Tres dies de permís

N'Agustí Baró, a la fi, ha pogut sortir de la presó... per uns pocs dies. Molts pocs. Massa pocs.

Se'ls ha pogut passar a ca seva, en companyia de sa mare, Montserrat, i son pare, Agustí.

Se'ls ha dedicat, en bona part, a actualitzar dades dels seus blogs -als quals no té cap casta d'accés, mentre es troba reclòs a la presó de Palma, des del proppassat dia 30 de juliol.

Se'ls ha pogut aprofitar per retrobar-se amb persones amigues... com Demetrio Peña, Miquel Pujalte, Joana Maria March, Miquel López Crespí, Francesc Pérez o jo mateix... al conegut Bar Mavi de Ciutat...

Però el mateix dia de Nadal, a les cinc del capvespre, es torna a ficar dins la garjola perquè hi ha de continuar complint la sentència judicial condemnatòria, per impagament familiar, que li ha caigut damunt...

Quantes mostres de falsedat, mentida, engany, hipocresia, mala consciència, solidaritat postissa, aparença, dissimulació, guerra, enfrontament, anul·lació, trepitjada, maltractament... acompanyen les paraules agradoses que acostumam a posar-nos aquests dies a les nostres boques cridaneres -tan capgirades de sentit al llarg de la nostra història personal i col·lectiva-: Molts d'Anys! Bones Festes de Nadal! Feliç Any Nou! Felicitats! Pau! Amor! Enhorabona...

El retorn de n'Agustí Baró a la presó de Palma, s'esdevé només una mostra molt petita...