"La veritat és que n'Agustí i jo no ens coneixem de res, i en
conseqüència no sabria massa bé com encoratjar-lo, però com que el lloc on malviu no és gens saludable, vagi amb ell la meva solidaritat..."
Comentari de Llorenç Buades Castell |
06/08/2008, 00:06
Sempre he defensat la unió lliure, cosa que em sembla no pot rebatre ni l'Església, perquè sense llibertat no hi ha unió. Quan no hi ha voluntat de conviure junts,i junts solen ser dos, cal el divorci.
Però a vegades, els que s'han unit han generat vides i ja no són dos.
Cal prioritzar davant els drets dels que es separen els drets dels que han vingut al món que vivim, sense consulta prèvia. Tots els drets són per als fills, que no en tenen cap culpa del mal negoci contractual matrimonial(o no) dels seus progenitors.
Ara bé, les responsabilitats han de ser compartides pels progenitors i davant això no hi ha més camí que la guàrda i custòdia compartida.
Cal exigir la paternitat responsable, cosa que no fan moltes femellistes més que feministes. És el que jo vull, divorciat, allò que vol la meva filla, i també la seva mare.
Així i tot quan una llar es trenca,arriba la fallida econòmica. El divorci és cosa de rics. S'han de pagar 1.200 euros entre els dos, en cas d'acord, que es cobren advocats i procuradors.
El cost del manteniment dels fills i filles es reduplica perquè han de conviure a dues llars i han de gaudir d'un espai propi digne (quan conviuen amb els dos en temps altern).
Avui és molt díficil mantenir un habitatge digne per una parella i encara ho és més per a la gent divorciada.
Si l'Estat possibilita el divorci, també ha de donar solucions als divorciats o divorciades. Allò que no es pot fer és en nom d'un fals feminisme carregar la despesa econòmica només als homes com es sol aplicar als jutjats espanyols. Les responsabilitats de criança i econòmiques han de ser compartides per igual: Iguals en drets i deures, també aquí.
Per quina raó no defensen això una bona part de les feministes a l'Estat Espanyol i en canvi si ho fan a Suècia?
Seria oportú, ja que es fan tants estudis, veure les causes de molta violència contra les dones que es produeixen de manera excessiva en comparació a molts altres Estats,en la situació econòmica que genera la separació en els homes.
Tenc companys de sindicat que després de 15 anys de separació han de fer front a despeses de divorci en favor de dones que treballen i que a vegades guanyen més que ells.
Tenc antics companys de feina i de sindicat que han de conviure amb els seus pares perquè no es poden pagar un lloguer del pis, i a la vegada pagar pensions a dones i fills.
Bona part dels homes exclosos socials,provenen de situacions de separació i divorci.
Qui empara als homes divorciats pobres, que són molts?
El divorci és cosa de rics, com la major part dels drets reals en aquest món. Els drets formals els tenim tots i totes.
Entrades
