Carta seixantacinquena

Extracte de la carta seixantacinquena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(Rebuda dijous, 8 de gener de 2009, 21:48)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 30 de desembre de 2008

Apreciat i benvolgut Cil, apreciats companys,

Com venia essent habitual, ahir us vaig trametre carta d'acomiadament d'any, amb comentaris adhoc del meu reingrés a la presó de Palma. He rebut la teva tramesa, la qual m'empeny a haver-hi de fer intervenció immediata.

Així que els anys se'm van instal·lant a les espatlles, hi ha qüestions que adesiara prenen més protagonisme que d'altres. I entre les coses importants que hom acostuma a valorar és aquella que tracta d'un valor fonamental, almenys per a mi, que és el que fa esment a la confiança i l'amistat.

També així que l'experiència en l'aventura de la vida s'eixampla, comencen a valorar aquells que sense altre interès s'acosten i t'arriben a fer costat, i valga l'experiència t'he de dir, us he de dir, que el fet de restar a la presó és una d'aquelles experiències semblants a la de passar per un quiròfan on t'adones d'aquells que veritablement són al teu costat, sense menysprear aquells instal3lats en la ignorància.

Arribarà un dia en el qual em podré permetre, o hauré de fer-ho, per mi mateix, pels meus fills, pels meus pares, per aquells que m'aprecien, em valoren i també per a aquells a qui pugui interessar, narrar l'aventura de ma vida que entre altres coses m'ha portat a poder fruir de diversitat d'experiències, les quals sempre he valorat amb escreix, ja que han representat el meu devenir i m'han permès de ser qui som.

M'estenc en aquest preàmbul per tal de fer-te arribar la meva estima i el meu agraïment en aquests temps que m'ha tocat en sort viure, agraïment personal i en nom dels meus pares. De tot cor.

Dit això, et demanaria que interessis aclarir-me què és el que entens per “paràsit”, què enteneu per “paràsit”, tant tu, apreciat Cil, com aquells que així em consideren, alhora agrairia ho demanàssiu als meus pares si així ho veuen o el que en pensen, cosa que cincerament m'ajudaria a sortir-me'ns de l'astorament que he sentit al llegir l'exigència que em fas i que sembla que em feu els que em feu i m'heu fet costat.

Sincerament m'ha sobtat ben molt l'adjudicació, en primera instància, del mot “paràsit”, així entrecomillat; si bé al meu veure pel cas que se m'imputa no m'ho considero, de “paràsit” (accepto aclaració per tal de sortir-me'n si escau del meu error). Sé del cert que en qualsevol cas, hi ha paràsits que esdevenen del tot imprescindibles entorn al que es mouen, és com tot, podem trobar paràsits que són mercenaris, encarregant-se de tasques de neteja, ordenació i intendència; i d'altres que, un cop instal·lats entorn o sobre l'organisme que els manté, esdevenen perjudicials i danyins, resultaria interessant aprofundir en la matèria, doncs en el meu humil entendre a la societat que ens acull a tots nosaltres, massa sovint s'adopten actituds paràsites que imbolitzen i/o obstaculitzen les possibilitats d'avançar en fites d'avantatge i igualtat social. Parlem-ne!

M'entristeix que puguem pensar la possibilitat de considerar-me un “paràsit”, i més maligne. També em preocupa que es pugui instal·lar aquest estat d'opinió entorn a la meva persona, i més observar a quins interessos respon. A qui pot interessar? Què en pensau? Potser estaria bé que n'opinàssiu, del fet concret o en abstracte.

Agrairia amb escreix la possibilitat que en parlàssiu amb els meus pares, doncs segons els meus comptes sols fa dos mesos, d'aquest meu captiveri que s'allarga ja cinc, que suposa una càrrega econòmica als meus pares, cosa que ençà que vaig començar a treballar a l'edat de 15 anys, no havia succeït i m'omple d'indignació...

M'alegra conèixer que n'hi ha que s'interessen pel que puc haver escrit i pugui anar succeint entorn del blog ENCAPTIVITAT que engegàrem plegats. Benvingut, Agustí Cerveró, no tinc el plaer de conèixer-te, crec, si bé m'afalaga el teu interès i m'encantaria saber-ne noves.

Quant al Facebook, efectivament es tracta d'una de les xarxes socials pioneres a internet com la MyEspace, prevenir-nos de llegir la lletra menuda, doncs a l'hora de navegar esdevé imprescindible conèixer les lleis i normes a les quals els navegants es deuen.

Efectivament les possibilitats comunicatives a la xarxa esdevenen fantàstiques, ja us ho deia, benvinguts a l'ara que ens ocupa. Felicitacions.

Fins prest, amics i per molts d'anys. Veiem si ens veim rere els cristalls mal que sia.

Una abraçada ben forta d'aquest vostre humil Bandejat

Agustí