Un blog obert a tots vuit vents del món!

Fa pocs dies que s'ha complit el primer mig any d'estada de n'Agustí Baró a la presó de Palma, des que hi va entrar el passat dia 30 de juliol de 2008.

I és precisament en aquests dies, quan arriba carta seva -s'acosta la setantena- en la qual, entre d'altres elements, hi afegeix aquesta indicació:

"...dir-te, dir-vos que a hores d'ara penso que les restriccions d'accés al blog ENCAPTIVITAT ja no tenen cap sentit, parleu-ne. Pel que fa a mi penso que no hi ha res que pugui ferir cap sensibilitat ni perjudicar ningú. Per la qual cosa, facilitar l'accés obert seria una passa endavant que facilitaria les coses a aquells que els resulta dificultós l'accés..."

Amb això, i només per això que desitja i expressa n'Agustí, aquest blog, que fins ara ha estat d'ús restringit a aquelles persones que n'Agustí hi aconvidava o acceptava -a través meu-, d'avui endavant, deixa de tenir aquest ús d'accés restringit, i passa a romandre plenament obert a tothom que vulgui accedir-hi; tant pel que fa a llegir-ne el contengut, com pel que respecta a fer-hi comentaris i a penjar-hi aquells documents que consideri adients.

Vet ací, idò, que l'endemà de la Candelera, festa de Sant Blai, compareix l'oferta pública d'uns "senyorets" que, a més de servir per compondre gargamelles malmenades, es poden convertir en eina valuosa de comunicació interactiva...

És el desig que mantenim viu, mentre continuam lluitant i afanyant-nos perquè n'Agustí arribi a sortir de la presó de Palma, com més aviat millor.

Cecili Buele i Ramis,
3 de febrer de 2009

Carta seixantavuitena

Extracte de la carta seixantavuitena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(Rebuda dimecres, 14 de gener de 2009, 13:10)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 10 de gener de 2009

Apreciats i benvolguts Cil i Bel, apreciats amics:

Divendres passat vaig rebre la teva vint-i-quatrena missiva, la primera teva del 2009.

Dir-te que efectivament poques novetats, si més no més del mateix desassossec de l'any passat i entre barrots la inoperància de la funció pública encara se sent amb molt més amargura.

Pel que fa a la Franja de Gaza dir-te que em sembla un gran desgavell d'aquests temps que ens ha tocat viure, inclosos els festejos de Carod-Rovira amb l'Estat d'Israel, de fet m'ha recordar, dic el comentari que em sembla fa Daniel, l'acostament de primer pacte de progrés a la nostra comunitat en aquest Estat.

Ara bé, res m'estranya ja, vist el que m'ha tocat viure a mi. Malgrat tot ens cal mantenir l'esperança amb la gent per damunt del desencís que es pugui instal·lar sobre aquells qui governen, que res té a veure amb qüestions de raça, si més no de supervivència i poder, ens cap aprendre a compartir no sols en la pobresa, compartir en l'abundància.

Poques coses mes a dir-vos, o moltes, pot ser manquen ja les forces per a entretenir el temps fent de tot plegat un episodi més de l'hermosa història de la vida que ens ha tocat en sort viure. Ara com ara m'acomiadaré més que res per a mantenir el fil de la comunicació.

Fins prest amics i companys.

Salut, coratge i resistència.

Gràcies per ser-hi.

Agustí

Per cert, a Jaume Gelabert o a qui interessi fer-li saber que l'educador del mòdul en el qual m'hostatjo es diu Don Fernando, educador del mòdul 11, és amb ell, sembla ser amb qui estaria bé parlar per la qüestió dels tallers ocupacionals o de resinserció per l'ocupació

Carta seixantasetena

Extracte de la carta seixantasetena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(Rebuda dimecres, 14 de gener de 2009, 13:10)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 5 de gener de 2009

Apreciats i benvolguts Cil i Bel, apreciats amics:

Avui és feiner i he provat d'anar al mòdul 12 per assabentar-me de l'estil de les peces que hi dugueren a coure. He aconseguit d'anar-hi. El cap dels funcionaris d'avui, Don Juan, amb qui sembla que hi ha especial empatia, m'hi ha deixat anar i he pogut parlar amb en Mateu, i la cocció de les peces segueix a bon ritme. El proper dissabte o diumenge, si em ve de gust i no hi ha inconvenients, hem quedat per treballar plegats en l'ensinistrament del forn i aprofitar per recollir peces cuites.

Mentre conversàvem, s'ha presentat l'educador, Don Fernando, interessant-se per com esdevenen les coses en el taller... li he dit, festes però fem envant amb el que podem.

Poques coses més a dir-vos d'aquest dia previ a l'arribada dels Reis Mags d'Orient. Tal volta aprofitar per a sol3licitar-los més salut, més coratge més resistència per a tots, potser si ho troben bé també encoratjar-los a facilitar l'enteniment i el compartir en tot el món, i perquè no sembli que m'hi trob bé per aquí dintre, a la presó, i sense pecar en excés d'interessat sols en mi mateix, pregar-los que considerin la possibilitat de mediar a fer possible el meu alliberament. Gràcies.

Aquesta data em resulta especialment nostàlgica per la distància en el temps de la innocència compartida al costat dels meus fills.

Fins prest amics i companys.

Salut, coratge i resistència.

Gràcies per ser-hi.

Agustí

Carta seixantasisena


Extracte de la carta seixantasisena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele

(Rebuda dimecres, 14 de gener de 2009, 13:10)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 1 de gener de 2008 (?)

Apreciats i benvolguts Cil i Bel, apreciats amics:

Després d'haver-se'm empassat l'any passat pel ventre i haver-me deixat restos en aquesta ignomínia, sembla que el nou any, si bé estant en el mateix lloc, m'ha despertat a ritme de bolero, com és habitual en aquest recinte carcerari a les 7,30 ha sonat la bocina rere la qual la veu d'un funcionari de presons ens ha instat a llevar-nos del llit, encendre el llum, i estar promptes al recompte, el company de xabolo, n'Enrique, sols llevar-se, ha posat en marxa el televisor i, oh meravella, apareix l'Antonio Maxín cantant “Angelitos negros”. Causualitats de la vida, com diria el meu apreciat odontòleg. Nostàlgia emperò sense perdre el ritme.

El primer àpat de l'any ha consistit en xocolata desfeta amb xurros, cosa diferent al de cada dia, un “kitkat” distint per a festejar la diada de Cap d'Any, l'any nou, fetes les felicitacions, tot ha anat com qualsevol altre dia festiu. Amb els companys ens hem assentat entorn d'una taula i hem engegat la partida de dòmino, avui m'ha tocat guanyar, jo m'he tornat un expert en això de comptar fitxes.

La qüestió parasitària segueix voltant-me pel cap, així com la innocentada de contemplar el meu alliberament com una cosa prompta a succeir. Li don voltes i voltes i em complau pensar que ha estat per a esperonar-me una mica i fer-me espavilar a l'hora que també encoratjar a qui li pugui importar a moure's. Tant de bo sigui així, ja que si esdevé el contrari, se'm fa molt feixuc pensar que romandré entre barrots eternament. UFF!

Guaito per la finestra del menjador, he restat embadalit observant les alambrades que tanquen el mur exterior del recinte modular i em demano fins quan ho hauré de contemplar: la sentència que m'hi té ara com ara m'hi farà restar tota probabilitat fins al proper 8 d'agost d'aquest any que fa nou del segle XXI, i fins quan més?

Fins i tot els paràsits tenen qualque cosa més a fer, oportuna, que no restar llançats a la ignomínia a causa de no poder fer front a unes despeses extraordinàries en un món en crisi per l'especulació i la hipocresia d'un munter de paràsits instal·lats a fer del possible progrés social el seu particular rebost.

M'adon que probablement no us vaig relatar el fet que a l'hora que se'm va comunicar la bona nova que anava a gaudir del meu primer permís carcerari, també se'm va facilitar la possibilitat de canviar de xabolo, n'Enrique, un dels companys habituals de la partideta de dòmino havia quedat sol al seu i em va oferir anar-me'n amb ell, cosa que vaig acceptar, ja que si bé la relació amb en Javier era i és bona, aquest preferia i prefereix en el possible restar sol a causa essencialment de ser no fumador, no és que jo ho sigui massa, de fet en estar al xavolo he preferit no fumar, ja no per raons econòmiques, el fet és que vaig decidir mudar-me de xabolo amb n'Enrique, amb qui compartim bastant més. Ja us n'aniré fent cinc cèntims.

Dir-vos també que el taller d'iniciació al món de la ceràmica, malgrat les festes, segueix fent envant. De fet el dia 29 vàrem poder traslladar peces per a coure al mòdul nº 12, on es troba el forn. No hi ha diferència ni res amb el nostre taller; be de fet nosaltres al mòdul 11 estam començant i el taller del 12 ja porta una bona estona en funcionament, en Mateu, l'encarregat de ceràmica del mòdul 12 en sap una estona llarga de com fer-ho anar, de segur que n'aprendré un munter si m'hi deixen anar al seu costat. Ahir vaig intentar d'anar a veure com anaven les peces, no va ser possible, segurament en passar les festes m'hi deixaran anar, ja us contaré com ha anat.

Ara com ara, deixar escapar els dies i intentar estar ocupar per no pensar en aquest desgavell que em té reclòs.

Fins prest amics i companys.

Salut, coratge i resistència.

Gràcies per ser-hi.

Agustí


Carta seixantacinquena

Extracte de la carta seixantacinquena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(Rebuda dijous, 8 de gener de 2009, 21:48)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 30 de desembre de 2008

Apreciat i benvolgut Cil, apreciats companys,

Com venia essent habitual, ahir us vaig trametre carta d'acomiadament d'any, amb comentaris adhoc del meu reingrés a la presó de Palma. He rebut la teva tramesa, la qual m'empeny a haver-hi de fer intervenció immediata.

Així que els anys se'm van instal·lant a les espatlles, hi ha qüestions que adesiara prenen més protagonisme que d'altres. I entre les coses importants que hom acostuma a valorar és aquella que tracta d'un valor fonamental, almenys per a mi, que és el que fa esment a la confiança i l'amistat.

També així que l'experiència en l'aventura de la vida s'eixampla, comencen a valorar aquells que sense altre interès s'acosten i t'arriben a fer costat, i valga l'experiència t'he de dir, us he de dir, que el fet de restar a la presó és una d'aquelles experiències semblants a la de passar per un quiròfan on t'adones d'aquells que veritablement són al teu costat, sense menysprear aquells instal3lats en la ignorància.

Arribarà un dia en el qual em podré permetre, o hauré de fer-ho, per mi mateix, pels meus fills, pels meus pares, per aquells que m'aprecien, em valoren i també per a aquells a qui pugui interessar, narrar l'aventura de ma vida que entre altres coses m'ha portat a poder fruir de diversitat d'experiències, les quals sempre he valorat amb escreix, ja que han representat el meu devenir i m'han permès de ser qui som.

M'estenc en aquest preàmbul per tal de fer-te arribar la meva estima i el meu agraïment en aquests temps que m'ha tocat en sort viure, agraïment personal i en nom dels meus pares. De tot cor.

Dit això, et demanaria que interessis aclarir-me què és el que entens per “paràsit”, què enteneu per “paràsit”, tant tu, apreciat Cil, com aquells que així em consideren, alhora agrairia ho demanàssiu als meus pares si així ho veuen o el que en pensen, cosa que cincerament m'ajudaria a sortir-me'ns de l'astorament que he sentit al llegir l'exigència que em fas i que sembla que em feu els que em feu i m'heu fet costat.

Sincerament m'ha sobtat ben molt l'adjudicació, en primera instància, del mot “paràsit”, així entrecomillat; si bé al meu veure pel cas que se m'imputa no m'ho considero, de “paràsit” (accepto aclaració per tal de sortir-me'n si escau del meu error). Sé del cert que en qualsevol cas, hi ha paràsits que esdevenen del tot imprescindibles entorn al que es mouen, és com tot, podem trobar paràsits que són mercenaris, encarregant-se de tasques de neteja, ordenació i intendència; i d'altres que, un cop instal·lats entorn o sobre l'organisme que els manté, esdevenen perjudicials i danyins, resultaria interessant aprofundir en la matèria, doncs en el meu humil entendre a la societat que ens acull a tots nosaltres, massa sovint s'adopten actituds paràsites que imbolitzen i/o obstaculitzen les possibilitats d'avançar en fites d'avantatge i igualtat social. Parlem-ne!

M'entristeix que puguem pensar la possibilitat de considerar-me un “paràsit”, i més maligne. També em preocupa que es pugui instal·lar aquest estat d'opinió entorn a la meva persona, i més observar a quins interessos respon. A qui pot interessar? Què en pensau? Potser estaria bé que n'opinàssiu, del fet concret o en abstracte.

Agrairia amb escreix la possibilitat que en parlàssiu amb els meus pares, doncs segons els meus comptes sols fa dos mesos, d'aquest meu captiveri que s'allarga ja cinc, que suposa una càrrega econòmica als meus pares, cosa que ençà que vaig començar a treballar a l'edat de 15 anys, no havia succeït i m'omple d'indignació...

M'alegra conèixer que n'hi ha que s'interessen pel que puc haver escrit i pugui anar succeint entorn del blog ENCAPTIVITAT que engegàrem plegats. Benvingut, Agustí Cerveró, no tinc el plaer de conèixer-te, crec, si bé m'afalaga el teu interès i m'encantaria saber-ne noves.

Quant al Facebook, efectivament es tracta d'una de les xarxes socials pioneres a internet com la MyEspace, prevenir-nos de llegir la lletra menuda, doncs a l'hora de navegar esdevé imprescindible conèixer les lleis i normes a les quals els navegants es deuen.

Efectivament les possibilitats comunicatives a la xarxa esdevenen fantàstiques, ja us ho deia, benvinguts a l'ara que ens ocupa. Felicitacions.

Fins prest, amics i per molts d'anys. Veiem si ens veim rere els cristalls mal que sia.

Una abraçada ben forta d'aquest vostre humil Bandejat

Agustí

Carta seixantaquatrena

Extracte de la carta seixantaquatrena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(Rebuda dijous, 8 de gener de 2009, 21:48)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 29 de desembre de 2008

Apreciats i benvolguts Cil i Bel , apreciats amics:

S'acomiada aquest sofert 2008. Han passat ja tres dies d'ençà que maig regressar en aquest engarjolament, al meu entendre, gratuït. La tornada fou trista, ja us vaig comentar de la visita del company i amic Fabian, en les darreres hores en llibertat de les quals vaig gaudir junt als meus pares.

La tornada fou serena, per tal d'aprofitar les darreres hores de llum i que al meu pare li fos més senzilla la conducció, vaig desestimar exhaurir tot el temps que em restava per al retorn, sincerament us he de dir que tant en sortir com al retorn el tracte rebut pels funcionaris públics ha estat del tot excel·lent. No es tracta d'un comentari hipòcrita, és ben cert que sembla com que es comenci a practicar l'empatia amb el coneixement de la causa explícita. Amb simpatia es van interessar per com havia passat el permís i amb l'entusiasme viscut els ho vaig manifestar. Gaudir d'una perspectiva oberta després de cinc mesos entre barrots i ja acostumat a les distàncies curtes, s'agraeix poder mirar l'horitzó llunyà gaudint del passeig del sol pel firmament.

Comentar-vos també de les converses telefòniques darreres, mantengudes amb Catherinne Lafitte i amb Sebastià Crespí interessats en la meva persona i els fets pels quals se'm manté en captiveri, és més que probable que en aquests propers dies ambdós intentin, que no vol dir que ho aconsegueixin, entrar en el bloc. Salutacions i benvinguts.

Pel que fa al blog, esper que siguin del vostre grat les millores realitzades, poc temps hi vaig poder dedicar.

Disculpau, me n'oblidava, de saludar i encoratjar a fer envant una altra iniciativa que sestava en el calaix, a Joan Bibiloni, qui també s'interessà per mi i telefònicament mostrà el seu interès per fer encant el projecte de disc per a editar “Bandejat”, li preocupava especialment com fer-ho per aconseguir imatges meves de l'actualitat; probablement caldrà demanar permís a la direcció del Centre Penitenciari, qui sap tal volta sigui possible aconseguir-ho, no és estrany que adesiara entrin càmeres al recinte, ho haureu pogut comprovar en els mitjans de comunicació tradicionals.

Ha estat un plaer poder estar, parlar, amb uns i altres, rebre suport i coratge. Les possibilitats de sortir en llibertat més prest que tard segueixen passant pels mateixos entrebancs. Suposadament, el fet que hagi gaudit d'un primer permís, concedit pel jutge de Vigilància, posa les coses més senzilles. La qual cosa no garanteix res del tot. Ja es veurà.

El temps passa i les possibilitats de reprendre el que m'havia facilitat la recuperació econòmica, vaig poder constatar durant aquests dies disfrutats que, ara com ara, encara hi són, tant de bo sigui a temps de tornar-m'hi ocupar. Des de dintre de la presó poca cosa puc fer més que acceptar la situació i ocupar-me amb allò que em deixen fer, que ara com ara és el taller de ceràmica i el seu devenir. Avui he pogut dur amb altres cinc companys peces a coure al mòdul 12 on es troba el forn, he pogut parlar amb en Mateu i hem decidit que el millor que podíem fer era coure les peces quant abans i després decorar-les. Així doncs en farem dues cuites, la primera en aquesta ocasió ens servirà per a destriar les peces que que s'ho pagarà; de segur que més d'una s'esqueixarà, emperò això també val per aprendre.

Des de fora de la presó us agrairé el suport i l'interès per fer-me present, preocupant-vos perquè res no quedi adormit.

Per tal de refrescar la memòria, intentaré fer un retrat per escrit de la situació que m'ocupa.

En primer lloc, recordar que el que em manté a la presó, corregiu-me si m'erro, són dues condemnes, una de 225 dies i una altra de cinc mesos, les quals sumen un total de 375 dies, dels quals ja es duen complerts 150 dies.

A més de la privació de llibertat, existeix una responsabilitat civil que per aquestes condemnes suposen un total de 17.600 euros.

A aquesta quantitat de diners que se'm demanen sembla ser que ara puc fer-hi front manllevant de l'assignació setmanal que manlleven els meus pares de les seves assignacions de la jubilació, que quan poden ingressen al meu “peculio”, com aquí s'anomena el compte corrent de cada resident, i que vénen a suposar un total d'entre 120 i 160 euros mensuals, dels quals penso que en podré estalviar entre 20 i 40 euros, per la qual cosa m'atreviré a comprometre un pagament de 20 euros mensuals, cosa que pel que se m'ha informat resultarà suficient per a satisfer la meva voluntat d'assumir el deute.

Com ja sabeu, la causa que m'ocupa sembla pot no tenir fi, fins que tots i cadascun dels meus fills s'emancipin. Així doncs, l'existència d'un altre futur judici, i d'altres, és més que real. Ara en saben d'un altre, pel qual la Fiscalia em demana 18.000 euros i un any de privació de llibertat. El judici no s'ha celebrat i no vol dir que la quantitat resti així ni la privació, podria fallar-se en aquesta ocasió al meu favor, quan dic al meu favor, m'explico, vull dir que cap la probabilitat de fer veure a la Justícia una altra realitat, la meva, amb la qual aquesta s'adoni de la meva impossibilitat passada i present de fer front als pagaments que se'm reclamen.

UFF, se'm fa feixuga la realització d'aquesta instantània. Tal volta qualcú em podrà ajudar a fer-ho més entenidor?

Quan poguérem parlar, en parlar amb tots i cadascun de vosaltres del que calia fer, tots coincidíreu en quant abans sortir. La qüestió rau en com. Les probabilitats al meu entendre són vàries i van des de sol·licitar la suspensió de la condemna a la jutgessa del Jutjat núm. 7 de Palma que em va sentenciar a complir-la, a fer veure a la Junta de Tractament la possibilitat d'obtenir el 3r grau penitenciari o a fins i tot sol·licitar la llibertat condicional al Jutge de Vigilància.

Des de dintre, ja ho veis, jo no he aturat, i el més que he pogut aconseguir i penso que ha estat molt, ha estat un permís recorregut al Jutge de Vigilància després d'haver sol·licitat el 3r grau i el permís de forma ordinària, han passat cinc mesos.

De dia 1 a dia 5 de gener puc tornar a sol·licitar un permís de 3 dies, el qual, anant bé les coses, em permetria gaudir-lo el més de febrer, anant malament i havent antecedents d'haver-se disfrutat un primer, sortiria en segon permís ordinari el mes de març.

Pel que fa al 3r grau, sense suport de fora, he d'esperar a la propera avaluació, la qual cosa pot esdevenir com a molt tard, 6 mesos després de la darrera avaluació, la qual cosa es produiria als 9 mesos de captiveri. SOCORRO!

Aclarir-vos que efectivament es tracta d'una expressió de sol·licitud d'auxili que intento fer amb el somriure més ample i amb l'optimisme que em recepto cada matí al llevar-me entre barrots...

Voldria comentar i ressenyar per a sumar-me a l'aconteixement que en arribar al mòdul 11, on m'hostatjo, va arribar a les meves mans i vaig poder ullejar un exemplar de l'”Última Hora” on a la pàgina 60 i a breus vaig poder assabentar-me de l'homenatge que l'Obra Cultural Balear, el Grup Blanquerna i la Federació Llull retrà a l'il·lustre i amic Climent Garau i Arbona, “Un home que ha fet país”, avui al Teatre Principal de Palma, a partir de les 20:30 hores. Enhorabona, què més, com voldria de fer-m'hi present per a fer-li una bona abraçada i retre-li les meves cordials felicitacions per ser com és i haver-me servit de mesura humana, molts més n'hi hagués com ell!

L'exemplar del diari en què vaig poder assabentar-me de la notícia, no l'he pogut retrobar fins a dia d'avui, i això que el vaig encalçar, també vaig intentar de trobar la notícia en altres publicacions. Si bé dir-vos que sols vaig poder trobar un exemplar del Diari de Balears, el que de bell nou se'ns presenta amb un nou disseny, ho recordau quan ho festejaren, en aquesta ocasió no vair poder trobar cap ressenya a l'esdeveniment, de segur que un altre dia degué sortir i que el més segur és que hi haurà ocasió pera ressenyar l'aconteixement, la bona nova per la que un poble honora els seus herois. Féu-m'ho arribar, si en teniu ocasió, m'agradaria saber-ne els pormenors.

A la darrera Diada per la Llengua el vaig poder saludar i retratar, a l'amic Climent, per darrera vegada abans del meu captiveri. Tant de bo, més prest que tard, puguem gaudir, si li ve de gust, d'un bon pa amb oli a Son Pastor o a on se vulga. Endavant, company, salut, coratge i resistència!

Us comentava, i tal volta podríeu lincar la notícia, que mentre cercava eixamplar la nova de l'homenatge a Climent Garau, vaig poder fullejar l'exemplar del Balears de dissabte passat on curiosament vaig poder veure com a dues planes i en color es commemorava l'aniversari de la Plataforma Anti-Autopista, recollint-se diverses instantànies de les fetes durant aquelles reivindicacions històriques que preveien el retrat actual d'aquesta nostrada illa, vaig poder veure molts rostres coneguts, memòries companys també a tots vosaltres d'aquest humil bandejar que en aquells dies s'afegí a l'aventura d'aturar la maquinaria d'un progrés que anava a menjar-s'ho tot.

Més fusta! Que avançam! (En aquesta admiració podria lincar-se la seqüència que apareix a “TV Participativa” dels germans Marx van a l'Oest, us sembla bé?)

Potser sí que teniu tots raó i em perdó d'excés de purisme i en els dos sentits de Pur!, en bon mallorquí.

Vagin aquestes paraules per acomiada un any de crisi en plena crisi també existencial d'aquest humil bandejat que havent navegat per la crisi dels quaranta, s'acosta als cinquanta pensant que se'n pot sortir, coratge, salut i resistència, companys.

Fins prest i que puguem seguir contant-ho.

Rebeu un forta abraçada.

Agustí

Unes paraules en llibertat


Apreciats amics, estimats, companys i encuriosits pel que vaig deixant penjat a la xarxa a través d'aquest blog, que a hores d'ara porta ja un volum considerable de contingut escrit, el qual, si bé quasi exclusivament escrit, deixa entreveure les possibilitats multi-mitja de les quals adesiara us en parlo. Les causualitats i les circumstancies l'han fet així i gracies a la valuosa col·laboració de l'amic Cil ha estat possible; ja que la meva, esper, temporal, especial, situació ho ha hagut de mester així, o/i, així a esdevingut. Gracies

Son quasi be les 9 del mati d'aquest 25 de desembre de 2008. Dia de Nadal. Bon Nadal a tots i a totes i que els que vinguin puguin ésser molts, bons i si escau millors.

El passat divendres, 19 de desembre, entorn de les onze del mati, i mentre en trobava borinejant una peça de fang, en el taller del mòdul número onze del Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, el meu nom sonà per la megafonia. En van cridar per anar a rebre notificació del Jutge de Vigilància Penitenciaria. Sincerament us he de dir que no esperava res de bo, restava a la espera de que em fos denegat el recurs que havia tramés per a la obtenció del primer permís ordinari que m'havia estat possible sol·licitar en aquest meu captiveri, seguint la inercia dels aconteixements que han anat succeint. M'hi vaig adreçar junt a altres sis interns del mòdul. Els comentaris eren optimistes, emperò jo no me les tenia totes, la experiencia viscuda em recomanava que no en fes il·lusions ni albires esperances.
Oh! meravella! El recurs que vaig trametre amb el valuós ajut d'en Biel, company de captiveri, fou acceptat per la qual cosa el Jutge de Vigilància considerà oportú d'otorgar-me el primer permís ordinari. Ja us podeu imaginar l'alegria i la quantitat de pensaments positius que passaren pel meu capet. Uhau quantes coses per fer i quanta joia pels que en consideren. Has triomfat!, en deien els companys en saber-me feliç amb la noticia. Tot d'una vaig asentar-me davant la primera taula que se'n va posar al davant i amb paper i bolígraf vaig dibuixar el calendari que en venia per davant, a la fi de destriar quins tres dies sol·licitaria per a gaudir del permís. M'interesava la possibilitat de disposar de dies laborables en els quals no destorbar a aquells propers que em calia saludar. També l'ansietat de ser prop dels meus pares quan avanç m'era d'especial interès. Nadal esdevé una data assenyalada i d'especial interès en el nostre conscient cultural i els pares s'ho mereixen. Esdevenia un problema, eren prop de la una i les instàncies es recullen a la tarda, era divendres i probablement a "Regimen", que a on s'adrecen les instàncies, sol·licituds d'aquest caire, ves a saber si tendrien temps per a cursar la meva sortida en llibertat, pel primer permís ordinari, per al dilluns vinent i a partir de les cinc de l'hora baixa per tal de poder restar als costat dels meus pares en el dinar de Nadal. Em vaig adreçar a "Don Juan", el funcionari encarregat del modul aquell dia, i li vaig explicar les meves inquietuds, aquest se'n va fer càrrec i prompte en va espitjar a fer-li arribar la instància immediatament prestant-se a tramitar-la i fer possible el que per a mi fou un miracle. Era possible sortir al carrer i poder abraçar i sentir a la pell l'apreciada i tantes vegades meinspreada llibertat. Al se'n demà comunicava, a traves de cristalls amb amics i amb els meus pares. Quina joia! Tornava a casa per Nadal. Tot va ocórrer així, d'imprevist. No hi havia temps per a organitzar cap trobada. Sols sortir i deixar que els aconteixements succeïxen. Comunicau la nova a n'en Cil, vaig dir-lis al meu pare, a n'Olivia i a n'en Tolo Niell que restaren estorats darrera el cristall. Uhau!
_ Veuràs als teus fills? _ em va comentar un intern en un d'aquells moments de fraternitat que esdevengueren en les hores interminables d'espera.
_ Amb tota probabilitat no, que més voldria que veurer-los. Com podria fer per a estalviar-los tot aquest despropòsit, si més no alleugerir-lo.
_ Bon Nadal , bones festes i prosperitat, estimats.
Cinc mesos en-captivitat i 48 hores que esdevengueren feixugues, llargues i plenes d'ansietat.
Tres quarts de cinc de l'horabaixa del dilluns 22 de desembre de 2008. Pel comunicador de la cel·la, la veu del funcionari sonà plena d'optimisme:
_ Agustín, te vas de permiso, prepara la maleta que cuando se habran las puertas te vas, felices fiestas.
_ Si ..., gracias, lo se, estoy preparado.
A les cinc en punt les portes s'obriren. Ja restava atent amb la bossa preparada, amb roba per rentar , roba d'estiu per deixar a casa i una carpeta plena de papers que estorjar, les trameses i escrits que pel seu embalum i vàlua preferia dur a casa.
Vaig baixar les escales. No m'ho acabava de creure, rere meu vingué en "Bodo", el company alemany amb que cantem nadales i sovint sovint fem de parella al dominó. Amb un somriure ben ample en torna a felicitar i em donà un altra bona noticia:
_M'han concedit la llibertat condicional.
En tornar a la presó,en Bodo, ja no hi serà. Quina joia per a ell. Ell es d'aquells que difícilment tornaran a passar per un recinte d'aquestes característiques.
La llibertat condicional. Tan de bo pogués obtenir-la. Com podria fer-ho?
_ Agustin!? Sabes donde esta ingresos, verdad?
_ Si ( amb l'estorament evidenciat al rostre)
_ Pues ve para alla que te están esperando. Puedes ir solo
Es un signe de confiança això de deixar deambular sols als interns per el recinte del Centre Penitenciari. M'hi vaig encaminar. en arribar al mòdul d'ingresos, en vaig trobar amb en Toni Ordines, el recordau?, d'Andraitx, un dels primers penitents amb qui vaig confraternitzar i que es traslladà al modul 14 per a treballar a la rentaduria, de camí, front a infermeria, també vaig topar amb n'Alfredo, amb dos es pensaren, felicitant-me, que me'n anés ja en llibertat, en el meu cas tot era possible en qualsevol moment, de fet altres companys ja resten en llibertat condicional, emperò, si be content, sols son tres dies de permís.
Fets els pertinents tràmits burocràtics per a facilitat la meva eixida, junt amb altres tres penitents, dos sortint ja en llibertat condicional i un altre i jo de permís ordinari, un funcionari ens conduí, em conduí a la porta de sortida, el camí sem feu llarg, no recordava haver passat per tants de passadisos i espais, emperò poc poc m'anaven resultant familiars. A la porta m'esperaven el meu pare, n'Olivia i l'amic i estimat amic Cil Buele, qui s'afanya a retratar l'aconteixement.
Uff! com explicar-vos. Masa!
_ Ja diràs coses (va comentar en Cil), gaudeix i digues coses
_ Ens podríem veure el dimecres al mati, vaig a aterrar i gaudir l'eixida amb els meus pares. Ens hem de veure.
I així va ser. En Cil havia publicat la nova en el blog. Els amics i coneguts s'afanyaren a felicitar la nova. Amb en Noel ens verem un instant i quedarem per anar a dinar al dia següent. Aquell mateix vespre em vaig afanyar a entrar en el blog. Bona feina, Cil. M'he permès de treballar-hi una mica per tal de en principi millorar-ne l'aspecte i les possibilitats de compartir a semblança del que anàvem fent avanç de que es precipités el meu engarjolament. El resultat el podeu veure. Quelcom no acaba de funcionar. Les RSS, entrades i comentaris, no son accessibles amb facilitat, no he tingut temps per a saber-ne la causa.
El 23 de desembre vaig aprofitar per a fer unes petites compres d'estris pel captiveri, roba còmoda i un parell de carpetes impermeables. Amb en Noel i la Núria, la seva companya, anarem a dinar a u restaurant Indu situat al carrer Blanquerna, anys enredera havia estat una cerveseria a la qual en ocasions acudiem a fer-hi una copeta amb el Demetrio i altres companys de la PIMEM, boníssim l'àpet, cordial i entranyable la celebració. Gracies. En acabar vaig provar de anar a veure a Antoni Arbona i a Joan Carles Peiro, advocats propers i que en el mateix edifici del carrer Cecilio Metelo, penso, prop de reina esclaramunda tenen els seus respectius despatxos, no els vaig trobar. N'Oliva havia vingut a dinar amb nosaltres, els peus li feien mal i tot recomana acostar-nos al "Corte Inglés" per a fer un canvi de calçat, no es va trobar massa be i desprès de fer la muda de sabates per anar fin al carrer Jesús a casa de la seva cunyada tinguérem que agafar un taxi, el parkingson es així de cruel i d'imprevist. Vaig poder saludar a Silvia amb qui comparteixo arrels pirinenques. Salutacions Sílvia! fins prest. Al dia seguent la Sílvia partia de viatge cap a Tremp (Lleida, Pirineu català) per a passar les festes amb els seus. Curiosament en el "Corte Ingles" vaig poder trobar altres amics i companys de ventures els quals en daren noves i coratge, n'Angels i en Monxo els quals en trameteren suport dels amics i companys Antoni Ignasi Alomar i Jaume Barceló, Salutacions Antoni, salut i força també per a tu Jaume. Es curios, he de comentar, ara m'en recordo, que en sortir del restaurant hindú es va creuar i felicità les festes en Jaume Caldentei, m'en adon que probablement no en sap res de la feta. Salutacions per en Jaume Caldentei
Dia 24 improvisarem una trobada en el Bar- Restaurant Mavi del carrer 31 de desembre, força interesant i encoratjadora. S'hi personaren en Cil, en Miquel López Crespi, En Francesc Perez, na Joana Maria March, en Miquel Pujante, en Demetrio Penya, en Joan Mayol excusa la seva presencia emperò com si hi fos, parlarem pel mòbil, amb na Mercè Garau vaig poder parlar per telefon una llarga i emotiva estona, rebent suport i ventures del seu pare en Climent i el seu company en Lluís. Tots per encoratjar-me a resistir i per empènyer a fer possible la meva definitiva eixida, bons consells i molt de suport. Gracies per ser-hi i encoratjar-me, ho he de menester.
La tarda del 24 vaig arribar-me amb el pare, a Portals Nous, a veure els meus padrins joves, na Lluissa i en Sebastià, convalescent d'una intervenció pulmonar greu, vaig poder parlar per telèfon amb el meu nebot, el seu fill n'Andreuet, n'Andreu a hores d'ara i resident feliçment a Dinamarca i tenir també noticies de la seva germana na Maria-Astrid. Salutacions.
El sopar de nadal, amb els pares, anàrem a casa d'enTolo Niell on poguérem gaudir d'una família d'acollida generosa i meravellosa. Per molts d'anys. Prest ens tinguérem que disculpar el para darrerament no es troba molt be, es mareja i tornarem cap a casa.
Tempus fugit.
El temps s'escapa. han estat dies fantàstics que he fruit amb escreix. En son molts els qui em feu costat i als quals agraeixo la coneixença. també els veïnat m'han adreçat la seva especial abraçada, els familiars enllà de la mar, gracies Joan (Sanroma) per la teva calidesa, fer-me costat i fer, sobre tot costat als pares, els teus tiets. P'en Patxi, qui també em tramet el seu suport, he sabut que un altra amic es troba en situacio penosa en una estança de Son Dureta, en Paco Garrido; coratge amic i resistència que encara resten aventures que gaudir. salutacions per als teus i en especial a la teva germana Enrriqueta.
Beatriu que et provi be per Madrid al costat de la teva família d'enllà de la mar, gracies pel teu suport i molta ventura.
Favian, salut coratge i resistència de segur que la festa ahir va ser grossa i aquest mati t'ha costat el llevar.te si no ens veiem avui ja ens veurem en un altra ocassió.
Eduard Torres, per molts d'anys, esper que tot vagi bé, ja anirem parlant. Fins prest. Va ser impossible fer-te arribar per endavant la possibilitat de la meva eixida. Em va sorprendre i a anat com a anat de segur que hi haurà ocassió per a planificar una bona trobada
Carme Sanfrancisco, bones festes i venturós any nou també per a tu per en Manolo i els teus. Rebeu una forta abraçada.
Abraçades i besades per a tots de segur me'n he deixat molts al calaix, disculpau-me i vagin per a tots les millors felicitacions.
Poques coses més a dir-vos, que ho passeu be i que de tant en tant faceu un raconet a la memòria per aquest humil bandejat que en aquests moments us ha de menester. No per a res en especial, per a fer-li costat i saber-se valorat.
Aquest mati he provat d'arribar-me a qualque quiosc per a adquirir alguna revista o quelcom per a llegir, restaven tancant, emperò a l'Avinguda Argentina he trobat una llibreria que també ven diaris on a l'aparador m'ha cridat l'atenció un llibre de José Saramago, en castellà, ja us en diré coses, així de primeres apreciar la portada, un gros elefant morat sobre un fons tot groc i un titol força atractiu, "El viatge de l'elefant" amb una cridada també atraient a la contracoberta, ... "SIEMPRE ACABAMOS LLEGANDO A DONDE NOS ESPERAN. LIBRO DE LOS ITINERARIOS"

Salut, coratge i resistència. Agustí Baró

A propòsit de quelcom que hem anat comentant durant aquests dies sobre l'accés i l'us de la xarxa vaig descobrir a "el caparazon" en un escrit publicat per "dreig", avanç del meu engarjolament, el 26 de març d'enguany, un magnífic post de Genís Roca sobre l'índex Forrester’s Social Technographics en el qual se'ns parla de quin serà el nivell potencial de participació a Internet per a determinats grups de població.
Recomano la bitàcora recomanada a l'escrit, i si be coincideixo amb el que s'hi esposa, faig ús del meu dret a la paraula plantejant la possibilitat de afegir-m'hi a fer comentaris i convidar-vos a fer-ho.
N'apunt una categorització social per actituds de l'us social que se'n fa de la xarxa.

Categoríes segons l'actitud en la red:

-Creadors (generen continguts)
-Crítics (comentant)
-Col·lectors (sindicant continguts)
-Membres (pertanyen a xarxes socials)
-Espectadors (llegeixen blogs)
-Inactius (res d'allò esmentat, formarien part de la encletxa digital, malauradament encara important)

I en deixo un fragment
...

Su reflexión me interesa desde el punto de vista que comentábamos en el El trabajador 2.0 en la empresa 1.0:
¿Es posibble que muchas empresas, siempre temerosas de ceder espacios de poder, puedanllevarse la sorpresa de que en una cultura de roles estrictos empleador-empleado y muchísimassusceptibilidades sobre privacidad, realmente sean pocos los que quieran participar? Es necesaria, entonces…y sobre múltiples instancias, la sensibilización.
También Fernando Polo reflexionaba en un reciente post sobre los 7 mitos de la Web 2.0 sobre los escasos índices de participación significativa, añadiendo que el reto de la inteligenciacolectiva no depende sólo de disponer de herramientas como los blogs o los wikis. Es bastantemás complejo, más difícil y más laborioso. Es cultural y no tecnológico, y requerirá invertir mástiempo y paciencia que dinero y recursos.
Todo ello me hace pensar en nosotros, en los agentes del cambio 2.0 en entornos 1.0 como figuras más o menos formales con una función clave: apoyar, valorar, dinamizar la participación de personas que quizás dominan los contenidos pero temen las herramientas. Tendrán-tendremos que actuar, de alguna forma, como traductores, intérpretesdesmitificadores de las fábulas circulantes sobre este nuevo país del que muchos se consideran, por edad o desconocimiento, extranjeros. y
Es un tema sobre el que volveremos. Dejar ahora solo algunas reflexiones sobre algunas de estasfábulas, posibles mejoras de los elementos inhibidores de la participación:
-Los roles fuera de la red. Avanzar en la igualdad repercutirá en una red más democrática, diversa y por tanto, desde el punto de vista de la construcción social de la verdad, “cierta”.
-Fomentar la libertad, la autonomía en la adopción de estos roles. Que no sea una cuestión de baja autoestima la que autoexcluya de la participación.
-Fomentar el optimismo tecnológico, el entusiasmo, sobretodo en personas que no son nativosdigitales y no tienen al hábito de expresarse en ámbitos de información o poder (los jóvenes, según algunos estudios y tal vez gracias al aumento de su nivel cultural y el efecto positivo de la participación en la red pecan a veces de lo contrario: de ambiciones irrealistas que les hacenexageradamente críticos e irrespetuosos con el trabajo ajeno)
-Concienciar o informar sobre la no existencia de una única red, de una única audiencia. A diferencia de los expertos en márketing, los que se dedican a la información parecen querer llegar a veces a una audiencia universal que en un mundo complejo, no existe. La relevancia solo es posible hoy en las microredes.
-La neutralización de las consecuecias negativas que podría tener la participación en la red. El activismo social respecto a cualquier represalia derivada de la libertad de expresión. Que no sea el miedo, tampoco, el que excluya del mundo digital (Observo también, como tema diferencial y relativo a la edad, que las generaciones más jóvenes son más libres, menos “paranoicas” haciacuestiones de privacidad en internet)
-Seguir avanzando hacia la web semántica, que no dota, en principio de mayor relevancia a los contenidos según su posicionamiento técnico o de autor. Los protagonismos son cosa del pasadocanción libre, como se comenta en los 7 mitos de la web2.0, será escuchada tantascualquiera de Sinatra). Es hora de dar importancia al contenido. Al qué y no a quienexpresa. (ninguna veces como
-Seguir valorando, apoyando, fomentando mediante las citas mutuas, los avances, el esfuerzo, las horas de trabajo de quienes empiezan a ser, a su vez, agentes activos de nuestro propioconocimiento.
Sigamos…


A la fi ha arribat en Fabian a casa per a fer-me un abraç, desitjar-me el millor i encomanar-me coratge i resistència a més de fer-e a mans un altre llibre per a cultivar la ment i distreure el temps; es tracta d'un llibre d'Italo Calvino, "El Barón rampante", escaient, veritat? dedicat per ell mateix i la compnya Beatriu que en aquests moments es troba a la capital de l'estat espanyol i amb el llibre m'encoratja a resistir. Gracies amics.

Ara si que ja m'acomiado de bon deveres. Costa d'empasar emperò es el que cal acceptar. Fer la bossa i partir.

Fins prest.

Tres dies de permís

N'Agustí Baró, a la fi, ha pogut sortir de la presó... per uns pocs dies. Molts pocs. Massa pocs.

Se'ls ha pogut passar a ca seva, en companyia de sa mare, Montserrat, i son pare, Agustí.

Se'ls ha dedicat, en bona part, a actualitzar dades dels seus blogs -als quals no té cap casta d'accés, mentre es troba reclòs a la presó de Palma, des del proppassat dia 30 de juliol.

Se'ls ha pogut aprofitar per retrobar-se amb persones amigues... com Demetrio Peña, Miquel Pujalte, Joana Maria March, Miquel López Crespí, Francesc Pérez o jo mateix... al conegut Bar Mavi de Ciutat...

Però el mateix dia de Nadal, a les cinc del capvespre, es torna a ficar dins la garjola perquè hi ha de continuar complint la sentència judicial condemnatòria, per impagament familiar, que li ha caigut damunt...

Quantes mostres de falsedat, mentida, engany, hipocresia, mala consciència, solidaritat postissa, aparença, dissimulació, guerra, enfrontament, anul·lació, trepitjada, maltractament... acompanyen les paraules agradoses que acostumam a posar-nos aquests dies a les nostres boques cridaneres -tan capgirades de sentit al llarg de la nostra història personal i col·lectiva-: Molts d'Anys! Bones Festes de Nadal! Feliç Any Nou! Felicitats! Pau! Amor! Enhorabona...

El retorn de n'Agustí Baró a la presó de Palma, s'esdevé només una mostra molt petita...

Al carrer!


Agustí Baró ja és al carrer!
Només per uns dies, però al carrer! Fins a les 17 hores de dia 25 de desembre de 2008!
Podrà passar, així, les festes de Nadal en companyia de la seva família i amistats.
N'ha sortit dilluns, dia 22, a les 18 hores.
L'han anat a cercar el seu pare, Agustí; la seva amiga, Olívia; i jo mateix.

Benvengut sies, Agustí, a aquest espai immens, obert de pint en ample, on tota quanta gent que s'hi mou i s'hi belluga malviu empresonada entre els quatre barrots que ens imposa aquest maleït model capitalista de societat salvatge que mai no ens deixa ser qui som, ni pensar el que volem, ni dir el que pensam, ni fer el que deim...

Aquest espai immens, malgrat tot, és ca nostra...

Benvengut a ca nostra, Agustí, després d'haver-te passat QUATRE MESOS, TRES SETMANES I UN DIA, reclòs dins la presó de Palma...

Que hi passis Bones Festes! Per molts d'anys, lliure..!

AGUSTÍ BARÓ, AL CARRER, UNS DIES!

Na Montserrat Bauló, mare de n'Agustí Baró, eufòrica, m'acaba de comunicar que dilluns, dia 22 de desembre, a les 17:00 hores, el seu fill i bon company nostre, qui roman reclòs dins la presó de Palma des del passat dia 30 de juliol, EN SORTIRÀ I GAUDIRÀ DE TRES DIES DE PERMÍS fora del recinte carcerari.

T'ho dic perquè en tenguis informació primerenca...

El telèfon de ca seva -al carrer Valldargent, de Ciutat- és el 971 73 05 62.

Salut.
CIL BUELE

Carta seixantatresena

Extracte de la carta seixantatresena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(Rebuda dimecres, 17 de desembre de 2008, 12:50)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 14 de desembre de 2008

Apreciats i benvolguts Cil, Bel , apreciats amics:

Ahir, a la fi, ja us enyorava, vàrem poder tornar a conversar, malgrat rere d'un cristall, com va essent habitual. M'alegrà molt veure-vos, a tu Cil, i a Miquel López Crespí al costat de la meva mare. Em va deixar una mica preocupat saber que el meu pare restà al cotxe per haver-se marejat. Esper sols fos un instant de defalliment que a hores d'ara no hagi estat res.

Gràcies per fer-los costat, gràcies per fer-me costat.

Us vaig parlar que el dia anterior havia rebut notificació del Jutge de Vigilància contrària a la possibilitat de gaudir del 3r grau, ara com ara. El meu recurs fou desestimat per les causes que podreu advertir llegint el comunicat que us faig a mans en aquesta tramesa. En principi tenia intenció de recórrer davant l'Audiència Provincial; ho deixaré per a una altra ocasió; no vull embullar més la troca i restaré a l'espera que aquesta disbauxa segueixi el seu camí. Em toca acceptar i assumir el que em succeeix i amb resignació esperar que el sistema tingui a bé valorar la meva situació com millor sàpiga, pot ser més endavant pugui entendre millor el que m'envoltà i saber com vèncer i/o afrontar amb millors condicions i coneixements una rutina que a hores d'ara no en sé més. Disculpau-me.

Comentava que havia deixat de comentar, per oblit, diversos temes i situacions que en aquest captiveri m'han cridat l'atenció com el cas de “La cansión del Colacao”, els Pensaments i els 600 mil euros de la nova imatge d'IB3, la qual com amb el 971 de prefix telefònic a les Illes Balears ens presenta a primer cop d'ull una icona numèrica d'aquelles que es presten a observar, amb negativitat la nostra pròpia realitat, 971, no-u se-t u, I3, tretze, una numeració que a simple vista hom pot pensar un seguit de situacions catastrofistes que deixen d'augurar res de bo.

Es tracta de la meva opinió personal, és clar, gens ni mica valorable pel que fa a la meva situació de bandejat per una crisi en temps de crisi on els diners públics sembla que sols pertanyen a aquells que es troben ben instal·lats en òrgans de gestió, que pel que sembla els hi garanteixen immunitat absoluta.

“La Cansión del Cola Cao”. Llàstima que Osifar amb el seu xerif Ripoll, i lamentablement per l'absència de l'enyorat Biel Mesquida, no ens puguin escarnir les virtuts fent-ne una versió cantable i ballable. De segur que esdevendria el tema musical de l'any. No seré jo qui l'arribàs a cantar, no m'hi sentiria còmode amb el génere.

Cada cop són més a prop les festes nadalenques i de segur en més d'un indret d'aquestes contrades nostres amb tota probabilitat adesiara podreu escoltar-me cantant nadales. És més que probable que també per aquí qualque dia qualque so surti d'aquesta gola meva per a celebrar les dates, malgrat us he de dir que el més segur és que per a fer-ho coralment sigui entonant amb una altra llengua i malgrat us pugui estranyar el més segur és que ho faci amb alemany cantant el que segueix:

O Tannenbaum, o Tannenbaum
wie grün sind deine Blätter!
Du grünst nicht nur zur Summerzeit
Nein auch im Winter wenn es Schneit.
O Tannenbaum, o Tannenbaum...

Curiós, veritat? La cosa va com va i entre els nous amics que vaig trobant, un d'ells, en Bodo, és alemany. I aquesta és la cançó que ens agermana durant aquests dies, i és la que cantem de bon matí al pati junt a qui es va afegint, tot un espectacle que ens omple de goig.

Fa fred en el carrer
i vosaltres no en teniu
perquè teniu les vostres llars
i mantes en el llit.

El taller de fang, el d'iniciació al món de la ceràmica segueix el seu devenir. He recomanat als residents que em segueixen que tots i cada un d'ells es facin a mans un segell fet de fang, a mena d'exlibris, per a identificar les seves peces. També n'hem de fer un per a identificar les comunes per al Centre Penitenciari.

Com us deia, i seguint les ensenyances que en el seu dia vaig rebre de l'estimada Olívia, començàrem el taller familiaritzant-nos amb la matèria i aprenent a elaborar objectes a partir de plaques de fang, en primer lloc d'una sola peça i a continuació afegint plaques i aprenent a cosir-les amb atenció perquè no esqueixin en entrar al forn i rebre temperatura de cocció.

Com que això de fumar, prova, és costum per aquest indret, hem seguit elaborant cendrers, fets d'una sola placa, i altres de redons fent servir els sistema d'afegir les plaques...

Ja començo a tenir ganes de provar el resultat de les peces després de passar pel forn i una de les coses que m'interessa més és poder treballar amb els esmalts i els vernissos, per la qual cosa hem preparat tot un seguit de safaletes foradades per un extrem per tal d'elaborar un mostrari de colors i vernissos. Ja veurem els resultats.

Els forats són per poder ençartar les peces i penjar-les en el taller, a cada peça provarem un esmalt i un vernís i al darrere inscriurem a qui correspon.

Tant de bo pogués comptar amb els meus estris de retratar i filmar, podria anar il·lustrant el taller amb molta més eficàcia. No estaria malament, veritat?

A hores d'ara també hem començat a fabricar peces més complexes, com tests i gerres, utilitzant la tècnica dels xurros i cosint-los. Tot plegat prova bé. Ja veurem en ser cuits.

Bé, companys, per avui n'hi ha prou. Vull aprofitar aquestes poques ratlles per a desitjar-vos a tots les bones festes i un venturós any nou.

Per molts d'anys, amics.

Fins prest. S'acomiada aquest vostre humil bandejat.

Salut, coratge i resistència.

Agustí


Carta seixantadosena

Extracte de la carta seixantadosena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(Rebuda dissabte, 13 de desembre de 2008, 12:50)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 11 de desembre de 2008

Apreciats i benvolguts Cil, Bel , considerats amics:

Ahir m'arribà la vintena missiva teva, amic Cil, i malgrat et sembli mentida, ja fris de veure la teva imponent semblança rere el cristall pel qual avui per avui em deixen comunicar amb amics i estimats. Fins dissabte. Esper veure en Miquel amb més bon humor al cap i a la fi encapboirar-nos no porta enlloc més que al desencís, cosa gens recomanable en temps de tempestes.

Via fa qui no té pressa i personalment poc més m'encalça, per la qual cosa, fes quant puguis i com pugis i quan puguis.

Agraeixo especialment la transcripció completa que em fas arribar de la intervenció del company Antoni Mir, transcripció que esper hagis també publicat al blog i la qual no sols trobo més que interessant, si més no reveladora de quelcom que em té ocupat, malgrat l'impuls i que em preocupa amb escreix, doncs la realitat supera qualsevol dissertació.

Agrairia que trametéssiu salutacions cordials a n'Antoni Mir, fent-li arribar la situació en la qual em trobo i per la qual ara sí que acceptaria el seu ajut i suport que un dia m'oferí i innocent de mi vaig trobar que no em calia. Salutacions d'aquest humil bandejat que a les portes de l'infern s'obstina a pensar que encara resta esperança.

Comentar la intervenció, m'encantaria, emperò permeteu-me que m'ho prengui amb calma i que a més esperi la possibilitat que el ponent prengui interès en el que he estat fent abans de caure en aquest captiveri per tal de contemporaneitzar amb ells, si ens és permès, la idoneïtat d'impulsar des de les Illes el respecte per les identitats a través de plataformes multillengua que amb i de la mà de les noves tecnologies abastin l'avantguarda que esdevé a la xarxa en aquests moments.

Per cert i abans d'ensobrar aquesta tramesa, voldria, si és possible, fer arribar a un altre company, Joan Bibiloni, la idoneïtat d'entitular al recull de cançons que preteníem titular “L'equilibrista”, “Bandejat” em sembla més idoni. Es tracta d'un repleg de temes enregistrat a darreries del segle passat que encara a dia d'avui no han vist la llum, per les quals, Joan, es va interessar, que possiblement a hores d'ara resultaria més que oportuna la seva edició, col·laborant a sumar ingressos que fessin possible el meu alliberament.

Gràcies i fins prest.

S'acomiada fins a la propera aquest humil bandejat.

Salut, coratge i resistència.

Agustí

Paso a comentarte la sesenteaba carta...

Mi querido Agus...: paso a comentarte la sesenteaba carta....parece mentira....q capacidad tan tremenda tienes para la escritura..pronto...tenras un libro....al q podrias titular...Cartes en Captivitat..en esta carta nada mas empezar nos haces ver los 125 dias de cautiverio q llevas sufridos...si...Agus..como yo digo...son ya una eternidad...porq al ser injusto...no tiene razon de ser ..el tiempo perdido...mucho te conoce y mucho mal te desea... la persona...si esq se le puede llamar asi..la cual te ha confinado al mas duro ostracismo

7 / desembre / 2008 22:52

El Domingo anterior...

Querido Agus:El Domingo anterior...tuve una comida en casa de unos amigos de la cual fue imposible salir a la hora prevista...no te pude ver....con las esperanzas puestas en este fin de senmana...resulta q me equivoco de dia.. no era el domingo...Dios mio ...era el sabado a las 11h...ayyyyyyy q dolorrrr...eso me pasa por desordenada...y por no llamar a tus padres cada dia e irlos a ver..como minimo un par de veces senmanales...asi aprendere...perdona...pronto llegara el sabado q viene y si todo va bien nos veremos espero q estes recibiendo bien mis cartas...te sigo escribiendo..no dejes de hacerlo tu...porfavor q me alegran los segundos..minutos...horas..dias..semanas..meses..del año q no durara ni mucho menos tu encierro de eso me encargo yo....besos oli


16 / novembre / 2008 00:41

Tienes toda la razón...

tienes toda la razon del mundo....no volvera a suceder..,te dare solo un motivo del porq lo hice..agus,me cuesta entender esta situacion...y me duele q no estes con nosotros por una cuestion de dinero...disculpa mi temeridad..no quisiera seguir siendo la causante de q no vaya saliendo como tendria q ser....parece q no ha beneficiado sino todo lo contrario nada nuestra amistad..al reves..la ha perjudicado sobremanera...besitos oli..

4 / octubre / 2008 17:37

a pesar de los pesares...estoy contenta..porq te veo feliz y con coraje y q nunca me habias reñido con tanta dulzura....!eres un maestro en todo¡

4 / octubre / 2008 17:42

ahhhhhhhhhhhhhhhhh...se me OLVIDABA....QTQTQTQTQTQTQTQTQTQTQTQT...uffffffffffff...cuantos kts....oli

4 / octubre / 2008 17:48

cil...no consigo ver lo q has escrito....no importa mucho ..pues ya hemos hablado bien tempranito y me has puesto al corriente...si...la carta estaba leida pero no asimilada...desde luego cuenta conmigo ...yo seguro aportare mil euros minimos y lo q pueda reunir de las venta de la ceramica q espero vender en el mercadillo del arte de paguera..ahora q viene la navidad con adornos y piezas de belenes...besos oli

Hoy te veré...

hoy te vere...y me volveras a llenar de luz ..y esperanzas....y me tranquilizaras...y volvere a la lucha con ese coraje tan poderoso...pero al salir como siempre me volvere a preguntar...¿no era yo la q te tenia q tranquilizar...la q debiera llenarte de luz ..y ofrecerte un futuro...transparente sin perjudicar a nadie.....vaya.¡¡otra vez falle¡¡¡..oli


5 / octubre / 2008 08:20

Ánimo, Agus...

animo agus no te desesperes....recuerda momentos buenos .........piensa en lo q haras cuando salgas.....piensa con todos tus amigos q estamos al otro lado del espejo esperandote.....ayudandote..en todo lo q podemos y mas.......las injustcias tarde o temprano se les da la vuelta como a las tortillas

y se vuelven contra los q las cometieron...ignorancia...maldad...prepotencia...ostracismo..pena..soledad?..si... al final resultara q esos malos.. solo... esq estan solos ..y tu.. NO..oli

3 / octubre / 2008 00:28

Darrera visita a la presó de Palma


Si alguna cosa bona podem fer per n'Agustí Baró, des de fora de la presó estant, és ESCIURE-LI ALGUNA CARTA (Agustí Baró Bauló - Apartat de Correus 2016 M-11 - Palma (Mallorca) - o ENVIAR-LI ALGUN LLIBRE, REVISTA O ESCRIT a aquesta mateixa adreça de Correus...

Dissabte, dia 13 de desembre de 2008, festa de Santa Llucia, em faig present per darrera vegada, enguany, al recinte penitenciari de Palma, amb l'objectiu de visitar i veure de prop n'Agustí Baró, bon company d'afanys i lluites quotidianes, que s'hi troba reclòs des del passat dia 30 de juliol.

Són exactament quatre mesos i mig d'estar-hi empresonat! Pel fet de no haver pagat a la família -companya, dues filles i un fill- les quantitats assignades per sentència judicial ferma...

Hi vaig, com sempre, acompanyant son pare, n'Agustí -un vellet de 86 anys- i sa mare, na Montserrat -una velleta de 76 anys-: dues grans persones que, a més d'estimar-se molt el seu fill Agustí, porten amb gran dignitat i saviesa aquesta situació tan penosa, que els arriba en aquesta etapa de la seva llarga vida.

No deixen de dur-li materials i productes, com acostumen a fer cada vegada que el visiten i se'ls permet de fer-ho (segon dissabte de cada mes), en una bosseta de plàstic que, un cop passada per la finestreta, ha de passar totes les revisions que estableix el Reglament Penitenciari -se n'han de tornar cap a ca seva unes ulleres que li porten i que n'Agustí fill els ha demanat... no superen el control funcionarial...-

En aquesta ocasió, també ens hi acompanya l'escriptor pobler Miquel López Crespí, amic de n'Agustí i la família Baró Bauló. Se'l veu molt afectat per la visita. Colpejat pel que hi veu i hi sent. Corprès per la situació que ha de viure durant les dues hores seguides que ha de romandre en aquell recinte penitenciari...

Darrere dels cristalls de la cabina, situada en una d'aquelles grans sales destinades a les visites des de l'exterior, podem mantenir, amb no gaires bones condicions acústiques, una conversa amb n'Agustí, durant uns tres quarts d'hora que ens passen molt ràpidament...

En aquesta ocasió, son pare ha hagut de romandre esperant-nos dins del cotxe, perquè no passa precisament pels seus millors moments, i s'ha sentit una mica marejat... No és per menys! En aquesta edat ja avançada, amb un problema com aquest!

Sembla que no es beslluma la més mínima possibilitat de cap casta de concessió de permís de sortida per a n'Agustí Baró, si més no abans de Nadal... Li ha estat denegat el primer permís especial i l'accés al tercer grau... Per manca de compliment amb la responsabilitat civil... segons ens explica de viva veu el nostre "humil bandejat" -com se sol autoqualificar en els acomiadaments que posa al final de les seves cartes.

Li desitjam que passi bones festes, de la millor manera possible. I li recordam que el tenim present a l'exterior, fent-li a saber que ens interessa que continuï escrivint les seves cartes que podem llegir a través d'aquest blog seu ENCAPTIVITAT...

Carta seixantaunena

Extracte de la carta seixantaunena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(Rebuda dissabte, 13 de desembre de 2008, 12:50)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 8 de desembre de 2008

Apreciats i benvolguts Cil, Bel , considerats amics:

Enfilam les festes de Nadal, Cap d'any i Reis, us desitjo les millors ventures i que el demà resulti molt més joiós.

Amb tantes ocupacions que m'he cercat i m'han encolomat per aquí dintre, no sé si em serà possible d'escriure-vos, ni tan sols d'escriure cap carta als Reis d'Orient, esper de poder fer-ho, trobar qualque instant per a encertar algunes paraules que m'acostin a vosaltres per a felicitar-vos el gaudir de llibertat i desitjar plegats que mai de mais ningú pugui sentir-se'n privat d'ella. La llibertat de ser qui som. Bones Festes per a tots. Molts d'anys.

Com us he anat narrant, a hores d'ara em trobo conduint al mòdul un taller que m'he atrevit a anomenar d'Introducció a la Ceràmica, en el qual espero honorar les ensenyances i coneixements que he adquirit amb l'experiència, no sols d'haver passat per l'Escola Massana d'Arts i Oficis, a Barcelona, si més no, d'haver gaudit del privilegi de seguir les indicacions i instruccions d'una mestressa en la matèria, la nostra amiga Olívia Vega, gran experta i coneixedora d'aquest art en el qual el fang es converteix en quelcom perdurable que mostra l'empremta de qui ho belluga.

Gràcies, Olívia, pels teus coneixements compartits i per seguir fent-me costat i donant-me el suport per a dur endavant aquesta escomesa, un taller d'iniciació a la ceràmica que per altre costat m'ocupa, em distreu i m'impulsa a treballar per a la meva pròpia rehabilitació i la dels companys per l'ocupació.

En primer lloc, m'he permès d'agafar un tros de fang, convidant els companys a fer-ho, per tal d'experimentar les sensacions que produeix a les mans la matèria humida i les diverses plasticitats que adquireix en funció de la quantitat d'aigua que hi mesclen. Amarar el fang i sentir l'aigua, la fredor i la calidesa de l'abraç texturat, a vegades, com si emparassin l'aigua que baixa per la torrentada sentint l'impuls de la natura creadora. Chau! Quin contingut d'emocions que resulten del ball de la ment, el pensament i el fang, creació, crear i acció.

L'experiència sorprèn els companys i els impulsa a fer coses, m'he proposat fer el camí plegats de l'experiència de transformar i conèixer els diferents usos del fang.

En primer lloc, i amb l'ajut d'un rodillo de cuina, d'aquells amb els quals les mestresses de casa encalçaven, i encara ara alguna ara, els al·lotells i al·lotelles que n'havien fet alguna com tastar les delícies dels dolços d'algun dia en què amb delit n'havia preparat amb coneixement. Es tracta d'estirar el fang i fer planxes mal·leables que d'una peça ens permeti treballar alguna cosa com per exemple una palangana, una escudella o un sofert cendrer per a les llosques.

Així per començar hem provat i aconseguit de fer un cendrer amb senzillesa, hem elaborat plaques d'uns 8 mm de gruix i hem tallat quadrats de 15 cm per 15 cm, hi hem dispost ben al mig una llauna de beguda d'aquelles que en diuen refrescants i després hi hem acostat els costats de la placa que hi ha a sota, els quatre costats, aconseguint un receptacle que al dia següent ens permeti de polir el resultat. Ja està fet, ja tenim una primera experiència d'elaborar quelcom, de manera senzilla amb el fang.

Què us sembla? Prova-ho de fer! Fet això després ja us explicaré com va això d'esmaltar i coure el ... de fang treballat per a tenir sempre a prop un cendrer per si a un cas deixar-hi les llosques, apagar-hi una cigarreta o deixar-hi els pinyols de les olives.

Em va a la memòria una cantarella que vaig sentir cantar per primera vegada als Valldemossa, a propòsit de cendrers i en memòria d'aquest altre amic que en aquests darrers dies ha efectuat el traspàs, en Bernat Estaràs, germà d'en Rafel, enyorat amic, i en Tomeu, els quals acompanyats de l'entranyable Paco Balinas cantaven allò de:

Jo en tenc de bo, de bo i de no tan bo” Amb veu greu i to moderat (Bernat i Paco)
Jo en tenc de bo, jo en tenc de bo” Alt i agut si bé subtil melós (Tomeu i Gènia)
“Jo tenc bon tabac dins sa tabaquera
jo tenc bon tabac i tu no en tendràs” Noble i decidit (Rafel)

Records d'infantesa que adesiara sorprenen els pensaments i ens acosten a la memòria d'uns fets que irremeiablement deixen solc i palesen paraules de l'antigor com aquelles de Jorge Manrique, on sembla, que deien quelcom així com que nostres vides dón els rius que van cap a la mar que és el morir... Quines coses deia aquest Manrique, i tot plegat devers el segle XIV, corregiu-me si tenc errada la data, és evident que algunes gotes de torrentada solquen més que d'altres, unes amb més lluentors, fent tamborelles en el cel com esquitxos plens de sentiment, altres passen desapercebudes, solcant les profunditats, altres es deixen dur mentre n'hi ha que empenyen el devenir. En memòria vostra, companys, vegi el meu condol.

Entre una cosa i una altra també m'he assabentat que ens ha deixat un altre entranyable personatge, en Joan Bauçà, amb qui teníem per costum saludar-nos amb un somriure de complicitat, coneixedors de no combregar de la mateixa pica, mentre fèiem passes per a millorar la convivència ciutadana cadascú a la seva.

S'acomiada fins a la propera aquest humil bandejat.

Salut, coratge i resistència.

Agustí

Carta seixantena

Extracte de la carta seixantena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(Rebuda dimecres, 3 de desembre de 2008, 12:50)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 30 de novembre de 2008

Benvolguts Cil, Bel i apreciats amics:

Exactament cent vint-i-cinc dies de captiveri. Avui és diumenge, rere la finestra enreixada plou i entre els núvols grisos de pluja que ho envolta tot cap al nord-oest malauradament veig com fa endavant la construcció de l'hospital de Son Espases.

Dic malauradament, és una opinió personal, perquè al meu humil entendre mai de mais s'hagués hagut de malmenar aquesta terra estimada que cada dia rep més ferides que sense cap dubte seran, resultaran, cicatrius que probablement perduraran per sempre. Sempre?

Un dia tristot que afortunadament ja forma part del present passat el qual s'acaramulla sobre l'esquena. Dic afortunadament, doncs no em trobo malament i tot quant ja hi porto ho segueixo duguent amb optimisme, acceptació, coratge i resistència, uns dies de més bon grat i altres amb menys.

Avui diumenge no ha estat d'aquells especialment divertits, que n'hi ha hagut; he obert la barberia i mà a mà entre el Clavijo i jo n'hem pentinat, afaitat, retallat, escabetxat, pelat més o manco una vintena, fins que la màquina s'ha aturat, s'ha espatllat, ha dit prou i el darrer intern l'hem hagut de satisfer com hem pogut a tisora.

El fet és que ja anem del dia d'avui cap a l'horabaixa, estava estirat en el llit i m'he decidit a posar-me a escriure, quan he baixat m'he aturat davant el taulell d'anuncis, un quadre de suro emmarcat amb fusta on el meu company de xabolo, en Xavier, el Sr. Javier o camarada Castillo com en ocasions l'anomeno, hi té penjades algunes coses curioses com per exemple una mena de senyera espanyola sobre la qual es dibuixa un bitllet de les antigues 5.000 pessetes davant el qual s'hi posa “firmes” en cada recuento. Curiós, veritat. El cas és que també hi té un calendari de la Pastoral Penitenciària que avui m'he entretengut a observar per comptar exactament els dies que duc en captiveri: 125. Ufff!

Quan pujava, després de dinar, cap a la cel·la i en arribar a la segona planta del mòdul on es troba la meva cel·la, la nº 60 en concret, el company i en aquestes circumstàncies amic Biel, de qui fins a la data no us he contat més coses, doncs, primer a fer-ho voldria demanar-li permís, vistiplau, m'ha envestit i m'ha dit:

Agustí, comences a tenir-me vertaderament preocupat, se't veu feliç, sembla com si això d'estar empresonat te provi bé.

A la qual cosa jo, sorprès, li he contestat i alhora corregit dient-li que aquest posat xalest n'ha estat la causa de molts dels meus mals i alhora de la meva ventura.

Em sembla que de tot això ja us n'he parlat en altres ocasions, però tindreu que disculpar-me i entendre que no em deixi de sorprendre com la meva estampa xalesta i saludable pot portar a confusió, consternació, esglai i malauradament en masses ocasions a interpretacions errades de context...

Ja n'és passada la tarda i toro a ser a la cel·la. Normalment quan esmento algun company en les trameses els hi comento i els llegeixo el paràgraf concret, en fer-ho pel que fa al comentari de la salutació a la moneda, el camarada Castillo m'ha indicat que cal dir-ho tot per la qual cosa us he d'acabar d'il·lustrar la seqüència per lo que descriuré, així com ell m'indica, la totalitat del que hi ha al plafó d'anuncis i on es troba.

El Plafó està situat a la paret que es troba just davant de la trona on per aquí és costum d'enviar les cartes i els telegrames adreçats a aquells que hom envia els seus millors desitjos (no caldria comentar-ho aquí, ja que penso que ja podeu entendre que es tracta de l'excusat).

El fet és que just davant d'aquest lloc comú tan freqüentat hi ha el plafó en qüestió on també hi ha diverses icones femenines, com són ara la Sharon Stone, en la seva millor seqüència cinematogràfica on deixa intuir la seva pantofena, la Britnei i la Jenelli, rostres sublims de la jet internacional en posicions suggerents que mentre un es troba en situació distencionen i fan viatjar la ment.

També al costat d'imatges familiars, com el seu cotxe, un Opel Cadet, i la seva caseta a foravila flanquejada per la seva mare trobam un pasquí electoral amb la imatge de Zapatero on hi diu “Por el pleno empleo” “motivos para creer” i un retall del Mundo diario de Baleares de dia 3 de desembre de 2007 que comenta una sèrie televisiva italiana que tracta de la “Cosa seva” i el tractament heroic que fan els mitjans de la delinqüència estitulat “Il capo di capis” i que el company conserva per a il·lustrar l'equip tutelar del centre penitenciari, “La mafia basada en hechos reales”.

Curiós tot plegat, veritat?

Com podeu observar, en són moltes les anècdotes que van envoltant aquest captiveri i les que reservo per a altres moments de distenció. Ja us en faré gaudir.

Divendres passat vaig rebre trameses, en concret un sobre farcit d'en Miquel López Crespí amb un llibret de la col·lecció l'Argentera “Dos viatges romàntics: George Sand i Frédéric Chopin” d'ell mateix. També espero poder-los-vos comentar més endavant i la teva denouena missiva, amic Cil, en la qual m'alegra ben molt saber que encara queda gent amb ganes de fer coses. Les meves més cordials salutacions per a tots ells.

Tranquil·litat, amic Cil. Via fa qui no té pressa i a mi ja ningú no m'encalça. Anem fent com i quan puguem, el temps és sols una circumstància. L'important és la substància i el que resta en el pap. Anem fent. Ja ens hi trobaran i ens hi trobarem.

Darrerament molt sovint em ve a la ment imatges d'aquell curtmetratge anomenat “La cabina”. No estaria de més adjuntar-lo al blog. De segur que a youtube hi ha de ser. El fet és que em resulta una imatge recurrent on l'individu que es troba a l'interior de la cabina telefònica intentant comunicar i no ho aconsegueix sóc jo mateix. UFFF!

El que estic vivint entre reixes no ho desitjo ni al meu pitjor enemic, si en tingués. Per poc que ho hagués pogut evitar, ho hagués fet. I per poc que m'ho deixin provar, si hi sóc a temps a l'exterior, emprendria per on ho vaig deixar i us ho mostraria a tots plegats.

Sóc qui sóc i he patit quelcom que li podria i li pot passar a qualsevol; però no ha estat a qualsevol, per atzar m'ha passat a mi i ho puc resistir. Per la meva naturalesa ho accepto i ho pateixo amb la dignitat de poder-ho fer públic i denunciar uns fets que a hores d'ara a la nostra societat segueixen discriminant els més pobres. No es tracta de discriminació de sexe, és el de sempre, el poder que s'esplaia sobre qui no pot.

Crec que per avui ja n'hi ha prou. Es fa tard i demà ja és dilluns. Ensobraré la tramesa i així demà podrà prendre el vol cap als que em feu costat i així en tindreu noves meves. Sóc viu.

Salutacions, companys.

Salut, coratge i resistència.

Per avui s'acomiada aquest vostre humil bandejat

Agustí



Carta cinquantanovena

Extracte de la carta cinquantanovena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(Rebuda dilluns, 1 de desembre de 2008, 12:35)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 24 de novembre de 2008

Apreciat i benvolgut Cil, Bel i apreciats amics:

Avui, a la fi, m'he entrevistat amb l'educador del mòdul; i, si us he de dir la veritat, m'he sentit animat, doncs sembla que les ocupacions que m'han tingut durant aquests dies entretengut, han estat del seu grat i m'ha encoratjat a seguir endavant.

De fet, hem anat plegats a visitar el mòdul 12 on es duu endavant un taller de ceràmica que m'ha sorprès gratament. Així que, endavant ses atxes i el taller d'aprenentatge anirà endavant

També m'ha autoritzat a dur endavant el taller de màscares i titelles amb pasta de paper. Ja us aniré informant.

I, si des de l'exterior, us interessa dar-hi suport, igual no estaria malament que algú fes passes per a fer-ho a través de Drets Humans de Mallorca o/i fins i tot com ja vaig comentar la possibilitat mirar de veure si a la Fundació Deixalles i als Rotaris (Oli) els pogués interessar.

Se'n podria parlar i anar fent passes per a traure'n quelcom de profit per atots de tot plegat.

Bé, com veis tot va prenent per bon camí fins i tot en la conversa amb l'educador hem tocat els temes de la Responsabilitat Civil, la qual obstaculitza l'obtenció de permisos i el tercer grau, i la realització d'estudis d'assistent social que vaig sol·licitar i estic a l'espera de saber noves sobre la meva matriculació a la UNED i si ha estat possible el trasllat d'expedient.

Tot ha resultat positiu, i en breu tindré notícies de la UNED, ell se n'informarà i em farà a saber noves així com també em facilitarà el nº de compte corrent al qual fer arribar ingressos per a satisfer la responsabilitat civil, de la qual cosa refrescaré la memòria perquè em faciliteu des de l'exterior la informació que he de menester per a fer valer la voluntat de satisfacció de la responsabilitat civil esmentada.

Us torno a fer a mans el document que seguidament transcribeixo per tal que el faceu arribar a Francesc Carrion i en el qual se'm notifica la Responsabilitat Civil esmentada:

“Nombre del interno: BARÓ BAULÓ AGUSTÍ
MÓDULO 5
Palma de Mallorca 11/9/2008
NOTIFICACIÓN RESPONSABILIDAD CIVIL
Por la presente se le informa que conforme al artículo 72.5 de la Ley Orgánica General Penitenciaria, la satisfacción de la Responsabilidad Civil derivada del delito será valorada por la Junta de Tratamiento a todos los efectos.
Aparece en su/s sentencia/s condenatorias las cuantías indemnizatorias siguientes:
EJECUTORIA JUZGADO O TRIBUNAL CUANTÍA
EJ 3444/5 J. PENAL 8 PALMA MALLORCA 10.800 €
EJ 1555/7 “ 7.600 €
A efectos de comprobar su disposición al pago de la responsabilidad civil puede usted realizar un comrpomiso de pago a través de una instancia diciendo que se compromete a pagar y la cantidad que va a pagar y remitiendo a la oficina de tratamiento para ser valorado en la Junta de Tratamiento.
Para los pagos usted debe dirigirse al Juzgado Tribunal a efectos de obtener informació de la cantidad concreta, forma de pago y el Nº DE CUENTA donde debe realizar los pagos.
POSIBILIDADES DE REALIZAR EL PAGO:
Una vez tenga el nº de cuenta y una vez realizados los pagos puede:
Remitir fotocopia del resguardo de pago a la oficina de tratamineto para que se archive en su protocolo.
También puede pedir a través de instancia cada mes a la oficina de administración que realicen el ingreso a través de su peculio indicándoles la cantidad que quiere ingresar y el nº de cuenta.
Si disfruta de permisos, puede aprovechar el mismo para obtener información y realizar los pagos.
COPIA PARA EL INTERNO”.

Si, com jo, heu llegit bé el document, podreu observar com en el darrer paràgraf la mateixa institució penitenciària, que a hores d'ara m'ha denegat la possibilitat de gaudir el primer permís ordinari, planteja com a possibilitat per a obtenir informació i realitzar pagaments els permisos que el sistema penitenciari contempla en funció del compliment de condemna. A hores d'ara, ja satisfeta la quarta part d'aquesta, em corresponia el primer permís ordinari.
Tot plegat per a seguir llogant cadiretes.

Tanta sort que em demanar ajut, amic Cil, se't va ocórrer redreçar-me confirmació de la tramesa al telèfon/fax 871 93 86 93 d'aquest document que us torno a fer a mans, perquè un altre cop, passats més de 120 dies de captiveri, al meu entendre gratuïts, qui se'n pugui i vulgui fer càrrec d'aquest desgavell que m'ha tocat en sort viure se n'ocupi de fer-me saber el nº de compte corrent al qual s'han de fer arribar les voluntats de pagament sobre les quals pensava ja n'havíem parlat i que sembla ser no ens havíem entès. SOOCOOOORROOCOOO, ASIUILOOOOO! (És una expressió infantívola que al cap i a la fi sols fa que reclamar amb to humorístic auxili).

No dubto de la bona voluntat de tots plegats en dar-me suport i efectivament no deixa de tenir raó l'amic Carrión en dipositar esforços en aturar el que ve al darrere (propera causa); però penso que si alguns dels ingressos que aneu recollint s'empren per fer possible que més prest que tard pugui sortir, mal sia un parell de dies per a poder ajudar una mica a empènyer tots plegat en la mateixa direcció, de segur també deixaríeu de patir gratuïtament quelcom que mai mai hagués desitjat ni desitjo per a ningú.

Bé, ja veis tot plegat va com va, no passa res, sols el temps, i de deixar passar el temps sí que en sé una estona, no em queda altre remei, acceptació, coratge, paciència, optimisme i resistència.

No puc deixar de comentar un altre succeït que té a veure amb el meu company de cel·la, de qui ja us he parlat, el qual manté correspondència amb el Gabinet de Presidència de la nostra comunitat autònoma i adreçant-se al Molt Honorable President Antich amb qui manté una cordial coneixença.

El fet és que aquest setmana s'ha decidit a tornar-li la gratitud d'haver-se interessat amb la seva causa, la qual talment i en escreix molt més rocambolesca que la meva, l'ha conduït a comentar, fent-m'hi present en la tramesa, les dissertacions que feim adesiara sobre les possibilitats i avantatges identitàries que esdevindrien d'obtenir les transferències de l'Estat sobre Institucions Penitenciàries i Policia Autonòmica, com succeeix en altres comunitats autònomes de l'Estat espanyol com són ara la catalana i la basca.

El company en qüestió és en Javier Castillo Abades, un temps militant d'OIC i company d'aventures de molts coneguts nostres i amics. Quantes causualitats.

Com segueixo aprenent cada dia i més ara de qui trob en el camí i qui recordo amb alegria. Ara que ja sé que la innocència té efectes secundaris.

Fins a la propera, companys.

Salut, coratge i resistència

Agustí