Carta quarantaquatrena

Extracte de la carta quarantaquatrena de n'Agustí Baró, a Cecili Buele
(rebuda dijous, 30 d'octubre de 2008, a les 12:50)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 27 d'octubre de 2008

Apreciat i benvolgut Cil

Van passant els dies i quan et penses que no ha de succeir res de nou en la rutina quotidiana, de prompte algú et ve a cercar i et dóna noves.

En Pedro, encarregat d'oficiar entre el personal pres i l'equip d'atenció, m'ha vingut a cercar. L'Educadora m'ha enviat a demanar. Hi he anat. M'ha oferit traslladar-me al mòdul número 11, mòdul anomenat d'Educació i respecte. M'ha ensenyat unes fulles explicatives del tipus de mòdul del qual es tracta, a més del compromís per la meva banda que representa.

En un principi he pensat en la possibilitat que es tractés d'un càstig més, ja que preferiria anar a un mòdul en el qual se'm facilités l'accés a un treball remunerat per fer front a les meves circumstàncies i alhora deixar de representar una llosa en l'economia dels meus pares.

Al cap i a la fi tot fa pensar que aquest trasllat afavorirà les meves possibilitats de gaudir de permisos i fins i tot d'obtenir el 3r grau. He acceptat la possibilitat. Ja veuré quan i us n'informaré.

Ahir tinguérem ocasió d'aclarir confusions i refermar confiances.

S'acosta Nadal i aquest serà el setè nadal que no gaudiré al costat dels meus fills i a més tancat a la presó si no esdevé res de nou i profitós.

Res sé de si ha estat possible el trasllat del meu expedient educatiu de la UIB a la UNED per cursar estudis d'assistent social. Hi havia temps fins a les darreries d'aquest mes d'octubre. Què se n'haurà fet, d'aquesta possibilitat d'ocupar el temps!

Ahir vaig tenir noves de la família de la meva ex companya. De fet em van convidar a seure tres taules més al fons del menjador, on un grapat de gabellins i artanencs em van transmetre la seva consideració i recordàrem la bonhomia de na Clàudia, esposa d'en Toni Picó, el mateix Toni i el seu germà Biel. Recordàrem anys passats, parlàrem del restaurant Es Corso, Es Molí i Es Mallorquí, rememoràrem la sala de festes Es Bolero, i més i més. Records de temps passats que sempre m'ompliran de goig.

Ha estat dur adaptar-me a aquesta estada forçosa. Respecta i seràs respectat. Ara s'esdevé un canvi. Tot aquest mes d'octubre ha estat farcit de moments en què els canvis han amenaçat la meva tranquil·litat. Un més. Ja us explicaré.

Parlar dels companys de penitència no ha estat ni és res del meu gust. He preferit obviar les malifetes d'uns i altres, per respecte. Emperò considero d'interès recollir un altre fragment de l'obra de Víctor Hugo “Els Miserables”: “si no hi ha més abús per part de la llei en la pena, que per part del culpat en la culpa; si no hi ha un excés de pes en un dels plats de la balança, en el de l'expiació; si el recàrrec del delicte era l'oblit d'aquest, i no produïa per resultat el canvi complert de la situació, reemplaçant la falta del delinqüent amb l'excés de la repressió, transformant el culpat en víctima i el deudor en creditor...”

Em ve a la memòria una cançó de l'Ovidi: “Quan vindrà el dia en què l'home valgui més que pous i cases...”

Fins prest, companys, amics i encuriosits.

Salut, força, coratge i resistència.

Agustí

1 comentari:

Olivia ha dit...

hola Agus...hoy ,domingo dos de noviembre...todas las fuerzas de la naturaleza se nos ponian en contra a tus incondicionales...( el trio...la,la,la)...osea, tu padre,tu madre y yo..y un gran amigo tuyo q iba por vez primera a verte...bueno ...te decia q creiamos q ya no te podriamos ver..aunq yo en ningun momento perdi ls esperanzas...Con mas de una hora de retraso...volvimos a estar frente a frnte como todos los domingos desde hace tes meses...separados por un inmenso y grueso cristal...q lleva incorporado en la parte inferior un datafono...bastante hwcho plvo dicho sea de paso,unido por un cable a un telefono por el cual nos contabas mas animado q nunca ..como iba mejorando tu situacion alli dentro.Me alegre enormemente para mi... es, era y sera..tu felicidad y tu bienestar ..lo primero de todo...eso, nunca lo olvides.Te encontre mucho mejor q las veces anteriores...aunq se q siempre disimulas...para no preocuparnos....aunq esta vez segun me reiterabas en las cartas q me mandas por correo ordinario q algo estaba pasando con respeto a ti..alli en la carcel y ..fuese lo q fuese.. seguro era beneficioso...en efecto, te trasladaban a otro modulo mejor..y eso era para ti.. un motivo de gran alegria...con q poco te conformas...ees mi principe azul...y eres tambien un maravilloso regalo q me ha dado la vida...cuanto estoy aprendiendo a tu lado...gracias......te quiere siempre..oli