Carta setantena

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 10 de febrer de 2009
Apreciats i benvolguts Cil i Bel, apreciats amics:
He de confessar que darrerament em costa pena i esforç concentrar-me en escriure. A dia d'avui em decideixo a escriurer-vos en contesta a la vint-i-vuit-ena missiva d'en Cil.
Dir-vos que dissabte passat m'alegra molt la visita habitual dels meus pares, en aquesta ocasió acompanyats d'en Miquel López Crespi i n'Olivia. Afortunadament els pares bé i n'Oli encoratjada a afrontar una novedossa intervenció quirúrgica la qual albira bones noves per alleugerir la malaltia que pateix, el parkingson, tant de bo vagi bé; en Miquel m'instà a sortir quant avanç millor per a seguir endavant en el que havíem empres a la xarxa, gaudir-ne i aprofitar la ventada per a continuar la salpada, transformant-la en una travessia valenta. Tranquil·litat companys pel que sembla no em manca salut ni coratge, de capacitat de resistència, per sobre les circumstancies, sembla que n'hi ha prou.
Quant van a complir-se els set mesos de captiveri, sembla que per aquí, a la presó, se'n van adonant de la particularitat del meu engarjolament, això sembla, després del permís concedit pel Jutge de Vigilància Penitenciaria, de Nadal, la Junta de Tractament del mòdul número onze, on a hores d'ara m'hostatjo, no sols ha vingut a bé de sol·licitar per a mi permís de sortida, del qual en gaudiré a les darreries d'aquest mateix mes de febrer, si no també ha considerat, atesa la meva història laboral i la particularitat de les contractacions parcials presentades les quals m'havien canviat la sort avanç del captiveri, proposar el tercer grau i/o fins i tot la llibertat condicional que en pertocaria complides les tres quartes parts de la condemna que compleixo. Així que preparau-vos per a fer.me una bona abraçada a les darreries d'aquest mes de febrer, penso que allà cap als dies 26, 27, i 28 podré restar al carrer, entre vosaltres, cosa que planteja la possibilitat d'organitzar qualque trobada, sempre que us vagi bé.
El meu educador, Don Fernando, amb tot plegat m'ha fet un encàrrec; un encàrrec pel qual m'he compromès a efectuar un pagament, segons instàncies del Jutge, de 150 euros, crec que mensuals, amb els quals acreditar i assumir la responsabilitat civil de les causes que'm tenen empresonat. Amb sinceritat les ganes de sortir al carrer i el coratge m'han empés a pensar i creure que me'n sortiré, assumit ja m'ho tenia, del que tractava era de poder fer-ho, esper sortir-me'n, si no fos així sembla que seguiré entre barrots una llarga temporada.
Continua costant-me una mica d'entendre com se'n poden sortir, els més mitja, qualsevulla, aquells que es puguin trobar en una situació semblant a la meva, tenc constància de la situació d'alguns que romanen entre barrots, a mi aquests anys passats m'han caigut a sobre com a lloses i m'he sentit del tot impotent, emperò gracies a l'accesibilitat a la xarxa i la disponibilitat d'eines gratuïtes optimes per a la realització de treballs d'elaboració de continguts se m'havia obert una encletxa de llum la qual esper poder tornar aprofitar. Tant de bo sigui així.
Amic Cil, amics. Durant el permís de Nadal vaig acostar-me al blog, encaptivitat, per a provar de millorar-ne l'imprompta, més cosa no vaig poder fer. Efectivament vaig trobar noves en les orbites que d'in-mediat no vaig poder assimilar, emperò que endevino per a on puguin anar. Així que en sortir farem ...
Desitjaria poder, durant els propers tres dies de permís, convidar a qui vulga a acostar-se al blog, més que al blog a casa per a reciclar-nos plegats, en aquesta ocasió, pel poc temps del qual disposarem, seguint les meves apreciacions i particular forma d'entendre l'us que se'n pot fer de la xarxa. Fem-ho!?
Quant es diu que hi ha tres seguidors al blog "encaptivitat", penso que es tracta de tres seguidors que s'han assabentat de la possibilitat d'aquest witget per a transformar el blog en una mena de xarxa social a l'estil o semblança del facebook, i que els que hi havia avanç segueixen seguint les novetats que es van publicant.
Quant a Joan Sanrromà, el meu cosí, em consta que li resultava dificultós accedir-hi, per la qual cosa, i altres, vaig proposar, suggerir, que el blog deixàs de ser restringit i així facilitar l'accés. Beatriu, per exemple, ja comunicava. A Jaume Caldentey, una abraçada ben forta i la meva mes cordial benvinguda. Pel que fa a poder comunicar a través dels cristalls, en el centre penitenciari, a hores d'ara, comunicar-li que sembla ser que no serà possible, ja me'n han denegat dues de comunicacions, la del meu padrí jove , en Sebastià Sorell i la de na Caterinne Lafitte, amiga incondicional de sempre; la causa sembla ser que hi ha un temps per a poder sol·licitar visites i aquest s'ha exaurit, pel que fa al cas afortunadament més prest que tard sembla que ens podrem saludar i conversar entorn d'una bona taula parada.
M'alegra veure com des de el Facebook s'acostin bons amics, companys i encuriosits com: Joan Bibiloni, Francesc Sanchis, Rafel Gallego, en Tolo Niell i els seus fills, en Francesc Buils, n'Albert Herranz, Jaume Caldentey, ...,, salutacions a tothom i les meves mes cordials bonaventures, en aquesta ocasió m'ha tocat aquesta qu'haver de patir, disculpeu fer-vos-en còmplices, tant de bo n'aprenguem quelcom de profit.
Agrair-te, amic Cil, de vell nou. tot el suport que em dons, especialment facilitar a Noel Quintana (Sargantana so i llum autèntics ) l'escriptura de les voluntats de contractació que m'han de facilitar l'accés al tercer grau penitenciari.
11 de febrer de 2009. Ahir, em vaig decidir a escriurer-vos i m'hi vaig afanyar tot el dia. La diversitat d'ocupacions al mòdul, les interferències comunes, m'ho posaren d'allò més difícil. Quant rellegeixo allò qu'he escrit me'n adon qu'efectivament, com em comentà en Miquel López Crespí, no sempre aconsegueixo explicar en les paraules més encertades tot allò que voldria, temps hi haurà en re-adreçar, reordenar, la quantitat ingent de mots e intencions exposades, silencis e incògnites qu'om pot pensar formen part del subconscient i/o memòria col·lectiva i en ocasions don per sabudes.
El dia a dia, en el mòdul, en el Centre Penitenciari, esdevé monòton. Comentar-vos que malgrat la precarietat de mitjans el taller de ceràmica, de fang, segueix el seu decurs amb extraordinària satisfacció, tant per a mi com per als usuaris. La primera cuita, de prova, fou tot un èxit. L'espai del qual disposam als prestatges s'ha quedat curt per a emmagatzemar la producció, pràcticament no hi cap res més. La manca d'esmalts i adobs no ens ha permès colorejar ni decorar les peces, per la qual cosa, i a la espera de conseguir-ne, les anades i vengudes al mòdul dotze per a fornejar, coure, l'obra feta s'han vist paralitzades. Aquesta manca de materials i la probabilitat d'exaurir de nou el fang ha aconsellat engegar un taller paral·lel de pasta de paper pel qual s'han habilitat cubells per a la elaboració de la pasta, tires de paper de diari trocejades i deixades desfer en aigua amb una mica de lleixiu, per a blanquejar i prevenir el deteriorament, aglutinat amb cola d'empaperar ens permetrà disposar d'una pasta modelable amb la qual treballar. Segur que el paper de diari ha de ser més senzill d'aconseguir. No disposant d'escaiola per a la confecció de motllos amb els quals seriar la fabricació d'objectes amb pasta de paper m'he permès fer-ho i suggerir-ne l'elaboració amb fang, proposant la confecció de peces d'escacs i titelles.
L'acostament dels membres de la "Pastoral Penitenciaria", en Jaume Alemany, n'Esteva, na Francisca, ..., i el seu especial interès en facilitar l'ocupació dels penitents, ha propiciat i facilitat entrar en contacte amb la Conselleria de Treball, com havia suggerit en altres tramesses, facilitant la consideració d'instrumentalitzar ajudes institucionals per a fer endavant tallers ocupacionals a la presó. Via fa qui no te presa, amb voluntat i paciència difícilment es deixa d'avançar.
Altres tallers segueixen amb les seves escomeses, enumerar-los ha de resultar il·lustratiu de les activitats en les quals s'embarquen els interns a aquest mòdul número onze en el qual jo també en trobo. Taller de mica de pa, taller de fil, de fusta, de dibuix, d'el·laboració de puzles, ...
Sorprèn i meravella l'enginy davant la precarietat d'obtenir i disposar dels materials més curiosos per a realitzar qualsevol cosa amb la qual ocupar-se. Per exemple, la irregularitat en disposar de fusta a propiciat la recol·lecció dels bastonets que acompanyen el sucre que es pren amb el cafè, amb els quals es fabriquen vaixells, cases de nines i recipients que en estar llestos semblen de marqueteria fina. També jo m'hi he afanyat a treballar amb els bastonets del sucre; em feia falta una capseta en la qual transportar els llàpisos i estris de treball, es troba en fase de construcció, ja us les mostraré, doncs al final n'he elaborat diverses per a diversos usos, les quals van una dintre l'altre, ja les veureu ..., ara com ara resulta del més satisfactori.
Darrerament, tant treballar en els tallers, he deixat d'acostar-me al gimnàs, com feia al mòdul cinquè, m'he de plantejar seriosament tornar a fer-ho, el panxó habitual en els darrers anys torna a endevinar-se. Ni per saber-ne de noticies en el televisor, en arribar al xabolo desprès d'afanyar-me una estona amb les capsetes, m'estiro sobre el llit i ja m'ha arribat la son.
Pssst!, prou brogit es la ronda de nit ...
Feia estona que no apareixia l'Agustí xiruquero rememorant cançonetes ad-hoc, si be ara que penso hi ha temes que darrerament em freqüenten la ment, "El jorn dels miserables", "Cambalache", i molt sovint un tema del disc "Cuba canta a Serrat" que s'anomena "Toca madera"
Com ha de sonar "Cambalache" en català? i quina seria la traducció del títol?
... Que el mundo fue y sera una porqueria ya lo se ....
... Ja se que el mon ha estat i esdenvindrà un gran bordell ...
Per exemple!!!
Fins prest companys i amics, salut, coratge i resistència, aquest humil bandejat s'acomiada per avui. Agustí.
... de segur que me'n deixo un munt al tinter, entre altres comentar les darreres lectures i esdeveniments socials, esper poder tornar a la normalitat comunicativa així que aconseguisca ordenar el temps amb una mica més de seny...

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Enhorabona, Agustí! Ara no t'has de tancar tu mateix davnt un ordinador... A veure si hi ha sort (ja saps que sol implicar molt d'esforç, la sort!) i trobes un quefer ràpidament.
I si una horabaixa vols fer de pagés, tenc més de 2000 oliveres plantades que cuidar...

amb tu ha dit...

Gracies. Agraït! Sols m'hi dedicaré el just i necessari, a n'això de l'ordinador, per tal de provar en construir un mon millor.
M'encanta fer de pagès, així que quant vulguis m¡hi apunt-ho, ara com ara sols dispòs de les tardes en cap de setmana.
Salut, coratge i resistència.