Bona nit... Agus

si bona nit Agus...te la deseo de todo corazon...me duele saber donde estas...poq se q sufres...y tambien pq se q ha sido todo una mala pasada del destino...me siento tan impotente yo q he sido fuerte como un roble...tan triste....yo q soy una payasa...y q todo junto me destroza el corazon...como puedo tener fe en la justicia si se comenten estas canalladas?...poderoso caballero es ...D.Dinero....Deu meu... como transforma a las personas......oli

Pregunta Eduard

Pregunta Eduard

Agusti Baró té mòbil? Podem contactar amb ell? Podria entrar en la ràdio?

Dime qui és el seu advocat per saber-ne les circumstàncies i poder dimensionar el cas als mitjans de comunicació... i si no, com que es una persona pública i coneguda a l'Illa ho podeu passar als diaris i ràdios de Mallorca... amb una bona campanya: "mentre gent amb delictes de sang i violació està lliure, altres, als que no han deixat ser pares dels seus fills i dels que sols volien diners, estan empresonats.."

Comenteu a vore quina via triem... salut!

EDUARD

La Marrada


Excel·lent “road movie” que fineix en un vital drama ben alliçonador, fent un recorregut extraordinari dels setantes, memorant Salvador Puig Antich, fent un retrat acurat de la societat espanyola i balear d'aleshores entorn de la mort de Franco.

La banda sonora que acompanya la narració d'en Toni, protagonista i narrador de la novel·la, evoca amb esquisitesa aquells anys meravellosos. The Doors, Jim Morrison, Guillermina Motta...

Sorprèn la riquesa lèxica que empra l'autor, Miquel Adrover, i que descobreix la procedència, illenca, d'aquest, en aquesta “opera prima” editada a la col·lecció El Cabàs de “El Gall”.

Entre vivències, records i marrades se'ns desvetlla el tel prim que sempre seguit trobem entre el bé i el mal, entesos segons la contemporanització cultural que se'n pugui fer.

M'he xalat de bon de veres. Xalau-ne!

Fins prest.

Agustí Baró Bauló

Carta cinquena



Extracte de la carta cinquena de n'Agustí Baró,
a Bel Rosselló i Cil Buele

(rebuda dimecres, 27 d'agost de 2008, a les 13:20)

Apreciada Bel i apreciat Cil,

Ahir a la tarda m'arriba aquesta vostra tercera missiva...
Sincerament, a mi em costa una mica recordar tot el que vaig escrivint i a qui. En poder m'hi pos i vaig fent i enviant perquè vos arribi com abans millor per a rebre les vostres després.
Lo d'escriure m'ocupa i m'omple. Ara, el que realment voldria és cantar. I més encara acompanyat de tots vosaltres...
D'ençà que compartesc cel·la amb en Tolo, puc veure la televisió de 2 a 5 i a partir de les 9, més o manco. Emperò el comandament el porta ell, si bé coincidim a bastament amb els gustos. Vaig assabentant-me del dia a dia a l'exterior, esbiaixat pels mitjans institucionals i privats...
Diaris i revistes poques i de temps ja passats...
Visites. Aquí en diuen comunicacions. En arribar-te aquesta segurament ja hauràs passat per l'experiència. Dura. Estaria bé que us posàssiu d'acord en les visites, coordinar-les, ja que sol n'és permesa una a la setmana, on hi poden assistir un màxim de quatre persones.
Gràcies per fer costat als meus pares. En ells rau la meva preocupació. Gràcies.

Agustí

Quin historial tan "delictiu"!

M'he volgut entretenir una estona, mirant de trobar de quina manera queda reflectit a la xarxa d'internet l'historial “delictiu” d'aquest bon company de lluites de tot tipus, n'Agustí Baró i Bauló.

Summament curiosa em resulta aquesta breu i ràpida repassada que em permet de destriar-hi aquest bocí més recent de qui hores d'ara roman reclòs dins la presó de Palma..., d'ordre del senyor jutge... per impagament familiar...

Em duu a pensar i a imaginar-me en què s'hauria de convertir aquest recinte carcerari de Mallorca, si qualque dia hi arribassin a ingressar, també, tantíssims d'altres compatriotes nostres que podrien passar-li bé davant, sense que els comportàs haver-hi d'afegir gaires més esforços que els realitzats fins ara...

  • Regidoria de l'àrea delegada de Salut, de l'Ajuntament de Palma Num. 3866.- Per no haver-se pogut realitzar la preceptiva notificació en el domicili que consta als expedients relacionats, pel present edicte se comunica que, com a conseqüència de les denúncies formulades per la Policia Municipal, per presumptes infraccions de l’Ordenança Municipal per a la protecció del medi ambient contra la contaminació per emissió de renous i vibracions (BOCAIB núm. 95, de 29 de juliol de 1995, núm. 78, de 16 de juny de 1998, i núm. 65, de 31 de maig de 2001), la Junta de Govern, i per delegació d’acord amb la normativa d’aplicació, la Regidora de l’Àrea delegada de Salut, mitjançant les provisions corresponents, ordenà la iniciació dels expedients sancionadors que a continuació es relacionen juntament amb les sancions proposades: ...- Expedient 231R/07, Agustí Baró Bauló, 42.996.031-S, en representació de Laura Baró Picó, 43.219.809-A, per causar molèsties a veinats fent renou i cridant a la via pública, 90,00 euros.

  • Com optimitzar l'us de la uep! Agustí Baró Bauló | 30/04/2008, 00:58 uhei! joan. Guaita quin us propós fer de la uep!! Vejam si mos veim ara q en sento capaç d'alçar la veu soc l'Agustí. T'hi apuntes.

  • Campanya mundial per a una profunda reforma del sistema d'institucions internacionals, promoguda pel Fòrum Mundial de Xarxes de la Societat Civil

  • Fotografia i grafisme, d'Un hivern a Mallorca, Coproducció de Fundació Teatre Principal de Palma amb Tanmateix Produccions

  • Per a tu Remasterització del disc enregistrat als estudis Swing de Palma de Mallorca. En clau de deu cançons, adreçat als més menuts, el qual creiem que, a part de ser un treball històric, és una obra indispensable de tenir a les fonoteques dels menuts i perquè no també dels més grans. El grup d´animació Retalls , ho formaven Agustí Baró i Aina Maria Picó i es posaren en contacte amb el músic i productor Joan Bibiloni per enregistrar aquestes cançons:
    “Bougui-Bougui”, “La timba de les cartes”, “Puff, el drac màgic”, “En Pep Gonella” (popular mallorquina), “Margalideta” (popular mallorquina), “El gripau blau” (Les Bruanstein), “L´elefant” (popular), “La lluna la pruna” (popular)

  • Contant 20 rondalletes i 45 cançons

  • Discografia sense classificar. Facultat Facultat de Psicologia i Ciències de l’Educació – Blanquerna Universitat Ramon Llull

  • Salvem es Jonquet. Els grans blocs d’edificacions que s’hi volen construir no respecten ni les alçades ni les volumetries que han existit fins ara. Diari de Balears

  • Ya está a la venta en cancionero y disco compacto "Cançons del Món 1".- Ya se puede encontrar en los quioscos, en las librerías y en las tiendas de discos el libro y CD "Cançons del Món 1" de la colección Xitxarel·la; la primera entrega de una serie de cancioneros y discos compactos que pretende animarnos a cantar, a bailar y a conocer la gran diversidad de sonidos y ritmos que podemos encontrar en diversas culturas de todo el mundo. Este trabajo musical editado por Edicions Ramon Llull y coordinado por Agustí Baró se dirige a todos los públicos, ofreciendo un espacio de juego que aglutina el mundo de la infancia y el mundo de madurez.

  • Animació infantil a càrrec d'Agustí Baró

  • Veniu a cantar amb n'Agustí Baró

  • Nit del Vi. Agustí Baró canta al castell de Bellver

  • Això era i no era... És el tercer cd del projecte “Això era i no era...”, cançons de rondalles per a infants. El disc segueix la tònica dels dos anteriors, amb gran quantitat i qualitat d’artistes que han volgut col.laborar en aquest projecte. Així hi podem trobar als mallorquins Pau Debon (Antònia Font), Biel Majoral, Toni Isern (S’arrual Jazz Mort), Roger Pascual (Kard’s Piken), Agustí Baró, Maria Pinya, Maria Antònia Gomila, Sara Montes, Joan Bibiloni, Martí Gomila. Menorquins com ara Cris Juanico (Ja t’ho diré) o Eivissencs com Victorí Planells del grup Uc, fins i tot qualqun de català com és el cas de Natxo Tarrès de Gossos.

  • I tu, qui ets a internet? Climent Picornell. Taula rodona de "bloguers" o "blogaires" ( dia 22 a les 19,30 Centre de Cultura "Sa Nostra", carrer de la Concepció 7, Palma), responent a quina és l'experiència amb els nostres blogs.

  • Formació de mediadors i dinamitzadors. Salutacions Nanda. A la Fundació ECCA començàrem, mesos enrere, un curs de monitor sociocultural, del qual en soc mestre de taller, que penso podria merèixer la teva atenció. Guaita quin us proposam fer a la uep!! soscivisme.blogspot.com

  • Projecte per a la revitalització dels moviments socials a Mallorca

sal pronto..amigo mio....

se equivocaron de hotel...cuando programaron tus vacaciones...siempre dije q hay mucha gente q no para de hacer daño....solo por el hecho de hacerlo.....y digo esto porq me encuentro rodeada de esta calaña y a Agus le pasa lo mismo....no nos dejan en paz....se alimentan de nuestro dolor y sufrimiento....pero no saben q algun dia se girara la tortilla y todo se volvera contra ellos ...y q conste q no es una amenaza...porq lo q estamos pasando no se lo deseo ni a mi peor enemigo...total tenemos q vivir lo q la vida nos depara....ya pasara la mala racha....mientras tanto...querido agus ...aqui estan tus amigos para q no te sientas ni un momento solo y no cejaremos de luchar para q te saquen cuanto antes....de esta equivocada vida a la q alguien y yo se bien quienes son pretenden confinarte......un beso Agus....se fuerte...q la vida todavia tiene q empezar....y yo me encargo de ello....tu mejor amiga......oli

Justícia?

dijous, 21 / agost / 2008

Comentari de Josep-Joan Rosselló |
31/07/2008, 02:40
No sé del cert qui és aquest amic teu,Cil, i si és qui em pens tampoc no el conec, de la mateixa manera que no conec les circumstàncies del seu cas.
En tot cas, sí et puc dir que sóc mol crític respecte dels temes de la custòdia compartida i crec que, genèricamente, hi ha una percepció social injusta respecte dels pares separats.
Volia tanmateix relatar una petita anècodta. Fa tres setmanes vaig a anar a dinar a un restaurant de Palma en el qual ens reunim gairebé setmanalment un reduït grup d'amics i coneguts. Aquest dia, a la taula que jo tenia just al darrera, quasi fregant espatlla amb espatlla, hi era Jaume Massot, l'ex director general d'en Matas implicat en l'especulació d'Andratx. No sé si ha de pagar cap pensió a ningú, però dinava ben a gust i fent unes bones rialles amb els seus contertulis.

Salut i sort!

Josep-Joan Rosselló

Divorciats i divorciades

dijous, 21 / agost / 2008

"La veritat és que n'Agustí i jo no ens coneixem de res, i en
conseqüència no sabria massa bé com encoratjar-lo, però com que el lloc on malviu no és gens saludable, vagi amb ell la meva solidaritat..."


Comentari de Llorenç Buades Castell |
06/08/2008, 00:06

Sempre he defensat la unió lliure, cosa que em sembla no pot rebatre ni l'Església, perquè sense llibertat no hi ha unió. Quan no hi ha voluntat de conviure junts,i junts solen ser dos, cal el divorci.
Però a vegades, els que s'han unit han generat vides i ja no són dos.
Cal prioritzar davant els drets dels que es separen els drets dels que han vingut al món que vivim, sense consulta prèvia. Tots els drets són per als fills, que no en tenen cap culpa del mal negoci contractual matrimonial(o no) dels seus progenitors.
Ara bé, les responsabilitats han de ser compartides pels progenitors i davant això no hi ha més camí que la guàrda i custòdia compartida.
Cal exigir la paternitat responsable, cosa que no fan moltes femellistes més que feministes. És el que jo vull, divorciat, allò que vol la meva filla, i també la seva mare.
Així i tot quan una llar es trenca,arriba la fallida econòmica. El divorci és cosa de rics. S'han de pagar 1.200 euros entre els dos, en cas d'acord, que es cobren advocats i procuradors.
El cost del manteniment dels fills i filles es reduplica perquè han de conviure a dues llars i han de gaudir d'un espai propi digne (quan conviuen amb els dos en temps altern).
Avui és molt díficil mantenir un habitatge digne per una parella i encara ho és més per a la gent divorciada.
Si l'Estat possibilita el divorci, també ha de donar solucions als divorciats o divorciades. Allò que no es pot fer és en nom d'un fals feminisme carregar la despesa econòmica només als homes com es sol aplicar als jutjats espanyols. Les responsabilitats de criança i econòmiques han de ser compartides per igual: Iguals en drets i deures, també aquí.
Per quina raó no defensen això una bona part de les feministes a l'Estat Espanyol i en canvi si ho fan a Suècia?
Seria oportú, ja que es fan tants estudis, veure les causes de molta violència contra les dones que es produeixen de manera excessiva en comparació a molts altres Estats,en la situació econòmica que genera la separació en els homes.
Tenc companys de sindicat que després de 15 anys de separació han de fer front a despeses de divorci en favor de dones que treballen i que a vegades guanyen més que ells.
Tenc antics companys de feina i de sindicat que han de conviure amb els seus pares perquè no es poden pagar un lloguer del pis, i a la vegada pagar pensions a dones i fills.
Bona part dels homes exclosos socials,provenen de situacions de separació i divorci.
Qui empara als homes divorciats pobres, que són molts?
El divorci és cosa de rics, com la major part dels drets reals en aquest món. Els drets formals els tenim tots i totes.

B e n v e n g u d a !

Tres setmanes justes després d'haver ingressat a la presó de Palma, del bon company de lluites cíviques diverses, n'Agustí Baró i Bauló, m'arriba la segona carta, que jo rep amb tantes ganes o més que l'anterior.Ras i curt, m'hi "proposa d'obrir un blog d'ús restringit a les persones que hi siguin interessades, el qual permetria un diàleg distant en el temps emperò eficaç".

No deix passar ni un dia.

Avui mateix, festa de Sant Bernat, m'hi he volgut aplicar amb ganes. Vet ací, doncs, la salutació inicial, perquè puguis dir-hi i penjar-hi la teva, sempre que vulguis.

Llavors podem fer-li'n arribar còpia impresa, per correu ordinari convencional a:

Agustí Baró i Bauló
Centre Penitenciari
Carretera de Sóller
Apartat de Correus 2016
Palma (Mallorca)


Adreçant-nos, així, a un recinte tan tancat com és ara el centre penitenciari de Palma, contribuïm a fer que pugui romandre una mica més obert de pint en ample a tots vuit vents del món.

En la nostra llengua materna, la de la nostra mare Terra, la llengua catalana.

Mitjançant un element tan senzill, barat i ràpid com és ara la xarxa de les xarxes, INTERNET.

Bona feina!
Bon contacte!
Bons enllaços!
Bones noves!

Ciutat, 20 d'agost de 2008

Cecili Buele i Ramis

Carta quarta


Extracte de la carta quarta de n'Agustí Baró a Miquel López Crespí
(Rebuda el 20 d'agost de 2008)

Apreciat Miquel,
...En l'adversitat pot ser hom pugui surar i enfortir els lligams que ens afegeixen a les arrels comunes del gest i la paraula...
Quant m'alegra poder llegir-te, meravellat pel concert del gest que descrius en el preàmbul del darrer hivern de Chopin i George Sand a Valldemossa, enmig de la il·lustríssima jet-set de l'època, la qual es repeteix, era rere era, submergida en la hipocresia instal·lada en l'oligarquia del poder.
Ja em disculparàs per la meva neguitosa ortografia. L'oralitat sempre ha estat més bé el meu fort. I cantar la meva alegria, per compartir el meu delit.
No sé bé si aconseguiré mantenir la comunicació amb tots els que us interessau per la meva persona.
El temps en captiveri s'allarga massa i atendre aquesta nova situació meva m'ocupa en extrem.
Acostumat a les noves tecnologies, tenir diccionari a prop i a rebre l'ajut ortogràfic del corrector, m'ha mal acostumat i ensenyorit. Hauré de refer l'hàbit d'escriure. Intentaré mantenir correspondència amb tots i m'alegrarà rebre noves.
Amb en Cil, n'Olívia i qui s'hi apunti, proposo de dur endavant un blog d'ús restringit als interessats, anomenat, si el lloc és lliure: encaptivitat.blogspot.com on anar recollint tot plegat i alhora facilitar-me a mi no haver d'explicar una i una altra vegada el mateix. T'hi apuntes?
Malauradament, d'ençà els cinc darrers mesos, les noves tecnologies no sols m'havien permès recuperar l'autoestima, si més no m'havien permès recuperar l'entusiasme i la il·lusió d'anar conformant el que anàven anomenant una corporació social amb uns principis recollits a "joanotcolom.blogspot.com" i que amés albiraven, no sols, la meva recuperació econòmica.
T'agraeixo molt la lectura que em fas arribar. Gràcies.
Esper poder aconseguir establir comunicació amb el màxim de promptitud possible, i alhora encomanar-vos l'entusiasme que tenia i tinc.
Gràcies de bell nou pel teu suport.
Esper que t'agradin els meus comentaris als blogs. Si arriben a poder publicar-se.
Rebre el teu suport m'encoratja a suportar aquest captiveri gratuït.
Salut i força.

Agustí

Carta tercera

Extracte de la carta tercera enviada per Agustí Baró a Cecili Buele
(Rebuda el 22-08-2008)

Apreciat Cil,
Resulta extremadament penós el que m'envolta. Denigrat i degradat, emperò vull dir-te que, encara, la meva situació podria ser pitjor.
Esper que mossèn Jaume Alemany te'n pugui fer cinc cèntims, sense empitjorar la meva estada en aquesta represó.
Ara com ara, es pot aguantar i, en la mesura d'allò que sigui possible, preferiria no deixar-me anar pel defalliment i apostar per l'optimisme.
Qui sap! Igual sí que tot plegat servesqui per traslladar a la societat un debat sobre temes que ens facin avançar de bon de veres en la consecució de la igualtat entre els sers humans a l'hora que es garanteixi la llibertat d'expressió...
Avui per avui, aquesta és la meva major angoixa: com es troben els meus pares! T'agrairia molt, moltísim si de tant en tant poguessis visitar els pares, per tal de donar-los noves. A l'hora que encoratjar a fer-ho a tots els amics. De segur que els ha de satisfer i alleugerir la seva angoixa saber-se acompanyat per amics que s'interessen per mi i per ells...
Estic acabant de llegir "La Marrada", de l'amic Miquel Adrover. Penso fer-te arribar el conseqüent comentari. Després hi van, aniran, els d'en López Crespí.
Tot plegat em fa pensar en la possibilitat de seguir endavant amb el desplegament dels blogs i més concretament en els de "Sargantana". Ara com ara, encara, vaig ordenant les idees mentre penso la manera de, amb el vostre ajut i suport, seguir endavant.
Voldria demanar-te el favor de fer-me arribar les adreces d'en Toni Ignasi Alomar, d'en Miquel Adrover i la de Noel Quintana, amics amb qui voldria també contactar per carta...
Supòs, vull suposar. Espero, que demà rebré el correu i així podré seguir amb aquestes missives que, a m'es d'ocupar-me, m'encoratgen a afrontar la situació.
Bé, companys, amic, germà.
Fins prest i gràcies, gràcies. Gràcies. Sempre teu

Agustí

Carta segona


Extracte de la carta segona enviada per Agustí Baró a Cecili Buele
(rebuda el 20-08-2008)


"No et pots ni imaginar quant m'encoratja rebre noves teves i de tots plegats...
He proposat a n'Oli que comparteixi els escrits que envio als pares i a ella, on vaig intentant relatar la vivència... A casa faig arribar un munter de pàgines amb aquesta la meva experiència a la presó...
M'agradaria poder-vos explicar, no sols el dia a dia que visc i que faig arribar a casa. Desitjaria explicar-vos també els antecedents i la cura de no empitjorar la situació...
Em semblen no sols encertades les recomanacions pel que fa a contactar amb mi. Cartes, cartes. Gaudeixo molt d'elles! Que m'escriguin.
M'alegra molt saber-me acompanyat. Efectivament el correu tradicional pot ser un bon mitjà de comunicació, mentre jo no aconsegueixi el tercer grau, que em permetria sortir a treballar al carrer: sempre tutelat...
Potser, si et ve de gust, podríem encetar un blog nou recollint i ordenant tot plegat. Què et sembla?
Personalment et dic que em facilitaríeu la feina d'assabentar-vos de tot plegat, alhora que em podria concentrar més a explicar i opinar sobre les notes a blogs i demés. Què et sembla?
Proposo un blog d'ús restringit als interessats, el qual permetria un diàleg distant en el temps, emperò eficaç. Al meu entendre i en el que podríeu recollir tot plegat...
Estic bé. Engarjolat, emperò bé. Si bé m'està costant una mica d'acceptar el tracte numeral que se'm fa, he de dir-te que aquesta jungla és mala de controlar...
Si més no, penso que es tracta d'una problemàtica envestida per una Administració de justícia, poc acurada a l'hora d'encertar a posar a l'abast les realitats dels casos que es jutgen. En especial el meu i de semblants, entorn de separacions i del tracte que rep en especial l'home...
M'ha tocat esser la víctima de l'estat d'opinió entorn de l'home enfront d'una situació peculiar de fracàs de parella. Aquí rau la discriminació. I aquí penso que cal adreçar els esforços per
aconseguir veritablement la igualtat entre les persones, i no permetre precisament l'alienació parental.
Hi aniré pensant i comentant.
Personalment, vergonya no en tenc cap ni una pel que m'ha conduït a la presó. La sentència em jutja per no pagar els aliments als meus fills.
Jo sé que no he pogut. Fins i tot en haver de pagar multa, vaig demanar que em tanquessin i així deixarien de criminalitzar-me. La vergonya és aliena...
També ho aniré comentant i documentant.
La meva preocupació principal rau en l'estat dels meus pares...
M'encoratja molt veure la manera com els missers Carrion i Arbona pretenen fer front al meu cas, plantejant fins i tot la revisió de la sentència amb la possibilitat de sortir-ne lliure de pena...
Tranquil·litza, per favor, els que em volen fer arribar diners. Digues-los que estic bé i que, si bé no me'n sobren, de diners, no puc acceptar-ne, ja que encara seguirien dient que els tinc jo amagats sota les pedres!...
Esper que en gaudiu tots plegats, d'aquesta impressió meva de "La vida és bella!"...
Salutacions, amb una forta abraçada d'aquest amic,

Agustí"

Carta primera

Extracte de la carta primera enviada per Agustí Baró a Cecili Buele
(rebuda el 13-08-2008)

"Gràcies, gràcies, gràcies! No et pots imaginar lo content que m'ha fet rebre les teves lletres i memòries dels companys...
Narrant el dia a dia del meu captiveri, miraré de fer-ne cinc cèntims.
He intentat narrar fins a la data el dia a dia, presentar personatges i descriure ambients. M'hi manquen infinitat de detalls que voldria anar destriant.
També penso que igual estaria bé si us interessa compartir les meves lletres. Ja veurem. El fet és que m'he de retrobar amb la lletra manuscrita...
Ja he desestimat l'ús del telèfon. Agrairia les adreces de correu, llistades, de tots els companys, amics, amigues. El telèfon resulta extremadament costós i decebedor, ja que la majoria de vegades em veig obligat a haver de parlar amb un contestador automàtic...
Desitjaria que des de fora les accions per ajudar-me fossin coordinades i consensuades. Ja es veurà.

Agustí
"