Carta setantatresena

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 25 de febrer de 2009
Apreciats i benvolguts Cil i Bel, apreciats amics:
"No diràs blat fins que no ho tenguis dins el sac"
Presumiblement, aquests tres propers dies, havia de posar els peus al carrer, fora d'aquesta presó, aprofitar de veurer-vos i fer qualque eixida en llibertat. Us comentava, en anteriors trameses, que tot depenia de l'anar i venir de la paperassa burocràtica pertinent. A hores d'ara, quan ja s'acaba aquest 25 de febrer en el qual he rebut la vostra, teva, trenta-un-ena tramesa, no m'ha arribat l'autorització del Jutge dde Vigilancia. Així que m'arribi sortiré de permís, tres dies.
Fins prest companys.
Entre barrots el que més estresa i ofega es la monotonia fent créixer i allargar el mal son que representa la privació de llibertat, i si a tot plegat afegeixes no acabar d'aclarir la causa del càstig pel qual hi restes, imagina't!
M'aferr a les tasques que m'he proposar dur endavant, el taller segueix rebent suport i adeptes, nous penitents arriben i s'interesen en l'aprenentatge que suposa empastifar-se de fang. A més del que en anteriors capítols us he anat explicant sobre els esglaons en l'aprenentatge que vaig proposant en la matèria, a arribat l'hora de dar una passa més i hem començat a esbrinar les traces del modelat i com des de l'el·laboració d'una massa informe, afegint i llevant podem anar recreant el desitjat. He començat un bust de dona, la companya sentimental d'en Pere Joan, company de penitencia, una fotografia serveix de guia per endevinar els volums, recreant la instantània. En Pere n'està tot satisfet i per contagi ja son més de tres els que s'esberan en seguir.me en aquest esglaó d'auto-aprenentatge. Ja veurem que en sortirà de tot plegat.
Avui hem preparat un munte de peces per a dur a fornejar en el mòdul 12, on hi ha el forn. Seguim sense esmalts ni material per a colorejar les peces. He decidit dur-les a coure avanç que es facin malbé, així crues. Les mancances de materials als tallers, son més que evidents. Sembla que la crisi arriba a tot arreu, també entre els barrots. Tenc constància de que des de la Pastoral Penitenciaria proven de posar-hi remei.
Avui, quan he anat a comunicar amb els meus pares, en vis a vis familiar, m'he topat amb l'asistenta social, fent-me arribar bones noves. Efectivament la Junta de Tractament acorda sol·licitar a Madrid el meu progrés a tercer grau, per la qual cosa ja sols queda esperar, esperar, a que arribi ,la notificació oficiosa per a que s'alleugeresca la pena. Afortunadament tot esdevé com anunciava en anteriors trameses.
Segueix alegrant-me tenir noves dels amics, companys i encuriosits. Gracies pel vostre suport.
A Francesc Riera. Més val tard que mai, ja tenia ganes de saber de tu i de s'Arenalet d'Aubarca; per cert i Son Busquets ?. Coratge i resistència. Endavant no afluixem.
A Carles Cortés. Em sap greu que no hagués pogut accedir al blog quan aquest parlava d'Els Silencis de Maria. En tenir temps i ser en llibertat provaré de facilitar l'accés a centres d'interés específic en el blog. Fins que m'hi pugui afanyar tindrà que trescar una mica. Gracies de vell nou per l'obsequi del llibre.
A Beatriz Carcamo. Ya queda menos.
A Olivia. Salut, coratge, força i resistència. Ja saps quan vas a Barna? T'han donat data per la intervenció? Qtqt vagi bé. Prest romandré al teu costat.
A Pau Baró. Anys i anys per molts anys!
A Tot hom. Gracies pel vostre suport. Salut, coratge i resistència.
Fins prest. Agustí.