Carta seixantadosena

Extracte de la carta seixantadosena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(Rebuda dissabte, 13 de desembre de 2008, 12:50)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 11 de desembre de 2008

Apreciats i benvolguts Cil, Bel , considerats amics:

Ahir m'arribà la vintena missiva teva, amic Cil, i malgrat et sembli mentida, ja fris de veure la teva imponent semblança rere el cristall pel qual avui per avui em deixen comunicar amb amics i estimats. Fins dissabte. Esper veure en Miquel amb més bon humor al cap i a la fi encapboirar-nos no porta enlloc més que al desencís, cosa gens recomanable en temps de tempestes.

Via fa qui no té pressa i personalment poc més m'encalça, per la qual cosa, fes quant puguis i com pugis i quan puguis.

Agraeixo especialment la transcripció completa que em fas arribar de la intervenció del company Antoni Mir, transcripció que esper hagis també publicat al blog i la qual no sols trobo més que interessant, si més no reveladora de quelcom que em té ocupat, malgrat l'impuls i que em preocupa amb escreix, doncs la realitat supera qualsevol dissertació.

Agrairia que trametéssiu salutacions cordials a n'Antoni Mir, fent-li arribar la situació en la qual em trobo i per la qual ara sí que acceptaria el seu ajut i suport que un dia m'oferí i innocent de mi vaig trobar que no em calia. Salutacions d'aquest humil bandejat que a les portes de l'infern s'obstina a pensar que encara resta esperança.

Comentar la intervenció, m'encantaria, emperò permeteu-me que m'ho prengui amb calma i que a més esperi la possibilitat que el ponent prengui interès en el que he estat fent abans de caure en aquest captiveri per tal de contemporaneitzar amb ells, si ens és permès, la idoneïtat d'impulsar des de les Illes el respecte per les identitats a través de plataformes multillengua que amb i de la mà de les noves tecnologies abastin l'avantguarda que esdevé a la xarxa en aquests moments.

Per cert i abans d'ensobrar aquesta tramesa, voldria, si és possible, fer arribar a un altre company, Joan Bibiloni, la idoneïtat d'entitular al recull de cançons que preteníem titular “L'equilibrista”, “Bandejat” em sembla més idoni. Es tracta d'un repleg de temes enregistrat a darreries del segle passat que encara a dia d'avui no han vist la llum, per les quals, Joan, es va interessar, que possiblement a hores d'ara resultaria més que oportuna la seva edició, col·laborant a sumar ingressos que fessin possible el meu alliberament.

Gràcies i fins prest.

S'acomiada fins a la propera aquest humil bandejat.

Salut, coratge i resistència.

Agustí