Carta trentasisena

Extracte de la carta trentasisena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(rebuda dijous, 23 d'octubre de 2008, a les 09:50)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 18 d'octubre de 2008

Apreciats i benvolguts Cil i Bel,

El son ha estat profund aquesta nit. Com de costum ha sonat l'alarma a les 7:30 per al “recuento”. Dos a la cel·la. Hem esmorzat i després passeig pel pati, amunt i avall. Avui la passejada ha esdevingut curta, m'he assentat a la taula per fer envant “Els silencis de Maria”. M'han avisat per l'altaveu. Ha sonat el meu nom. Hi he anat. Visita de l'advocat. Era en Francisco Carrion.

Sembla que efectivament el proper dimarts dia 21 d'octubre aniré a declarar als jutjats, al jutjat nº 11 i l'advocat d'ofici serà Juan Carlos Perió. És el misser, penso que ha de ser ell, que es presenta per a la causa següent a la que m'ha d'atendre Antoni Arbona.

Pel que m'informa Carrion, sembla que el meu cas l'han agrupat en aquesta causa i l'advocat li mereix tota la confiança; a mi també em va dar aquesta impressió. Sembla que sols vaig a prestar declaració i no es tracta encara del judici oral.

Un dia abans em duran, penso, al mòdul d'ingressos, per al dia següent partir cap als jutjats. M'hi portaran emmanillat i si bé us hi podeu presentar, penso que no podré parlar amb ningú. Vaja papereta per empassar.

I a més en captivitat sense poder fer-hi res més que escriure sobre el paper les meves apreciacions i experiències sobre el que esdevé.

Em plantejau la papereta d'haver de demanar-vos ajut i podeu constatar que així ho faig si bé no econòmic malgrat per a qualificar-lo es podria fer en diner, emperò no sé com podria pagar-vos mai el suport que ja m'estau oferint.

Evidentment em calen diners per a fer front a la despesa que em reclamen i vista la situació i la meva mancança de possibilitats no estaria de més la possibilitat de coordinar aportacions que si bé s'efectuaren coordinadament i nominalment, és a dir que quedàs clar que no són meus. Penso que en Carrion podria assessorar en la fórmula oportuna perquè tot plegat afavorís el meu alliberament, per a poder fer front a la despesa pels meus propis recursos que a hores d'ara, poc abans d'ingressar en presó, començava a disposar.

La iniciativa de Francesc Riera em sembla molt interessant i tal volta en Noel es podria prestar a coordinar-lo o el mateix Joan Bibiloni o n'Antoni Cuenca. En el meu gmail podeu trobar les seves adreces electròniques.

De fet, crec que n'hi ha molts més que, en assabentar-se de la meva situació, se solidaritzaran amb mi. Emperò el fet que el blog romangui, per cautela, restringit, dificulta més encara la comunicació. La possibilitat d'aconseguir el 3r grau o la condicional afavoriria el redreçament de tot plegat.

Vull aclarir una cosa que no sé si a hores d'ara queda abastament clara. Per què ara?

Puc fer front ara perquè els recursos que em calien són gratuïts i a l'abast de tothom. I en dir ara es refereix en llibertat. Ja que en captiveri també podria si se'm deixàs accés a la xarxa, cosa que sembla impossible segons el reglament penitenciari actual.

A tots repetir-vos les gràcies pel suport que m'oferiu, no es tracta de diners a tall d'exemple un cèntim d'euro ingressat al compte corrent pertinent ves a saber l'efecte que tindria. Tant se val la quantitat, és el fet, és el suport, el treball, l'ajut i la solidaritat amb el fet que m'escau. Es tracta d'evidenciar la realitat d'uns fets que penso que cal corregir. M'ha passat a mi i em podeu ajudar i els altres. M'hi ha d'altres? Es tracta d'un cas excepcional? Cal que romangui en presó sense poder-hi fer res? Fins quan? A qui afavoreix la sentència que m'empresona? I els meus fills? I els meus pres? Com s'han de sentir? Tot és culpa meva? No hi ha mecanismes per a corregir errors, si aquests es donen? Uff, Uff, uff...

Aclarir també que “Sargantana So i llum autèntics” és una de les empreses per a les quals havia tornat a treballar, que està legalment constituïda i la qual vaig col·laborar a constituir amb un 20 per cent de participació, la qual dirigeix l'amic i patró Noel Quintana i que abans de la meva separació vaig haver de deixar de participar-hi entre altres coses per indicació de la meva ex companya.

Efectivament a través de Sargantana i amb Sargantana, com he indicat en altres ocasions i alhora afavorit per la celebració, possible, del seu 20è aniversari, el qual fou la causa de la meva reinserció laboral a l'empresa.

Tant de bo pogués treballar per empènyer tot plegat, tant de bo.

Et sorprendrà, amic Cil, l'escaient que ha estat rebre notícies de l'aniversari d'independència, el XL, de Guinea. Sovint sovint intento explicar als companys de mòdul, a aquells que s'interessen i m'ho sol·liciten, l'estat del món i les circumstàncies i causualitats que ens hi han conduït. Et serà senzill, us serà senzill, llegint el que ha penjat en Cil al seu blog http://socrodamon.blogspot.com

Cap a on va el món, amics, i cap a on volem que vagi, sense oblidar d'on ve, és el que m'ocupa, ens ocupa.

Resulta curiós que aquests darrers dies, rellegint assajos d'en Miquel López Crespí, recollits a “Cultura i transició a Mallorca”, tot un seguit de personatges i recordances em venen a la memòria i intento veure els entremaliats camins que ens han conduït a tots plegats al moment actual.

Comentar-te que, comentar-vos que, ben igual que tu, amic Cil, per l'any 2002, jo mateix n'era dels ingenus que dia rere dia se sorprenien de la quantitats de portes que s'anaven tancant per a la realització d'una tasca de redreçament social a l'interior d'un partit, el PSM, que responia a interessos particulars que fins i tot avui dia costa d'esclarir.

Personalment penso que fins i tot Sebastià Serra en fou, n'ha estat víctima com nosaltres, o jo mateix, amb la fortuna de no haver patit les inclemències que ha, hem, patit altres. Jo mateix, com en el cas de Pere Sampol, li tenc encara a hores d'ara bastanta consideració per la qual cosa agrairia en fos informat del que m'escau.

Salutacions, Sebastià, la reunió que et vaig sol·licitar s'avortà pel meu ingrés en presó i no te'n vaig poder informar. Disculpes.

Són tantes les ocasions en què els arbres que es planten just al nostre davant no ens deixen veure el bosc que ens ocupa, que sols el temps i si esdevé l'ocasió, ens permet observar la realitat que ens envolta.

També a l'entorn de la Petita i Mitjana Empresa de Mallorca penso que es podrien trobar persones que em tinguin amb estima. Pot ser Demetrio Peña, Joan Serra o el mateix Josep Capó se'n podrien fer càrrec de la meva situació, solidaritzar-se i prestar-se a donar una mà com en altres ocasions l'han rebuda ells mateixos per damunt de les diferències del passat. Gràcies.

Agustí