(Rebuda el 22-08-2008)
Apreciat Cil,
Resulta extremadament penós el que m'envolta. Denigrat i degradat, emperò vull dir-te que, encara, la meva situació podria ser pitjor.
Esper que mossèn Jaume Alemany te'n pugui fer cinc cèntims, sense empitjorar la meva estada en aquesta represó.
Ara com ara, es pot aguantar i, en la mesura d'allò que sigui possible, preferiria no deixar-me anar pel defalliment i apostar per l'optimisme.
Qui sap! Igual sí que tot plegat servesqui per traslladar a la societat un debat sobre temes que ens facin avançar de bon de veres en la consecució de la igualtat entre els sers humans a l'hora que es garanteixi la llibertat d'expressió...
Avui per avui, aquesta és la meva major angoixa: com es troben els meus pares! T'agrairia molt, moltísim si de tant en tant poguessis visitar els pares, per tal de donar-los noves. A l'hora que encoratjar a fer-ho a tots els amics. De segur que els ha de satisfer i alleugerir la seva angoixa saber-se acompanyat per amics que s'interessen per mi i per ells...
Estic acabant de llegir "La Marrada", de l'amic Miquel Adrover. Penso fer-te arribar el conseqüent comentari. Després hi van, aniran, els d'en López Crespí.
Tot plegat em fa pensar en la possibilitat de seguir endavant amb el desplegament dels blogs i més concretament en els de "Sargantana". Ara com ara, encara, vaig ordenant les idees mentre penso la manera de, amb el vostre ajut i suport, seguir endavant.
Voldria demanar-te el favor de fer-me arribar les adreces d'en Toni Ignasi Alomar, d'en Miquel Adrover i la de Noel Quintana, amics amb qui voldria també contactar per carta...
Supòs, vull suposar. Espero, que demà rebré el correu i així podré seguir amb aquestes missives que, a m'es d'ocupar-me, m'encoratgen a afrontar la situació.
Bé, companys, amic, germà.
Fins prest i gràcies, gràcies. Gràcies. Sempre teu
Agustí
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada