Carta quarantanovena

Extracte de la carta quarantanovena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(rebuda dimarts, 11 de novembre de 2008, a les 12:45)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 3 de novembre de 2008

Apreciats i benvolguts Cil i Bel, apreciats amics:

Una de les meves preocupacions que aquests dies em va tenir capficat fou la possibilitat de comunicar amb els pares el diumenge, ahir matí, i amb n'Oli i amb finalment en Tolo Niell. Pensava en la possibilitat que vingués per primera vegada l'amic Miquel López.

Ençà les 8:30 del matí de diumenge els pares restaren a les portes del Centre Penitenciari i l'angoixa s'instal·là en ells i en mi també a l'altre costat, sense saber si a la fi podríem comunicar a l'horari habitual del mòdul cinquè.

A les 9:30 vaig recordar als funcionaris que cabia la possibilitat de fer-ho, el dia anterior també m'hi havia preocupat, no vaig poder ni encara sé si puc comunicar telefònicament, el dissabte ho vaig intentar de comunicar telefònicament amb els pares per a notificar els nous horaris del mòdul 11, dissabtes a les 12 h i diumenges a les 16 h, així com la possibilitat de fer-me arribar paquets la qual ara esdevé el segon i quart cap de setmana de cada mes.

Sembla ser que encara no se m'han traslladat al mòdul les autoritzacions telefòniques, ja he comentat en ocasions que no em resulta econòmicament avantatjós fer-ho, emperò en ocasions és necessari.

A la fi, em van cridar a comunicar una hora després del que era d'esperar. El primer a arribar fou el pare, tot preocupat i a l'hora esperançat per la possibilitat que prest pugui gaudir del primer permís per sortir de la presó; després arribaren la mare, n'Olívia i en Tolo Niell, amic d'aventures diverses entre elles la d'editar un setmanari informatiu en català, com també Francisco Carrion, anomenat La Nau Mediterrània. Un en recordau?

Res, que la visita fou prou encoratjadora i profitosa. M'informaren que junt amb tu, Cil, vingueren divendres passat a una entrevista amb l'assistenta social per a parlar de mi i de la possibilitat d'eixir i gaudir del meu primer permís. Tant de bo sigui més prest que tard.

Acaben d'informar per megafonia que demà recolliran roba per a dur a la lavanderia. Jo pensava que hauria d'esperar una setmana més per dur a rentar els llençols. Sembla ser que a l'hivern sols hi ha servei de lavanderia cada 15 dies i amb el canvi quasi em qued amb tres setmanes sense rentar llençols i tovalloles grosses; l'altra roba menuda la rento a la cel·la amb ariel.

Ara són prop de les 18 hores, com podeu observar i apreciar un moment en el qual durant els passats mesos no m'havia pogut entretenir a escriure; ara sí que gaudeixo de la tranquil·litat per a fer-ho.

Vaig fent nous amics, en Gabriel, n'Edudardo, en Javier, en Vicente... i altres. Ja us en parlaré. Tot força entretengut, respectuós i formatiu. De fet, un dels company té a les mans el Codi Penal el qual m'ha permès efectuar el recurs davant el jutge de Vigilància per a la revisió de grau; ja veurem, també m'he permès de sol·licitar la suspensió de condemna a l'il·lustríssim magistrat/da jutje del Jutjat del Penal nº 7 que m'ha condemnat enprocediments 365/2005 i 12/2007 a les penes de 225 dies i 3 mesos respectivament.

Ja veurem què s'esdevé.

Com podeu apreciar en aquesta nova residència no sols es tracta de més tranquil·litat i respecte i netedat, també hi ha més possibilitats d'assessorament i consulta, ja que la preparació i la maduresa dels companys és una altra que no era.

Vaig aclarint cada cop més l'alambicat funcionament modular d'aquesta institució Penitenciària. Curiós, si més no. Aquest “Llanero solitario” ja no es sent tan solitari com en els darrers mesos.

Ah, dir-vos també que en Carrión també em va venir a visitar el divendres i m'informa dels primers ingressos que es van realitzant per a satisfer el meu deute civil, lo qual permetrà millorar la meva situació i defensa enfront dels procediments en curs.

Sembla ser que en sentència del Tribunal Suprem de 28-07-99 es fa una anàlisi de la situació de Presó per deutes bastant complert i que especialment prohibeix per l'article 11 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 19-12-66 dels quals Espanya és firmant i el qual sembla ser no es discuteix per res la seva motivació a la jurisprudència espanyola.

I pensar que mesos abans d'ingressar a presó em sentia amb coratge de fer front a tot plegat, gràcies al reviscolament que em permetia la meva recuperació laboral a través de l'ús gratuït que em permetia la xarxa i l'ús que n'estava fent.

Crisi!

Segueixo empresonat, en captiveri. M'encoratja el temps passat que ja ha passat, sembla que fou ahir i porto ¼ part de la condemna que m'han imposat i que si no aturo em pot fer restar aquí, fins quan?

Segueixo sumant dies. No m'atreveixo a restar-ne. Vull pensar que en qualsevol moment m'excarceraran i aquest malson que ves a saber quan va començar, ja s'ha acabat, o no?

Cap a on va aquesta societat?

Salut, coratge i resistència

Agustí