Carta trentadosena

Extracte de la carta trentadosena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(rebuda dijous, 23 d'octubre de 2008, a les 09:50)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 15 d'octubre de 2008

Apreciats i benvolguts Cil i Bel. Apreciats amics.

A l'espera de les vostres trameses i amb el desig constant d'agrair-vos el suport que m'oferiu,aquí, en el centre penitenciari me m'hostatja, afortunadament no deixen, darrerament, d'ocórrer coses.

Dic afortunadament, per no dir una altra cosa, ja que mentre hi ha novetats, la rutina deixa d'instal·lar-se a la ment, fent que el temps transcorri aparentment més aviat, cosa que un sap que no és certa, ja que irremeiablement el temps s'escapa.

Hi ha moviment entre mòduls. Avui més o manco 7 companys han mudat de mòdul cap al catorzè uns quants i d'altres a 3r grau. N'han vingut de nous, alguns nous penitents emperò els més han estat traslladats des del 6è. Es comenta que el mòdul 5è esdevindrà el que havia de ser un Mòdul per als treballadors de “Buades”, l'empresa de griferia, la qual cosa fa pensar que prest em mudaran a mi d'hostatge.

Pel que fa a mi, malauradament, no hi ha novetats. Definitivament us de de dir que la suficiència irrita i incomoda. Cada cop em sento més i més sol en aquest captiveri. Afortunadament compto amb vosaltres, amb tots aquells que em mostrau apreci i solidaritat.

Causualitats de la vida que ens transforma en protagonistes de les nostres pròpies històries. M'aferro als llibres quan preciso distanciar-me de tot quant m'envolta i aconsegueixo viatjar al passat, fent-se present, llegint els assajos recollits a “Cultura i transició a Mallorca” de l'amic Miquel López Crespí, retornant amb la memòria a les trobades a les Porciúncula o recordant concerts de Llac, Lobe i Manuela, i tants altres, reunions clandestines a l'Obra Cultural guaitant entre passadissos i portes que conduïen a milers de cambres comunicades i que sempre conduïen a on es trobava Pere Llabrés, sempre amb el cap posat sobre plaguetes manuscrites.

Sis anys d'ostracisme que si bé m'allunyaren dels meus, m'oferiren la perspectiva d'un món meravellós de possibilitats per sobreviure. Ara resto en captiveri i em cal cautela, paciència i resistència, a mes de coratge per a continuar fent jutipiris sobre la corda fluixa recuperant la confiança amb mi mateix. Introspecció.

Amb la lectura revisualitzo pàgines de la meva pròpia vida.

Retornant al captiveri. La setmana passada mentre el company de cel·la anava passant la fregona pel terra, aquesta s'espatllà. Aprofitàrem per fer una instància sol·licitant-ne una de nova. Avui ha arribat, junt amb una granera i una granereta d'excusat. Tant de bo. Encara no ens hem atrevit a usar-les, romanen impol·lutes a l'espera que ens decidim...

Agustí