(rebuda dimarts, 4 de novembre de 2008, a les 1310)
Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 28 d'octubre de 2008
Apreciat i benvolgut Miquel
Aprofit l'avinentesa per a comunicar-te que he vist un home caure, un home que s'ha desplomat amb lentitud exasperant, buidat per dintre, escarbotat, un home que volia defensar l'entrada al paradís...
En podíem parlar... Un home xapat per la tenebror d'aquesta època ignota, un home amb robins de sang en el pit, descobrint amplis abismes i tots els amerats freds impermeables, un home respirant al costat del meu accent, amb nom i llinatges i adreça concreta, lliurat al deure de ser pare i espòs, un home que no pot dissimular la sorpresa traspassant un altre portal, un home que m'ha agafat la mà amb la paraula deixant-me hereu del seu dolor agulles dins les ninetes dels ulls.
M'he permès refer aquest poema teu amb la llibertat de l'amistat per dar-te de bell nou les gràcies al teu suport, “Hereu del dolor”. Aquest recull de poemes que m'ha arribat avui, me l'he cruspit d'un sospir enganxant-me fins a les entranyes. Record de Praga de Miquel López Crespí editat pel Centre Cultural Capaltard i Premi de Poesia “Goleta i Bergantí” 1997 organitzat per l'Ajuntament de Masnou.
Gràcies, Miquel, per oferir-me tan excel·lent lectura lluny de poemes absurds plens de fàbriques i descamisats, desarborats vaixells ancorats en la sorra, inútils llibre d'agitació perfilant absurdes fogueres salvadores, immadura estètica adreçada a una humanitat sense nom. La teva poesia (utilitzant paraules teves) sap acompanyar. Gràcies.
... a voltes no hi ha miracles /i agonitza el proïsme al nostre costat... estadística de l'atur... estadística de la “crisi” / Torno a Praga!
Saborós poemari, amic Miquel. Com n'he gaudit. A dia d'avui encara no he rebut l'autorització per a fer-te-la arribar de les teves visites, emperò igual que li vaig comentar a en Cil és més que probable que ja hi estiguis autoritzat. Tant de bo ens puguem veure prest. Millor en llibertat. Emperò ja veus com van les coses. No com hom voldria.
En anteriors cartes et comentava la possibilitat que t'afegissis al blog encaptivitat per a dar una mà a en Cil i per a compartir amb mi aquesta dèria que ens aplega. Seria d'agrair. També agrairia que incentivàssiu la possibilitat d'opinar de tot plegat facilitant no un monòleg si més no agriria el diàleg contrastant criteris i punts de vista. Què en penses?
Em cal el vostre suport. M'assacia més que el menjar fruir dels llibres i lectures que em feis arribar.
La soledat a la qual m'han confinat, gratuïtament, se'm fa més empassadora sabent noves de l'exterior i sabent-me recordat.
Què dir-te més que no preferiria dir-te prenent un bon cafè assentats a la claror del sol en qualsevol voravia per on hi passàs la gent!
Fins prest, amic, i un altre cop gràcies per fer-me costat adreçant-me paraules plenes d'imatges compartides.
Salut, força, coratge i resistència.
Agustí
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada