Carta cinquantasetena

Extracte de la carta cinquantasetena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(Rebuda dilluns, 1 de desembre de 2008, 12:35)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 19 de novembre de 2008

Apreciat i benvolgut Cil, Bel i apreciats amics:

Com va essent habitual, les trameses m'alegren en extrem l'estada en aquest sublim residència d'alt standing a la qual sembla que l'Administració de Justícia m'hi tendrà reclòs una llarga temporadeta.

Amb sinceritat, no sé què més dir-vos, més que, tal volta, sols anar relatant el que representa el dia a dia en presó, cosa que en ocasions preferiria estalviar-vos o si més no ajornar per a millors temps en què l'exercici de la llibertat d'expressió la percebés més garantida.

Personalment, dir-vos que quelcom resulta pervers en el sistema penitenciari actual, on l'individu passa a dissoldre's en un allau de perversitat miserable on la corrupció és el millor que es pot trobar, apreciar, enfront de la inoperància de la deixadesa quotidiana.

Em fa la impressió que per decantació les coses, un dia o l'altre, acabaran per redreçar una situació que sols sembla als meus ulls un sublim disbarat, per la qual cosa acceptaré, tindrem que fer-ho així, l'estada en presó així com venia fent fins ara, amb optimisme i resignació, amb el coratge i la resistència que sembla la meva còrpora poder resistir.

Així, doncs, l'esdevenir m'ha conduït a aquest nou mòdul de residència número 11 en el qual les relacions de respecte i educació semblen garantides. La veritat és que el company de cel·la, en Javier, que m'ha tocat en sort per a cohabitar en els 10 m² prescriptius, no hagués pogut esser millor, bona conversa, records comuns, tranquil·litat i bons costums.

Garantida la seguretat, la veritat que es dorm més tranquil, resta la quotidianitat d'anar fent qualque cosa de profit. Ja us vaig relatar com vaig arribar a fer-me responsable de la barberia del mòdul i com les causualitats em portaren a haver-me de fer càrrec d'un taller de fang.

A l'espera de conversar amb l'equip tècnic del mòdul i especialment amb l'educador, vaig fent segons les instruccions d'aquells que m'hi han conduït.

• A Olívia. Tranqui, estimada. Cuida't molt i tranquil·litza't. Ves fent el que et calgui i tingues esment i paciència q T tranquilitzis acceptant la situació com se'ns ha presentat positivant al màxim. Fins prest.

• A Joana M. March Manresa. Salutacions i memòries per als teus. Gràcies pel teu suport i amb ganes de poder conversar plegat per a fer petar la xerradeta, com ja et deus imaginar estic super encuriosit per aquests mesos de reestructuració a l'IB3, dels succeïts i demés xiuxiuejos interessants. Sort i endavant, a gaudir del que ens resta.

• A Pere Sampol. Apreciat Pere, agraït pel teu interès. Em complaurà en extrem poder comentar les informacions contrastades que et puguin haver arribat i que, de ben segur, sabràs avaluar enfront del coneixement que tens de la meva persona, la qual sé ben cert que sempre has tingut en gran estima i respecte. Gràcies per la teva intervenció i a l'espera de les teves paraules escrites, que així que m'arribin contestaré com millor sabré i podré. Et desitjo l'encert per a assumir la responsabilitat que espera la societat balear del càrrec al qual t'ha encomanat. Sort.
  

Apreciat Cil, em crida amb escreix l'atenció la manifestació de la que em parles, prèvia a la conversa amb en Miquel López Crespí. M'interessaria moltíssim saber-ne més coses, com qui la convoca i amb quines alternatives, doncs m'agradaria poder-m'hi acostar.

Pel que fa als 900, 90 o els euros que siguin, agrairia una relectura de tot quant vaig relatant per tal de no deixar en la futilesa comentaris, al meu entendre, insulsos, disculpau el disgust fortuït, i sense més profundiment dir-vos que el comentari que sembla ser, segons em comenta l'amic Miquel López, va fer la que fora la meva companya i amiga, i ara he d'anomenar ex, n'Aina, en referència que el meu ingrés en presó és degut a la meva negació a pagar una multa per reincidència, us he de comentar que com tot plegat és un episodi més de la turbonada a la qual m'he vist sotmès durant els darrers anys, dels que jo anomeno, d'indigència il·lustrada. La realitat és la que és i les sentències les que us he mostrat en altres ocasions, si bé és ver que vaig manifestar la meva preferència a entrar en presó davant la meva impossibilitat de demostrar que no tractava de no voler sinó de no poder fer front a la despesa que la Justícia m'instava.

Fins a la propera, companys.

Salut, coratge i resistència

Agustí