Camí cap a la llibertat condicional

Dijous 19 de març. Ja instal·lat al nou Centre d'Inserció Social de Mallorca, situat ben al costat de la depuradora de Palma, en el camí fondo sense número (a hores d'ara), ha tingut lloc la reunió setmanal, com sembla es habitual, de la Junta de tractament del centre i en la qual s'ha revisat, i pel que m'afecta a mi, entre altres, la meva situació com a penat, per in-pagament de pensió alimentària, traspassat a tercer grau, després de vuit mesos reclòs al Centre Penitenciari de Palma de Mallorca.
Així de prompte, dir-vos, que després d'un matí d'ansietat i espera per saber noves dels resultats de la junta, després de dinar he sabut que avui mateix podria gaudir del que anomenen "paseillo" la qual cosa consisteix en la possibilitat de sortir del recinte des de les 14'45 fins a les 20'00 hores (per una estona he pensat en la possibilitat d'en sortir ser aclamat per la multitud com a "torero") . Poca cosa se més del meu esdevenir en captivitat.
Ja soc al tercer Grau! així encetava la primera tramesa, a en Cil i na Bel i a tots vosaltres companys i amics, que hagués tramés des de aquest nou recinte que m'hostatja, i seguia explicant-vos des d'on, des d'una cel.la nova de trinca, amb una distribució semblant a la dels xabolos emperò amb un metre més d'amplada, amb trespol de rajoles, amb televisor de plasma i, oh! meravella de meravelles, amb bany, habitacle, per a la neteja, amb porta!, per a reservar intimitat d'estones de relaxació coorporea i que compta amb tassa de excusat, plat de dutxa i rentamans amb mirall a la pared. També us explicava on en semblava que es trobava instal·lat aquest recinte, com ben bé he assenyalat en introducció d'aquestes meves paraules d'avui, aprop, ben al costat de la depuradora de la meua preuada ciutat, i així a priori, no pels aromes, si més no perquè pel camí fet amb cotxe policial vaig poder constatar amb els meus ulls. El fet es que aquell 12 de març en que en van traslladar, ho feren no després de diverses peripècies, peripècies que espero poder explicar ja que tot indicà que el trasllat s'havia d'haver efectuat el dimecres dia 11 i no el dijous 12 com efectivament es produí, de la ma de la Policia Nacional, d'espanya, en companyia d'un altre penitent i ben emmanillats, experiència que preferiria us estalvia-seu en qualsevol cas.
L'once de març se'm va notificar i fer signar el meu progrés cap al tercer grau penitenciari, després de la qual cosa se m'instà a enllestir les meves pertinences, fer maletes, per a efectuar el trasllat. Curiosament aquella tarda, engegada la partideta quotidiana de dòmino, amb els companys de tertúlia, comentàvem la suposada lentitud en la burocràcia penitenciaria, en concret, pel que fa a les progressions de grau i ja veis poc després dels comentaris m'arriba la bona nova, poc més d'una mesada havia bastat per arribar-me la notificació.
Set mesos llargs de captiveri, ben bé vuit, ja n'he perdut el compte, ja no sols pels compassos d'espera d'aquests temps d'infern o purgatori que m'ha tocat en sort experimentar, si més no per la gran quantitat de noves impressions qu'en aquests mesos de penitència m'han sotmès al "deja vu" del més absolut astorament e incapacitat de reacció davant els aconteixements que sobrevenen i a més afegir-hi la imprompta que es produeix en observar l'exterior despres d'un parèntesi que ho desdibuixa tot en el temps.
El "paseillo" l'he aprofitat a fons, fins i tot per a rebassar-me un queixal que feia mesos en torturava. En arribar al C.I.S (Centre d'Inserció Social), recinte qu'ara m'hostatja, en notificaren les noves condicions carcelleres, que la Junta de Tractament havia disposat per a mi, els dimarts, dimecres i els dijous disposaré de 6'30 a 18'00 hores de llibertat condicionada així com de divendres a les 6'30 fins als dilluns a les 20'30 també restaré en llibertat. Uhau! que de bé.
Seguiré informant.
Salut, coratge i resistència

1 comentari:

Cecili Buele i Ramis ha dit...

A gaudir-ne a fons, idò, Agustí, ara que en donen! I que tot millori encara més! Salut. Cil