Carta seixantaunena

Extracte de la carta seixantaunena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(Rebuda dissabte, 13 de desembre de 2008, 12:50)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 8 de desembre de 2008

Apreciats i benvolguts Cil, Bel , considerats amics:

Enfilam les festes de Nadal, Cap d'any i Reis, us desitjo les millors ventures i que el demà resulti molt més joiós.

Amb tantes ocupacions que m'he cercat i m'han encolomat per aquí dintre, no sé si em serà possible d'escriure-vos, ni tan sols d'escriure cap carta als Reis d'Orient, esper de poder fer-ho, trobar qualque instant per a encertar algunes paraules que m'acostin a vosaltres per a felicitar-vos el gaudir de llibertat i desitjar plegats que mai de mais ningú pugui sentir-se'n privat d'ella. La llibertat de ser qui som. Bones Festes per a tots. Molts d'anys.

Com us he anat narrant, a hores d'ara em trobo conduint al mòdul un taller que m'he atrevit a anomenar d'Introducció a la Ceràmica, en el qual espero honorar les ensenyances i coneixements que he adquirit amb l'experiència, no sols d'haver passat per l'Escola Massana d'Arts i Oficis, a Barcelona, si més no, d'haver gaudit del privilegi de seguir les indicacions i instruccions d'una mestressa en la matèria, la nostra amiga Olívia Vega, gran experta i coneixedora d'aquest art en el qual el fang es converteix en quelcom perdurable que mostra l'empremta de qui ho belluga.

Gràcies, Olívia, pels teus coneixements compartits i per seguir fent-me costat i donant-me el suport per a dur endavant aquesta escomesa, un taller d'iniciació a la ceràmica que per altre costat m'ocupa, em distreu i m'impulsa a treballar per a la meva pròpia rehabilitació i la dels companys per l'ocupació.

En primer lloc, m'he permès d'agafar un tros de fang, convidant els companys a fer-ho, per tal d'experimentar les sensacions que produeix a les mans la matèria humida i les diverses plasticitats que adquireix en funció de la quantitat d'aigua que hi mesclen. Amarar el fang i sentir l'aigua, la fredor i la calidesa de l'abraç texturat, a vegades, com si emparassin l'aigua que baixa per la torrentada sentint l'impuls de la natura creadora. Chau! Quin contingut d'emocions que resulten del ball de la ment, el pensament i el fang, creació, crear i acció.

L'experiència sorprèn els companys i els impulsa a fer coses, m'he proposat fer el camí plegats de l'experiència de transformar i conèixer els diferents usos del fang.

En primer lloc, i amb l'ajut d'un rodillo de cuina, d'aquells amb els quals les mestresses de casa encalçaven, i encara ara alguna ara, els al·lotells i al·lotelles que n'havien fet alguna com tastar les delícies dels dolços d'algun dia en què amb delit n'havia preparat amb coneixement. Es tracta d'estirar el fang i fer planxes mal·leables que d'una peça ens permeti treballar alguna cosa com per exemple una palangana, una escudella o un sofert cendrer per a les llosques.

Així per començar hem provat i aconseguit de fer un cendrer amb senzillesa, hem elaborat plaques d'uns 8 mm de gruix i hem tallat quadrats de 15 cm per 15 cm, hi hem dispost ben al mig una llauna de beguda d'aquelles que en diuen refrescants i després hi hem acostat els costats de la placa que hi ha a sota, els quatre costats, aconseguint un receptacle que al dia següent ens permeti de polir el resultat. Ja està fet, ja tenim una primera experiència d'elaborar quelcom, de manera senzilla amb el fang.

Què us sembla? Prova-ho de fer! Fet això després ja us explicaré com va això d'esmaltar i coure el ... de fang treballat per a tenir sempre a prop un cendrer per si a un cas deixar-hi les llosques, apagar-hi una cigarreta o deixar-hi els pinyols de les olives.

Em va a la memòria una cantarella que vaig sentir cantar per primera vegada als Valldemossa, a propòsit de cendrers i en memòria d'aquest altre amic que en aquests darrers dies ha efectuat el traspàs, en Bernat Estaràs, germà d'en Rafel, enyorat amic, i en Tomeu, els quals acompanyats de l'entranyable Paco Balinas cantaven allò de:

“Jo en tenc de bo, de bo i de no tan bo” Amb veu greu i to moderat (Bernat i Paco)
“Jo en tenc de bo, jo en tenc de bo” Alt i agut si bé subtil melós (Tomeu i Gènia)
“Jo tenc bon tabac dins sa tabaquera
jo tenc bon tabac i tu no en tendràs” Noble i decidit (Rafel)

Records d'infantesa que adesiara sorprenen els pensaments i ens acosten a la memòria d'uns fets que irremeiablement deixen solc i palesen paraules de l'antigor com aquelles de Jorge Manrique, on sembla, que deien quelcom així com que nostres vides dón els rius que van cap a la mar que és el morir... Quines coses deia aquest Manrique, i tot plegat devers el segle XIV, corregiu-me si tenc errada la data, és evident que algunes gotes de torrentada solquen més que d'altres, unes amb més lluentors, fent tamborelles en el cel com esquitxos plens de sentiment, altres passen desapercebudes, solcant les profunditats, altres es deixen dur mentre n'hi ha que empenyen el devenir. En memòria vostra, companys, vegi el meu condol.

Entre una cosa i una altra també m'he assabentat que ens ha deixat un altre entranyable personatge, en Joan Bauçà, amb qui teníem per costum saludar-nos amb un somriure de complicitat, coneixedors de no combregar de la mateixa pica, mentre fèiem passes per a millorar la convivència ciutadana cadascú a la seva.

S'acomiada fins a la propera aquest humil bandejat.

Salut, coratge i resistència.

Agustí