Carta quarantatresena

Extracte de la carta quarantatresena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(rebuda dijous, 30 d'octubre de 2008, a les 12:50)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 24 d'octubre de 2008

Apreciat i benvolgut Cil

Sincerament t'he de dir que la teva darrera tramesa m'ha deixat una mica, bastant, angoixat. Esper aquest proper diumenge poder veure't i constatar la nostra mútua confiança.

Després de la impossibilitat d'assistir a la cita judicial del passat 21 d'octubre i del kafkià panorama que hauràs pogut comprovar que regna a l'Administració de justícia, penso que podràs, podreu avaluar millor la meva situació, així com besllumar el que han estat, per sobre, aquests darrers anys del meu astorament davant la impotència de poder fer-hi res de res.

Més us adonareu, te n'adonaràs, quan, si és del vostre interès, pugueu fer un seguiment de les possibilitats de sortir-me'n entremaliades de les que he pogut disposar.

Efectivament, aquesta la meva situació de penat no afavoreix en res les meves possibilitats de reeixir. Ho sé. I probablement em dificultarà amb escreix el futur, si aquest esdevé. L'esperança és el que em queda. Contar-ho el meu dret, almenys per a mi mateix, pels meus pares, pels meus fills i per a qui pugui interessar com serà en diversos dels blogs que el seu dia, no encara tan llunyà, vaig engegar.

En una de les darreres trameses adreçades a n'Olívia, li vaig demanar la possibilitat de fer-me arribar “Los miserables” de Víctor Hugo, perquè em venia de gust tornar-la a llegir. N'Olívia me la va fer arribar en el paquet de diumenge passat (cada primer i tercer cap de setmana, hi ha la possibilitat de fer-me arribar paquets a través dels meus pares, els quals per sort encara hi són i em fan suport).

Després d'haver-me cruspit “Els silencis de Maria”, de Carles Cortes, del qual et vaig fer a mans un breu comentari, i entre i entre les “Pregàries” de Miquel López Crespí, m'he decidit a rellegir l'obra de Víctor Hugo. El meu interès s'instal·lava en les semblances rememorades de diversitat de personatges i circumstàncies que en la meva pròpia experiència s'acostaven al record que en tenia de l'obra esmentada a més del record de l'excel·lent presentació dels personatges que van intervenint. Tot per tal de, amb aquesta rememoració, aconseguir, si escau, intentar, descriure, presentar els personatges els fets i les causualitats que m'han portat a escoltar la meva veu a través d'aquest diàleg escrit amb tu, amb vosaltres, amb mi mateix.

En són moltes les semblances que em venen a la memòria, en especial aquelles que tenen a veure amb el reconeixement social i l'estat d'opinió. “Confonen amb les constel·lacions del firmament les petjades estelades que deixen en el fang les potes del annerots” (V.H.)

Agustí