Carta devuitena


Extracte de la carta devuitena de n'Agustí Baró, a Cil Buele
(rebuda dimecres, 1 d'octubre de 2008, a les 13:40)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 25-09-08

Un dia més ha transcorregut sense més incidents. Demà un dels companys, n'Emili Vilchez, ens deixa per sortir en llibertat amb la preocupació de tornar a casa seva amb la seva esposa, qui li ha escrit enyorant-lo perquè tornàs amb ella.

Ja veurem si supera aquesta nova prova que li presenta la vida. Sort, company, i seny!

A la cel·la, en Silvio mostra la seva preocupació en el rostre, resta entristit.

Són prop de les 21:30 hores i m'he decidit a escriure-vos sobre el dia d'ahir, dia de la Mercè i patrona dels penitents. De bon matí ja es va notar que es festejava qualque cosa. L'horari fou el dels caps de setmana, i per esmorzar trobàrem xocolata desfeta i xurros a voler.

Malgrat al carrer no fos festa, els tallers laborals restaren tancats, per la qual cosa els que hi treballen retornen al mòdul i a més era dimecres, dia de cobrament de “Peculios”.

Cap a la una tots els compis, com s'anomena aquí els companys, especulaven sobre què ens donarien per dinar i, efectivament, fou una grata sorpresa l'àpat que alguns compis més antics o veterans aconseguiren endevinar. Una mena de còctel de marisc amb ensalada, un bon solomillo de porc rebossat amb farina galeta i ametlla força apetitós i gelat de torró de xocolata i cafè. També s'obsequia amb cafè per a tots, gratuït, malgrat alguns, entre ells jo, preferiren no patir la cua a l'economat per recollir-lo.

A les 16 hores del dia 24, més o manco, mentre dormia la migdiada, m'he acostumat a fer-ho, sorprenent-me em cridaren per la megafonia interior de la cel·la per davallar. Com un llamp vaig saltar de la llitera i em vaig vestir ben bé d'adormit. Vaig davallar les escales i, en arribar a la garita, els funcionaris, el funcionari de torn m'informà que anava al Teatre del mòdul sociocultural a veure l'espectacle de celebració de la Mercè.

Algú m'hi devia haver apuntat, ja que jo fins a la data ni notícia. Sabia que es preparava qualque cosa i, malgrat m'hagués interessat participar-hi, ni vaig saber com ni què fer per a manifestar la meva voluntat. Penso que sí que ho vaig comentar a l'Educadora del mòdul i potser fos ella qui m'hi va apuntar. El fet és que poc a poc s'anaren afegint compis del mòdul i ens hi conduïren.

El Teatre en qüestió, pel que fa a dimensions i estructura, està força bé, potser una mica mancat d'infraestructura, emperò Déu n'hi do. Molts pobles l'agrairien.

Solventats alguns problemes tècnics, pel que fa a la megafonia, l'espectacle comença i de bon de veres fou del més entretengut i satisfactori, grups de flamenc, chirigotes i dansa oriental entrellaçat amb comentaris i narracions ad hoc, malauradament emperò explicable, exclusivament en castellà.

Evidentment millorable en molts d'aspectes, satisfactori i correcte pel que cal esperar, evidenciada la dedicació.

Com sempre, els meus ulls i la meva oïda s'excedeixen quant al nivell a sol·licitar i esperar, emperò en cap cas deixaria de qualificar-lo de correcte.

En tot cas, un dia especial i de celebració que s'espassa més dolçament.

Salut, Coratge i Resistència

Agustí