Carta seixantasisena

Extracte de la carta seixantasisena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele

(Rebuda dimecres, 14 de gener de 2009, 13:10)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 1 de gener de 2008 (?)

Apreciats i benvolguts Cil i Bel, apreciats amics:

Després d'haver-se'm empassat l'any passat pel ventre i haver-me deixat restos en aquesta ignomínia, sembla que el nou any, si bé estant en el mateix lloc, m'ha despertat a ritme de bolero, com és habitual en aquest recinte carcerari a les 7,30 ha sonat la bocina rere la qual la veu d'un funcionari de presons ens ha instat a llevar-nos del llit, encendre el llum, i estar promptes al recompte, el company de xabolo, n'Enrique, sols llevar-se, ha posat en marxa el televisor i, oh meravella, apareix l'Antonio Maxín cantant “Angelitos negros”. Causualitats de la vida, com diria el meu apreciat odontòleg. Nostàlgia emperò sense perdre el ritme.

El primer àpat de l'any ha consistit en xocolata desfeta amb xurros, cosa diferent al de cada dia, un “kitkat” distint per a festejar la diada de Cap d'Any, l'any nou, fetes les felicitacions, tot ha anat com qualsevol altre dia festiu. Amb els companys ens hem assentat entorn d'una taula i hem engegat la partida de dòmino, avui m'ha tocat guanyar, jo m'he tornat un expert en això de comptar fitxes.

La qüestió parasitària segueix voltant-me pel cap, així com la innocentada de contemplar el meu alliberament com una cosa prompta a succeir. Li don voltes i voltes i em complau pensar que ha estat per a esperonar-me una mica i fer-me espavilar a l'hora que també encoratjar a qui li pugui importar a moure's. Tant de bo sigui així, ja que si esdevé el contrari, se'm fa molt feixuc pensar que romandré entre barrots eternament. UFF!

Guaito per la finestra del menjador, he restat embadalit observant les alambrades que tanquen el mur exterior del recinte modular i em demano fins quan ho hauré de contemplar: la sentència que m'hi té ara com ara m'hi farà restar tota probabilitat fins al proper 8 d'agost d'aquest any que fa nou del segle XXI, i fins quan més?

Fins i tot els paràsits tenen qualque cosa més a fer, oportuna, que no restar llançats a la ignomínia a causa de no poder fer front a unes despeses extraordinàries en un món en crisi per l'especulació i la hipocresia d'un munter de paràsits instal·lats a fer del possible progrés social el seu particular rebost.

M'adon que probablement no us vaig relatar el fet que a l'hora que se'm va comunicar la bona nova que anava a gaudir del meu primer permís carcerari, també se'm va facilitar la possibilitat de canviar de xabolo, n'Enrique, un dels companys habituals de la partideta de dòmino havia quedat sol al seu i em va oferir anar-me'n amb ell, cosa que vaig acceptar, ja que si bé la relació amb en Javier era i és bona, aquest preferia i prefereix en el possible restar sol a causa essencialment de ser no fumador, no és que jo ho sigui massa, de fet en estar al xavolo he preferit no fumar, ja no per raons econòmiques, el fet és que vaig decidir mudar-me de xabolo amb n'Enrique, amb qui compartim bastant més. Ja us n'aniré fent cinc cèntims.

Dir-vos també que el taller d'iniciació al món de la ceràmica, malgrat les festes, segueix fent envant. De fet el dia 29 vàrem poder traslladar peces per a coure al mòdul nº 12, on es troba el forn. No hi ha diferència ni res amb el nostre taller; be de fet nosaltres al mòdul 11 estam començant i el taller del 12 ja porta una bona estona en funcionament, en Mateu, l'encarregat de ceràmica del mòdul 12 en sap una estona llarga de com fer-ho anar, de segur que n'aprendré un munter si m'hi deixen anar al seu costat. Ahir vaig intentar d'anar a veure com anaven les peces, no va ser possible, segurament en passar les festes m'hi deixaran anar, ja us contaré com ha anat.

Ara com ara, deixar escapar els dies i intentar estar ocupar per no pensar en aquest desgavell que em té reclòs.

Fins prest amics i companys.

Salut, coratge i resistència.

Gràcies per ser-hi.

Agustí