Carta cinquantena

Extracte de la carta cinquantena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(rebuda dimarts, 11 de novembre de 2008, a les 12:45)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 4 de novembre de 2008

Apreciats i benvolguts Cil i Bel, apreciats amics:

Uhei, companys! Com us vaig referenciar en trameses anteriors i en relació amb les diligències prèvies 2517/2007 i l'acusació que sobrevé sobre mi resulta curiós ressenyar els articles del codi penal que hi escauen:

“DELITO DE ABANDONO DE FAMILIA” previst i penat a l'article 227.1 del Codi Penal. Resa així (en castellà):

227.1. El que dejare de pagar durante dos meses consecutivos o cuatro meses no consecutivos cualquier tipo de prestació económica en favor de su cónyuge o sus hijos, establecida en convenio judicialmente aprobado o resolució judicial, en los supuestos de separación legal, divorcio i declaración de nulidad del matrimonio, proceso de filiació, o proceso de alimentos a favor de sus hijos, será castigado con la pena de arresto de ocho a veinte fines de semana.

Em sorprèn així de primeres veure que pel que fa al delicte que se m'imputa és més que probable que en le meu cas se m'ha castigat amb excés, m'agradaria saber la causa, probablement m'il·lustrarà llegir els articles de reincidència (article 22.8 del Codi Penal)

22. 8 Ser reincidente (en castellà). Hay reincidencia cuando, al delinquir, el culpable haya sido condenado ejecutoriamente por un delito comprendido en el mismo título de este Código, siempre que sea de la misma naturaleza.
    

Apreciats companys i amics, tot plegat per a llogar cadiretes, no en surto del meu astorament. Tant se val, sóc aquí i cada cop sento que m'ha de resultar més dificultós sortir-me'n. Caldrà revisar la sentència de divorci a la qual no vaig fer res per les circumstàncies que envoltaren la meva situació en els dies que va ocórrer. Tant de bo qui s'interessi per la meva causa pugui trobar qualque raig de llum que esclareixi la situació.

Dimarts quatre de novembre. Apreciat i benvolgut Cil, quan penso en el treball que et suposa penjar el que t'escric al blog, me'n faig creus. SOCORRO.

Què vols que et diga, disculpa'm i fes quan i com puguis, ningú mos encalça. Dimarts quatre de novembre. Espero l'arribada de la teva tramesa per a tenir noves de l'exterior. He recuperat el llibre “Els miserables” de Víctor Hugo. Quan em van traslladar, a més de perdre una sabata, vaig deixar el llibre a la bossa, motxilla d'en Silvio, el que fou el meu darrer company de xabolo al mòdul cinquè. Feia comptes de deixar-li, emperò en anar a comunicar amb el pares, n'Olívia i en Tolo Niell, vaig coincidir amb ell i aquest me'l tornà a fer a mans. Fantàstic! Reprendré la lectura.

Per cert em podríeu fer arribar, si s'esdevé, el Codi Penal, darrera edició i la Llei d'enjudiciament criminal. No estarà de més anar-me il·lustrant sobre la matèria, més quan encara no tinc noves sobre la possibilitat de cursar estudis per la UNED.

Una altra anècdota per contar-vos es la fantasia que circula pel mòdul sobre el meu possible delicte (Recordau, penso que us ho vaig contar, al mòdul cinquè circulava la imprompta que era un traficant d'armes) sembla ser que al conservatori de música de la nostrada ciutat de Palma ha desaparegut un contrafagot i per aquí es pensen que jo en sóc el responsable, vaja, vaja, uns tenen la fama i altres carden la llana. Poc a poc se'n van adonant del que sóc realment, un humil bandejat per les causualitats de la vida, idealista i confiat en la bonhomia humana. Uff!

M'agradaria poder-vos transcriure com a mínim un fragment de la sentència de la darrera causa que m'ha portat en aquest captiveri; tal volta les podríeu penjar al blog per a poder il·lustrar els encuriosits, concretament el que fa menció a la intervenció que fa el meu pare i a l'apreciació que hi esmenta la jutgessa del cas, penso que hi ha altres curiositats en el sumari com m'és la referència a un document que si bé apareix en el sumari no és acceptat per no procedir quant al fet que aquest s'havia presentat fora de termini, el fet és que el posat feliç i xalest del meu pare és apreciat com a quelcom que, penso recordar, no resulta creïble. Curiós, veritat, que el talant positiu d'un home de 86 anys resulti poc creïble.

Tal volta la que fou companya i amiga en altres temps recordarà els problemes escolars de la nostra filla major degut al seu posat somrient el qual va fer necessària la intervenció nostra, com a pares responsables i preocupats pel devenir dels seus fills, davant la mestressa que es pensava que aquell somriure era per fer befa. Te'n recordes?

Salut, coratge i resistència

Agustí