Carta trentatresena

Extracte de la carta trentatresena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(rebuda dijous, 23 d'octubre de 2008, a les 09:50)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 16 d'octubre de 2008

Apreciats companys i amics

Un dia més d'experiències que compartir no desitjades i que transcorren irremeiablement en captiveri.

En el Centre Penitenciari ocorren succeïts que afecten les rutines quotidianes. Sembla que en el mòdul on se m'acull s'ha proposat ajuntar, com ja us he comentat en un altre paràgraf, tots els treballadors de tallers. Sembla més que probable que se'm traslladi al mòdul sisè, la qual cosa així en principi ha recomanat que em torni a quedar sense televisor, ja que en Hassan n'és un dels treballadors i no fos cosa que em traslladin i no tingui ocasió de tornar-li.

Avui i pot ser durant uns dies romandrem sense la distracció de la caixa tonta. Llegiré i escriuré i/o simplement em deixaré caure sobre la llitera esperant que el son m'atrapi.

A la tarda han arribat cartes, no n'hi havia per a mi, emperò poca estona després de repartir-les, ha sonat el meu nom junt a altres per megafonia. En primer lloc m'ha semblat que ja havia arribat l'hora de mudar-me al mòdul sisè, no ha estat així, m'han conduït junt a altres tres companys cap a infermeria, tot feia pensar que com als altres m'anaven a fer una analítica per saber si prenc estupefaents. En arribar just a l'indret de la infermeria, el funcionari m'ha assenyalat, dirigint-se a mi pels meus llinatges, i m'ha indicat que el seguís. Li he demanat si anava a veure l'advocat, n'esper la visita dels dos, ja que diumenge passat els meus pares m'informaren que aquests així els indicaren que farien.

No he anat a cap visita dels advocats, ha estat un agent judicial que ha vingut per a notificar-me i emplaçar-me a un nou procés judicial entregant-me les diligències prèvies del procés abreujat 2517/2007 del Jutjat d'instrucció nº 11 de Palma de Mallorca. He signat una notificació datada a catorze d'octubre d'enguany però que m'arriba el 16 i que a més em dóna un plaç de 24 hores per satisfer una nova fiança de 18.000 euros. Ja m'anireu notificant a quant lloguen les cadiretes. M'ho prenc amb humor per no prendre-m'ho a mal.

He donat el nom de Francesc Carrión com advocat. Quant al procurador he pensat a sol·licitar-ho d'ofici. Ja es veurà quin procés fa més via a jutjar-me per desfer els anteriors com en altres anys. Ara tenc la confiança de poder-me defensar. L'acusació diu així:

“PRIMERA.- EnPalma, el acusado, Agustín Baró Bauló, mayor de edad en cuanto nacido el 22 de julio de 1961, y condenado ejecutoriamente como autor responsable de un delito de abandono de familia en sentencias dictadas en fecha de 2 de diciembre de 2005 y 31 de enero de 2007 por el Juzgado de lo Penal nº 7 de esta capital (procedimientos 3652005 y 12/2007, que venía obligado en virtud de lo resuelto por Sentencia de divorcio de fecha de 30 de noviembre de 2005, dictada por el Juzgado de primera instancia nº 16 de Palma, en el procedimiento 926/2004, a satisfacer 600 euros mensuales en concepto de manutención para sus hijos (dos de ellos menores de edad y el otro de 18 años en la fecha de la sentencia de divorcio), no ha abonado, pudiendo hacerlo, ninguna de las cantidades devengadas por tal concepto desde el mes de febrero de 2007 y hasta la formalización del presente escrito.

SEGUNDA.- Los hechos anteriormente narrados son constitutivos de un DELITO DE ABANDONO DE FAMILIA, previsto penado en el artículo 227-1 del Código Penal.

TERCERA.- De los hechos que han sido relatados responde el acusado enc oncepto de autor conforme a los artículos 27 y 28 del Código Penal.

CUARTA.- Concurre en el acusado la circunstancia modificativa de la responsabilidad criminal, de carácter agravante, de reincidencia (artículo 22.8 del Código Penal).

QUINTA.- Procede imponer al acusado la pena de DOCE MESES DE PRISIÓN, con accesoria de inhabilitación especial para el ejerficio del derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de la condena. Todo ello con la imposición de las costas procesales.

Responsabilidad civil: el acusado indemnizará a Aina Maria Picó Mestre, en tanto representante lagal de sus hijos menor de edad, en las cantidades adeudadas hasta la fecha de la celebración del acto del juicio oral...”

Què voleu que us digui, amics. Un més dels processos engegats contra la meva persona en qualitat d'acusat d'un DELICTE D'ABANDONAMENT FAMILIAR. Ja veis que així com van les coses és més que probable que resti en captiveri una bona estona. A qui beneficia tot plegat?

Si algú m'ho explica pot ser ho arribi a entendre. Si bé em sé amb algunes mancances existencials, crec que qualque bri de seny resta en la meva persona que penso permetria una reflexió acurada dels succeïts, i fins i tot, crec que m'atenc a acceptar les apreciacions de l'altra banda de les acusacions sobre mi, emperò sobre apreciacions es sentència als penats. Vull pensar i creure que aquest meu cas és un d'aquells casos excepcionals que confirmen les regles. Acceptat tot plegat, seria possible esperar de la justícia que aquesta tingués a bé acostar-se a la particularitat d'aquesta situació que m'ha tocat viure a mi? Voleu dir que és just que romangui en captiveri fins que... Ufff...

I a tot això afegir la convivència en aquest indret on les relacions humanes i les seves misèries es magnifiquen en un escreix que preferiblement us estalvio de descriure (Per cert el llibre em van sostraure de Reglament penitenciari ja no em cal, ja n'he satisfet quatre paquets de tabac).

En positiu, dir-vos de bell nou que la vida és bella, n'he viscut tantes d'experiències i tan hermoses que sols el record m'omple i si bé no en venguessin més s'ho paga recordar-les. I el que resta de segur que també ha de merèixer la pena viure.

Aquesta setmana m'havia proposat no atabalar-vos massa. Ja veis que s'escampen les paraules en el paper, em contendré de ficar-les dins el sobre, esperaré tramesa per afegir-hi comentaris.

Agustí