Si alguna cosa bona podem fer per n'Agustí Baró, des de fora de la presó estant, és ESCIURE-LI ALGUNA CARTA (Agustí Baró Bauló - Apartat de Correus 2016 M-11 - Palma (Mallorca) - o ENVIAR-LI ALGUN LLIBRE, REVISTA O ESCRIT a aquesta mateixa adreça de Correus...
Dissabte, dia 13 de desembre de 2008, festa de Santa Llucia, em faig present per darrera vegada, enguany, al recinte penitenciari de Palma, amb l'objectiu de visitar i veure de prop n'Agustí Baró, bon company d'afanys i lluites quotidianes, que s'hi troba reclòs des del passat dia 30 de juliol.
Són exactament quatre mesos i mig d'estar-hi empresonat! Pel fet de no haver pagat a la família -companya, dues filles i un fill- les quantitats assignades per sentència judicial ferma...
Hi vaig, com sempre, acompanyant son pare, n'Agustí -un vellet de 86 anys- i sa mare, na Montserrat -una velleta de 76 anys-: dues grans persones que, a més d'estimar-se molt el seu fill Agustí, porten amb gran dignitat i saviesa aquesta situació tan penosa, que els arriba en aquesta etapa de la seva llarga vida.
No deixen de dur-li materials i productes, com acostumen a fer cada vegada que el visiten i se'ls permet de fer-ho (segon dissabte de cada mes), en una bosseta de plàstic que, un cop passada per la finestreta, ha de passar totes les revisions que estableix el Reglament Penitenciari -se n'han de tornar cap a ca seva unes ulleres que li porten i que n'Agustí fill els ha demanat... no superen el control funcionarial...-
En aquesta ocasió, també ens hi acompanya l'escriptor pobler Miquel López Crespí, amic de n'Agustí i la família Baró Bauló. Se'l veu molt afectat per la visita. Colpejat pel que hi veu i hi sent. Corprès per la situació que ha de viure durant les dues hores seguides que ha de romandre en aquell recinte penitenciari...
Darrere dels cristalls de la cabina, situada en una d'aquelles grans sales destinades a les visites des de l'exterior, podem mantenir, amb no gaires bones condicions acústiques, una conversa amb n'Agustí, durant uns tres quarts d'hora que ens passen molt ràpidament...
En aquesta ocasió, son pare ha hagut de romandre esperant-nos dins del cotxe, perquè no passa precisament pels seus millors moments, i s'ha sentit una mica marejat... No és per menys! En aquesta edat ja avançada, amb un problema com aquest!
Sembla que no es beslluma la més mínima possibilitat de cap casta de concessió de permís de sortida per a n'Agustí Baró, si més no abans de Nadal... Li ha estat denegat el primer permís especial i l'accés al tercer grau... Per manca de compliment amb la responsabilitat civil... segons ens explica de viva veu el nostre "humil bandejat" -com se sol autoqualificar en els acomiadaments que posa al final de les seves cartes.
Li desitjam que passi bones festes, de la millor manera possible. I li recordam que el tenim present a l'exterior, fent-li a saber que ens interessa que continuï escrivint les seves cartes que podem llegir a través d'aquest blog seu ENCAPTIVITAT...
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada