Carta quarantasisena

Extracte de la carta quarantasisena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele

(rebuda dijous, 6 de novembre de 2008, a les 13:52)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 28 d'octubre de 2008

Apreciats i benvolgtus Cil i Bel. Estimats amics

També extret de “Els miserables”:

“...Hi ha a la nostra civilització moments terribles, i són precisament aquells en què la llei penal pronuncia una condemna. Instant funest aquell en què la societat s'allunya i consuma l'irreparable abandonament de ser pensador!...”

Com us vaig comentar ahir em van comunicar la possibilitat de traslladar-me al mòdul 11. Us haureu adonat en les trameses que us he fet arribar que en ocasions a la cel·la he gaudit de televisor i en altres no a causa dels possibles préstecs i circumstàncies dels prestadors. El fet és que comptar amb televisor a la cel·la, al xabolo, alleugereix l'estada. Aquest fet ens ha capficat aquests darrers dies amb la possibilitat de trobar cel·la amb company posseïdor de l'aparell. El fet que en breu espai de temps el meu trasllat sigui més que possible ha fet que l'actual company s'hagi afanyat a trobar amb qui estar, per la qual cosa m'ha comunicat que ha trobat on anar. Si no esdevé res de nou, és més que probable que aquesta mateixa nit torni a restar sol al xabolo.

La soledat enfonsada en els ulls sempre pintats d'aquest pintor ocult sempre ignorat.

Un poeta un estrany a qui poder confiar tots aquells fils caps d'any als que sempre arribam...

Sol com un mussol. Bé però. No diràs blat fins que no ho tenguis dins es sac.

Agustí