Carta cinquantatresena

Extracte de la carta cinquantatresena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(Rebuda dia 18 de novembre de 2008)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 14 de novembre de 2008

Apreciats i benvolguts Cil, Bel i amics

Ja he traspassat els 100 dies de captiveri, quasi bé un quart de condemna complida amb el desànim que provoca estar a les portes de l'infern i adonar-me que pot ser serà millor abandonar qualsevol tipus d'esperança, si bé dir-vos que entre penitents les causualitat segueixen sobrevenint per a conservar l'optimisme per una supervivència, almenys deixau que us diga, curiosa.

Avui m'ha arribat la notificació d'acord de la Junta de Tractament referint-se a la possibilitat d'obtenir el meu primer permís ordinari.

L'acord resa així:

“DENEGAR PERMISO ORDINARIO, en base a las siguientes motivaciones:
OBSERV. EXISTENCIA DE VARIABLES DESFAVORABLES: NO ASUNCIÓN DE LA R.C.”

Ara ve Nadal / menjarem torrons / i ambuna guitrreta / cantarem cançons...

I seran 6 els nadals que m'hauré perdut al costat dels meus fills i aquest el primer en captiveri. UFF.

No tot són males notícies. En el devenir en aquest minvat espai, singularitats de la casuística, les relacions humanes m'han portat, sense coneixement exprés de l'equip tècnic que per raons de segur de pes encara a dia d'avui m'han dit res, a la possibilitat d'encarregar-me'n de la barberia del mòdul, la qual cosa podria, no ho sé del cert, suposar-me una remuneració mensual d'entre 60 i 100 euros de peculi, cosa que em permetria retirar qualque quantitat per a satisfer el que anomenen responsabilitat civil, també cap la possibilitat que en el mòdul m'encarregui d'un taller de modelat que permetria, si m'ho autoritzen, recuperar la tasca de construcció de teresetes i màsqueres qe en altra ocasió us he comentat.

Com podeu observar, amb lentitud, el passar del temps va fent, no sols via, camí cap a qualque lloc, com va fent l'aigua quan corre pel llindar que li correspon. Qui sap què esdevindrà. Poa cosa més puc fer.

Pel que fa al permís denegat, igual que vaig fer a l'avaluació de 3r grau, em cap la possibilitat de recórrer i així ho faré, si bé començo a considerar que romandré llarga estona en captiveri.

El panorama em resulta en extrem decebedor, quina altra cosa voleu que us diga, que m'ho pas d'allò millor? Doncs no. Tot plegat em sembla penós, kafkià i surrealista.

Fins prest, companys i amics.

Salut, coratge i resistència.

Agustí