Carta seixantavuitena

Extracte de la carta seixantavuitena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(Rebuda dimecres, 14 de gener de 2009, 13:10)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 10 de gener de 2009

Apreciats i benvolguts Cil i Bel, apreciats amics:

Divendres passat vaig rebre la teva vint-i-quatrena missiva, la primera teva del 2009.

Dir-te que efectivament poques novetats, si més no més del mateix desassossec de l'any passat i entre barrots la inoperància de la funció pública encara se sent amb molt més amargura.

Pel que fa a la Franja de Gaza dir-te que em sembla un gran desgavell d'aquests temps que ens ha tocat viure, inclosos els festejos de Carod-Rovira amb l'Estat d'Israel, de fet m'ha recordar, dic el comentari que em sembla fa Daniel, l'acostament de primer pacte de progrés a la nostra comunitat en aquest Estat.

Ara bé, res m'estranya ja, vist el que m'ha tocat viure a mi. Malgrat tot ens cal mantenir l'esperança amb la gent per damunt del desencís que es pugui instal·lar sobre aquells qui governen, que res té a veure amb qüestions de raça, si més no de supervivència i poder, ens cap aprendre a compartir no sols en la pobresa, compartir en l'abundància.

Poques coses mes a dir-vos, o moltes, pot ser manquen ja les forces per a entretenir el temps fent de tot plegat un episodi més de l'hermosa història de la vida que ens ha tocat en sort viure. Ara com ara m'acomiadaré més que res per a mantenir el fil de la comunicació.

Fins prest amics i companys.

Salut, coratge i resistència.

Gràcies per ser-hi.

Agustí

Per cert, a Jaume Gelabert o a qui interessi fer-li saber que l'educador del mòdul en el qual m'hostatjo es diu Don Fernando, educador del mòdul 11, és amb ell, sembla ser amb qui estaria bé parlar per la qüestió dels tallers ocupacionals o de resinserció per l'ocupació

1 comentari:

Olivia ha dit...

Querido Agus.....: Espero poder darte la noticia en persona..hare todo lo posible...para poder verte el sabado q viene..., Si Agus..llegò la hora de la verdad...,porfin van a operarme...creo q ya iba siendo hora q me tocara el turno en la cola de los q tienen suerte en la vida...( hacia 10 años q estaba en ella...),y me llego la vez... y la tomo con mucha ilusion...porq sufrir..,sea por lo q sea...para mi es una perdida de tiempo...esta vida es muy corta,para tantas cosas q tenemos y debemos hacer...yo he dejado muchas a medias y tambien he dejado otras apenas empezadas y pienso terminarlas (como me llamo olivia q las terminare... )...y otra tambien muy importante para mi...q es la de poder ayudate a salir de este encierro injusto...q no se crean algunos q se saldran con la suya..yo... si Dios quiere...y los medicos hacen bien su trabajo..y yo aguanto la operacion como una javata q soy...voy a empezar a actuar..para q "esos personajillos"...empiezen a temblar porq ahora es a ellos a los q se les ha acabado el turno en la cola de los suertudos....ahora se las tendran q ver conmigo...y no es una amenaza...Bueno Agus, coraje y resistencia, q las vamos a necesitar.Te mando un beso y un abrazo muy grandes de tu fiel amiga...oli...siempre estare a tu lado...hasta muy pronto