Carta cinquantaquatrena

Extracte de la carta cinquantaquatrena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(Rebuda el 18 de novembre de 2008)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca,

Apreciats i benvolguts Cil, Bel i amics

Dissabte. Avui he anat a comunicar a les 12 hores, hi he trobat el bon amic Miquel López Crespí i els meus pares. He trobat a faltar n'Olívia i t'he trobat a faltar a tu, amic Cil. Ja ens veurem en altra ocasió. Els pares estaven preocupats i compungits, més al veure que m'havien denegat el permís ordinari. Quan arribaré a sortir d'aquest captiveri?

Ha estat força entretengut contertuliar amb en Miquel i saber noves de l'exterior.

En acabar la comunicació m'esperava l'amic i misser Francisco Carrión i aquest m'ha fet a saber que els diners que va fent a mans els amics solidaris amb la meva causa s'estan dipositant, pel que he sabut avui, a la propera causa que em comenta. M'ha sorprès, doncs jo pensava que anava destinat a traure'm de la presó i que la propera causa es defensava amb el document de venda de la meva part de la casa, el qual a l'últim judici es va presentar fora de plaça, emperò que consta en al sumari i que la meva ex companya reconegué l'existència.

Efectivament cal aturar aquest desgavell que va capficant-me més i més en aquest avenc presidiari.

En altres ocasions us he parlat d'aquest document pel qual la meva ex companya i amiga a més d'aconseguir la propietat de la casa en la qual habitàrem plegats, es comprometia a lliurar-me de cap mena de pagament (el valor de la casa superava en escreix) i a més em retornava la custòdia compartida dels fills.

Isabel Riera fou l'advocada que em defensà la causa del 2007, allí, ella va fer una bona defensa, però el document no va procedir a causa que es presentà fora de plaç.

Antoni Arbona sap de l'existència del document i el té a l'abast. Caldria aportar-lo per a la meva defensa.

La no obtenció del 3r grau fou per la no existència a l'entendre de la Junta de Tractament de Tutela. Em consta que a hores d'ara els meus pares ja consten com a tutors. Ara el permís me'l deneguen per la no assumpció de la responsabilitat civil. El fet és que segueixo engarjolat i sense poder-hi posar remei.

No sé quin temps els meus pares podran seguir ingressant els 90 euros que em depositen a peculio, però intentaré manifestar a la Junta de Tractament que en facin disposició de com millor trobin, també dels possibles ingressos de la barberia i de les possibilitats del futurible taller que podria engegar de fang, màsqueres, titelles i ceràmica. Tant de bo em deixassin també mostrar les excel·lències que permeten les noves tecnologies, emperò em sembla que això encara serà molt més difícil.

Disculpau-me amb en Carrión, tal volta si feim una relectura de tot el que he anat escrivint seria possible posar fil a l'agulla per a coordinar amb més eficàcia quelcom que faciliti fer arribar una mica de llum en aquesta situació kafkiana que ens ocupa.

Carrión m'ha fet arribar salutacions de part de Demetrio Peña, fent-li saber que en tornar d'un viatge que el té ocupat es disposarà a car una mà. Manifestau-li el meu agraïment i trameteu-li les meves més cordials salutacions. Gràcies.

De segur que aquest episodi de la meva vida deixarà una empremta important que no voldria oblidar mai, per la qual cosa sé que res del que he iniciat aquí restarà en l'oblit. La possibilitat d'engegar un taller ocupacional que treballi per a la recuperació i atenció dels penats representa una tasca prou important com perquè m'hi pugui seguir ocupant.

Fins prest, companys i amics.

Salut, coratge i resistència.

Agustí