys, penitents propers, fills, encuriosits i conciutadans del món en general, ja us podeu imaginar l'esforç considerable que suposa anar ordenant les idees i a l'hora fer per a que aquestes puguin ser assimilades i escrites, a més d'intel·ligibles per a tots, fins i tot per a mi, per no parlar de la situació de precarietat econòmica en la qual em trobo a hores d'ara readreçant la meva situació al carrer i de la qual ja en parlaré.
Guaito al meu voltant i observo embadalit les causalitats que m'envolten, els que fers, la voluntat de ser qui som i engegar l'activitat quotidiana per a transcendir en el dia a dia. Per descomptat em preocupa en escreix una situació laboral que si bé es mostra encoratjadora no deixa de ser del tot cert que resulta més penosa que poc avanç del captiveri, si bé en aquests anys d'ostracisme personal involuntari he viscut situacions molt més penoses.
De segur ha d'interesar a amics, companys i encuriosits saber dels por-menors del meu traspàs al tercer grau penitenciari. Si en segon grau, en el mòdul onze en el qual em trobava, allà a les instal·lacions penitenciaries de la carretera de Sóller, resultava dificultós passar l'estona i ens les enginyiavem per a fer que aquesta passàs de manera entretinguda, us he de dir que en aquest recinte, nou de trinca, el que fou la primera setmana se'm va fer llarguíssima, sotmès a la més absoluta introspecció, deguda a la soledat de restar aïllat amb un mateix contemplant les parets e intentant aclarir el funcionament ordinari en aquesta nova situació. Poc més d'un centenar d'interns resideixen a n'aquest anomenat Centre d'Inserció Social (CIS), dels quals més de la meitat gaudeixen d'horari laboral qu'els permet sortir entre setmana de les 6'30 fins a les 20 hores, mentre els altres s'ocupen de les tasques de neteja o estan lligats a qualque programa de reinserció en alguna de les entitats col·laboradores, Projecte Home i el GREC essencialment. Les tasques de neteja es realitzen els matins, poc desprès del dejuni, cafè amb llet i galetes maries. Fins a l'hora de dinar l'única activitat permesa en tant sol·licitada la pertinent autorització, a més de deambular amunt i avall del pati, es la de cultivar el cos en el gimnàs, no molt diferent en quant a aparatatge als gimnasos dels mòduls en el CP. Conec de l'existència d'altres espais de socialització com son ara un espai sociocultural al qual s'accedeix per un portal, que resta tancat a hores d'ara, des de el pati, una cafeteria, també tancada, un aula taller, tancada, una rentaduria, la qual afortunadament arribà a obrir-se durant un dels dies de la meva estada, un espai d'esbarjo amb maquines dispensadores de cafè, aigua, llepolies, sandvitxos, begudes refrescants, tot a preus semblants als del carrer, per a que els interns ens acostumem a les despeses quotidianes, vull suposar; és en aquest espai d'esbarjo en el que es pot rememorar l'estada a segon grau entorn d'una taula i jugant una partideta de dòmino o parxís si trobes companys amb qui fer-ho.
Les instal·lacions estan força bé, el funcionament deixa una mica que desitjar pel que fa a qüestions de llanterneria, l'aigua calenta es un bé escàs, això si totes les cel·les conten amb televisor de plasma amb TDT, 24 canals on escollir.
En el temps que duc al CIS ja m'han traslladat en tres ocasions de cel.la i de mòdul segons la conveniència dels funcionaris de torn a l'hora d'obrir i tancar portes a causa de les diferencies horàries dels interns i essencialment pel que fa a l'hora de sortida.
El CIS es distribueix en dues grans àrees: Una, que sols conec de veurer-la a mitja distància, per a mares amb fills i l'altra, pròpiament de tercer grau on entorn d'un pati es troben les àrees socials a compartir i tres mòduls en els quals resideixen els interns en funció del sexe i l'horari d'internament. Els tres mòduls enumerats de l'u al tres, son: el primer nº 1 per a les dones en tercer grau sense fills, el segon nº 2 per a interns de sexe masculí i que gaudeixen d'horaris fraccionats en funció dels programes als quals es troben associats, i el tercer nº 3 per a interns, també mascles, que gaudeixen de contracte de treball.
Quant als horaris d'estada es diferencien en que per aquells que treballen i resideixen al mòdul nº 3, surten de 6'30 del mati i tornen a pernoctar a les 20'00 hores a la vegada que gaudeixen dels caps de setmana anomenats llargs de divendres a dilluns, mentre que els altres interns passen recuento a les 7'30, berenen a les 8'30, dinen a les 13'30, tornen a passar recuento i se'ls permet sortir del que anomenen paseillo de les 15'30 fins a les 20'00 hores, i sols gaudeixen de caps de setmana, anomenats curts, durant els quals sols surten de dissabte a diumenge. A les 20'30 hores es dona el sopar i a les 21'30 de tots els dies s'efectua el recuento i es procedeix al tancament de cel·les.
Fets aquests cinc cemtims funcionals del tarannà penitenciari al CIS passaré a intentar relatar, breument, les vicissituds, aventures, desventures i anècdotes dels dies transcorreguts ençà d'aquest traspàs sobrevengut sobre la meva situació de privació de llibertat.
Queixat de mal de boca, la primera ocupació fou aquesta, la de desempallegar-me del queixal dolgut així que va ser possible, cosa que succeí en un permís extraordinari d'hores en el qual a instàncies del bon amic Francesc Pérez vaig adreçar-me al PAC que en pertoca i en allà una col·lega de l'odontòleg, també odontòloga, Anna, s'encarregà de deslliurar-me d'aquesta dolència.
Alleugerit del mal de queixal seguia compungit pels possibles avatars de la meva nova situació penitenciaria. Afortunadament l'amic i també patró de feina en Noel Quintana va poder fer arribar al CIS el meu nou i llampant contracte de treball, pel qual i amb les mateixes condicions que ara farà poc més de vuit mesos em lligava laboralment a Sargantana so i llum ocupant-me, com tornaré a fer, de fer present l'activitat de la empresa al món de la xarxa, Internet. La preocupació seguia i segueix en tant el lligam amb Sargantana es a temps parcial, i si be m'ocupa en la responsabilitat d'anar dotant de continguts l'espai web, no es tracta d'una ocupació que, ni prop fer-hi, abasti una contractació a temps total; per la qual cosa i penitenciariament no es podia ni m'ha possibilitat una relació normalitzada en quant a horaris d'estada a la presó. La circumstancia laboral en la que en trob va fer que la Junta de Tractament del centre pogués avaluar la meva estada com a la d'un treballador considerant la parcialitat de la meva contractació com un element del qual no es podia defugir per la qual cosa entre setmana he de tornar avanç que els demés, enlloc de a les 20 hores o he de fer a les 18 hores.
Dia 19 de març en notificaren les noves condicions carcelleres, els dimarts i els dijous surto de 6'30 a 18'00 hores i de divendres a les 6'30 fins als dilluns a les 20'30 també resto en llibertat. Uhau! que de bé!
L'endemà mateix de la notificació del horari que se m'havia establert l'he anat complint amb diligencia.
El temps en llibertat l'he ocupat en reciclar-me en els usos i noves de la xarxa a més d'anar visitant i abraçant a aquells més propers, reincorporant.me al treball i ajustant-me a nous, vells, hàbits, així com afanyant-me en ampliar les meves ocupacions remunerades, per la qual cosa he mantingut entrevistes de treball en diferents entitats que si bé positives, així com corren els tems, el mes segur es que puguin començar a granar passada la Pasqua, així que segueixo trepitjant ous, com aquell que diu.
Amb Sargantana la cosa marxa i aquests passats caps de setmana vaig poder assistir a diversos esdeveniments dels quals en vaig poder recollir imatges, els trobareu als següents links, facilitant-vos la visita:" Exquisit! Joan Martorell ensemble" i "Recollida porta a porta a Son Sardina".
Quant a la reantré com a pseudo gurú internau-ta us deixaré amb aquest link a "Que faria Google? ", rebut per email de Dolors Reig , mentre acabo d'ordenar les consideracions e idees que intento plasmar per a seguidament fer-vos arribar.
Salut, coratge i resistència. Sempre a la vostra disposició. Agustí.
Via fa qui no te presa!

Temps moderns


M'ha semblat interessant fer-vos a mans aquest llargmetratge del segle passat que tant ens pot fer reflexionar sobre els temps que corren. Passau-vos ho bé!

Carta setantatresena

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 25 de febrer de 2009
Apreciats i benvolguts Cil i Bel, apreciats amics:
"No diràs blat fins que no ho tenguis dins el sac"
Presumiblement, aquests tres propers dies, havia de posar els peus al carrer, fora d'aquesta presó, aprofitar de veurer-vos i fer qualque eixida en llibertat. Us comentava, en anteriors trameses, que tot depenia de l'anar i venir de la paperassa burocràtica pertinent. A hores d'ara, quan ja s'acaba aquest 25 de febrer en el qual he rebut la vostra, teva, trenta-un-ena tramesa, no m'ha arribat l'autorització del Jutge dde Vigilancia. Així que m'arribi sortiré de permís, tres dies.
Fins prest companys.
Entre barrots el que més estresa i ofega es la monotonia fent créixer i allargar el mal son que representa la privació de llibertat, i si a tot plegat afegeixes no acabar d'aclarir la causa del càstig pel qual hi restes, imagina't!
M'aferr a les tasques que m'he proposar dur endavant, el taller segueix rebent suport i adeptes, nous penitents arriben i s'interesen en l'aprenentatge que suposa empastifar-se de fang. A més del que en anteriors capítols us he anat explicant sobre els esglaons en l'aprenentatge que vaig proposant en la matèria, a arribat l'hora de dar una passa més i hem començat a esbrinar les traces del modelat i com des de l'el·laboració d'una massa informe, afegint i llevant podem anar recreant el desitjat. He començat un bust de dona, la companya sentimental d'en Pere Joan, company de penitencia, una fotografia serveix de guia per endevinar els volums, recreant la instantània. En Pere n'està tot satisfet i per contagi ja son més de tres els que s'esberan en seguir.me en aquest esglaó d'auto-aprenentatge. Ja veurem que en sortirà de tot plegat.
Avui hem preparat un munte de peces per a dur a fornejar en el mòdul 12, on hi ha el forn. Seguim sense esmalts ni material per a colorejar les peces. He decidit dur-les a coure avanç que es facin malbé, així crues. Les mancances de materials als tallers, son més que evidents. Sembla que la crisi arriba a tot arreu, també entre els barrots. Tenc constància de que des de la Pastoral Penitenciaria proven de posar-hi remei.
Avui, quan he anat a comunicar amb els meus pares, en vis a vis familiar, m'he topat amb l'asistenta social, fent-me arribar bones noves. Efectivament la Junta de Tractament acorda sol·licitar a Madrid el meu progrés a tercer grau, per la qual cosa ja sols queda esperar, esperar, a que arribi ,la notificació oficiosa per a que s'alleugeresca la pena. Afortunadament tot esdevé com anunciava en anteriors trameses.
Segueix alegrant-me tenir noves dels amics, companys i encuriosits. Gracies pel vostre suport.
A Francesc Riera. Més val tard que mai, ja tenia ganes de saber de tu i de s'Arenalet d'Aubarca; per cert i Son Busquets ?. Coratge i resistència. Endavant no afluixem.
A Carles Cortés. Em sap greu que no hagués pogut accedir al blog quan aquest parlava d'Els Silencis de Maria. En tenir temps i ser en llibertat provaré de facilitar l'accés a centres d'interés específic en el blog. Fins que m'hi pugui afanyar tindrà que trescar una mica. Gracies de vell nou per l'obsequi del llibre.
A Beatriz Carcamo. Ya queda menos.
A Olivia. Salut, coratge, força i resistència. Ja saps quan vas a Barna? T'han donat data per la intervenció? Qtqt vagi bé. Prest romandré al teu costat.
A Pau Baró. Anys i anys per molts anys!
A Tot hom. Gracies pel vostre suport. Salut, coratge i resistència.
Fins prest. Agustí.

Carta setantadosena

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 20 de febrer de 2009
Apreciats i benvolguts Cil i Bel, apreciats amics:
Ahir, 19 de febrer, vaig rebre la teva, vostra, trentena missiva en la qual m'arriba la vostra inquietud de no haver rebut tramesa meva.
Reiter les meves disculpes per haver-me torbat en mantenir correspondència. El fet es que considero a més dels avatars sobrevinguts, em sembla haver explicat en altres ocasions, que també pot haver succeït l'estorbament en el laberíntic univers de l'anar i venir, tresquejant, pels prestatges de les diverses estances que el correu freqüenta en el seu de-venir. Vull recordar que la darrera tramesa l'en-sobrava i capficava a la bústia el passat dia 11 de febrer, dimecres, fos com fos en ella em disculpava e intentava d'explicar-me per la manca de freqüencia, la minva, en la meva activitat escriptora.
Ençà les meves darreres paraules, lletres, escrites; us he de dir que res de nou ha succeït entre barrots, resto a l'espera del consentiment del Jutge de Vigilància per a poder gaudir del permís que em va atorgar la Junta de Tractament, el qual pretenia disfrutar. Si aquest consentiment no m'arribàs 48 hores avanç del dia esmentat, el 26, la sortida tindrà qu'ajornar-se, dir-vos això, resto a l'espera d'aconteixements, res de nou a palau!
Comentar les dificultats que hi ha a hores d'ara per aconseguir comunicar a traves dels cristalls amb mi, sembla ser per qüestions que desconeixia en tant a l'existència d'un reglament penitenciari que estipula una reglamentació per a les sol·licituds de visita i que en aquests moments es fora de plaç per aconseguir les autoritzacions pertinents. El fet es que probablement així com va tot plegat el més probable serà veure'ns de forma més convencional al carrer. Vagi el comentari per a tots, si bé especialment per a l'amic Jaume Caldentey, interessat en venir a veure'm, cosa que podem seguir intentant i per la qual cosa tindries que fer-me arribar el teu DNI, així jo podria tramitar la sol·licitud i en ser autoritzat podries venir a comunicar coordinant-te amb els meus pares i altres amics. Fins prest Jaume, gracies pel teu interès, esper poder veure't més prest que tard.
M'informàs, Cil, del poc o cap moviment que es dona al blog, en captivitat, que engegarem a rel del meu engarjolament, la qual cosa si bé es cert que em desencisa una mica, t'he de dir que també em dona molt en el que pensar i entre altres coses en les dificultats d'accés que es donen a la xarxa, pel desconeixement i el desajust de l'eina, eines, i com usar-la; circumstancies que m'animen a pensar que hi ha molta feina encara per fer en tant ajustar els còdigs de comunicació que se'ns presenten en aquesta nova era relacional i de la comunicació.
Al "facebook" arriben esdeveniments, presentacions, celebracions, impulsos i desitjos de fer i seguir relacions. Mentre m'afanyava en provar i mostrar els nous usos que podem fer de les eines, acurades, que es poden anar trobant, de forma quasi bé gratuïta, per la xarxa, d'ús lliure, parlava, entre altres coses, de l'importància de ser qui som, mes que mai, a Internet, mostrar la pròpia identitat, re-afermar-la, per a prevenir decepcions, recuperar la confiança, establint usos respectuosos, i afanyar-nos en aprendre a compartir. El destí. l'atzar, mals entesos, esdevenir, ha truncat temporalment, esper per poc més temps, poder-me explicar, millor amb fets que amb paraules, els fets resten a la memòria sempre i quant es deixa constància, cosa que avui es facilita amb l'us de les noves tecnologies.
Durant aquests dies ha de tenir lloc el III Fòrum Social de Mallorca . M'agradaria poder-hi assistir i col·laborar-hi aportant amb humilitat el que pugui. M'encoratgen els continguts i propòsits, més que mai un altre món és possible.
M'alegra ben molt, Cil, que, Aina Pico, com m'assabentes en la tramesa, t'hagui acceptat com a contacte en el "facebook", tal volta aquesta circumstancia faciliti l'enteniment i pugui suavitzar la situació en la qual en trobo. Tant de bo sigui un bon senyal.
Tornant al Fòrum Social. Ençà vaig re emprendre la meva particular singladura a la xarxa, cosa en la qual penso tornar a ocupar-me, m'afanyo en destriar-ne el usos proposant-ne de nous que a l'hora facilitin les relacions humanes, potenciant l'enteniment i la facilitat de compartir que es presenta amb escel·lencia del programari lliure a l'abast de quasi be tot hom que s'hi pugui acostar. El fet, i aterrant al Fòrum Social, es que en els eixos o punts principals sobre els que el Fòrum planteja matenir-se fidel, si bé dir que coincideixo en la totalitat d'ells, trobo a faltar la recuperació de valors i més conceptes de justícia universal, els quals si bé puc entendre es troben intrínsecs, considero importantísims per a la reconstrucció d'un món millor i en pau. Observo que es fa especial enfasi en la lluita contra les privatitzacions dels serveis públics. L'escel·lencia en l'administració pública i els avenços en les millores socials, efectivament, han de restar en un lloc principal, més quan cada cop resulta més evident lanecessitat d'ordenar la convivència i la capacitat de compartir els uns amb els altres. Permeteu-me una reflexió a propòsit d'una lectura que arribà a les meves mans en aquests anys d'ostracisme forçat. Casualment el llibre " Una societat a la deriva " de Cornelius Cartroriadis, tracta d'un seguit d'entrevistes, reflexions i converses entorn al tema que'ns ocupa, la societat, apreciant l'acostament en els comportaments, tant en el món oriental com a l'occiedental, desembolupats per la funció pública, destacant les malversacions i l'enquilosament de les estructures de poder.
Repensar la funció publica, al meu entendre, garantint la participació real de la gent en les desicions i en el control dels recursos resulta imprescindible per a garantir un món millor i en tot aquest asumpte considero que la tecnologia i els nous usos que es faciliten jugarà un rol fonamental.
Ja m'ho contareu si en van parlar?
Per avui m'acomiado. Fins prest. Agustí.

Carta setantaunena

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 12 de febrer de 2009
Apreciats i benvolguts Cil i Bel, apreciats amics:
Com va essent habitual, sols dipositar carta a la bústia, per a que arribi, va i me'n arriba un altra, vostra, la vint-i-novena d'en Cil, en la qual m'informes, amic Cil, de les darreres eventualitats.
Criden l'atenció els comentaris de n'Olivia fent front a l'en-fermetat que l'a-tenalla i a la impotència que la assoleix front al captiveri de la meva persona.
Apreciada i estimada Olivia, quant al meu empresonament, ves tranquila, afortunadament en passar el temps, també en les visicituds més cruentes, quelcom de profit s'en pot treure, almenys amb l'optimisme fer endavant resulta més lleuger. Rebudes les teves abraçades, besades i el teu suport, vull fer-te arribar els meus millors desitjos per a superar la prova a la qual t'has d'afrontar, coratge i valentia.
Quant a l'interrogant que planteges de: i de tercer grau, res de res?!
Amb certesa no us ho se dir. Em consta que l'educador del mòdul i l'asistenta social han proposat a la Junta de Tractament que aquesta sol·liciti per a mi el tercer grau penitenciari a Madrid. La documentació que féreu arribar els meus pares acompanyats per tu, amicCil , ha ajudat en escreix a argumentar i augmentar les meves possibilitats d'obtenir el tercer grau, per la qual cosa si a Madrid, ni cap jutge, s'hi oposen cap allà a les darreries del mes de març podré tornar a restar entre vosaltres i trepitjar el carrer.
Indult. Efectivament n'Alicia, vingué a visitar-me, instruint-me sobre les possibilitats de sol·licitar indult en el meu cas, el que no se es si se'n sortirà en la possibilitat de tramitar-lo ja que sembla planteja l'oportunitat de que els meus fills poguessin participar-hi, cosa que avui per avui considero poc probable d'aconseguir donada la llunyania en la relació per causes alienes a la seva voluntat, si be no dubto que mai de mai desitjarien veure al seu pare en les circumstanciesqu'es troba. Ja hi haurà temps millors per a explicar, entendre, esbrinar i acomodar els fets a altres realitats ...
Observo que al facebook es van afegint vells companys, amics i encuriosits. Agraït pel suport i l'interès vull agrair-vos el recolzament així com trametrer-vos les meves mes cordials salutacions acompanyades de la disculpa pel trasbals que us pugui suposar assabentar-vos del que m'ha tocat en sort experimentar i viure.
A Xesc Sanchis: Uep! amic, memòries. Sincerament no em referia al blog en-captivitat quant el seu dia et vaig convidar a encuriosir-te en allò amb el que m'estava entre-tenint i treballant, es tractava del blog Joanot Colom , entorn al qual començava a fer girar tota una constel·lació de blogs i propostes d'us de la xarxa amb les quals pretenia mostrar altra manera de fer, avui tal volta, o no, superada o si més no assimilada. Salutacions i memòries pels fills i na Gloria, una abraçada i la gratitud pel vostre suport e interès.
A Joan Bibiloni; M'alegro te tenir noves teves i assabentar-me del teu interès pel material enregistrat. Molt prompte torno a sortir de permís i podrem contactar. Pel que fa als crics dels quals em parles vull suposar que son a causa devisicituds en la copia, probare de pasar-t'els en un "pen draiver" si bé penso que en Toni Cuenca te el màster en un DAT, saluda'l de la meva part. Quant a que vagi alerta, no passis ànsia i descuidat, desprès de tot el que he corregut a les espatlles hi tinc llarga experiència ensortir-m'en de tot tipus de situacions. Com diu la dita popular "Sap mes el dimoni per vell que per dimoni". Tant de bo "Bandejat" arribi a poder-se editar, arribar a molts i poder representar un ajud econòmic per i en la situació en la qual em trobo. Gracies.
Bé, poc més a dir, ja se que segueixo deixant-me moltes a narrar, ja us les contaré, per avui ja n'hi ha prou.
Fins prest i que pel carrer ens vegem. Agustí.

Camí cap a la llibertat condicional

Dijous 19 de març. Ja instal·lat al nou Centre d'Inserció Social de Mallorca, situat ben al costat de la depuradora de Palma, en el camí fondo sense número (a hores d'ara), ha tingut lloc la reunió setmanal, com sembla es habitual, de la Junta de tractament del centre i en la qual s'ha revisat, i pel que m'afecta a mi, entre altres, la meva situació com a penat, per in-pagament de pensió alimentària, traspassat a tercer grau, després de vuit mesos reclòs al Centre Penitenciari de Palma de Mallorca.
Així de prompte, dir-vos, que després d'un matí d'ansietat i espera per saber noves dels resultats de la junta, després de dinar he sabut que avui mateix podria gaudir del que anomenen "paseillo" la qual cosa consisteix en la possibilitat de sortir del recinte des de les 14'45 fins a les 20'00 hores (per una estona he pensat en la possibilitat d'en sortir ser aclamat per la multitud com a "torero") . Poca cosa se més del meu esdevenir en captivitat.
Ja soc al tercer Grau! així encetava la primera tramesa, a en Cil i na Bel i a tots vosaltres companys i amics, que hagués tramés des de aquest nou recinte que m'hostatja, i seguia explicant-vos des d'on, des d'una cel.la nova de trinca, amb una distribució semblant a la dels xabolos emperò amb un metre més d'amplada, amb trespol de rajoles, amb televisor de plasma i, oh! meravella de meravelles, amb bany, habitacle, per a la neteja, amb porta!, per a reservar intimitat d'estones de relaxació coorporea i que compta amb tassa de excusat, plat de dutxa i rentamans amb mirall a la pared. També us explicava on en semblava que es trobava instal·lat aquest recinte, com ben bé he assenyalat en introducció d'aquestes meves paraules d'avui, aprop, ben al costat de la depuradora de la meua preuada ciutat, i així a priori, no pels aromes, si més no perquè pel camí fet amb cotxe policial vaig poder constatar amb els meus ulls. El fet es que aquell 12 de març en que en van traslladar, ho feren no després de diverses peripècies, peripècies que espero poder explicar ja que tot indicà que el trasllat s'havia d'haver efectuat el dimecres dia 11 i no el dijous 12 com efectivament es produí, de la ma de la Policia Nacional, d'espanya, en companyia d'un altre penitent i ben emmanillats, experiència que preferiria us estalvia-seu en qualsevol cas.
L'once de març se'm va notificar i fer signar el meu progrés cap al tercer grau penitenciari, després de la qual cosa se m'instà a enllestir les meves pertinences, fer maletes, per a efectuar el trasllat. Curiosament aquella tarda, engegada la partideta quotidiana de dòmino, amb els companys de tertúlia, comentàvem la suposada lentitud en la burocràcia penitenciaria, en concret, pel que fa a les progressions de grau i ja veis poc després dels comentaris m'arriba la bona nova, poc més d'una mesada havia bastat per arribar-me la notificació.
Set mesos llargs de captiveri, ben bé vuit, ja n'he perdut el compte, ja no sols pels compassos d'espera d'aquests temps d'infern o purgatori que m'ha tocat en sort experimentar, si més no per la gran quantitat de noves impressions qu'en aquests mesos de penitència m'han sotmès al "deja vu" del més absolut astorament e incapacitat de reacció davant els aconteixements que sobrevenen i a més afegir-hi la imprompta que es produeix en observar l'exterior despres d'un parèntesi que ho desdibuixa tot en el temps.
El "paseillo" l'he aprofitat a fons, fins i tot per a rebassar-me un queixal que feia mesos en torturava. En arribar al C.I.S (Centre d'Inserció Social), recinte qu'ara m'hostatja, en notificaren les noves condicions carcelleres, que la Junta de Tractament havia disposat per a mi, els dimarts, dimecres i els dijous disposaré de 6'30 a 18'00 hores de llibertat condicionada així com de divendres a les 6'30 fins als dilluns a les 20'30 també restaré en llibertat. Uhau! que de bé.
Seguiré informant.
Salut, coratge i resistència

Carta setantena

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 10 de febrer de 2009
Apreciats i benvolguts Cil i Bel, apreciats amics:
He de confessar que darrerament em costa pena i esforç concentrar-me en escriure. A dia d'avui em decideixo a escriurer-vos en contesta a la vint-i-vuit-ena missiva d'en Cil.
Dir-vos que dissabte passat m'alegra molt la visita habitual dels meus pares, en aquesta ocasió acompanyats d'en Miquel López Crespi i n'Olivia. Afortunadament els pares bé i n'Oli encoratjada a afrontar una novedossa intervenció quirúrgica la qual albira bones noves per alleugerir la malaltia que pateix, el parkingson, tant de bo vagi bé; en Miquel m'instà a sortir quant avanç millor per a seguir endavant en el que havíem empres a la xarxa, gaudir-ne i aprofitar la ventada per a continuar la salpada, transformant-la en una travessia valenta. Tranquil·litat companys pel que sembla no em manca salut ni coratge, de capacitat de resistència, per sobre les circumstancies, sembla que n'hi ha prou.
Quant van a complir-se els set mesos de captiveri, sembla que per aquí, a la presó, se'n van adonant de la particularitat del meu engarjolament, això sembla, després del permís concedit pel Jutge de Vigilància Penitenciaria, de Nadal, la Junta de Tractament del mòdul número onze, on a hores d'ara m'hostatjo, no sols ha vingut a bé de sol·licitar per a mi permís de sortida, del qual en gaudiré a les darreries d'aquest mateix mes de febrer, si no també ha considerat, atesa la meva història laboral i la particularitat de les contractacions parcials presentades les quals m'havien canviat la sort avanç del captiveri, proposar el tercer grau i/o fins i tot la llibertat condicional que en pertocaria complides les tres quartes parts de la condemna que compleixo. Així que preparau-vos per a fer.me una bona abraçada a les darreries d'aquest mes de febrer, penso que allà cap als dies 26, 27, i 28 podré restar al carrer, entre vosaltres, cosa que planteja la possibilitat d'organitzar qualque trobada, sempre que us vagi bé.
El meu educador, Don Fernando, amb tot plegat m'ha fet un encàrrec; un encàrrec pel qual m'he compromès a efectuar un pagament, segons instàncies del Jutge, de 150 euros, crec que mensuals, amb els quals acreditar i assumir la responsabilitat civil de les causes que'm tenen empresonat. Amb sinceritat les ganes de sortir al carrer i el coratge m'han empés a pensar i creure que me'n sortiré, assumit ja m'ho tenia, del que tractava era de poder fer-ho, esper sortir-me'n, si no fos així sembla que seguiré entre barrots una llarga temporada.
Continua costant-me una mica d'entendre com se'n poden sortir, els més mitja, qualsevulla, aquells que es puguin trobar en una situació semblant a la meva, tenc constància de la situació d'alguns que romanen entre barrots, a mi aquests anys passats m'han caigut a sobre com a lloses i m'he sentit del tot impotent, emperò gracies a l'accesibilitat a la xarxa i la disponibilitat d'eines gratuïtes optimes per a la realització de treballs d'elaboració de continguts se m'havia obert una encletxa de llum la qual esper poder tornar aprofitar. Tant de bo sigui així.
Amic Cil, amics. Durant el permís de Nadal vaig acostar-me al blog, encaptivitat, per a provar de millorar-ne l'imprompta, més cosa no vaig poder fer. Efectivament vaig trobar noves en les orbites que d'in-mediat no vaig poder assimilar, emperò que endevino per a on puguin anar. Així que en sortir farem ...
Desitjaria poder, durant els propers tres dies de permís, convidar a qui vulga a acostar-se al blog, més que al blog a casa per a reciclar-nos plegats, en aquesta ocasió, pel poc temps del qual disposarem, seguint les meves apreciacions i particular forma d'entendre l'us que se'n pot fer de la xarxa. Fem-ho!?
Quant es diu que hi ha tres seguidors al blog "encaptivitat", penso que es tracta de tres seguidors que s'han assabentat de la possibilitat d'aquest witget per a transformar el blog en una mena de xarxa social a l'estil o semblança del facebook, i que els que hi havia avanç segueixen seguint les novetats que es van publicant.
Quant a Joan Sanrromà, el meu cosí, em consta que li resultava dificultós accedir-hi, per la qual cosa, i altres, vaig proposar, suggerir, que el blog deixàs de ser restringit i així facilitar l'accés. Beatriu, per exemple, ja comunicava. A Jaume Caldentey, una abraçada ben forta i la meva mes cordial benvinguda. Pel que fa a poder comunicar a través dels cristalls, en el centre penitenciari, a hores d'ara, comunicar-li que sembla ser que no serà possible, ja me'n han denegat dues de comunicacions, la del meu padrí jove , en Sebastià Sorell i la de na Caterinne Lafitte, amiga incondicional de sempre; la causa sembla ser que hi ha un temps per a poder sol·licitar visites i aquest s'ha exaurit, pel que fa al cas afortunadament més prest que tard sembla que ens podrem saludar i conversar entorn d'una bona taula parada.
M'alegra veure com des de el Facebook s'acostin bons amics, companys i encuriosits com: Joan Bibiloni, Francesc Sanchis, Rafel Gallego, en Tolo Niell i els seus fills, en Francesc Buils, n'Albert Herranz, Jaume Caldentey, ...,, salutacions a tothom i les meves mes cordials bonaventures, en aquesta ocasió m'ha tocat aquesta qu'haver de patir, disculpeu fer-vos-en còmplices, tant de bo n'aprenguem quelcom de profit.
Agrair-te, amic Cil, de vell nou. tot el suport que em dons, especialment facilitar a Noel Quintana (Sargantana so i llum autèntics ) l'escriptura de les voluntats de contractació que m'han de facilitar l'accés al tercer grau penitenciari.
11 de febrer de 2009. Ahir, em vaig decidir a escriurer-vos i m'hi vaig afanyar tot el dia. La diversitat d'ocupacions al mòdul, les interferències comunes, m'ho posaren d'allò més difícil. Quant rellegeixo allò qu'he escrit me'n adon qu'efectivament, com em comentà en Miquel López Crespí, no sempre aconsegueixo explicar en les paraules més encertades tot allò que voldria, temps hi haurà en re-adreçar, reordenar, la quantitat ingent de mots e intencions exposades, silencis e incògnites qu'om pot pensar formen part del subconscient i/o memòria col·lectiva i en ocasions don per sabudes.
El dia a dia, en el mòdul, en el Centre Penitenciari, esdevé monòton. Comentar-vos que malgrat la precarietat de mitjans el taller de ceràmica, de fang, segueix el seu decurs amb extraordinària satisfacció, tant per a mi com per als usuaris. La primera cuita, de prova, fou tot un èxit. L'espai del qual disposam als prestatges s'ha quedat curt per a emmagatzemar la producció, pràcticament no hi cap res més. La manca d'esmalts i adobs no ens ha permès colorejar ni decorar les peces, per la qual cosa, i a la espera de conseguir-ne, les anades i vengudes al mòdul dotze per a fornejar, coure, l'obra feta s'han vist paralitzades. Aquesta manca de materials i la probabilitat d'exaurir de nou el fang ha aconsellat engegar un taller paral·lel de pasta de paper pel qual s'han habilitat cubells per a la elaboració de la pasta, tires de paper de diari trocejades i deixades desfer en aigua amb una mica de lleixiu, per a blanquejar i prevenir el deteriorament, aglutinat amb cola d'empaperar ens permetrà disposar d'una pasta modelable amb la qual treballar. Segur que el paper de diari ha de ser més senzill d'aconseguir. No disposant d'escaiola per a la confecció de motllos amb els quals seriar la fabricació d'objectes amb pasta de paper m'he permès fer-ho i suggerir-ne l'elaboració amb fang, proposant la confecció de peces d'escacs i titelles.
L'acostament dels membres de la "Pastoral Penitenciaria", en Jaume Alemany, n'Esteva, na Francisca, ..., i el seu especial interès en facilitar l'ocupació dels penitents, ha propiciat i facilitat entrar en contacte amb la Conselleria de Treball, com havia suggerit en altres tramesses, facilitant la consideració d'instrumentalitzar ajudes institucionals per a fer endavant tallers ocupacionals a la presó. Via fa qui no te presa, amb voluntat i paciència difícilment es deixa d'avançar.
Altres tallers segueixen amb les seves escomeses, enumerar-los ha de resultar il·lustratiu de les activitats en les quals s'embarquen els interns a aquest mòdul número onze en el qual jo també en trobo. Taller de mica de pa, taller de fil, de fusta, de dibuix, d'el·laboració de puzles, ...
Sorprèn i meravella l'enginy davant la precarietat d'obtenir i disposar dels materials més curiosos per a realitzar qualsevol cosa amb la qual ocupar-se. Per exemple, la irregularitat en disposar de fusta a propiciat la recol·lecció dels bastonets que acompanyen el sucre que es pren amb el cafè, amb els quals es fabriquen vaixells, cases de nines i recipients que en estar llestos semblen de marqueteria fina. També jo m'hi he afanyat a treballar amb els bastonets del sucre; em feia falta una capseta en la qual transportar els llàpisos i estris de treball, es troba en fase de construcció, ja us les mostraré, doncs al final n'he elaborat diverses per a diversos usos, les quals van una dintre l'altre, ja les veureu ..., ara com ara resulta del més satisfactori.
Darrerament, tant treballar en els tallers, he deixat d'acostar-me al gimnàs, com feia al mòdul cinquè, m'he de plantejar seriosament tornar a fer-ho, el panxó habitual en els darrers anys torna a endevinar-se. Ni per saber-ne de noticies en el televisor, en arribar al xabolo desprès d'afanyar-me una estona amb les capsetes, m'estiro sobre el llit i ja m'ha arribat la son.
Pssst!, prou brogit es la ronda de nit ...
Feia estona que no apareixia l'Agustí xiruquero rememorant cançonetes ad-hoc, si be ara que penso hi ha temes que darrerament em freqüenten la ment, "El jorn dels miserables", "Cambalache", i molt sovint un tema del disc "Cuba canta a Serrat" que s'anomena "Toca madera"
Com ha de sonar "Cambalache" en català? i quina seria la traducció del títol?
... Que el mundo fue y sera una porqueria ya lo se ....
... Ja se que el mon ha estat i esdenvindrà un gran bordell ...
Per exemple!!!
Fins prest companys i amics, salut, coratge i resistència, aquest humil bandejat s'acomiada per avui. Agustí.
... de segur que me'n deixo un munt al tinter, entre altres comentar les darreres lectures i esdeveniments socials, esper poder tornar a la normalitat comunicativa així que aconseguisca ordenar el temps amb una mica més de seny...

Cap a on va la web ...

L'home que plantava arbres


El mateix dia que tornava al centre penitenciari després del segón permis que s'em va concedir rebia de mans d'un funcionari de presons amic d'un amic d'en Cil un petit tresor literari de Jean Giono del qual n'he trobat aquest curtmetratge que adjunto al blog. Gràcies Ramon Bassa. Fins prest i gaudiu-ne tots

Se m'ha fet més curt que el de Nadal



Han estat dies feiners per enllestir feines. En poques hores tendré que tornar al recinte carcerari que m'hostatja. Uff!

M'he vist amb amics i he enllestit les feines encomanades per la Junta de Tractament del Centre Penitenciari, ara pertoca tornar i esperar aconteixements, 3er grau i exhaurir la pena

Gracies a tots pel vostre suport. M'ha alegrat molt poder restar una estona, malgrat curta, amb alguns de vosaltres si bé n'he enyorat d'altres. Moltes coses em resten al pap per a dir-vos i poc temps per a fer-ho, intentaré afanyar-m'hi en arribar a la cel·la. Salutacions a totes i a tots, salut, coratge i resistència. Em sembla bé deixar-vos adjunt un post qu'he rebut d'"El Caparazon" el qual m'ha semblat, així a priori, del tot interessant com també imatges d'alguns estris el·laborats en captivitat als tallers del mòdul 11.

Fins prest!

SMO, Posicionamiento técnico y social de blogs

Posted: 06 Mar 2009 04:09 AM PST

Os dejo la prometida presentación sobre Posicionamiento - SMO que imparto hoy, 6 de marzo, en el marco del V seminario especializado en gestión del conocimiento. Complementa el curso en herramientas tecnológicas para moderadores que impartí para el programa de Comunidades de Práctica Compartim, en la Administración de justicia de Cataluña (CEJFE). Allí ampliaré muchos conceptos, pero quería trasladaros, por si os sirve en algún punto. Os dejo al final referencias adicionales. Hasta pronto.

Segon permís de sortida de la presó

Montserrat Bauló, la mare de n'Agustí Baró, telefona per comunicar que la setmana que ve, concretament dimarts, dimecres i dijous -3, 4 i 5 de març- n'Agustí ha estat autoritzat per sortir de la presó, en aquest segon permís que se li ha concedit.

També em diu que és a punt d'accedir al tercer grau, cosa que li permetria properament romandre fora de la presó durant el dia, i solament hauria d'ingressar-hi per anar a dormir.

Bona notícia! Tant de bo tenguem l'oportunitat de tornar a tenir n'Agustí Baró entre nosaltres, una situació que no hauríem d'haver perdut mai... I que tampoc no s'hauria de tornar a repetir...

Carta seixantanovena


Extracte de la carta seixantanovena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(Rebuda dilluns, 2 de febrer de 2009, 13:10)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 29 de gener de 2009


Apreciats i benvolguts Cil i Bel, apreciats amics:


Ahir vaig rebre la teva vint-i-setena missiva i encara a hores d'ara nohavia trobat el coratge d'intermediar carta a la teva vint-i-cinquena missiva.

Us he de demanar disculpes, pot ser masses esdeveniments icurcumstàncies m'han entretengut en l'afer d'escriure. De fet hi ha molt que contar entre altres coses després de la teva cisita del passat dissabte i havent-me anunciat la possibble visita d'Alícia Beltran això va succeir i em va alegrar molt, ja que m'informà positivament de quelcom que m'ha tingut ocupat aquests dies, li semblava una iniciativa força interessant i que, si bé no garanteix el meu alliberament, es tract d'un tret que no cal menysprear.

Es tracta de la possibilitat de sol·licitar l'indult a SS.MM. e Rei d'Espanya, cosa que possibilitaria a l'hora de sol·licitar al jutge que em va tancar la possibilitat de suspendre la condemna almenys momentàniament.

Sembla ser que en el meu cas aquesta possibilitat s'hauria d'haver pres des d'un bon inici, fins i tot abans de la possibilitat d'entrar a presó. No es tracta de veure què s'hagués pogut fet, mirem endavant i fem-ho malgrat el temps resta en contra meva, com crec que ja us vaig explicar en la darrera tramesa. Així, doncs, tal volta adreçar sol·licituds d'Indult al meu favor podria resultar una bona iniciativa que us adreço per amb el suport de l'Alícia fer endavant aquesta possibilitat.

També dir-vos que a dia d'avui encara no he tingut notícies de si podré gaudir d'un altre permís de sortida a les darreries del mes de febrer, emperò si no succeeix així, el més segur és que després del pertinent recurs, que ja he après a elaborar, durant el mes de març podrem tornar a veure'ns al carrer.

Pel que fa a Facebook dir-te que qualsevol iniciativa que ajudi a acostar-se a aquesta causa que ens ocupa a quanta gent millor així doncs, endavant, si bé dir-te dir-vos que a hores d'ara penso que les restriccions d'accés al blog encaptivitat ja no té cap sentit, parleu-ne, pel que fa a mi penso que no hi ha res que pugui ferir cap sensbilitat ni perjudicar a ningú per la qual cosa facilitar l'accés obert seria una passa endavant que facilitaria les coses a aquells que els resulta dificultós l'accés.

A tots els que us heu acostat, benvingut, salutacions Joana Nicolau, no tinc el gust però benvingut sies; a la Llibreria Quart Creixent gràcies pel vostre interès; a Beatriu gràcies pel teu suport i sàpigues que m'alegra molt la lectura del “Baró Rampant” que em va fer arribar el Fabian, de fet ja el duc envant, m'ha atrapat la seva lectura, durant aquest dies ençà del permís gaudit vaig llegir “El viatge de l'Elefant” de Saramago i he aparcat el comentari al blog perquè seguidament em seduí la lectura d'aquesta història d'un baró flamant que s'enfila en un món des del qual i sense trepitjat el terra s'arriba on sevulga, gràcies ah! Adrià, gràcies per també tu enrecordar-te'n d'aquest bandejat que et desitja les millors ventures.

Endavant, coratge, salut i resistència.

Ja veis que segueixo resistint, tal volta amb una mica més de resignació de la que esperava, sincerament segueixo sense saber ben bé a qui beneficia aquest infern a la terra que representa el funcionament d'aquesta institució que m'hostatja.

Em resta comentar-vos les darreres lectures que us he comentat. Ho faré però ho deixaré per una altra ocasió.

També hi ha esdeveniments a narrar respecte al taller de fang, les màsqueres i les titelles que van prenent forma... Tot esdevindrà, via fa qui no té pressa.

Avui horabaixa hi ha celebració de torrada en commemoració de les festes de Sant Antoni i Sant Sebastià organizades per la Pastoral Penitenciària amb el suport de l'Ajuntament de Palma i el Govern Balear, concretament de la Conselleria de Comerç i Indústria, qui m'ho havia de dir? Sembla ser que a la fi menjaré butifarrons, mira per on, a mi no em caldrà trescar per places, barriades ni poblacions per a gaudir-ne.

Dir-vos també que la qüestió parasitària segueix preocupant-me amb escreix, de fet, si he de dir veritat, començo a sentir a la pell canvis substancials que comencen a preocupar-me i a ocupar-me en sensacions i pensaments nous, novedosos, pensaments que em duen a reflexionar sobre la possibilitat d'estar i haver estat d'enrere experimentant qualque tipus de metamorfosi que a més d'afanyar-me a convertir-me en un bandejat, m'ha transformat en quelcom d'índole diferent a qualsevol altre esser humà convencional, aneu a saber en què, m'aferr a tenir consciència d'una identitat, la meva, que per damunt les circumstàncies i les causualitats que m'envolten construeix una crostra que em permet ser qui som.

Ja us n'aniré fent cinc cèntims del que vaig experimentant.

Fins prest, companys.

Força, coratge i resistència.

Us faig a mans còpies de les sol·licituds d'indult.

Pel que fa a la sol·licitud de suspensió de condemna, l'escrit no s'ha tramès al Jutjat, cal fer-ho arribar a n'Alícia Beltran i que ella ens instrueixi del que cal fer.

Gràcies.

Un blog obert a tots vuit vents del món!

Fa pocs dies que s'ha complit el primer mig any d'estada de n'Agustí Baró a la presó de Palma, des que hi va entrar el passat dia 30 de juliol de 2008.

I és precisament en aquests dies, quan arriba carta seva -s'acosta la setantena- en la qual, entre d'altres elements, hi afegeix aquesta indicació:

"...dir-te, dir-vos que a hores d'ara penso que les restriccions d'accés al blog ENCAPTIVITAT ja no tenen cap sentit, parleu-ne. Pel que fa a mi penso que no hi ha res que pugui ferir cap sensibilitat ni perjudicar ningú. Per la qual cosa, facilitar l'accés obert seria una passa endavant que facilitaria les coses a aquells que els resulta dificultós l'accés..."

Amb això, i només per això que desitja i expressa n'Agustí, aquest blog, que fins ara ha estat d'ús restringit a aquelles persones que n'Agustí hi aconvidava o acceptava -a través meu-, d'avui endavant, deixa de tenir aquest ús d'accés restringit, i passa a romandre plenament obert a tothom que vulgui accedir-hi; tant pel que fa a llegir-ne el contengut, com pel que respecta a fer-hi comentaris i a penjar-hi aquells documents que consideri adients.

Vet ací, idò, que l'endemà de la Candelera, festa de Sant Blai, compareix l'oferta pública d'uns "senyorets" que, a més de servir per compondre gargamelles malmenades, es poden convertir en eina valuosa de comunicació interactiva...

És el desig que mantenim viu, mentre continuam lluitant i afanyant-nos perquè n'Agustí arribi a sortir de la presó de Palma, com més aviat millor.

Cecili Buele i Ramis,
3 de febrer de 2009

Carta seixantavuitena

Extracte de la carta seixantavuitena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(Rebuda dimecres, 14 de gener de 2009, 13:10)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 10 de gener de 2009

Apreciats i benvolguts Cil i Bel, apreciats amics:

Divendres passat vaig rebre la teva vint-i-quatrena missiva, la primera teva del 2009.

Dir-te que efectivament poques novetats, si més no més del mateix desassossec de l'any passat i entre barrots la inoperància de la funció pública encara se sent amb molt més amargura.

Pel que fa a la Franja de Gaza dir-te que em sembla un gran desgavell d'aquests temps que ens ha tocat viure, inclosos els festejos de Carod-Rovira amb l'Estat d'Israel, de fet m'ha recordar, dic el comentari que em sembla fa Daniel, l'acostament de primer pacte de progrés a la nostra comunitat en aquest Estat.

Ara bé, res m'estranya ja, vist el que m'ha tocat viure a mi. Malgrat tot ens cal mantenir l'esperança amb la gent per damunt del desencís que es pugui instal·lar sobre aquells qui governen, que res té a veure amb qüestions de raça, si més no de supervivència i poder, ens cap aprendre a compartir no sols en la pobresa, compartir en l'abundància.

Poques coses mes a dir-vos, o moltes, pot ser manquen ja les forces per a entretenir el temps fent de tot plegat un episodi més de l'hermosa història de la vida que ens ha tocat en sort viure. Ara com ara m'acomiadaré més que res per a mantenir el fil de la comunicació.

Fins prest amics i companys.

Salut, coratge i resistència.

Gràcies per ser-hi.

Agustí

Per cert, a Jaume Gelabert o a qui interessi fer-li saber que l'educador del mòdul en el qual m'hostatjo es diu Don Fernando, educador del mòdul 11, és amb ell, sembla ser amb qui estaria bé parlar per la qüestió dels tallers ocupacionals o de resinserció per l'ocupació

Carta seixantasetena

Extracte de la carta seixantasetena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(Rebuda dimecres, 14 de gener de 2009, 13:10)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 5 de gener de 2009

Apreciats i benvolguts Cil i Bel, apreciats amics:

Avui és feiner i he provat d'anar al mòdul 12 per assabentar-me de l'estil de les peces que hi dugueren a coure. He aconseguit d'anar-hi. El cap dels funcionaris d'avui, Don Juan, amb qui sembla que hi ha especial empatia, m'hi ha deixat anar i he pogut parlar amb en Mateu, i la cocció de les peces segueix a bon ritme. El proper dissabte o diumenge, si em ve de gust i no hi ha inconvenients, hem quedat per treballar plegats en l'ensinistrament del forn i aprofitar per recollir peces cuites.

Mentre conversàvem, s'ha presentat l'educador, Don Fernando, interessant-se per com esdevenen les coses en el taller... li he dit, festes però fem envant amb el que podem.

Poques coses més a dir-vos d'aquest dia previ a l'arribada dels Reis Mags d'Orient. Tal volta aprofitar per a sol3licitar-los més salut, més coratge més resistència per a tots, potser si ho troben bé també encoratjar-los a facilitar l'enteniment i el compartir en tot el món, i perquè no sembli que m'hi trob bé per aquí dintre, a la presó, i sense pecar en excés d'interessat sols en mi mateix, pregar-los que considerin la possibilitat de mediar a fer possible el meu alliberament. Gràcies.

Aquesta data em resulta especialment nostàlgica per la distància en el temps de la innocència compartida al costat dels meus fills.

Fins prest amics i companys.

Salut, coratge i resistència.

Gràcies per ser-hi.

Agustí

Carta seixantasisena


Extracte de la carta seixantasisena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele

(Rebuda dimecres, 14 de gener de 2009, 13:10)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 1 de gener de 2008 (?)

Apreciats i benvolguts Cil i Bel, apreciats amics:

Després d'haver-se'm empassat l'any passat pel ventre i haver-me deixat restos en aquesta ignomínia, sembla que el nou any, si bé estant en el mateix lloc, m'ha despertat a ritme de bolero, com és habitual en aquest recinte carcerari a les 7,30 ha sonat la bocina rere la qual la veu d'un funcionari de presons ens ha instat a llevar-nos del llit, encendre el llum, i estar promptes al recompte, el company de xabolo, n'Enrique, sols llevar-se, ha posat en marxa el televisor i, oh meravella, apareix l'Antonio Maxín cantant “Angelitos negros”. Causualitats de la vida, com diria el meu apreciat odontòleg. Nostàlgia emperò sense perdre el ritme.

El primer àpat de l'any ha consistit en xocolata desfeta amb xurros, cosa diferent al de cada dia, un “kitkat” distint per a festejar la diada de Cap d'Any, l'any nou, fetes les felicitacions, tot ha anat com qualsevol altre dia festiu. Amb els companys ens hem assentat entorn d'una taula i hem engegat la partida de dòmino, avui m'ha tocat guanyar, jo m'he tornat un expert en això de comptar fitxes.

La qüestió parasitària segueix voltant-me pel cap, així com la innocentada de contemplar el meu alliberament com una cosa prompta a succeir. Li don voltes i voltes i em complau pensar que ha estat per a esperonar-me una mica i fer-me espavilar a l'hora que també encoratjar a qui li pugui importar a moure's. Tant de bo sigui així, ja que si esdevé el contrari, se'm fa molt feixuc pensar que romandré entre barrots eternament. UFF!

Guaito per la finestra del menjador, he restat embadalit observant les alambrades que tanquen el mur exterior del recinte modular i em demano fins quan ho hauré de contemplar: la sentència que m'hi té ara com ara m'hi farà restar tota probabilitat fins al proper 8 d'agost d'aquest any que fa nou del segle XXI, i fins quan més?

Fins i tot els paràsits tenen qualque cosa més a fer, oportuna, que no restar llançats a la ignomínia a causa de no poder fer front a unes despeses extraordinàries en un món en crisi per l'especulació i la hipocresia d'un munter de paràsits instal·lats a fer del possible progrés social el seu particular rebost.

M'adon que probablement no us vaig relatar el fet que a l'hora que se'm va comunicar la bona nova que anava a gaudir del meu primer permís carcerari, també se'm va facilitar la possibilitat de canviar de xabolo, n'Enrique, un dels companys habituals de la partideta de dòmino havia quedat sol al seu i em va oferir anar-me'n amb ell, cosa que vaig acceptar, ja que si bé la relació amb en Javier era i és bona, aquest preferia i prefereix en el possible restar sol a causa essencialment de ser no fumador, no és que jo ho sigui massa, de fet en estar al xavolo he preferit no fumar, ja no per raons econòmiques, el fet és que vaig decidir mudar-me de xabolo amb n'Enrique, amb qui compartim bastant més. Ja us n'aniré fent cinc cèntims.

Dir-vos també que el taller d'iniciació al món de la ceràmica, malgrat les festes, segueix fent envant. De fet el dia 29 vàrem poder traslladar peces per a coure al mòdul nº 12, on es troba el forn. No hi ha diferència ni res amb el nostre taller; be de fet nosaltres al mòdul 11 estam començant i el taller del 12 ja porta una bona estona en funcionament, en Mateu, l'encarregat de ceràmica del mòdul 12 en sap una estona llarga de com fer-ho anar, de segur que n'aprendré un munter si m'hi deixen anar al seu costat. Ahir vaig intentar d'anar a veure com anaven les peces, no va ser possible, segurament en passar les festes m'hi deixaran anar, ja us contaré com ha anat.

Ara com ara, deixar escapar els dies i intentar estar ocupar per no pensar en aquest desgavell que em té reclòs.

Fins prest amics i companys.

Salut, coratge i resistència.

Gràcies per ser-hi.

Agustí