Carta trentavuitena

Extracte de la carta trentavuitena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(rebuda dijous, 27 d'octubre de 2008, a les 09:50)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 20 d'octubre de 2008

Apreciats i benvolguts Cil i Bel, Benvolguts amics

Són les 20:35 hores d'aquest dilluns, 20 d'octubre de 2008, a quasi bé 90 dies de captiveri. Havia de partir cap al mòdul d'ingressos a passar la nit per demà al matí anar cap als jutjats i presentar-me en el jutjat nº 11 d'Instrucció a declarar. Així m'ho pensava.

La nit se'm presentava angoixosa o venturosa, qui sap, un altre safari nocturns a la cacera de bestioles, sol com un mussol, i amb el pensament posat a veure amics i estimats veient-me emmanillat.

Ves a saber, diuen que en haver passat el recompte de les 21:00 hores, no solen traslladar els presoners. Havia preparat llençols, manta, roba neta i estris de neteja per al trasllat. Podria ser que demà de bon matí m'ho notificassin i em conduïssin al jutjat. Ves a saber. No sol ser així com va la cosa. Ja us contaré. Si no ens veiem demà, sabreu disculpar-me. Ja n'estava resignat i il·lusionat a veure-vos malgrat la circumstància.

Tot el dia he estat pendent de demà. M'he permès demanar anar a infermeria a tallar-me les ungles dels peus i sol·licitar medicació per fer front a un gripot que sembla que minva, emperò que es capfica a perdurar i revenir.

He vist i sentit als noticiaris, i escoltat, que els secretaris judicials demà s'anaven a posar en vaga. De segur que de bell nou m'ha d'haver hagut de tocar a mi l'ajornament, com quan els advocats d'ofici també s'hi posaren. Les coses de Palau van com van. Paciència, resignació i acceptació...

Em ve a la memòria la música d'una cançó que en Joan Bibiloni m'oferí cantar en un dels seus reculls de rondalles “En Martí Tacó”. Us convido a escoltar-la. Convertit en Martí Tacó. Com una mena de mata setze i rostre valent, o Sant Jordi que s'enfronta a gegants, dracs, mosques o braus ferotges, en el conte és l'honestedat i la senzillesa la que venç l'adversitat de tot plegat. Qui sap si la monstruosa maquinària burocràtica que ens té atrapats a tots plegats fos vençuda per la confiança i el seny.

Ja han passat recompte. Dos a la cel·la. Encara no he fet el llit. Com que no pensava fer nit aquí, ho deixava per demà. Em caldrà dutxar-me, he transpirat una mica massa per l'ansietat de partit i/o no partir. Calma, tranquil·litat i resistència.