Carta quarantaunena

Extracte de la carta quarantaunena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(rebuda dijous, 27 d'octubre de 2008, a les 09:50)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 21 d'octubre de 2008

Apreciat i benvolgut amic Cil

Com era d'esperar en haver depositat la tramesa d'aquesta setmana, just després, un funcionari ha penjat cartes als vidres de la garita. Hi havia la teva catorzena missiva. Me n'he alegrat molt en veure-la.

Tant de bo gaudeixin amb intensitat i els puguis fruir aquest interessant congrés que organitza l'Institut d'Estudis Catalans a sa Nostra i que commemora el vuitè centenari del naixement de Jaume I. Em resultaria joiós poder-ne gaudir, tant de bo no triguin massa a publicar les ponències i els resultats per a poder-me'n assabentar.

Quant al comentari que ha penjat n'Olívia, us he de dir que no sols m'arriba, si més no em solidaritzo amb el que hi diu: “Les presons tindrien que desaparèixer”, “Són monuments a la desídia”. Tant de bo fóssim més que pensam així. I més els que plantejarem alternatives de corresponsabilitat. Més ara que tenim a l'abast tecnologies que no sols serveixen per a pervertir les relacions humanes, serveixen també per a millorar-les i garantir l'estat de benestar.

Quant al comentari de David Torrelló de Sabadell. M'afalaga que qualque encuriosit hagi pogut gaudir de la meva petjada a internet. No el conec a n'en David. Salutacions, company, tant de bo em facin arribar el conte que té a veure amb el meu cometari a Joanot Colom sobre, vull suposar pel que em comentes, Cil, les confluències generacionals que s'avenen sovint amb l'experiència del devenir col·lectiu. Gràcies, David, pel teu interès.

Pel que fa al contingut referent a les preguntes em fa na Mercè Garau i Blanes.

Dir-vos sincerament que he intentat de cor respondre el que sé i he viscut. Som conscient que cal haver-ho viscut per creure-ho. Però és així. No em considero més que qualsevol altre esser humà ni més ni manco intel·ligent. Sóc qui sóc i a resultes d'on venc. Tot plegat va de confiança. De recuperar la pròpia en un mateix, de recuperar la confiança d'aquells que més t'estimes i de recuperar la confiança en altri.

Dir-vos que les respostes són les que faig, perquè així ho entenc; d'altra manera seria mentir-vos. Si esbrineu qualque cosa més, serà perquè els advocats se n'hauran sortit, probablement ells us ho podran fer entendre millor que jo mateix que encara me'n faig creus. Quant a les circumstàncies, ja us he explicat que es remeten a molts d'àmbits que prefereixo anar explicant amb la cautela que sempre m'ha caracteritzat. També perquè jo mateix m'he d'acabar d'aclarir en els fets que precipitaren el meu fracàs familiar. El resultat és que no he pogut pagar el que m'han condemnat a pagar. Els Tribunals diuen que no he volgut pagar i això ha bastat per ficar-me en presó. Que ho he d'assumir? Quin remei. Aquí estic. Que he de pagar? Fins quan? Com? Ja ho sé que d'aquesta manera no es pot anar pel món. Ja ho veig. Si ets honest, et tanquen. Fer-hi front de la millor manera possible? I quina és? Ho saps tu? Ho sabeu vosaltres? Doncs us agrairia me la notificàssiu. Que vaig embullant la troca? Que la millor manera possible de resoldre els problemes és la disponibilitat efectiva de recursos econòmics?

Enhorabona pel MallorcaMón, tant de bo hi hagués pogut assistir, com quan en altres moments ho vaig fer en venir Quilapayún... Em recordo d'Amanda i dels dits tallats de Víctor Jara.

M'agradi o no, he de restar empresonat pels fets que escauen. M'ha passat a mi. Us podria haver passat a qualsevol de vosaltres. Ho accepto i hi fins que m'alliberin no hi puc fer-hi res.

Gràcies pel vostre suport.

S'acomiada aquest vostre humil bandejat.

Gràcies.

Agustí