Carta trentacinquena

Extracte de la carta trentacinquena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(rebuda dijous, 23 d'octubre de 2008, a les 09:50)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 17 d'octubre de 2008

Apreciats i benvolguts Cil i Bel,

Torno a ser a la cel·la, som entorn de les 20:00 hores. No ho puc precisar, perquè ni jo ni el meu “compi” (així anomenen aquí dintre els companys més pròxims) tenim rellotge. Afortunadament ens han deixat una ràdio que entre cançó i cançó de tant en tant informa de les hores i les mitges.

En davallar, per la tarda, de les cel·les al recinte d'esbarjo i quasi bé en haver dipositat cartes a la bústia per afavorir que us puguin arribar el proper dilluns o entrant la setmana, m'ha arribat el correu, un fornit sobre, de paper kraft esmorteït, en el que he trobat una sucosa tramesa i un llibre, anunciat, amb dedicatòria inclosa de l'autor, Carles Cortès, “Els silencis de Maria”: “Per Agustí Baró perquè pugui assaborir el plaer de la literatura. Perquè trobi la porta oberta dels somnis, de les il·lusions. Perquè trobi la llum dels estels. Cada nit, per sempre”

Gràcies per la dedicatòria, gràcies Cil per adquirir-lo i fer-me'l arribar. Gràcies per dar noves meves a l'actual director del Centre Penitenciari que m'acull, Don Manuel Avilés, que participà a la presentació del llibre que tingué lloc a la llibreria “Lluna” de Palma el passat 10 d'octubre. Gràcies per fer-m'hi present.

I és clar que té a veure en tot plegat. La novel·la narra el devenir de diversos personatges. Ja us en faré cinc cèntims en haver-la llegida. Fitxeu-vos-hi, comença així:

“1 Hèctor. Un plor. Un crit ofegat pel coixí del llit que t'han assignat. T'adones de l'evidència: ella no hi és. Hèctor, està sol, completament abandonat. Tu has tingut la culpa. No cal que plores, no. Deixa passar el temps i escolta la remor del vent a través de les reixes de la finestra...”

Obro el sobre que conté la teva tretzena missiva, amic Cil i la llegeixo i m'adon de la data de l'escriptura i de tot el que conté. Tant de suport per aquest vostre company i amic que efectivament semble tenir un sentit de la dignitat un tant especial. Reflexiono sobre el que m'hi dius i comentes i m'adon de tot el que hi dus fent per la meva causa que jo m'afany tant a no fer meva sinó de qualsevol altre, tu i els que em donau suport.