Carta quarantasetena

Extracte de la carta quarantasetena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(rebuda dijous, 6 de novembre de 2008, a les 13:52)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 28 d'octubre de 2008

Apreciats i benvolgtus Cil i Bel. Estimats amics

Ahir a la tarda arribà la teva quinzena missiva junt a sobre farcit, de Miquel López Crespí, del poemari “Record de Praga” editat per l'associació cultural Capaltard.

També vaig rebre noves d'una altra bona amiga, la qual pres es pugui afegir al blog, Marga Regals. Em vaig afanyar a transmetre-li les meves cordials satisfaccions.

Per cert, avui, m'ha arribat l'autorització perquè en Miquel López es pugui afegir a efectuar-me visites. Te la faig a mans per si escau, de segur com us vaig comentar a l'ordinador de l'entrada ja deu haver arribat l'autorització abans que a mi.

Em vaig descuidar ahir de parlar d'un altre possible nou visitant d'aquest blog que agrairia anàssim omplint entre tots, en Carlos, psicòleg de Creu Roja al qual ahir, després d'haver-lo confús amb un membre de la Pastoral Penitenciària i al qual vaig escometre per a informar-me del mòdul al qual em volen traslladar. Sempre s'agraeix l'empatia d'aquells que s'acosten des de l'exterior.

Quant al trencaclosques judicial, que em té i m'ha tengut escanyat, ara i d'ençà l'octubre de 2002, i a les possibilitats de sortir-me'n amb suport o sense, dir-vos que efectivament el suport valuosíssim de Francesc Carrion pot ajudar a aclarir-ne no sols les circumstàncies si més no l'esdevenir, no sense la col·laboració i facilitació de documentació dels altres missers que hi han intervingut.

Després d'aquesta travessia forçada i plena d'obstacles i misèries alhora que bonaventures, efectivament he après com m'hi havia d'enfrontar. La cosa fou que tal volta massa tard, malgrat sempre és hora per a posar-s'hi.

Ho coment pel comentari de l'amic Joan Mayol a qui probablement Francesc Carrion podrà orientar millor que jo. Efectivament el pagament del deute que em té empresonat no m'allibera de l'obligació judicial de seguir fent front a quelcom que m'ha estat impossible, malgrat diguin el contrari, sense haver-hi aportar proves a causa que jo he estat incapaç de demostrar o mostrar el contrari. La precipitació dels fets i la perícia dels qui m'han portat a aquesta situació m'ho posaren del tot difícil, i així ha anat.

Cal fer-hi front i defensar-me. Així esper que succeeixi en el futur i ara. Aclarir que no en tinc cap altre, de deute, que aquest que m'ocupa i em té privat de llibertat.

A Mercè Garau i Blanes

Estimada amiga, m'entristeix que et trobis en moments baixos i voldria no torbar de cap de les maneres l'atenció que et deus a tu mateixa (ingressada en una clínica). Tant de bo pogués fer-te costat i alleugerir qualsevol parany en el que et puguis trobar. Pel que fa a mi, tard o prest me'n sortiré. Hi ha hagut moments més tristos que no em vaig atrevir a compartir amb ningú; ara no és així, em sento capaç de cantar si un altre canta i, si no ho fa ningú més que jo, també. Estic bé. No passis ànsia i recupera't. Memòries a en Lluís i a na Maria.

Salut, força, coratge i resistència.

A Francesc Riera

A què estàs esperant per fer-me arribar imatges dels paratges que has trepitjat aquest estiu? Ja et posaré bo en sortir...Pel que fa al concertet possible, penso que més que adreçar-te a Músics per la Llengua, caldria que parlassis amb en Noel. Tal volta na Marga Rogals també hi podrà dar una mà. De Músics per la Llengua penso que els germans Nicolau i tal volta Suso Reixac podrien empatitzar amb l'escomesa. Fins prest, amic.

Apreciats i benvolguts amics, pocs mesos abans d'ingressar en presó engegàrem quelcom que al meu parer, i pel que fa a la meva minvada economia, semblava prendre el vol amb més dinamisme del que mai hagués pogut imaginar. Gràcies als blogs i a les eines de caràcter gratuït que trobàrem a la xarxa, s'havien i s'han incrementat, en un escreix inimaginable abans sense grans quantitats de diners, les possibilitat de comunicació, comunicar, i compartir i a més amb el compromís d'allò que queda escrit per a la posterioritat. Tant de bo aquest meu captiveri serveixi per enfortir lligams i aprendre tots plegats a esdevenir com a col·lectiu que s'hi sent i actua, reflexiona i participa en comú.

Aquest “Llanero solitario” com diu na Mercè se'n fa creus de les possibilitat ajornades per les circumstàncies. No deixem que aquest entrebanc afebleixi la possibilitat d'enlairar quelcom d'important. La capacitat de prendre la paraula per damunt dels poders establerts fins a la data. Amb seny cap al seny, cap al coneixement que ens farà lliures.

Què s'han fet d'aquelles flors?

Quant a la probabilitat de contrastar informacions sobre la meva persona que esmenta el considerat company i vull pensar amic Pere Sampol, em sembla més que interessant saber de quines informacions es tracta, doncs voldria pensar que es tracta d'apreciacions de fets subjectius que efectivament precisen verificar en tant que es tracta de fets interpretables.

Ja me'n direu coses, si trobau que escau la possibilitat que en digui la meva que ningú em pugui seguir jutjant sense oferir-me el dret a defensar-me o si més no oferir el meu punt de vista sobre la meva pròpia realitat del que he viscut i que alhora hem viscut tots plegats paral·lelament (Retrocedint fins i tot als temps d'on provenen les apreciacions, consideracions i probables informacions esbiaixades, o no, en funció dels interessos dels interlocutors, més quan aquests fugen d'enfrontar opinions obertament), redreçant-vos alhora el vostre interès i suport en moments per a mi difícils d'acceptar, emperò que accepto pel que ha estat el devenir de la pròpia i comuna experiència. Gràcies.

Via fa qui no té pressa. A mi ja ningú m'encalça. Afortunadament tinc on dormir i cada dia tinc un plat a taula. N'he passades de pitjors. Sí és ver que enyor gaudir de llibertat i de la possibilitat que ofereix aquesta de sentir i fruir.

Dic això perquè massa fas, amic Cil, t'ho agraeixo. Ves fent com i quan puguis, si així ho consideres. Pel que fa a mi, dir-te que sentir-me la veu mentre escric m'encoratja a resistir i agombola el temps de captiveri.

Disculpa'm si m'estenc massa. Què vols que et digui? Vaig com vaig i faig quant puc i no puc més, perquè afortunadament vaig i em van ocupant el temps les rutines que componen les relacions humanes en aquest indret que s'afanya a ampliar amb desmesura les roïndats que envolten aquests temps que ens ha tocat viure, els quals no escauen tan lluny d'aquells que visqueren els nostres avantpassats temps enrere.

A Olívia Vega

Cada dia que passa segueixo sumant-lo als que hi duc, si bé sé que tu, com a meravellosa fada del conte que m'ha tocat en sort protagonitzar, sempre estàs al meu costat i m'adon que la teva màgia (heu de saber que quelcom de bruixeta meravellosa té aquesta preciosa persona) va fent que esbrini la possibilitat de en qualsevol moment sortir-me'n d'aquest malson per la bonaventura que hi transmets.

Bé, com demà ja és dijous i perquè amb una mica de sort t'arribi, us arribi, aquesta tramesa abans del cap de setmana, l'acabaré, no deixant de comentar les teves darreres paraules, quant a la claredat del que ens cal fer o no.

Repetir-vos que em sap molt de greu haver-vos-hi afegit. Durant molt de temps, m'he sabut empès i endinsat en una turmentosa aventura de la qual i en la qual sols sol la podria patir. Com si m'hagués vist capficat en un naufragi que em recomanava deixar-me dur i deixar que aquest se m'endugués. Circumstàncies i causualitats de bon navegant amb l'experiència d'haver-ne patit de tots els colors, dir-vos que n'estava fent front i si us hi he afegit no ha estat per a enfonsar-vos amb mi, ans al contrari, perquè ningú altre s'hi pugui mai de mais més veure's capficat en la ignomínia ni la indignitat de les lluites de gènere per la supervivència en una societat que entre tots ens cal millorar.

Salut, força, coratge i resistència.

Fins prest

Agustí

Tranqui, Cil, són conscient que quant a mi no tinc altra cosa a fer. Tu ves fent quan i com puguis. Gràcies