Carta seixantaquatrena

Extracte de la carta seixantaquatrena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(Rebuda dijous, 8 de gener de 2009, 21:48)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 29 de desembre de 2008

Apreciats i benvolguts Cil i Bel , apreciats amics:

S'acomiada aquest sofert 2008. Han passat ja tres dies d'ençà que maig regressar en aquest engarjolament, al meu entendre, gratuït. La tornada fou trista, ja us vaig comentar de la visita del company i amic Fabian, en les darreres hores en llibertat de les quals vaig gaudir junt als meus pares.

La tornada fou serena, per tal d'aprofitar les darreres hores de llum i que al meu pare li fos més senzilla la conducció, vaig desestimar exhaurir tot el temps que em restava per al retorn, sincerament us he de dir que tant en sortir com al retorn el tracte rebut pels funcionaris públics ha estat del tot excel·lent. No es tracta d'un comentari hipòcrita, és ben cert que sembla com que es comenci a practicar l'empatia amb el coneixement de la causa explícita. Amb simpatia es van interessar per com havia passat el permís i amb l'entusiasme viscut els ho vaig manifestar. Gaudir d'una perspectiva oberta després de cinc mesos entre barrots i ja acostumat a les distàncies curtes, s'agraeix poder mirar l'horitzó llunyà gaudint del passeig del sol pel firmament.

Comentar-vos també de les converses telefòniques darreres, mantengudes amb Catherinne Lafitte i amb Sebastià Crespí interessats en la meva persona i els fets pels quals se'm manté en captiveri, és més que probable que en aquests propers dies ambdós intentin, que no vol dir que ho aconsegueixin, entrar en el bloc. Salutacions i benvinguts.

Pel que fa al blog, esper que siguin del vostre grat les millores realitzades, poc temps hi vaig poder dedicar.

Disculpau, me n'oblidava, de saludar i encoratjar a fer envant una altra iniciativa que sestava en el calaix, a Joan Bibiloni, qui també s'interessà per mi i telefònicament mostrà el seu interès per fer encant el projecte de disc per a editar “Bandejat”, li preocupava especialment com fer-ho per aconseguir imatges meves de l'actualitat; probablement caldrà demanar permís a la direcció del Centre Penitenciari, qui sap tal volta sigui possible aconseguir-ho, no és estrany que adesiara entrin càmeres al recinte, ho haureu pogut comprovar en els mitjans de comunicació tradicionals.

Ha estat un plaer poder estar, parlar, amb uns i altres, rebre suport i coratge. Les possibilitats de sortir en llibertat més prest que tard segueixen passant pels mateixos entrebancs. Suposadament, el fet que hagi gaudit d'un primer permís, concedit pel jutge de Vigilància, posa les coses més senzilles. La qual cosa no garanteix res del tot. Ja es veurà.

El temps passa i les possibilitats de reprendre el que m'havia facilitat la recuperació econòmica, vaig poder constatar durant aquests dies disfrutats que, ara com ara, encara hi són, tant de bo sigui a temps de tornar-m'hi ocupar. Des de dintre de la presó poca cosa puc fer més que acceptar la situació i ocupar-me amb allò que em deixen fer, que ara com ara és el taller de ceràmica i el seu devenir. Avui he pogut dur amb altres cinc companys peces a coure al mòdul 12 on es troba el forn, he pogut parlar amb en Mateu i hem decidit que el millor que podíem fer era coure les peces quant abans i després decorar-les. Així doncs en farem dues cuites, la primera en aquesta ocasió ens servirà per a destriar les peces que que s'ho pagarà; de segur que més d'una s'esqueixarà, emperò això també val per aprendre.

Des de fora de la presó us agrairé el suport i l'interès per fer-me present, preocupant-vos perquè res no quedi adormit.

Per tal de refrescar la memòria, intentaré fer un retrat per escrit de la situació que m'ocupa.

En primer lloc, recordar que el que em manté a la presó, corregiu-me si m'erro, són dues condemnes, una de 225 dies i una altra de cinc mesos, les quals sumen un total de 375 dies, dels quals ja es duen complerts 150 dies.

A més de la privació de llibertat, existeix una responsabilitat civil que per aquestes condemnes suposen un total de 17.600 euros.

A aquesta quantitat de diners que se'm demanen sembla ser que ara puc fer-hi front manllevant de l'assignació setmanal que manlleven els meus pares de les seves assignacions de la jubilació, que quan poden ingressen al meu “peculio”, com aquí s'anomena el compte corrent de cada resident, i que vénen a suposar un total d'entre 120 i 160 euros mensuals, dels quals penso que en podré estalviar entre 20 i 40 euros, per la qual cosa m'atreviré a comprometre un pagament de 20 euros mensuals, cosa que pel que se m'ha informat resultarà suficient per a satisfer la meva voluntat d'assumir el deute.

Com ja sabeu, la causa que m'ocupa sembla pot no tenir fi, fins que tots i cadascun dels meus fills s'emancipin. Així doncs, l'existència d'un altre futur judici, i d'altres, és més que real. Ara en saben d'un altre, pel qual la Fiscalia em demana 18.000 euros i un any de privació de llibertat. El judici no s'ha celebrat i no vol dir que la quantitat resti així ni la privació, podria fallar-se en aquesta ocasió al meu favor, quan dic al meu favor, m'explico, vull dir que cap la probabilitat de fer veure a la Justícia una altra realitat, la meva, amb la qual aquesta s'adoni de la meva impossibilitat passada i present de fer front als pagaments que se'm reclamen.

UFF, se'm fa feixuga la realització d'aquesta instantània. Tal volta qualcú em podrà ajudar a fer-ho més entenidor?

Quan poguérem parlar, en parlar amb tots i cadascun de vosaltres del que calia fer, tots coincidíreu en quant abans sortir. La qüestió rau en com. Les probabilitats al meu entendre són vàries i van des de sol·licitar la suspensió de la condemna a la jutgessa del Jutjat núm. 7 de Palma que em va sentenciar a complir-la, a fer veure a la Junta de Tractament la possibilitat d'obtenir el 3r grau penitenciari o a fins i tot sol·licitar la llibertat condicional al Jutge de Vigilància.

Des de dintre, ja ho veis, jo no he aturat, i el més que he pogut aconseguir i penso que ha estat molt, ha estat un permís recorregut al Jutge de Vigilància després d'haver sol·licitat el 3r grau i el permís de forma ordinària, han passat cinc mesos.

De dia 1 a dia 5 de gener puc tornar a sol·licitar un permís de 3 dies, el qual, anant bé les coses, em permetria gaudir-lo el més de febrer, anant malament i havent antecedents d'haver-se disfrutat un primer, sortiria en segon permís ordinari el mes de març.

Pel que fa al 3r grau, sense suport de fora, he d'esperar a la propera avaluació, la qual cosa pot esdevenir com a molt tard, 6 mesos després de la darrera avaluació, la qual cosa es produiria als 9 mesos de captiveri. SOCORRO!

Aclarir-vos que efectivament es tracta d'una expressió de sol·licitud d'auxili que intento fer amb el somriure més ample i amb l'optimisme que em recepto cada matí al llevar-me entre barrots...

Voldria comentar i ressenyar per a sumar-me a l'aconteixement que en arribar al mòdul 11, on m'hostatjo, va arribar a les meves mans i vaig poder ullejar un exemplar de l'”Última Hora” on a la pàgina 60 i a breus vaig poder assabentar-me de l'homenatge que l'Obra Cultural Balear, el Grup Blanquerna i la Federació Llull retrà a l'il·lustre i amic Climent Garau i Arbona, “Un home que ha fet país”, avui al Teatre Principal de Palma, a partir de les 20:30 hores. Enhorabona, què més, com voldria de fer-m'hi present per a fer-li una bona abraçada i retre-li les meves cordials felicitacions per ser com és i haver-me servit de mesura humana, molts més n'hi hagués com ell!

L'exemplar del diari en què vaig poder assabentar-me de la notícia, no l'he pogut retrobar fins a dia d'avui, i això que el vaig encalçar, també vaig intentar de trobar la notícia en altres publicacions. Si bé dir-vos que sols vaig poder trobar un exemplar del Diari de Balears, el que de bell nou se'ns presenta amb un nou disseny, ho recordau quan ho festejaren, en aquesta ocasió no vair poder trobar cap ressenya a l'esdeveniment, de segur que un altre dia degué sortir i que el més segur és que hi haurà ocasió pera ressenyar l'aconteixement, la bona nova per la que un poble honora els seus herois. Féu-m'ho arribar, si en teniu ocasió, m'agradaria saber-ne els pormenors.

A la darrera Diada per la Llengua el vaig poder saludar i retratar, a l'amic Climent, per darrera vegada abans del meu captiveri. Tant de bo, més prest que tard, puguem gaudir, si li ve de gust, d'un bon pa amb oli a Son Pastor o a on se vulga. Endavant, company, salut, coratge i resistència!

Us comentava, i tal volta podríeu lincar la notícia, que mentre cercava eixamplar la nova de l'homenatge a Climent Garau, vaig poder fullejar l'exemplar del Balears de dissabte passat on curiosament vaig poder veure com a dues planes i en color es commemorava l'aniversari de la Plataforma Anti-Autopista, recollint-se diverses instantànies de les fetes durant aquelles reivindicacions històriques que preveien el retrat actual d'aquesta nostrada illa, vaig poder veure molts rostres coneguts, memòries companys també a tots vosaltres d'aquest humil bandejar que en aquells dies s'afegí a l'aventura d'aturar la maquinaria d'un progrés que anava a menjar-s'ho tot.

Més fusta! Que avançam! (En aquesta admiració podria lincar-se la seqüència que apareix a “TV Participativa” dels germans Marx van a l'Oest, us sembla bé?)

Potser sí que teniu tots raó i em perdó d'excés de purisme i en els dos sentits de Pur!, en bon mallorquí.

Vagin aquestes paraules per acomiada un any de crisi en plena crisi també existencial d'aquest humil bandejat que havent navegat per la crisi dels quaranta, s'acosta als cinquanta pensant que se'n pot sortir, coratge, salut i resistència, companys.

Fins prest i que puguem seguir contant-ho.

Rebeu un forta abraçada.

Agustí