Unes paraules en llibertat


Apreciats amics, estimats, companys i encuriosits pel que vaig deixant penjat a la xarxa a través d'aquest blog, que a hores d'ara porta ja un volum considerable de contingut escrit, el qual, si bé quasi exclusivament escrit, deixa entreveure les possibilitats multi-mitja de les quals adesiara us en parlo. Les causualitats i les circumstancies l'han fet així i gracies a la valuosa col·laboració de l'amic Cil ha estat possible; ja que la meva, esper, temporal, especial, situació ho ha hagut de mester així, o/i, així a esdevingut. Gracies

Son quasi be les 9 del mati d'aquest 25 de desembre de 2008. Dia de Nadal. Bon Nadal a tots i a totes i que els que vinguin puguin ésser molts, bons i si escau millors.

El passat divendres, 19 de desembre, entorn de les onze del mati, i mentre en trobava borinejant una peça de fang, en el taller del mòdul número onze del Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, el meu nom sonà per la megafonia. En van cridar per anar a rebre notificació del Jutge de Vigilància Penitenciaria. Sincerament us he de dir que no esperava res de bo, restava a la espera de que em fos denegat el recurs que havia tramés per a la obtenció del primer permís ordinari que m'havia estat possible sol·licitar en aquest meu captiveri, seguint la inercia dels aconteixements que han anat succeint. M'hi vaig adreçar junt a altres sis interns del mòdul. Els comentaris eren optimistes, emperò jo no me les tenia totes, la experiencia viscuda em recomanava que no en fes il·lusions ni albires esperances.
Oh! meravella! El recurs que vaig trametre amb el valuós ajut d'en Biel, company de captiveri, fou acceptat per la qual cosa el Jutge de Vigilància considerà oportú d'otorgar-me el primer permís ordinari. Ja us podeu imaginar l'alegria i la quantitat de pensaments positius que passaren pel meu capet. Uhau quantes coses per fer i quanta joia pels que en consideren. Has triomfat!, en deien els companys en saber-me feliç amb la noticia. Tot d'una vaig asentar-me davant la primera taula que se'n va posar al davant i amb paper i bolígraf vaig dibuixar el calendari que en venia per davant, a la fi de destriar quins tres dies sol·licitaria per a gaudir del permís. M'interesava la possibilitat de disposar de dies laborables en els quals no destorbar a aquells propers que em calia saludar. També l'ansietat de ser prop dels meus pares quan avanç m'era d'especial interès. Nadal esdevé una data assenyalada i d'especial interès en el nostre conscient cultural i els pares s'ho mereixen. Esdevenia un problema, eren prop de la una i les instàncies es recullen a la tarda, era divendres i probablement a "Regimen", que a on s'adrecen les instàncies, sol·licituds d'aquest caire, ves a saber si tendrien temps per a cursar la meva sortida en llibertat, pel primer permís ordinari, per al dilluns vinent i a partir de les cinc de l'hora baixa per tal de poder restar als costat dels meus pares en el dinar de Nadal. Em vaig adreçar a "Don Juan", el funcionari encarregat del modul aquell dia, i li vaig explicar les meves inquietuds, aquest se'n va fer càrrec i prompte en va espitjar a fer-li arribar la instància immediatament prestant-se a tramitar-la i fer possible el que per a mi fou un miracle. Era possible sortir al carrer i poder abraçar i sentir a la pell l'apreciada i tantes vegades meinspreada llibertat. Al se'n demà comunicava, a traves de cristalls amb amics i amb els meus pares. Quina joia! Tornava a casa per Nadal. Tot va ocórrer així, d'imprevist. No hi havia temps per a organitzar cap trobada. Sols sortir i deixar que els aconteixements succeïxen. Comunicau la nova a n'en Cil, vaig dir-lis al meu pare, a n'Olivia i a n'en Tolo Niell que restaren estorats darrera el cristall. Uhau!
_ Veuràs als teus fills? _ em va comentar un intern en un d'aquells moments de fraternitat que esdevengueren en les hores interminables d'espera.
_ Amb tota probabilitat no, que més voldria que veurer-los. Com podria fer per a estalviar-los tot aquest despropòsit, si més no alleugerir-lo.
_ Bon Nadal , bones festes i prosperitat, estimats.
Cinc mesos en-captivitat i 48 hores que esdevengueren feixugues, llargues i plenes d'ansietat.
Tres quarts de cinc de l'horabaixa del dilluns 22 de desembre de 2008. Pel comunicador de la cel·la, la veu del funcionari sonà plena d'optimisme:
_ Agustín, te vas de permiso, prepara la maleta que cuando se habran las puertas te vas, felices fiestas.
_ Si ..., gracias, lo se, estoy preparado.
A les cinc en punt les portes s'obriren. Ja restava atent amb la bossa preparada, amb roba per rentar , roba d'estiu per deixar a casa i una carpeta plena de papers que estorjar, les trameses i escrits que pel seu embalum i vàlua preferia dur a casa.
Vaig baixar les escales. No m'ho acabava de creure, rere meu vingué en "Bodo", el company alemany amb que cantem nadales i sovint sovint fem de parella al dominó. Amb un somriure ben ample en torna a felicitar i em donà un altra bona noticia:
_M'han concedit la llibertat condicional.
En tornar a la presó,en Bodo, ja no hi serà. Quina joia per a ell. Ell es d'aquells que difícilment tornaran a passar per un recinte d'aquestes característiques.
La llibertat condicional. Tan de bo pogués obtenir-la. Com podria fer-ho?
_ Agustin!? Sabes donde esta ingresos, verdad?
_ Si ( amb l'estorament evidenciat al rostre)
_ Pues ve para alla que te están esperando. Puedes ir solo
Es un signe de confiança això de deixar deambular sols als interns per el recinte del Centre Penitenciari. M'hi vaig encaminar. en arribar al mòdul d'ingresos, en vaig trobar amb en Toni Ordines, el recordau?, d'Andraitx, un dels primers penitents amb qui vaig confraternitzar i que es traslladà al modul 14 per a treballar a la rentaduria, de camí, front a infermeria, també vaig topar amb n'Alfredo, amb dos es pensaren, felicitant-me, que me'n anés ja en llibertat, en el meu cas tot era possible en qualsevol moment, de fet altres companys ja resten en llibertat condicional, emperò, si be content, sols son tres dies de permís.
Fets els pertinents tràmits burocràtics per a facilitat la meva eixida, junt amb altres tres penitents, dos sortint ja en llibertat condicional i un altre i jo de permís ordinari, un funcionari ens conduí, em conduí a la porta de sortida, el camí sem feu llarg, no recordava haver passat per tants de passadisos i espais, emperò poc poc m'anaven resultant familiars. A la porta m'esperaven el meu pare, n'Olivia i l'amic i estimat amic Cil Buele, qui s'afanya a retratar l'aconteixement.
Uff! com explicar-vos. Masa!
_ Ja diràs coses (va comentar en Cil), gaudeix i digues coses
_ Ens podríem veure el dimecres al mati, vaig a aterrar i gaudir l'eixida amb els meus pares. Ens hem de veure.
I així va ser. En Cil havia publicat la nova en el blog. Els amics i coneguts s'afanyaren a felicitar la nova. Amb en Noel ens verem un instant i quedarem per anar a dinar al dia següent. Aquell mateix vespre em vaig afanyar a entrar en el blog. Bona feina, Cil. M'he permès de treballar-hi una mica per tal de en principi millorar-ne l'aspecte i les possibilitats de compartir a semblança del que anàvem fent avanç de que es precipités el meu engarjolament. El resultat el podeu veure. Quelcom no acaba de funcionar. Les RSS, entrades i comentaris, no son accessibles amb facilitat, no he tingut temps per a saber-ne la causa.
El 23 de desembre vaig aprofitar per a fer unes petites compres d'estris pel captiveri, roba còmoda i un parell de carpetes impermeables. Amb en Noel i la Núria, la seva companya, anarem a dinar a u restaurant Indu situat al carrer Blanquerna, anys enredera havia estat una cerveseria a la qual en ocasions acudiem a fer-hi una copeta amb el Demetrio i altres companys de la PIMEM, boníssim l'àpet, cordial i entranyable la celebració. Gracies. En acabar vaig provar de anar a veure a Antoni Arbona i a Joan Carles Peiro, advocats propers i que en el mateix edifici del carrer Cecilio Metelo, penso, prop de reina esclaramunda tenen els seus respectius despatxos, no els vaig trobar. N'Oliva havia vingut a dinar amb nosaltres, els peus li feien mal i tot recomana acostar-nos al "Corte Inglés" per a fer un canvi de calçat, no es va trobar massa be i desprès de fer la muda de sabates per anar fin al carrer Jesús a casa de la seva cunyada tinguérem que agafar un taxi, el parkingson es així de cruel i d'imprevist. Vaig poder saludar a Silvia amb qui comparteixo arrels pirinenques. Salutacions Sílvia! fins prest. Al dia seguent la Sílvia partia de viatge cap a Tremp (Lleida, Pirineu català) per a passar les festes amb els seus. Curiosament en el "Corte Ingles" vaig poder trobar altres amics i companys de ventures els quals en daren noves i coratge, n'Angels i en Monxo els quals en trameteren suport dels amics i companys Antoni Ignasi Alomar i Jaume Barceló, Salutacions Antoni, salut i força també per a tu Jaume. Es curios, he de comentar, ara m'en recordo, que en sortir del restaurant hindú es va creuar i felicità les festes en Jaume Caldentei, m'en adon que probablement no en sap res de la feta. Salutacions per en Jaume Caldentei
Dia 24 improvisarem una trobada en el Bar- Restaurant Mavi del carrer 31 de desembre, força interesant i encoratjadora. S'hi personaren en Cil, en Miquel López Crespi, En Francesc Perez, na Joana Maria March, en Miquel Pujante, en Demetrio Penya, en Joan Mayol excusa la seva presencia emperò com si hi fos, parlarem pel mòbil, amb na Mercè Garau vaig poder parlar per telefon una llarga i emotiva estona, rebent suport i ventures del seu pare en Climent i el seu company en Lluís. Tots per encoratjar-me a resistir i per empènyer a fer possible la meva definitiva eixida, bons consells i molt de suport. Gracies per ser-hi i encoratjar-me, ho he de menester.
La tarda del 24 vaig arribar-me amb el pare, a Portals Nous, a veure els meus padrins joves, na Lluissa i en Sebastià, convalescent d'una intervenció pulmonar greu, vaig poder parlar per telèfon amb el meu nebot, el seu fill n'Andreuet, n'Andreu a hores d'ara i resident feliçment a Dinamarca i tenir també noticies de la seva germana na Maria-Astrid. Salutacions.
El sopar de nadal, amb els pares, anàrem a casa d'enTolo Niell on poguérem gaudir d'una família d'acollida generosa i meravellosa. Per molts d'anys. Prest ens tinguérem que disculpar el para darrerament no es troba molt be, es mareja i tornarem cap a casa.
Tempus fugit.
El temps s'escapa. han estat dies fantàstics que he fruit amb escreix. En son molts els qui em feu costat i als quals agraeixo la coneixença. també els veïnat m'han adreçat la seva especial abraçada, els familiars enllà de la mar, gracies Joan (Sanroma) per la teva calidesa, fer-me costat i fer, sobre tot costat als pares, els teus tiets. P'en Patxi, qui també em tramet el seu suport, he sabut que un altra amic es troba en situacio penosa en una estança de Son Dureta, en Paco Garrido; coratge amic i resistència que encara resten aventures que gaudir. salutacions per als teus i en especial a la teva germana Enrriqueta.
Beatriu que et provi be per Madrid al costat de la teva família d'enllà de la mar, gracies pel teu suport i molta ventura.
Favian, salut coratge i resistència de segur que la festa ahir va ser grossa i aquest mati t'ha costat el llevar.te si no ens veiem avui ja ens veurem en un altra ocassió.
Eduard Torres, per molts d'anys, esper que tot vagi bé, ja anirem parlant. Fins prest. Va ser impossible fer-te arribar per endavant la possibilitat de la meva eixida. Em va sorprendre i a anat com a anat de segur que hi haurà ocassió per a planificar una bona trobada
Carme Sanfrancisco, bones festes i venturós any nou també per a tu per en Manolo i els teus. Rebeu una forta abraçada.
Abraçades i besades per a tots de segur me'n he deixat molts al calaix, disculpau-me i vagin per a tots les millors felicitacions.
Poques coses més a dir-vos, que ho passeu be i que de tant en tant faceu un raconet a la memòria per aquest humil bandejat que en aquests moments us ha de menester. No per a res en especial, per a fer-li costat i saber-se valorat.
Aquest mati he provat d'arribar-me a qualque quiosc per a adquirir alguna revista o quelcom per a llegir, restaven tancant, emperò a l'Avinguda Argentina he trobat una llibreria que també ven diaris on a l'aparador m'ha cridat l'atenció un llibre de José Saramago, en castellà, ja us en diré coses, així de primeres apreciar la portada, un gros elefant morat sobre un fons tot groc i un titol força atractiu, "El viatge de l'elefant" amb una cridada també atraient a la contracoberta, ... "SIEMPRE ACABAMOS LLEGANDO A DONDE NOS ESPERAN. LIBRO DE LOS ITINERARIOS"

Salut, coratge i resistència. Agustí Baró

A propòsit de quelcom que hem anat comentant durant aquests dies sobre l'accés i l'us de la xarxa vaig descobrir a "el caparazon" en un escrit publicat per "dreig", avanç del meu engarjolament, el 26 de març d'enguany, un magnífic post de Genís Roca sobre l'índex Forrester’s Social Technographics en el qual se'ns parla de quin serà el nivell potencial de participació a Internet per a determinats grups de població.
Recomano la bitàcora recomanada a l'escrit, i si be coincideixo amb el que s'hi esposa, faig ús del meu dret a la paraula plantejant la possibilitat de afegir-m'hi a fer comentaris i convidar-vos a fer-ho.
N'apunt una categorització social per actituds de l'us social que se'n fa de la xarxa.

Categoríes segons l'actitud en la red:

-Creadors (generen continguts)
-Crítics (comentant)
-Col·lectors (sindicant continguts)
-Membres (pertanyen a xarxes socials)
-Espectadors (llegeixen blogs)
-Inactius (res d'allò esmentat, formarien part de la encletxa digital, malauradament encara important)

I en deixo un fragment
...

Su reflexión me interesa desde el punto de vista que comentábamos en el El trabajador 2.0 en la empresa 1.0:
¿Es posibble que muchas empresas, siempre temerosas de ceder espacios de poder, puedanllevarse la sorpresa de que en una cultura de roles estrictos empleador-empleado y muchísimassusceptibilidades sobre privacidad, realmente sean pocos los que quieran participar? Es necesaria, entonces…y sobre múltiples instancias, la sensibilización.
También Fernando Polo reflexionaba en un reciente post sobre los 7 mitos de la Web 2.0 sobre los escasos índices de participación significativa, añadiendo que el reto de la inteligenciacolectiva no depende sólo de disponer de herramientas como los blogs o los wikis. Es bastantemás complejo, más difícil y más laborioso. Es cultural y no tecnológico, y requerirá invertir mástiempo y paciencia que dinero y recursos.
Todo ello me hace pensar en nosotros, en los agentes del cambio 2.0 en entornos 1.0 como figuras más o menos formales con una función clave: apoyar, valorar, dinamizar la participación de personas que quizás dominan los contenidos pero temen las herramientas. Tendrán-tendremos que actuar, de alguna forma, como traductores, intérpretesdesmitificadores de las fábulas circulantes sobre este nuevo país del que muchos se consideran, por edad o desconocimiento, extranjeros. y
Es un tema sobre el que volveremos. Dejar ahora solo algunas reflexiones sobre algunas de estasfábulas, posibles mejoras de los elementos inhibidores de la participación:
-Los roles fuera de la red. Avanzar en la igualdad repercutirá en una red más democrática, diversa y por tanto, desde el punto de vista de la construcción social de la verdad, “cierta”.
-Fomentar la libertad, la autonomía en la adopción de estos roles. Que no sea una cuestión de baja autoestima la que autoexcluya de la participación.
-Fomentar el optimismo tecnológico, el entusiasmo, sobretodo en personas que no son nativosdigitales y no tienen al hábito de expresarse en ámbitos de información o poder (los jóvenes, según algunos estudios y tal vez gracias al aumento de su nivel cultural y el efecto positivo de la participación en la red pecan a veces de lo contrario: de ambiciones irrealistas que les hacenexageradamente críticos e irrespetuosos con el trabajo ajeno)
-Concienciar o informar sobre la no existencia de una única red, de una única audiencia. A diferencia de los expertos en márketing, los que se dedican a la información parecen querer llegar a veces a una audiencia universal que en un mundo complejo, no existe. La relevancia solo es posible hoy en las microredes.
-La neutralización de las consecuecias negativas que podría tener la participación en la red. El activismo social respecto a cualquier represalia derivada de la libertad de expresión. Que no sea el miedo, tampoco, el que excluya del mundo digital (Observo también, como tema diferencial y relativo a la edad, que las generaciones más jóvenes son más libres, menos “paranoicas” haciacuestiones de privacidad en internet)
-Seguir avanzando hacia la web semántica, que no dota, en principio de mayor relevancia a los contenidos según su posicionamiento técnico o de autor. Los protagonismos son cosa del pasadocanción libre, como se comenta en los 7 mitos de la web2.0, será escuchada tantascualquiera de Sinatra). Es hora de dar importancia al contenido. Al qué y no a quienexpresa. (ninguna veces como
-Seguir valorando, apoyando, fomentando mediante las citas mutuas, los avances, el esfuerzo, las horas de trabajo de quienes empiezan a ser, a su vez, agentes activos de nuestro propioconocimiento.
Sigamos…


A la fi ha arribat en Fabian a casa per a fer-me un abraç, desitjar-me el millor i encomanar-me coratge i resistència a més de fer-e a mans un altre llibre per a cultivar la ment i distreure el temps; es tracta d'un llibre d'Italo Calvino, "El Barón rampante", escaient, veritat? dedicat per ell mateix i la compnya Beatriu que en aquests moments es troba a la capital de l'estat espanyol i amb el llibre m'encoratja a resistir. Gracies amics.

Ara si que ja m'acomiado de bon deveres. Costa d'empasar emperò es el que cal acceptar. Fer la bossa i partir.

Fins prest.

Tres dies de permís

N'Agustí Baró, a la fi, ha pogut sortir de la presó... per uns pocs dies. Molts pocs. Massa pocs.

Se'ls ha pogut passar a ca seva, en companyia de sa mare, Montserrat, i son pare, Agustí.

Se'ls ha dedicat, en bona part, a actualitzar dades dels seus blogs -als quals no té cap casta d'accés, mentre es troba reclòs a la presó de Palma, des del proppassat dia 30 de juliol.

Se'ls ha pogut aprofitar per retrobar-se amb persones amigues... com Demetrio Peña, Miquel Pujalte, Joana Maria March, Miquel López Crespí, Francesc Pérez o jo mateix... al conegut Bar Mavi de Ciutat...

Però el mateix dia de Nadal, a les cinc del capvespre, es torna a ficar dins la garjola perquè hi ha de continuar complint la sentència judicial condemnatòria, per impagament familiar, que li ha caigut damunt...

Quantes mostres de falsedat, mentida, engany, hipocresia, mala consciència, solidaritat postissa, aparença, dissimulació, guerra, enfrontament, anul·lació, trepitjada, maltractament... acompanyen les paraules agradoses que acostumam a posar-nos aquests dies a les nostres boques cridaneres -tan capgirades de sentit al llarg de la nostra història personal i col·lectiva-: Molts d'Anys! Bones Festes de Nadal! Feliç Any Nou! Felicitats! Pau! Amor! Enhorabona...

El retorn de n'Agustí Baró a la presó de Palma, s'esdevé només una mostra molt petita...

Al carrer!


Agustí Baró ja és al carrer!
Només per uns dies, però al carrer! Fins a les 17 hores de dia 25 de desembre de 2008!
Podrà passar, així, les festes de Nadal en companyia de la seva família i amistats.
N'ha sortit dilluns, dia 22, a les 18 hores.
L'han anat a cercar el seu pare, Agustí; la seva amiga, Olívia; i jo mateix.

Benvengut sies, Agustí, a aquest espai immens, obert de pint en ample, on tota quanta gent que s'hi mou i s'hi belluga malviu empresonada entre els quatre barrots que ens imposa aquest maleït model capitalista de societat salvatge que mai no ens deixa ser qui som, ni pensar el que volem, ni dir el que pensam, ni fer el que deim...

Aquest espai immens, malgrat tot, és ca nostra...

Benvengut a ca nostra, Agustí, després d'haver-te passat QUATRE MESOS, TRES SETMANES I UN DIA, reclòs dins la presó de Palma...

Que hi passis Bones Festes! Per molts d'anys, lliure..!

AGUSTÍ BARÓ, AL CARRER, UNS DIES!

Na Montserrat Bauló, mare de n'Agustí Baró, eufòrica, m'acaba de comunicar que dilluns, dia 22 de desembre, a les 17:00 hores, el seu fill i bon company nostre, qui roman reclòs dins la presó de Palma des del passat dia 30 de juliol, EN SORTIRÀ I GAUDIRÀ DE TRES DIES DE PERMÍS fora del recinte carcerari.

T'ho dic perquè en tenguis informació primerenca...

El telèfon de ca seva -al carrer Valldargent, de Ciutat- és el 971 73 05 62.

Salut.
CIL BUELE

Carta seixantatresena

Extracte de la carta seixantatresena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(Rebuda dimecres, 17 de desembre de 2008, 12:50)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 14 de desembre de 2008

Apreciats i benvolguts Cil, Bel , apreciats amics:

Ahir, a la fi, ja us enyorava, vàrem poder tornar a conversar, malgrat rere d'un cristall, com va essent habitual. M'alegrà molt veure-vos, a tu Cil, i a Miquel López Crespí al costat de la meva mare. Em va deixar una mica preocupat saber que el meu pare restà al cotxe per haver-se marejat. Esper sols fos un instant de defalliment que a hores d'ara no hagi estat res.

Gràcies per fer-los costat, gràcies per fer-me costat.

Us vaig parlar que el dia anterior havia rebut notificació del Jutge de Vigilància contrària a la possibilitat de gaudir del 3r grau, ara com ara. El meu recurs fou desestimat per les causes que podreu advertir llegint el comunicat que us faig a mans en aquesta tramesa. En principi tenia intenció de recórrer davant l'Audiència Provincial; ho deixaré per a una altra ocasió; no vull embullar més la troca i restaré a l'espera que aquesta disbauxa segueixi el seu camí. Em toca acceptar i assumir el que em succeeix i amb resignació esperar que el sistema tingui a bé valorar la meva situació com millor sàpiga, pot ser més endavant pugui entendre millor el que m'envoltà i saber com vèncer i/o afrontar amb millors condicions i coneixements una rutina que a hores d'ara no en sé més. Disculpau-me.

Comentava que havia deixat de comentar, per oblit, diversos temes i situacions que en aquest captiveri m'han cridat l'atenció com el cas de “La cansión del Colacao”, els Pensaments i els 600 mil euros de la nova imatge d'IB3, la qual com amb el 971 de prefix telefònic a les Illes Balears ens presenta a primer cop d'ull una icona numèrica d'aquelles que es presten a observar, amb negativitat la nostra pròpia realitat, 971, no-u se-t u, I3, tretze, una numeració que a simple vista hom pot pensar un seguit de situacions catastrofistes que deixen d'augurar res de bo.

Es tracta de la meva opinió personal, és clar, gens ni mica valorable pel que fa a la meva situació de bandejat per una crisi en temps de crisi on els diners públics sembla que sols pertanyen a aquells que es troben ben instal·lats en òrgans de gestió, que pel que sembla els hi garanteixen immunitat absoluta.

“La Cansión del Cola Cao”. Llàstima que Osifar amb el seu xerif Ripoll, i lamentablement per l'absència de l'enyorat Biel Mesquida, no ens puguin escarnir les virtuts fent-ne una versió cantable i ballable. De segur que esdevendria el tema musical de l'any. No seré jo qui l'arribàs a cantar, no m'hi sentiria còmode amb el génere.

Cada cop són més a prop les festes nadalenques i de segur en més d'un indret d'aquestes contrades nostres amb tota probabilitat adesiara podreu escoltar-me cantant nadales. És més que probable que també per aquí qualque dia qualque so surti d'aquesta gola meva per a celebrar les dates, malgrat us he de dir que el més segur és que per a fer-ho coralment sigui entonant amb una altra llengua i malgrat us pugui estranyar el més segur és que ho faci amb alemany cantant el que segueix:

O Tannenbaum, o Tannenbaum
wie grün sind deine Blätter!
Du grünst nicht nur zur Summerzeit
Nein auch im Winter wenn es Schneit.
O Tannenbaum, o Tannenbaum...

Curiós, veritat? La cosa va com va i entre els nous amics que vaig trobant, un d'ells, en Bodo, és alemany. I aquesta és la cançó que ens agermana durant aquests dies, i és la que cantem de bon matí al pati junt a qui es va afegint, tot un espectacle que ens omple de goig.

Fa fred en el carrer
i vosaltres no en teniu
perquè teniu les vostres llars
i mantes en el llit.

El taller de fang, el d'iniciació al món de la ceràmica segueix el seu devenir. He recomanat als residents que em segueixen que tots i cada un d'ells es facin a mans un segell fet de fang, a mena d'exlibris, per a identificar les seves peces. També n'hem de fer un per a identificar les comunes per al Centre Penitenciari.

Com us deia, i seguint les ensenyances que en el seu dia vaig rebre de l'estimada Olívia, començàrem el taller familiaritzant-nos amb la matèria i aprenent a elaborar objectes a partir de plaques de fang, en primer lloc d'una sola peça i a continuació afegint plaques i aprenent a cosir-les amb atenció perquè no esqueixin en entrar al forn i rebre temperatura de cocció.

Com que això de fumar, prova, és costum per aquest indret, hem seguit elaborant cendrers, fets d'una sola placa, i altres de redons fent servir els sistema d'afegir les plaques...

Ja començo a tenir ganes de provar el resultat de les peces després de passar pel forn i una de les coses que m'interessa més és poder treballar amb els esmalts i els vernissos, per la qual cosa hem preparat tot un seguit de safaletes foradades per un extrem per tal d'elaborar un mostrari de colors i vernissos. Ja veurem els resultats.

Els forats són per poder ençartar les peces i penjar-les en el taller, a cada peça provarem un esmalt i un vernís i al darrere inscriurem a qui correspon.

Tant de bo pogués comptar amb els meus estris de retratar i filmar, podria anar il·lustrant el taller amb molta més eficàcia. No estaria malament, veritat?

A hores d'ara també hem començat a fabricar peces més complexes, com tests i gerres, utilitzant la tècnica dels xurros i cosint-los. Tot plegat prova bé. Ja veurem en ser cuits.

Bé, companys, per avui n'hi ha prou. Vull aprofitar aquestes poques ratlles per a desitjar-vos a tots les bones festes i un venturós any nou.

Per molts d'anys, amics.

Fins prest. S'acomiada aquest vostre humil bandejat.

Salut, coratge i resistència.

Agustí


Carta seixantadosena

Extracte de la carta seixantadosena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(Rebuda dissabte, 13 de desembre de 2008, 12:50)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 11 de desembre de 2008

Apreciats i benvolguts Cil, Bel , considerats amics:

Ahir m'arribà la vintena missiva teva, amic Cil, i malgrat et sembli mentida, ja fris de veure la teva imponent semblança rere el cristall pel qual avui per avui em deixen comunicar amb amics i estimats. Fins dissabte. Esper veure en Miquel amb més bon humor al cap i a la fi encapboirar-nos no porta enlloc més que al desencís, cosa gens recomanable en temps de tempestes.

Via fa qui no té pressa i personalment poc més m'encalça, per la qual cosa, fes quant puguis i com pugis i quan puguis.

Agraeixo especialment la transcripció completa que em fas arribar de la intervenció del company Antoni Mir, transcripció que esper hagis també publicat al blog i la qual no sols trobo més que interessant, si més no reveladora de quelcom que em té ocupat, malgrat l'impuls i que em preocupa amb escreix, doncs la realitat supera qualsevol dissertació.

Agrairia que trametéssiu salutacions cordials a n'Antoni Mir, fent-li arribar la situació en la qual em trobo i per la qual ara sí que acceptaria el seu ajut i suport que un dia m'oferí i innocent de mi vaig trobar que no em calia. Salutacions d'aquest humil bandejat que a les portes de l'infern s'obstina a pensar que encara resta esperança.

Comentar la intervenció, m'encantaria, emperò permeteu-me que m'ho prengui amb calma i que a més esperi la possibilitat que el ponent prengui interès en el que he estat fent abans de caure en aquest captiveri per tal de contemporaneitzar amb ells, si ens és permès, la idoneïtat d'impulsar des de les Illes el respecte per les identitats a través de plataformes multillengua que amb i de la mà de les noves tecnologies abastin l'avantguarda que esdevé a la xarxa en aquests moments.

Per cert i abans d'ensobrar aquesta tramesa, voldria, si és possible, fer arribar a un altre company, Joan Bibiloni, la idoneïtat d'entitular al recull de cançons que preteníem titular “L'equilibrista”, “Bandejat” em sembla més idoni. Es tracta d'un repleg de temes enregistrat a darreries del segle passat que encara a dia d'avui no han vist la llum, per les quals, Joan, es va interessar, que possiblement a hores d'ara resultaria més que oportuna la seva edició, col·laborant a sumar ingressos que fessin possible el meu alliberament.

Gràcies i fins prest.

S'acomiada fins a la propera aquest humil bandejat.

Salut, coratge i resistència.

Agustí

Paso a comentarte la sesenteaba carta...

Mi querido Agus...: paso a comentarte la sesenteaba carta....parece mentira....q capacidad tan tremenda tienes para la escritura..pronto...tenras un libro....al q podrias titular...Cartes en Captivitat..en esta carta nada mas empezar nos haces ver los 125 dias de cautiverio q llevas sufridos...si...Agus..como yo digo...son ya una eternidad...porq al ser injusto...no tiene razon de ser ..el tiempo perdido...mucho te conoce y mucho mal te desea... la persona...si esq se le puede llamar asi..la cual te ha confinado al mas duro ostracismo

7 / desembre / 2008 22:52

El Domingo anterior...

Querido Agus:El Domingo anterior...tuve una comida en casa de unos amigos de la cual fue imposible salir a la hora prevista...no te pude ver....con las esperanzas puestas en este fin de senmana...resulta q me equivoco de dia.. no era el domingo...Dios mio ...era el sabado a las 11h...ayyyyyyy q dolorrrr...eso me pasa por desordenada...y por no llamar a tus padres cada dia e irlos a ver..como minimo un par de veces senmanales...asi aprendere...perdona...pronto llegara el sabado q viene y si todo va bien nos veremos espero q estes recibiendo bien mis cartas...te sigo escribiendo..no dejes de hacerlo tu...porfavor q me alegran los segundos..minutos...horas..dias..semanas..meses..del año q no durara ni mucho menos tu encierro de eso me encargo yo....besos oli


16 / novembre / 2008 00:41

Tienes toda la razón...

tienes toda la razon del mundo....no volvera a suceder..,te dare solo un motivo del porq lo hice..agus,me cuesta entender esta situacion...y me duele q no estes con nosotros por una cuestion de dinero...disculpa mi temeridad..no quisiera seguir siendo la causante de q no vaya saliendo como tendria q ser....parece q no ha beneficiado sino todo lo contrario nada nuestra amistad..al reves..la ha perjudicado sobremanera...besitos oli..

4 / octubre / 2008 17:37

a pesar de los pesares...estoy contenta..porq te veo feliz y con coraje y q nunca me habias reñido con tanta dulzura....!eres un maestro en todo¡

4 / octubre / 2008 17:42

ahhhhhhhhhhhhhhhhh...se me OLVIDABA....QTQTQTQTQTQTQTQTQTQTQTQT...uffffffffffff...cuantos kts....oli

4 / octubre / 2008 17:48

cil...no consigo ver lo q has escrito....no importa mucho ..pues ya hemos hablado bien tempranito y me has puesto al corriente...si...la carta estaba leida pero no asimilada...desde luego cuenta conmigo ...yo seguro aportare mil euros minimos y lo q pueda reunir de las venta de la ceramica q espero vender en el mercadillo del arte de paguera..ahora q viene la navidad con adornos y piezas de belenes...besos oli

Hoy te veré...

hoy te vere...y me volveras a llenar de luz ..y esperanzas....y me tranquilizaras...y volvere a la lucha con ese coraje tan poderoso...pero al salir como siempre me volvere a preguntar...¿no era yo la q te tenia q tranquilizar...la q debiera llenarte de luz ..y ofrecerte un futuro...transparente sin perjudicar a nadie.....vaya.¡¡otra vez falle¡¡¡..oli


5 / octubre / 2008 08:20

Ánimo, Agus...

animo agus no te desesperes....recuerda momentos buenos .........piensa en lo q haras cuando salgas.....piensa con todos tus amigos q estamos al otro lado del espejo esperandote.....ayudandote..en todo lo q podemos y mas.......las injustcias tarde o temprano se les da la vuelta como a las tortillas

y se vuelven contra los q las cometieron...ignorancia...maldad...prepotencia...ostracismo..pena..soledad?..si... al final resultara q esos malos.. solo... esq estan solos ..y tu.. NO..oli

3 / octubre / 2008 00:28

Darrera visita a la presó de Palma


Si alguna cosa bona podem fer per n'Agustí Baró, des de fora de la presó estant, és ESCIURE-LI ALGUNA CARTA (Agustí Baró Bauló - Apartat de Correus 2016 M-11 - Palma (Mallorca) - o ENVIAR-LI ALGUN LLIBRE, REVISTA O ESCRIT a aquesta mateixa adreça de Correus...

Dissabte, dia 13 de desembre de 2008, festa de Santa Llucia, em faig present per darrera vegada, enguany, al recinte penitenciari de Palma, amb l'objectiu de visitar i veure de prop n'Agustí Baró, bon company d'afanys i lluites quotidianes, que s'hi troba reclòs des del passat dia 30 de juliol.

Són exactament quatre mesos i mig d'estar-hi empresonat! Pel fet de no haver pagat a la família -companya, dues filles i un fill- les quantitats assignades per sentència judicial ferma...

Hi vaig, com sempre, acompanyant son pare, n'Agustí -un vellet de 86 anys- i sa mare, na Montserrat -una velleta de 76 anys-: dues grans persones que, a més d'estimar-se molt el seu fill Agustí, porten amb gran dignitat i saviesa aquesta situació tan penosa, que els arriba en aquesta etapa de la seva llarga vida.

No deixen de dur-li materials i productes, com acostumen a fer cada vegada que el visiten i se'ls permet de fer-ho (segon dissabte de cada mes), en una bosseta de plàstic que, un cop passada per la finestreta, ha de passar totes les revisions que estableix el Reglament Penitenciari -se n'han de tornar cap a ca seva unes ulleres que li porten i que n'Agustí fill els ha demanat... no superen el control funcionarial...-

En aquesta ocasió, també ens hi acompanya l'escriptor pobler Miquel López Crespí, amic de n'Agustí i la família Baró Bauló. Se'l veu molt afectat per la visita. Colpejat pel que hi veu i hi sent. Corprès per la situació que ha de viure durant les dues hores seguides que ha de romandre en aquell recinte penitenciari...

Darrere dels cristalls de la cabina, situada en una d'aquelles grans sales destinades a les visites des de l'exterior, podem mantenir, amb no gaires bones condicions acústiques, una conversa amb n'Agustí, durant uns tres quarts d'hora que ens passen molt ràpidament...

En aquesta ocasió, son pare ha hagut de romandre esperant-nos dins del cotxe, perquè no passa precisament pels seus millors moments, i s'ha sentit una mica marejat... No és per menys! En aquesta edat ja avançada, amb un problema com aquest!

Sembla que no es beslluma la més mínima possibilitat de cap casta de concessió de permís de sortida per a n'Agustí Baró, si més no abans de Nadal... Li ha estat denegat el primer permís especial i l'accés al tercer grau... Per manca de compliment amb la responsabilitat civil... segons ens explica de viva veu el nostre "humil bandejat" -com se sol autoqualificar en els acomiadaments que posa al final de les seves cartes.

Li desitjam que passi bones festes, de la millor manera possible. I li recordam que el tenim present a l'exterior, fent-li a saber que ens interessa que continuï escrivint les seves cartes que podem llegir a través d'aquest blog seu ENCAPTIVITAT...

Carta seixantaunena

Extracte de la carta seixantaunena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(Rebuda dissabte, 13 de desembre de 2008, 12:50)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 8 de desembre de 2008

Apreciats i benvolguts Cil, Bel , considerats amics:

Enfilam les festes de Nadal, Cap d'any i Reis, us desitjo les millors ventures i que el demà resulti molt més joiós.

Amb tantes ocupacions que m'he cercat i m'han encolomat per aquí dintre, no sé si em serà possible d'escriure-vos, ni tan sols d'escriure cap carta als Reis d'Orient, esper de poder fer-ho, trobar qualque instant per a encertar algunes paraules que m'acostin a vosaltres per a felicitar-vos el gaudir de llibertat i desitjar plegats que mai de mais ningú pugui sentir-se'n privat d'ella. La llibertat de ser qui som. Bones Festes per a tots. Molts d'anys.

Com us he anat narrant, a hores d'ara em trobo conduint al mòdul un taller que m'he atrevit a anomenar d'Introducció a la Ceràmica, en el qual espero honorar les ensenyances i coneixements que he adquirit amb l'experiència, no sols d'haver passat per l'Escola Massana d'Arts i Oficis, a Barcelona, si més no, d'haver gaudit del privilegi de seguir les indicacions i instruccions d'una mestressa en la matèria, la nostra amiga Olívia Vega, gran experta i coneixedora d'aquest art en el qual el fang es converteix en quelcom perdurable que mostra l'empremta de qui ho belluga.

Gràcies, Olívia, pels teus coneixements compartits i per seguir fent-me costat i donant-me el suport per a dur endavant aquesta escomesa, un taller d'iniciació a la ceràmica que per altre costat m'ocupa, em distreu i m'impulsa a treballar per a la meva pròpia rehabilitació i la dels companys per l'ocupació.

En primer lloc, m'he permès d'agafar un tros de fang, convidant els companys a fer-ho, per tal d'experimentar les sensacions que produeix a les mans la matèria humida i les diverses plasticitats que adquireix en funció de la quantitat d'aigua que hi mesclen. Amarar el fang i sentir l'aigua, la fredor i la calidesa de l'abraç texturat, a vegades, com si emparassin l'aigua que baixa per la torrentada sentint l'impuls de la natura creadora. Chau! Quin contingut d'emocions que resulten del ball de la ment, el pensament i el fang, creació, crear i acció.

L'experiència sorprèn els companys i els impulsa a fer coses, m'he proposat fer el camí plegats de l'experiència de transformar i conèixer els diferents usos del fang.

En primer lloc, i amb l'ajut d'un rodillo de cuina, d'aquells amb els quals les mestresses de casa encalçaven, i encara ara alguna ara, els al·lotells i al·lotelles que n'havien fet alguna com tastar les delícies dels dolços d'algun dia en què amb delit n'havia preparat amb coneixement. Es tracta d'estirar el fang i fer planxes mal·leables que d'una peça ens permeti treballar alguna cosa com per exemple una palangana, una escudella o un sofert cendrer per a les llosques.

Així per començar hem provat i aconseguit de fer un cendrer amb senzillesa, hem elaborat plaques d'uns 8 mm de gruix i hem tallat quadrats de 15 cm per 15 cm, hi hem dispost ben al mig una llauna de beguda d'aquelles que en diuen refrescants i després hi hem acostat els costats de la placa que hi ha a sota, els quatre costats, aconseguint un receptacle que al dia següent ens permeti de polir el resultat. Ja està fet, ja tenim una primera experiència d'elaborar quelcom, de manera senzilla amb el fang.

Què us sembla? Prova-ho de fer! Fet això després ja us explicaré com va això d'esmaltar i coure el ... de fang treballat per a tenir sempre a prop un cendrer per si a un cas deixar-hi les llosques, apagar-hi una cigarreta o deixar-hi els pinyols de les olives.

Em va a la memòria una cantarella que vaig sentir cantar per primera vegada als Valldemossa, a propòsit de cendrers i en memòria d'aquest altre amic que en aquests darrers dies ha efectuat el traspàs, en Bernat Estaràs, germà d'en Rafel, enyorat amic, i en Tomeu, els quals acompanyats de l'entranyable Paco Balinas cantaven allò de:

Jo en tenc de bo, de bo i de no tan bo” Amb veu greu i to moderat (Bernat i Paco)
Jo en tenc de bo, jo en tenc de bo” Alt i agut si bé subtil melós (Tomeu i Gènia)
“Jo tenc bon tabac dins sa tabaquera
jo tenc bon tabac i tu no en tendràs” Noble i decidit (Rafel)

Records d'infantesa que adesiara sorprenen els pensaments i ens acosten a la memòria d'uns fets que irremeiablement deixen solc i palesen paraules de l'antigor com aquelles de Jorge Manrique, on sembla, que deien quelcom així com que nostres vides dón els rius que van cap a la mar que és el morir... Quines coses deia aquest Manrique, i tot plegat devers el segle XIV, corregiu-me si tenc errada la data, és evident que algunes gotes de torrentada solquen més que d'altres, unes amb més lluentors, fent tamborelles en el cel com esquitxos plens de sentiment, altres passen desapercebudes, solcant les profunditats, altres es deixen dur mentre n'hi ha que empenyen el devenir. En memòria vostra, companys, vegi el meu condol.

Entre una cosa i una altra també m'he assabentat que ens ha deixat un altre entranyable personatge, en Joan Bauçà, amb qui teníem per costum saludar-nos amb un somriure de complicitat, coneixedors de no combregar de la mateixa pica, mentre fèiem passes per a millorar la convivència ciutadana cadascú a la seva.

S'acomiada fins a la propera aquest humil bandejat.

Salut, coratge i resistència.

Agustí

Carta seixantena

Extracte de la carta seixantena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(Rebuda dimecres, 3 de desembre de 2008, 12:50)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 30 de novembre de 2008

Benvolguts Cil, Bel i apreciats amics:

Exactament cent vint-i-cinc dies de captiveri. Avui és diumenge, rere la finestra enreixada plou i entre els núvols grisos de pluja que ho envolta tot cap al nord-oest malauradament veig com fa endavant la construcció de l'hospital de Son Espases.

Dic malauradament, és una opinió personal, perquè al meu humil entendre mai de mais s'hagués hagut de malmenar aquesta terra estimada que cada dia rep més ferides que sense cap dubte seran, resultaran, cicatrius que probablement perduraran per sempre. Sempre?

Un dia tristot que afortunadament ja forma part del present passat el qual s'acaramulla sobre l'esquena. Dic afortunadament, doncs no em trobo malament i tot quant ja hi porto ho segueixo duguent amb optimisme, acceptació, coratge i resistència, uns dies de més bon grat i altres amb menys.

Avui diumenge no ha estat d'aquells especialment divertits, que n'hi ha hagut; he obert la barberia i mà a mà entre el Clavijo i jo n'hem pentinat, afaitat, retallat, escabetxat, pelat més o manco una vintena, fins que la màquina s'ha aturat, s'ha espatllat, ha dit prou i el darrer intern l'hem hagut de satisfer com hem pogut a tisora.

El fet és que ja anem del dia d'avui cap a l'horabaixa, estava estirat en el llit i m'he decidit a posar-me a escriure, quan he baixat m'he aturat davant el taulell d'anuncis, un quadre de suro emmarcat amb fusta on el meu company de xabolo, en Xavier, el Sr. Javier o camarada Castillo com en ocasions l'anomeno, hi té penjades algunes coses curioses com per exemple una mena de senyera espanyola sobre la qual es dibuixa un bitllet de les antigues 5.000 pessetes davant el qual s'hi posa “firmes” en cada recuento. Curiós, veritat. El cas és que també hi té un calendari de la Pastoral Penitenciària que avui m'he entretengut a observar per comptar exactament els dies que duc en captiveri: 125. Ufff!

Quan pujava, després de dinar, cap a la cel·la i en arribar a la segona planta del mòdul on es troba la meva cel·la, la nº 60 en concret, el company i en aquestes circumstàncies amic Biel, de qui fins a la data no us he contat més coses, doncs, primer a fer-ho voldria demanar-li permís, vistiplau, m'ha envestit i m'ha dit:

Agustí, comences a tenir-me vertaderament preocupat, se't veu feliç, sembla com si això d'estar empresonat te provi bé.

A la qual cosa jo, sorprès, li he contestat i alhora corregit dient-li que aquest posat xalest n'ha estat la causa de molts dels meus mals i alhora de la meva ventura.

Em sembla que de tot això ja us n'he parlat en altres ocasions, però tindreu que disculpar-me i entendre que no em deixi de sorprendre com la meva estampa xalesta i saludable pot portar a confusió, consternació, esglai i malauradament en masses ocasions a interpretacions errades de context...

Ja n'és passada la tarda i toro a ser a la cel·la. Normalment quan esmento algun company en les trameses els hi comento i els llegeixo el paràgraf concret, en fer-ho pel que fa al comentari de la salutació a la moneda, el camarada Castillo m'ha indicat que cal dir-ho tot per la qual cosa us he d'acabar d'il·lustrar la seqüència per lo que descriuré, així com ell m'indica, la totalitat del que hi ha al plafó d'anuncis i on es troba.

El Plafó està situat a la paret que es troba just davant de la trona on per aquí és costum d'enviar les cartes i els telegrames adreçats a aquells que hom envia els seus millors desitjos (no caldria comentar-ho aquí, ja que penso que ja podeu entendre que es tracta de l'excusat).

El fet és que just davant d'aquest lloc comú tan freqüentat hi ha el plafó en qüestió on també hi ha diverses icones femenines, com són ara la Sharon Stone, en la seva millor seqüència cinematogràfica on deixa intuir la seva pantofena, la Britnei i la Jenelli, rostres sublims de la jet internacional en posicions suggerents que mentre un es troba en situació distencionen i fan viatjar la ment.

També al costat d'imatges familiars, com el seu cotxe, un Opel Cadet, i la seva caseta a foravila flanquejada per la seva mare trobam un pasquí electoral amb la imatge de Zapatero on hi diu “Por el pleno empleo” “motivos para creer” i un retall del Mundo diario de Baleares de dia 3 de desembre de 2007 que comenta una sèrie televisiva italiana que tracta de la “Cosa seva” i el tractament heroic que fan els mitjans de la delinqüència estitulat “Il capo di capis” i que el company conserva per a il·lustrar l'equip tutelar del centre penitenciari, “La mafia basada en hechos reales”.

Curiós tot plegat, veritat?

Com podeu observar, en són moltes les anècdotes que van envoltant aquest captiveri i les que reservo per a altres moments de distenció. Ja us en faré gaudir.

Divendres passat vaig rebre trameses, en concret un sobre farcit d'en Miquel López Crespí amb un llibret de la col·lecció l'Argentera “Dos viatges romàntics: George Sand i Frédéric Chopin” d'ell mateix. També espero poder-los-vos comentar més endavant i la teva denouena missiva, amic Cil, en la qual m'alegra ben molt saber que encara queda gent amb ganes de fer coses. Les meves més cordials salutacions per a tots ells.

Tranquil·litat, amic Cil. Via fa qui no té pressa i a mi ja ningú no m'encalça. Anem fent com i quan puguem, el temps és sols una circumstància. L'important és la substància i el que resta en el pap. Anem fent. Ja ens hi trobaran i ens hi trobarem.

Darrerament molt sovint em ve a la ment imatges d'aquell curtmetratge anomenat “La cabina”. No estaria de més adjuntar-lo al blog. De segur que a youtube hi ha de ser. El fet és que em resulta una imatge recurrent on l'individu que es troba a l'interior de la cabina telefònica intentant comunicar i no ho aconsegueix sóc jo mateix. UFFF!

El que estic vivint entre reixes no ho desitjo ni al meu pitjor enemic, si en tingués. Per poc que ho hagués pogut evitar, ho hagués fet. I per poc que m'ho deixin provar, si hi sóc a temps a l'exterior, emprendria per on ho vaig deixar i us ho mostraria a tots plegats.

Sóc qui sóc i he patit quelcom que li podria i li pot passar a qualsevol; però no ha estat a qualsevol, per atzar m'ha passat a mi i ho puc resistir. Per la meva naturalesa ho accepto i ho pateixo amb la dignitat de poder-ho fer públic i denunciar uns fets que a hores d'ara a la nostra societat segueixen discriminant els més pobres. No es tracta de discriminació de sexe, és el de sempre, el poder que s'esplaia sobre qui no pot.

Crec que per avui ja n'hi ha prou. Es fa tard i demà ja és dilluns. Ensobraré la tramesa i així demà podrà prendre el vol cap als que em feu costat i així en tindreu noves meves. Sóc viu.

Salutacions, companys.

Salut, coratge i resistència.

Per avui s'acomiada aquest vostre humil bandejat

Agustí



Carta cinquantanovena

Extracte de la carta cinquantanovena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(Rebuda dilluns, 1 de desembre de 2008, 12:35)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 24 de novembre de 2008

Apreciat i benvolgut Cil, Bel i apreciats amics:

Avui, a la fi, m'he entrevistat amb l'educador del mòdul; i, si us he de dir la veritat, m'he sentit animat, doncs sembla que les ocupacions que m'han tingut durant aquests dies entretengut, han estat del seu grat i m'ha encoratjat a seguir endavant.

De fet, hem anat plegats a visitar el mòdul 12 on es duu endavant un taller de ceràmica que m'ha sorprès gratament. Així que, endavant ses atxes i el taller d'aprenentatge anirà endavant

També m'ha autoritzat a dur endavant el taller de màscares i titelles amb pasta de paper. Ja us aniré informant.

I, si des de l'exterior, us interessa dar-hi suport, igual no estaria malament que algú fes passes per a fer-ho a través de Drets Humans de Mallorca o/i fins i tot com ja vaig comentar la possibilitat mirar de veure si a la Fundació Deixalles i als Rotaris (Oli) els pogués interessar.

Se'n podria parlar i anar fent passes per a traure'n quelcom de profit per atots de tot plegat.

Bé, com veis tot va prenent per bon camí fins i tot en la conversa amb l'educador hem tocat els temes de la Responsabilitat Civil, la qual obstaculitza l'obtenció de permisos i el tercer grau, i la realització d'estudis d'assistent social que vaig sol·licitar i estic a l'espera de saber noves sobre la meva matriculació a la UNED i si ha estat possible el trasllat d'expedient.

Tot ha resultat positiu, i en breu tindré notícies de la UNED, ell se n'informarà i em farà a saber noves així com també em facilitarà el nº de compte corrent al qual fer arribar ingressos per a satisfer la responsabilitat civil, de la qual cosa refrescaré la memòria perquè em faciliteu des de l'exterior la informació que he de menester per a fer valer la voluntat de satisfacció de la responsabilitat civil esmentada.

Us torno a fer a mans el document que seguidament transcribeixo per tal que el faceu arribar a Francesc Carrion i en el qual se'm notifica la Responsabilitat Civil esmentada:

“Nombre del interno: BARÓ BAULÓ AGUSTÍ
MÓDULO 5
Palma de Mallorca 11/9/2008
NOTIFICACIÓN RESPONSABILIDAD CIVIL
Por la presente se le informa que conforme al artículo 72.5 de la Ley Orgánica General Penitenciaria, la satisfacción de la Responsabilidad Civil derivada del delito será valorada por la Junta de Tratamiento a todos los efectos.
Aparece en su/s sentencia/s condenatorias las cuantías indemnizatorias siguientes:
EJECUTORIA JUZGADO O TRIBUNAL CUANTÍA
EJ 3444/5 J. PENAL 8 PALMA MALLORCA 10.800 €
EJ 1555/7 “ 7.600 €
A efectos de comprobar su disposición al pago de la responsabilidad civil puede usted realizar un comrpomiso de pago a través de una instancia diciendo que se compromete a pagar y la cantidad que va a pagar y remitiendo a la oficina de tratamiento para ser valorado en la Junta de Tratamiento.
Para los pagos usted debe dirigirse al Juzgado Tribunal a efectos de obtener informació de la cantidad concreta, forma de pago y el Nº DE CUENTA donde debe realizar los pagos.
POSIBILIDADES DE REALIZAR EL PAGO:
Una vez tenga el nº de cuenta y una vez realizados los pagos puede:
Remitir fotocopia del resguardo de pago a la oficina de tratamineto para que se archive en su protocolo.
También puede pedir a través de instancia cada mes a la oficina de administración que realicen el ingreso a través de su peculio indicándoles la cantidad que quiere ingresar y el nº de cuenta.
Si disfruta de permisos, puede aprovechar el mismo para obtener información y realizar los pagos.
COPIA PARA EL INTERNO”.

Si, com jo, heu llegit bé el document, podreu observar com en el darrer paràgraf la mateixa institució penitenciària, que a hores d'ara m'ha denegat la possibilitat de gaudir el primer permís ordinari, planteja com a possibilitat per a obtenir informació i realitzar pagaments els permisos que el sistema penitenciari contempla en funció del compliment de condemna. A hores d'ara, ja satisfeta la quarta part d'aquesta, em corresponia el primer permís ordinari.
Tot plegat per a seguir llogant cadiretes.

Tanta sort que em demanar ajut, amic Cil, se't va ocórrer redreçar-me confirmació de la tramesa al telèfon/fax 871 93 86 93 d'aquest document que us torno a fer a mans, perquè un altre cop, passats més de 120 dies de captiveri, al meu entendre gratuïts, qui se'n pugui i vulgui fer càrrec d'aquest desgavell que m'ha tocat en sort viure se n'ocupi de fer-me saber el nº de compte corrent al qual s'han de fer arribar les voluntats de pagament sobre les quals pensava ja n'havíem parlat i que sembla ser no ens havíem entès. SOOCOOOORROOCOOO, ASIUILOOOOO! (És una expressió infantívola que al cap i a la fi sols fa que reclamar amb to humorístic auxili).

No dubto de la bona voluntat de tots plegats en dar-me suport i efectivament no deixa de tenir raó l'amic Carrión en dipositar esforços en aturar el que ve al darrere (propera causa); però penso que si alguns dels ingressos que aneu recollint s'empren per fer possible que més prest que tard pugui sortir, mal sia un parell de dies per a poder ajudar una mica a empènyer tots plegat en la mateixa direcció, de segur també deixaríeu de patir gratuïtament quelcom que mai mai hagués desitjat ni desitjo per a ningú.

Bé, ja veis tot plegat va com va, no passa res, sols el temps, i de deixar passar el temps sí que en sé una estona, no em queda altre remei, acceptació, coratge, paciència, optimisme i resistència.

No puc deixar de comentar un altre succeït que té a veure amb el meu company de cel·la, de qui ja us he parlat, el qual manté correspondència amb el Gabinet de Presidència de la nostra comunitat autònoma i adreçant-se al Molt Honorable President Antich amb qui manté una cordial coneixença.

El fet és que aquest setmana s'ha decidit a tornar-li la gratitud d'haver-se interessat amb la seva causa, la qual talment i en escreix molt més rocambolesca que la meva, l'ha conduït a comentar, fent-m'hi present en la tramesa, les dissertacions que feim adesiara sobre les possibilitats i avantatges identitàries que esdevindrien d'obtenir les transferències de l'Estat sobre Institucions Penitenciàries i Policia Autonòmica, com succeeix en altres comunitats autònomes de l'Estat espanyol com són ara la catalana i la basca.

El company en qüestió és en Javier Castillo Abades, un temps militant d'OIC i company d'aventures de molts coneguts nostres i amics. Quantes causualitats.

Com segueixo aprenent cada dia i més ara de qui trob en el camí i qui recordo amb alegria. Ara que ja sé que la innocència té efectes secundaris.

Fins a la propera, companys.

Salut, coratge i resistència

Agustí



Carta cinquantavuitena

Extracte de la carta cinquantavuitena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(Rebuda dilluns, 1 de desembre de 2008, 12:35)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 22 de novembre de 2008

Apreciat i benvolgut Cil, Bel i apreciats amics:

Avui han vingut a visitar-me els meus pares i n'Olívia. He vist el meu pare amb millor aspecte que en altres ocasions, serà per, o per, fer-se el valent davant la situació que ens corprèn. A la mare, l'he vista una mica desmillorada i n'Olívia, si bé més hermosa que mai, l'angoixa de veure'm rere un cristall l'ha conduïda a un episodi una mica trist de l'enfermetat que la té presa.

Em sap tant de greu haver-vos de fer patir tant a tots plegats. Emperò poca cosa puc fer més que suportar amb el màxim de dignitat i optimisme que n'és possible aquesta situació.

Gràcies per les sabates, la bufanda i el capell que m'heu fet arribar, de segur que els freds de l'hivern seran més bons d'empassar amb ells.

Guaitau per on que una ordre del director del centre farà possible que em faceu arribar dolços per paquet ordinari.

Sembla que com sempre ocorre, tindrem que pagar justos per pecadors, i com que n'hi ha que aprofiten qualsevol comunicació i en concret tramesa per a fer entrar les píndoles del dimoni (drogues i estupefaents).

Si em voleu fer arribar dolços, ho podreu fer solament a través de la Pastoral. Així que, a la fi, potser, podreu fer-me arribar qualque cosa (?), dolços de Nadal. Vegem si us en sortiu! M'havia fet il·lusions de menjar torrons i cantar cançons.

N'Olívia m'ha fet arribar uns llibres i quaderns excepcionals de l'art ceràmic i el treball en fang dels quals n'extrauré el suc i em faré un manual per a iniciar a qui vulga en la matèria mentre em sigui possible. Ja us n'aniré fent cinc cèntims.

També m'ha fet arribar un cançoner interessantíssim per anar arrodonint el cançoner que anem fent on entre d'altres cançons interessantíssimes com “Aquesta terra és la nostra terra” (us enrecordeu?). N'Oli em subratlla una en especial que diu:

“El tiempo que te quede libre, si te es posible dedícalo a mi...”

Poc temps disposo en llibertat i quan m'ocupo en aquest indret intento fer-ho amb quelcom que m'ompli, que m'agradi i en tot quant faig et tinc present, us tinc presents i m'hi faig present com sempre he fet.

De cop i volta m'ha sorprès un comentari a les notícies en el telediari, no sé quin, ja que vaig escrivint i no me n'he adonat, tal volta algu de vosaltres podria assabentar-se'n dels pormenors, sembla que el flamant nou president del EEUU s'ha vist conduït a haver de deixar d'emprar la xarxa com havia ant fent amb tan bons resultats.

Qui me'n sap dir més coses? Por fi?!
Xarxa i eleccions nordamericanes!
Obama i les noves tecnologies!

De què va tot plegat?

Fins a la propera, companys.

Salut, coratge i resistència

Agustí



Carta cinquantasisena

Extracte de la carta cinquantasisena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(Rebuda el 20 de novembre de 2008)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca,

Apreciats i benvolguts companys i amics

Us comentava la possibilitat d'assajar de fer de barber, per circumstàncies que crec us he comentat, idò bé, aquest matí he rapat el meu primer penitent, un lituà de qui no record el nom en aquest moment, emperò així que em véngui al cap o ell mateix m'ho recordi us el nomenaré.

Iuri es diu l'interfecte company de misèries, amb ell hi ha hagut sintonia d'ençà d'haver arribat al mòdul 11. No ha anat malament això de tallar cabells: un rasurat a l'un, afaitar clatell i endreçar bigotis i barbeta, bon començament.

No sé ben bé quin temps restaré en captiveri; emperò per si a un cas i per tal de no esperar noves, de bades, penso que estarà de més anar fent niu per tal de passar-hi una bona estona, si cal i es fa necessari. Un enyora la llibertat i el fruir dels sentits, emperò, sincerament, n'he passat de pitjors per l'angoixa en la incògnita del devenir, no saber com ni a on et conduirà l'atzar, ni com et tractarà, us ben asseguro que produeixen una mena de vertigen, no sols difícil de descriure, angoixós i inhòspit que no desitjo ni al meu pitjor enemic.

Avui vespre un més dels episodis d'aquest àmbit de misèries esdrúixoles, per dir qualque cosa, m'ha colpit el cor i la ment com tant d'altres, uff quantes anècdotes per recordar, quantes anxietats copsades entre parets i barrots talment, baix el meu punt de vista, gratuïts.

Pocs dies en aquesta nova llar presidiària i un nou company em deixa sense saber per què. En Vicente, de cop i volta, ha fet maletes i l'han traslladat al mòdul 9. Per què? No ho sé ben bé, rumors i una realitat, avui ja dormirà a un altre indret.

Relacions humanes i devenir, una escola de vida i experiència que compartir, cada història amaga i descobreix valors i neguits que enriqueixen la capacitat de subsistir, un gust agre i dolç que resta a la boca i es capfica fins a l'estómac.

Salutacions a totes i a tots.

Salut, coratge i resistència.

Agustí

Carta cinquantasetena

Extracte de la carta cinquantasetena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(Rebuda dilluns, 1 de desembre de 2008, 12:35)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 19 de novembre de 2008

Apreciat i benvolgut Cil, Bel i apreciats amics:

Com va essent habitual, les trameses m'alegren en extrem l'estada en aquest sublim residència d'alt standing a la qual sembla que l'Administració de Justícia m'hi tendrà reclòs una llarga temporadeta.

Amb sinceritat, no sé què més dir-vos, més que, tal volta, sols anar relatant el que representa el dia a dia en presó, cosa que en ocasions preferiria estalviar-vos o si més no ajornar per a millors temps en què l'exercici de la llibertat d'expressió la percebés més garantida.

Personalment, dir-vos que quelcom resulta pervers en el sistema penitenciari actual, on l'individu passa a dissoldre's en un allau de perversitat miserable on la corrupció és el millor que es pot trobar, apreciar, enfront de la inoperància de la deixadesa quotidiana.

Em fa la impressió que per decantació les coses, un dia o l'altre, acabaran per redreçar una situació que sols sembla als meus ulls un sublim disbarat, per la qual cosa acceptaré, tindrem que fer-ho així, l'estada en presó així com venia fent fins ara, amb optimisme i resignació, amb el coratge i la resistència que sembla la meva còrpora poder resistir.

Així, doncs, l'esdevenir m'ha conduït a aquest nou mòdul de residència número 11 en el qual les relacions de respecte i educació semblen garantides. La veritat és que el company de cel·la, en Javier, que m'ha tocat en sort per a cohabitar en els 10 m2 prescriptius, no hagués pogut esser millor, bona conversa, records comuns, tranquil·litat i bons costums.

Garantida la seguretat, la veritat que es dorm més tranquil, resta la quotidianitat d'anar fent qualque cosa de profit. Ja us vaig relatar com vaig arribar a fer-me responsable de la barberia del mòdul i com les causualitats em portaren a haver-me de fer càrrec d'un taller de fang.

A l'espera de conversar amb l'equip tècnic del mòdul i especialment amb l'educador, vaig fent segons les instruccions d'aquells que m'hi han conduït.

  • A Olívia. Tranqui, estimada. Cuida't molt i tranquil·litza't. Ves fent el que et calgui i tingues esment i paciència q T tranquilitzis acceptant la situació com se'ns ha presentat positivant al màxim. Fins prest.

  • A Joana M. March Manresa. Salutacions i memòries per als teus. Gràcies pel teu suport i amb ganes de poder conversar plegat per a fer petar la xerradeta, com ja et deus imaginar estic super encuriosit per aquests mesos de reestructuració a l'IB3, dels succeïts i demés xiuxiuejos interessants. Sort i endavant, a gaudir del que ens resta.

  • A Pere Sampol. Apreciat Pere, agraït pel teu interès. Em complaurà en extrem poder comentar les informacions contrastades que et puguin haver arribat i que, de ben segur, sabràs avaluar enfront del coneixement que tens de la meva persona, la qual sé ben cert que sempre has tingut en gran estima i respecte. Gràcies per la teva intervenció i a l'espera de les teves paraules escrites, que així que m'arribin contestaré com millor sabré i podré. Et desitjo l'encert per a assumir la responsabilitat que espera la societat balear del càrrec al qual t'ha encomanat. Sort.

Apreciat Cil, em crida amb escreix l'atenció la manifestació de la que em parles, prèvia a la conversa amb en Miquel López Crespí. M'interessaria moltíssim saber-ne més coses, com qui la convoca i amb quines alternatives, doncs m'agradaria poder-m'hi acostar.

Pel que fa als 900, 90 o els euros que siguin, agrairia una relectura de tot quant vaig relatant per tal de no deixar en la futilesa comentaris, al meu entendre, insulsos, disculpau el disgust fortuït, i sense més profundiment dir-vos que el comentari que sembla ser, segons em comenta l'amic Miquel López, va fer la que fora la meva companya i amiga, i ara he d'anomenar ex, n'Aina, en referència que el meu ingrés en presó és degut a la meva negació a pagar una multa per reincidència, us he de comentar que com tot plegat és un episodi més de la turbonada a la qual m'he vist sotmès durant els darrers anys, dels que jo anomeno, d'indigència il·lustrada. La realitat és la que és i les sentències les que us he mostrat en altres ocasions, si bé és ver que vaig manifestar la meva preferència a entrar en presó davant la meva impossibilitat de demostrar que no tractava de no voler sinó de no poder fer front a la despesa que la Justícia m'instava.

Fins a la propera, companys.

Salut, coratge i resistència

Agustí



Carta cinquantacinquena

Extracte de la carta cinquantacinquena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(Rebuda el 18 de novembre de 2008)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca,

Apreciats i benvolguts Cil, Bel i amics

Migdia i torn a asseure'm davant el paper per a escriure una mica.

Poques coses que dir-vos, començ a no saber ben bé per on prendre, fins aquí he estat sempre pensant en la possibilitat de sortir com més viat millor i alhora desesperant per la desatenció. Constantment intent positivar la situació i temperar els estats d'ànim pel tar de no embogir. Restar esperançat ha estat quelcom dur de resistir, per altre costat, la idea de restar entre barrots fins que tots els meus fills s'emancipin i acabi pagant amb presó el que no he pogut fer en llibertat, em sembla de tot injust, si bé sembla que ho he d'acceptar amb optimisme. Tot per a resultar un bon avís a navegants. Ulls vius, companys, no us passi com a mi.

Tant de bo aquesta setmana que comença l'Equip Tècnic del mòdul es pugui acostar per tal d'oferir-me una mà i saber per on i com prendre, per a millorar la meva situació, i tant de bo a l'exterior qui se'n pugui ocupar, si algú se n'entén, ho faci, i les coses puguin prendre a millor.

Fins prest, companys i amics,

Salut, coratge i resistència.

Agustí

Per cert, tal volta pel que fa al taller ocupacional,qui sap si a la Fundació Deixalles li pogués interessar col·laborar junt amb Drets Humans de Mallorca i altres entitats amigues!!

Carta cinquantaquatrena

Extracte de la carta cinquantaquatrena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(Rebuda el 18 de novembre de 2008)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca,

Apreciats i benvolguts Cil, Bel i amics

Dissabte. Avui he anat a comunicar a les 12 hores, hi he trobat el bon amic Miquel López Crespí i els meus pares. He trobat a faltar n'Olívia i t'he trobat a faltar a tu, amic Cil. Ja ens veurem en altra ocasió. Els pares estaven preocupats i compungits, més al veure que m'havien denegat el permís ordinari. Quan arribaré a sortir d'aquest captiveri?

Ha estat força entretengut contertuliar amb en Miquel i saber noves de l'exterior.

En acabar la comunicació m'esperava l'amic i misser Francisco Carrión i aquest m'ha fet a saber que els diners que va fent a mans els amics solidaris amb la meva causa s'estan dipositant, pel que he sabut avui, a la propera causa que em comenta. M'ha sorprès, doncs jo pensava que anava destinat a traure'm de la presó i que la propera causa es defensava amb el document de venda de la meva part de la casa, el qual a l'últim judici es va presentar fora de plaça, emperò que consta en al sumari i que la meva ex companya reconegué l'existència.

Efectivament cal aturar aquest desgavell que va capficant-me més i més en aquest avenc presidiari.

En altres ocasions us he parlat d'aquest document pel qual la meva ex companya i amiga a més d'aconseguir la propietat de la casa en la qual habitàrem plegats, es comprometia a lliurar-me de cap mena de pagament (el valor de la casa superava en escreix) i a més em retornava la custòdia compartida dels fills.

Isabel Riera fou l'advocada que em defensà la causa del 2007, allí, ella va fer una bona defensa, però el document no va procedir a causa que es presentà fora de plaç.

Antoni Arbona sap de l'existència del document i el té a l'abast. Caldria aportar-lo per a la meva defensa.

La no obtenció del 3r grau fou per la no existència a l'entendre de la Junta de Tractament de Tutela. Em consta que a hores d'ara els meus pares ja consten com a tutors. Ara el permís me'l deneguen per la no assumpció de la responsabilitat civil. El fet és que segueixo engarjolat i sense poder-hi posar remei.

No sé quin temps els meus pares podran seguir ingressant els 90 euros que em depositen a peculio, però intentaré manifestar a la Junta de Tractament que en facin disposició de com millor trobin, també dels possibles ingressos de la barberia i de les possibilitats del futurible taller que podria engegar de fang, màsqueres, titelles i ceràmica. Tant de bo em deixassin també mostrar les excel·lències que permeten les noves tecnologies, emperò em sembla que això encara serà molt més difícil.

Disculpau-me amb en Carrión, tal volta si feim una relectura de tot el que he anat escrivint seria possible posar fil a l'agulla per a coordinar amb més eficàcia quelcom que faciliti fer arribar una mica de llum en aquesta situació kafkiana que ens ocupa.

Carrión m'ha fet arribar salutacions de part de Demetrio Peña, fent-li saber que en tornar d'un viatge que el té ocupat es disposarà a car una mà. Manifestau-li el meu agraïment i trameteu-li les meves més cordials salutacions. Gràcies.

De segur que aquest episodi de la meva vida deixarà una empremta important que no voldria oblidar mai, per la qual cosa sé que res del que he iniciat aquí restarà en l'oblit. La possibilitat d'engegar un taller ocupacional que treballi per a la recuperació i atenció dels penats representa una tasca prou important com perquè m'hi pugui seguir ocupant.

Fins prest, companys i amics.

Salut, coratge i resistència.

Agustí

Carta cinquantatresena

Extracte de la carta cinquantatresena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(Rebuda dia 18 de novembre de 2008)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 14 de novembre de 2008

Apreciats i benvolguts Cil, Bel i amics

Ja he traspassat els 100 dies de captiveri, quasi bé un quart de condemna complida amb el desànim que provoca estar a les portes de l'infern i adonar-me que pot ser serà millor abandonar qualsevol tipus d'esperança, si bé dir-vos que entre penitents les causualitat segueixen sobrevenint per a conservar l'optimisme per una supervivència, almenys deixau que us diga, curiosa.

Avui m'ha arribat la notificació d'acord de la Junta de Tractament referint-se a la possibilitat d'obtenir el meu primer permís ordinari.

L'acord resa així:

“DENEGAR PERMISO ORDINARIO, en base a las siguientes motivaciones:
OBSERV. EXISTENCIA DE VARIABLES DESFAVORABLES: NO ASUNCIÓN DE LA R.C.”

Ara ve Nadal / menjarem torrons / i ambuna guitrreta / cantarem cançons...

I seran 6 els nadals que m'hauré perdut al costat dels meus fills i aquest el primer en captiveri. UFF.

No tot són males notícies. En el devenir en aquest minvat espai, singularitats de la casuística, les relacions humanes m'han portat, sense coneixement exprés de l'equip tècnic que per raons de segur de pes encara a dia d'avui m'han dit res, a la possibilitat d'encarregar-me'n de la barberia del mòdul, la qual cosa podria, no ho sé del cert, suposar-me una remuneració mensual d'entre 60 i 100 euros de peculi, cosa que em permetria retirar qualque quantitat per a satisfer el que anomenen responsabilitat civil, també cap la possibilitat que en el mòdul m'encarregui d'un taller de modelat que permetria, si m'ho autoritzen, recuperar la tasca de construcció de teresetes i màsqueres qe en altra ocasió us he comentat.

Com podeu observar, amb lentitud, el passar del temps va fent, no sols via, camí cap a qualque lloc, com va fent l'aigua quan corre pel llindar que li correspon. Qui sap què esdevindrà. Poa cosa més puc fer.

Pel que fa al permís denegat, igual que vaig fer a l'avaluació de 3r grau, em cap la possibilitat de recórrer i així ho faré, si bé començo a considerar que romandré llarga estona en captiveri.

El panorama em resulta en extrem decebedor, quina altra cosa voleu que us diga, que m'ho pas d'allò millor? Doncs no. Tot plegat em sembla penós, kafkià i surrealista.

Fins prest, companys i amics.

Salut, coratge i resistència.

Agustí



Carta cinquantadosena

Extracte de la carta cinquantadosena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(rebuda dimarts, 11 de novembre de 2008, a les 12:45)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 6 de novembre de 2008

Apreciat i benvolgut Cil

Sempre ho veuràs,no acab de posar la carta setmanal a la bústia que m'arriba tramesa teva, en aquesta ocasió la setzena.

Això va com va, companys. A hores d'ara us en podreu anar adonant no sols de la situació kafkiana que m'ocupa, si més no la indefensió a què porta l'Administració com escau de la Justícia en aquest país. Per a llogar cadiretes. Sí, senyor i senyores, m'ha tocat a mi, emperò li pot succeir a qualsevol.

Trobau que això està bé?!

Com sempre m 'alegra tenir noves de l'exterior i més quan algú s'hi afegeix de nou.

Salutacions, Carme Sanfrancisco, sóc en captiveri, no m'he amagat, m'han tancat. Escriu-me aviat. Fins prest.

Al meu cosí. Joan, pensava que ja hi estaves afegit al blog. Salutacions i fins prest.

Mercè, Lluís, amics no és tan complicat venir a visitar-me, sols em cal el vostre DOI i nom complet i després coordinar la visita malgrat em sembla que sol·licitant-ho a la Direcció del Centre Penitenciari fins i tot es podria concertar alguna visita extraordinària.

Cil, ara com ara sols recauen sobre mi dues condemnes que suposen una reclusió de 12 mesos, no d'un any i mig com dius al blog. No me n'afegeixis. I el que es esper poder aturar-ho amb l'ajut i suport de tots plegats.

Fins prest, companys i amics.

Per cert si em deixen escollir els dies, els tres dies del permis de Nadal, ja em direu quins trobau més interessants perquè hi hagi el màxim d'amics per l'illa i puguem organtizar el Pa amboli o el que calgui.

Salut, coratge i resistència

Agustí

Ah! Per cert, penso que tinc una nova ocupació en el mòdul. M'han proposat exercir de barber. Què us sembla, companys? Sembla que es tracta de tradició familiar. La meva mare és perruquera. Mos veim diumenge