Carta vintidosena

Extracte de la carta vintidosena de n'Agustí Baró, a Eduard Torres
(rebuda dijous, 2 d'octubre de 2008, a les 18:40)

Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, 27 de setembre de 2008

Benvolgut Eduard

Qui mos ho havia de dir, aquí ens tens plegats en la curolla diària no sols de sobreviure si més no d'avançar quant al que fa a millorar la societat que ens acull!

T'agraeixo tant el teu suport i em resulta tan encoratjador que, en rebre tramesa teva, se'm capgira el cor. Gràcies.

Sé que en som molts més els que patim aquest apartheid gratuït al qual ens sotmet la justícia actual instal·lat en un estat d'opinió kafkià i capgirat. Efectivament, tot plegat em sembla un desgavell.

Emperò, sincerament, després de ja 6 anys, ara començo a pensar per primera vegada que la cosa va canviant i potser aquest captiveri gratuït serveixi per quelcom de profit. La veritat és que, a més de guanyar nous bons amics, començo a recuperar-ne d'enrere, que es van assabentant dels fets i del fet.

Pel que fa al Tercer Grau o llibertat condicional, vull pensar que és de camí. Ja saps, això ha de viatjar a Madrid i tornar. Tot indica que és de camí, malgrat ningú en diu res. De fet als avaluats el mateix dia per al 2n grau ja els ho han notificat i com que no crec que se m'avaluï al 1r, tot és esperança. Paciència i a esperar.

Per altre costat i afortunadament ara em puc començar a defensar.

Em vaig permetre la possibilitat de compartir les nostres converses per carta i demanar a Cil Buele que et permetés escriure i entrar i participar al blog. Si et sembla bé, li envio les cartes al Cil i tu publiques la meva resposta. En Cil ho imprimeix i m'ho fa arribar. Ens estalviarem segells tots plegats.

Personalment em sento bastant satisfet del que anem fent tots plegats. Pel que fa a mi, vaig fent el que puc. En Cil, ja ho veus, s'afanya i a poc a poc va agafant forma. Tant de bo aconseguíssim crear un estat d'opinió entorn d'una justícia social més ponderada i humana, a més del caramull d'iniciatives que es van dibuixant.

Per cert, entre altres curolles que et voldria fer arribar i t'arribaran si vas seguint el blog, veuràs que un molt apreciat i estimat amic, al qual em vaig atrevir a plantejar-li la possibilitat de convertir una de les seves novel·les (“La marrada”, comentada al blog), en guió cinematogràfic, en Miquel Adrover, es va ruboritzar i dient-me que tal volta no tocava de peus a terra, se'n foté. Què et sembla si miro de fer-te arribar un exemplar i ens hi posem? Fes-li una ullada i digues coses.

Salut, Coratge i Resistència.

Fins prest

Agustí

Gràcies de tot cor