Carta trentanouena

Extracte de la carta trentanouena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(rebuda dijous, 27 d'octubre de 2008, a les 09:50)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 21 d'octubre de 2008

Apreciats i benvolguts Cil i Bel, Benvolguts amics

Dimarts. Tampoc avui matí m'han traslladat al jutjat. No puc fer-hi res. No havia de ser, em sap greu pels qui s'hi hagin pogut acostar per veure'm, els meus pares, n'Olívia, pot ser tu mateix, Cil, i/o altres encuriosits. De segur que hi haurà una altra ocasió. M'havia vestit de diumenge, com si fos diumenge. Rova neta per fer goig.

Els companys de taula m'han indicat, de bon matí, que comentés la feta als funcionaris. Així ho he fet. M'han dit que se n'assabentarien. No m'han tornat a comentar res. De vell nou enfonsat en l'oblit dels penitents, reclòs en el mòdul d'afinament número cinc.

Avui de bell nou el mòdul resta al complet: 144 reclosos.

Vaig fent envant “Els silencis de Maria”, el llibre que em vas fer arriar. Força interessant!

A l'espera de rebre trameses de l'exterior, sols puc anar-vos fent cinc cèntims del meu esdevenir i les anècdotes que es van succeint.

Us vaig explicar que a la taula hi va haver moviment. Bé, el cert és que no us vaig parlar del moviment a la taula, emperò el fer que en Josep fos traslladat de mòdul va fer que un nou company s'hi assentés, no al seu lloc, ja que altres decidiren per ell. El fet és que a la meva esquerra s'ha assentat un personatge del tot singular, En Toni de Cas Campet, de Felanitx, d'edat, penso pel seu aspecte, no m'atreveixo, no per por, per respecte, a demanar-li. Tot ell és festa i optimisme, rere uns ulls grans i desperts.

Pam! És el seu crit de festa. Si bé també ha fet seu el meu SOCOORRO! Sovint som companys, parella, al dòmino. Passem l'estona divertint-nos.

A Felanitx i al Port, Portocolom, també m'hi penso tenir bons amics. Penso que la seva traça, la d'en Toni, em resulta coneguda, és més que possible que el veiés sovint tafanejar per Felanitx en alguna de les meves visites o tal volta vaig veure el film “Los Escolares” on sortia en alguns plans, penso que el productor i director de “Los Escolares” fou en Miquel Bauçà, si no m'equivoc. A Felanitx hi ha tradició fílmica, sempre s'han afanyat a entretenir el personal. Em ve a la memòria una de les narracions sovintejades per un bon amic, en la qual en un intent d'explicar l'estructura social d'aquesta nostra illa estimada, sembla ser que en temps dels romans, aquesta s'organitzava en diversos estaments socials: els oratores, els bellatores, els laboratores i els fellatores. D'aquí s'explica l'origen del topònim de Felanitx. Memòries, Lluís...

Un dia més de captiveri. Segueixo resistint-me a restar dies de condemna. Més quan ves a saber el que em resta, els vaig sumant, més que sumant, guaito el dia que estic i en sumo un. Així que si és 21, hi porto 22 dies; si m'equivoc tant se val. No puc fer-hi més.

Avui he vist i sentit al televisor una notícia força interessant pel que fa al meu cas. Sembla ser que hi ha hagut em sembla als jutjats de Vitòria una sentència en la qual els fills dels matrimonis separats, divorciats resten al seu domicili mentre són els pares els qui fan les maletes cada cop que els pertoca la custòdia o estan amb els fills. Mirau què bé! La casa és per als fills, és clar que sí. Quina culpa en tenen ells, dels fracassos dels pares!

Tindreu que disculpar-me ja que, una altra de les causualitats que s'esdevenen, com la coprotagonista traspassada, la Maria, de la novel·la de Carles Cortès, aquestes paraules, pensament i esdeveniments que us vaig narrant s'han tornat una bona excusa per a parlar amb mi mateix i alhora abstraure'm de tanta misèria que m'envolta.

Demà a la tarda serà hora de finalitzar aquesta tramesa. Així tal volta divendres la podreu llegir o el proper dilluns. Esperaré a veure si demà al matí m'arriben cartes i poder afegir-hi els comentaris pertinents. Ja es veurà.

Per avui ho deixo. Demà serà un altre dia que empassar. Prepararé el sobre i li posaré l'adreça, el remitent i el segell, després em prepararé pel descans i per a engegar el son. Vine son...

Agustí