Carta seixantatresena

Extracte de la carta seixantatresena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(Rebuda dimecres, 17 de desembre de 2008, 12:50)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 14 de desembre de 2008

Apreciats i benvolguts Cil, Bel , apreciats amics:

Ahir, a la fi, ja us enyorava, vàrem poder tornar a conversar, malgrat rere d'un cristall, com va essent habitual. M'alegrà molt veure-vos, a tu Cil, i a Miquel López Crespí al costat de la meva mare. Em va deixar una mica preocupat saber que el meu pare restà al cotxe per haver-se marejat. Esper sols fos un instant de defalliment que a hores d'ara no hagi estat res.

Gràcies per fer-los costat, gràcies per fer-me costat.

Us vaig parlar que el dia anterior havia rebut notificació del Jutge de Vigilància contrària a la possibilitat de gaudir del 3r grau, ara com ara. El meu recurs fou desestimat per les causes que podreu advertir llegint el comunicat que us faig a mans en aquesta tramesa. En principi tenia intenció de recórrer davant l'Audiència Provincial; ho deixaré per a una altra ocasió; no vull embullar més la troca i restaré a l'espera que aquesta disbauxa segueixi el seu camí. Em toca acceptar i assumir el que em succeeix i amb resignació esperar que el sistema tingui a bé valorar la meva situació com millor sàpiga, pot ser més endavant pugui entendre millor el que m'envoltà i saber com vèncer i/o afrontar amb millors condicions i coneixements una rutina que a hores d'ara no en sé més. Disculpau-me.

Comentava que havia deixat de comentar, per oblit, diversos temes i situacions que en aquest captiveri m'han cridat l'atenció com el cas de “La cansión del Colacao”, els Pensaments i els 600 mil euros de la nova imatge d'IB3, la qual com amb el 971 de prefix telefònic a les Illes Balears ens presenta a primer cop d'ull una icona numèrica d'aquelles que es presten a observar, amb negativitat la nostra pròpia realitat, 971, no-u se-t u, I3, tretze, una numeració que a simple vista hom pot pensar un seguit de situacions catastrofistes que deixen d'augurar res de bo.

Es tracta de la meva opinió personal, és clar, gens ni mica valorable pel que fa a la meva situació de bandejat per una crisi en temps de crisi on els diners públics sembla que sols pertanyen a aquells que es troben ben instal·lats en òrgans de gestió, que pel que sembla els hi garanteixen immunitat absoluta.

“La Cansión del Cola Cao”. Llàstima que Osifar amb el seu xerif Ripoll, i lamentablement per l'absència de l'enyorat Biel Mesquida, no ens puguin escarnir les virtuts fent-ne una versió cantable i ballable. De segur que esdevendria el tema musical de l'any. No seré jo qui l'arribàs a cantar, no m'hi sentiria còmode amb el génere.

Cada cop són més a prop les festes nadalenques i de segur en més d'un indret d'aquestes contrades nostres amb tota probabilitat adesiara podreu escoltar-me cantant nadales. És més que probable que també per aquí qualque dia qualque so surti d'aquesta gola meva per a celebrar les dates, malgrat us he de dir que el més segur és que per a fer-ho coralment sigui entonant amb una altra llengua i malgrat us pugui estranyar el més segur és que ho faci amb alemany cantant el que segueix:

O Tannenbaum, o Tannenbaum
wie grün sind deine Blätter!
Du grünst nicht nur zur Summerzeit
Nein auch im Winter wenn es Schneit.
O Tannenbaum, o Tannenbaum...

Curiós, veritat? La cosa va com va i entre els nous amics que vaig trobant, un d'ells, en Bodo, és alemany. I aquesta és la cançó que ens agermana durant aquests dies, i és la que cantem de bon matí al pati junt a qui es va afegint, tot un espectacle que ens omple de goig.

Fa fred en el carrer
i vosaltres no en teniu
perquè teniu les vostres llars
i mantes en el llit.

El taller de fang, el d'iniciació al món de la ceràmica segueix el seu devenir. He recomanat als residents que em segueixen que tots i cada un d'ells es facin a mans un segell fet de fang, a mena d'exlibris, per a identificar les seves peces. També n'hem de fer un per a identificar les comunes per al Centre Penitenciari.

Com us deia, i seguint les ensenyances que en el seu dia vaig rebre de l'estimada Olívia, començàrem el taller familiaritzant-nos amb la matèria i aprenent a elaborar objectes a partir de plaques de fang, en primer lloc d'una sola peça i a continuació afegint plaques i aprenent a cosir-les amb atenció perquè no esqueixin en entrar al forn i rebre temperatura de cocció.

Com que això de fumar, prova, és costum per aquest indret, hem seguit elaborant cendrers, fets d'una sola placa, i altres de redons fent servir els sistema d'afegir les plaques...

Ja començo a tenir ganes de provar el resultat de les peces després de passar pel forn i una de les coses que m'interessa més és poder treballar amb els esmalts i els vernissos, per la qual cosa hem preparat tot un seguit de safaletes foradades per un extrem per tal d'elaborar un mostrari de colors i vernissos. Ja veurem els resultats.

Els forats són per poder ençartar les peces i penjar-les en el taller, a cada peça provarem un esmalt i un vernís i al darrere inscriurem a qui correspon.

Tant de bo pogués comptar amb els meus estris de retratar i filmar, podria anar il·lustrant el taller amb molta més eficàcia. No estaria malament, veritat?

A hores d'ara també hem començat a fabricar peces més complexes, com tests i gerres, utilitzant la tècnica dels xurros i cosint-los. Tot plegat prova bé. Ja veurem en ser cuits.

Bé, companys, per avui n'hi ha prou. Vull aprofitar aquestes poques ratlles per a desitjar-vos a tots les bones festes i un venturós any nou.

Per molts d'anys, amics.

Fins prest. S'acomiada aquest vostre humil bandejat.

Salut, coratge i resistència.

Agustí